Carta al pare – Franz Kafka

10 06 2013

Nom del llibre: Carta al pare.

Autor: Franz Kafka.

Editorial: RBA; col·lecció L’avenç.

Any d’edició: 2009

Any de realització: 1919

Informació de l’autor:

Franz Kafka, és un dels escriptors de llengua anglesa més importants i innovadors del segle XX. Va ser famós per escriure una novel·la innovadora i trencadora, d’estil més aviat existencialista, la qual no té massa sentit si ens mirem el conjunt de les obres seves més famoses: “Metamorfosi”, “El Castell”… La majoria de les seves obres van ser publicades per un amic seu anomenat Max Brod després de la mort de Kafka tot i que Kafka li havia dit anteriorment al seu amic que destruís la seva obra literària.

Resum:

Carta al pare, és un llibre format per una carta que envia Kafka al seu pare però que aquest mai rep i és retornada per la seva mare. A la primera part de la carta Kafka fa un intent d’explicar-li al seu pare perquè aquest li feia por però no sap com fer-ho, això deixa veure traumes que havia patit de petit i que encara en aquell afectaven la manera d’expressar-se en quan ho feia cap al seu pare. La carta s’inicia en experiències infantils però també continua encaminada cap a l’adolescència, Kafka i el seu pare tenien poques coses en comú segons diu l’autor, i sabia perfectament que el seu pare només s’enorgullia d’ell quan aquest simulava gustos, gestos o idees pròpies del seu progenitor. Tot i explicant aquesta sèrie de fets succeïts anys enrere, en un principi no sembla que Kafka cerqui un culpable, el veritable culpable per ell havia estat el distanciament mutu entre ell i el seu pare, el fet de que cap dels dos s’instés en unir-se a l’altre. Finalment però arriba un punt en el que l’autor si que declara que el seu pare és culpable, o mínimament, el que més. Al llarg de la història l’autor fa diferents crítiques cap al pare, pensa que era massa sever quan ell només era un infant, que no l’ensenyava, només s’hi imposava. Fins i tot, hi ha moments en que Kafka ens deixa veure al seu pare com a un tirà que tracta malament a la gent que té sota el seu càrrec. Per altra banda pensa que els anys l’han entovat una mica, tal i com demostra amb alguns dels seus nets, però que tot i així no ha canviat. Amb tot això no podem oblidar un altre dels temes claus de la carta, el matrimoni, on Kafka diu que finalment no es casa i li explica els motius. Per ell casar-se suposava l’autonomia que el seu pare mai li havia donat, suposava ser un cap de família i allunyar-se d’ell. Tot i així comprenia en part perquè el seu pare actuava d’aquella manera ja que segurament la seva educació havia estat molt més estricta i aquesta era l’única manera que el pare coneixia per estimar al seu fill. Per tan veiem que l’autor no intenta donar unes culpes de tot a un sòl, sinó aclarir quines són i fer conscient a cadascuna de les parts tot i que el seu pare no l’arribés a llegir mai.

Valoració:

Personalment m’ha agradat molt la temàtica del llibre i els arguments que exposava l’autor per determinar la culpabilitat d’un o l’altre. Per altra banda però se m’ha fet una mica feixuc de llegir ja que no estava dividit en capítols, era una narració contínua i estava composta per varis parèntesis amb ampliacions i una puntuació col·locada expressament per aclarir fets, la qual cosa feia la lectura lenta i complicada, fins i tot en algun cas em veia obligada a rellegir vàries vegades l’oració per comprendre-la. És un autor que em crida l’atenció i segurament continuaré llegint obres seves tot i que l’experiència amb aquesta no hagi estat com esperava. Com he dit però la temàtica i la manera de tractar-la m’han agradat moltíssim, és un llibre que et fa pensar i situar-te molt en l’època i el comportament de la societat.

Conclusió:

En conclusió crec que és un llibre diferent, no és fàcil de llegir tot i ser curt però amb constància i concentració es pot fer perfectament. A vegades cal rellegir les coses per no perdre el fil dels arguments que ens dóna l’autor, per tot lo altre considero que és un molt bon llibre.

Recomanació:

Personalment el recomanaria a tots aquells que tenen facilitat per la lectura i els hi agrada llegir, penso que és un autor diferents a tots els que havia llegit i té històries molt bones, tot i que aquesta no sigui ben bé una història sinó part de la seva vida, una vida molt interessant i amb particularitat que val la pena conèixer. Així doncs animo a tothom que vulgui conèixer nous autors i tingui paciència per posar-hi amb obres així.





La plaça del diamant – Merçé Rodoreda

10 06 2013

Any d’edició: 1962

Editorial: Planeta

Resum:

Tot comença a Barcelona, una noia, la Natàlia. Natàlia en una festa a la Plaça del Diamant coneix a en Quimet que per casar-se amb ell deixa al seu marit i el seu treball. Més tard es casen i tenen 2 fills: Antoni i Rita. Quan va començar la guerra el seu marit, en Quimet va tenir que lluitar en la guerra on va morir i ella per sortir de la pobresa va vendreu tot. Va acabar sense res. Va decidir suicidar-se però en venien les sals fumants va conèixer a l’Antoni qui li va proposar treballar per ella. Més tard l’home li va proposar casar-se i ella va acceptar. Era un bon pare i els mantenia. Quan va créixer el fill de la Natàlia es va convertir en soldat però va sobreviure i va anar a veure a la seva germana en el seu casament. Tot acaba quan la cerimònia ja ha acabat i ja són a casa.

Valoració:

Crec que és un bon llibre, però a mi no m’agrada gaire ja que tot és molt psicològic i posar-te en el paper de la protagonista ha de ser molt dur. 

Recomanació:

Recomano aquest llibre a qui li agradi aquest tipus i en els que apareix la guerra civil ja que  ens presenta com viu una dona viuda, soltera amb dos fills fins que troba la solució.





El diari d’Anne Frank

10 06 2013

Títol del llibre: El diari d’Anne Frank

Autora: Anne Frank

Resum:

És un llibre basat en el diari que va escriure una nena jueva durant la Segona Guerra Mundial i que no va sobreviure al camp de concentració Bergen-Belsen d’Alemanya als 15 anys.

Aquest diari narra el dia a dia d’Anne Frank, una nena jueva que vivia una situació molt dura en el segle XX durant la Segona Guerra Mundial. Va passar aquesta etapa amb la seva família van Pels i quatre amics. Durant dos anys viuen amagats de les persecucions nazis però finalment van ser deportats als camps d’extermini nazis, on Anne va morir a conseqüència del tifus. L’únic supervivent de la família va ser el pare, qui va publicar més tard el diari que va trobar de la seva filla difunta i es va dedicar a difondre el seu missatge i contingut.

Valoració:

És un llibre que explica una experiència molt dura i alhora és dur de llegir-la. El més impactant és que és una nena de 13 anys que t’està explicant barbaritats que estava visquent, la guerra en si, la por que tenen de ser descoberts els jueus realment.

Recomanació:

Recomano aquest llibre a les persones que els hi agradaria saber quina és la realitat que viu una persona jueva en aquella època perseguida per nazis. A qui no li agradi conèixer aquestes bestieses i injusticies que es van cometre en la Segona Guerra Mundial, no li recomano en absolut.





LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS

10 06 2013

Titol: Laura a la ciutat dels sants

Autor: Miquel Llor

Editorial: Editorial Selecta

Any d’edició: 1951

Resum:

Aquest llibre va sobre una noia, Laura, que és una jove de Barcelona orfa i que es casa amb Tomàs Muntanyola.Tot el poble està esperant a que Tomàs arribi amb la seva dona, Laura. Tomàs té una germana, Teresa, i mira a Laura de manera freda ja que ella tot i sent una estranya al casar-se amb el seu germà serà la propietària de la casa. Laura quan arriba li escriu a la seva cosina i li explica la situació en la que està. Tot el poble parla de Laura. Al dia següent el matrimoni van a passejar per la comarca i Tomàs li explica a la seva dona tots els rumors del poble i ella no li mostra interès ja que no li interessa la vida dels altres. Mentrestant estan de passeig i es troben al capellà, Joan, i el a Tomàs li diu a Laura que no s’ajunti amb ell perquè és un lladre però Laura no li fa cas. A l’endemà van anar a casa del senyor Llibori Terra Negra a menjar i a conèixer-lo a ell i a la seva família. També va ser a sopar a casa de l’oncle Juanito i allà va saber que la tia Madrona que és la germana de Juanito. A la Laura pensa que és feliç però se li cauen llàgrimes, ella pensa que és molt diferent a la gent de la comarca i té l’esperança de ser feliç.  Al cap d’una setmana Tomàs no va tenir temps per estar amb la seva dona al racó íntim i a ella li dona la sensació de que no té res a la fi i al cap. Laura en vista de lo que passa decideix parlar amb la seva cunyada que odiava tan a Laura encara que ella no sabia res. Teresa continuava criticant a Laura però ella no deixava que hi hagués més confiança del compte perquè sinó perdria terreny i això no li interessava. Cada dijous Laura es reunia amb les seves amigues que intentaven imitar-se i Teresa mentrestant sentia que la Laura era l’única propietària dels Muntanyola i això no li agradava. Un dijous Laura i Teresa van quedar a soles i li va dir fossin amigues i aquesta es sincer amb Laura i li va dir que sentia que hagués conegut cap home i just quan diu això va entrar Tomás i li va començar a parlar de mala manera. Un cop succeït això ella i Tomàs van discutir i Laura se’n va adonar que no coneixia suficientment al seu marit i que ell no la volia. La Comarca va passar de parlar de Tomás i Laura quan se’n van antera de que esperaven un fill i van començar a parlar d’un hereu dels Terra Negra que va quedar desheretat per casar-se amb la filla dels enterramorts en contra de la família. Laura li va deixar de atraure a el seu marit que la deixava sola mentrestant ell s’anava a Barcelona. Beatriz i Laura es fan amigues i ella li explica les seves coses. Quan Laura va tenir la filla la família es va quedar desil·lusionada, menys Laura, ja que no era un nen.  Tomàs va deixar de desitjar a la seva dona perquè aquesta ja no cridava l’atenció dels homes de Vic però per a Laura, la seva felicitat es basava en ella i la seva filleta. Un dia la nena és va posar malalta i als pocs dies va morir. Això va fer que la vida de la Laura es trenqués i es destrosses i va trigar molt a recuperar-se. Una tard el mossèn Joan Serra, amic de la Laura, el va portar a casa al seu nebot Pere del que ja li havia parlat avanç. Pere va enamorar-se de Laura sense donar-se’n comte Laura li suggeria tendresa i solitud. Ell anava perdut tot el dia amb els pensaments sobre la Laura i mentrestant la Teresa recordava quan ella era mes jove i ell encara era un xiquet. Teresa l´estimava, quan se’n va antera que a la Laura també li interessava va començar a odiar-la i a castigar-la. Laura tornava a ser feliç i Teresa l’odiava profundament als dos per amar-se mutualment. Un vespre, es ve fer evident el sentiments dels dos davant de la Teresa i de capellà Joan, aquest li va demanar a Pere que s’oblidés de Laura ja que estava casada. Pere va deixar de anar a veure a Laura i Teresa li va dir a ella que es deien coses d’ella i en Pere i amb això la Laura va decidir complir el seu paper de dona casada. Va morir la tia Madrona i a l’enterrament tota la gent que hi era present malparlaven de tothom i de sobte va entrar Pere i això ja va fer que la gent parles molt malament de la Laura. Ella decideix marxar d’allà i Pere la segueix, es troben i li declara el seu amor i la besa apassionadament i ella marxa ràpidament.  Un cop arriba a casa discuteix amb Teresa i ella li explica a Tomàs. Laura s’adona que mai ha estimat en Pere de debò, sinó que només era un sentiment de companyia. Quan intenta trobar ajuda a casa de l’oncle Llibori, aquest prova de violar-la. Llavors, la Laura intenta tornar amb el seu marit, però no li ho permeten. En Pere intenta acollir-la, però ella ho rebutja perquè al final veu en Pere només te un desig de posseir-la. Laura torna a Barcelona i al final va a un convent a França per meditar i estar tranquil·la.

Valoració:

Aquest llibre m’ha agradat bastant tot i que no té un final feliç. Penso que la història és interessant i original ja que Laura fa adonar-se’n de la posició de la dona devant una societat en que veu a les dones com un objecte sexual. I apart, mostra un altre tipus de ambient en el que estem habitats.

Recomenació:

Recomanaria aquest llibre a la gent que li agradi llegir i a les persones que els hi agradi una temàtica pessimista en que l’amor hi és present i  sense dependre de que hi hagi un final feliç. Penso que és una història que a la majoria de les persones que no l’han llegit els hi agradaria ja que la historia està molt bé.





10 06 2013

Títol: Benzina

Autor: Quim Monzó

Editorial: Edicions Crema

Any d’edició: 1983

 

Resum: Benzina comença amb un somni, el somni del protagonista, anomenat Heribert, el qual és pintor. En aquest somni podem començar a veure la seva personalitat, és un home excèntric, mandrós, una mica estrany. Dins del mateix somni, el qual comença amb la descripció d’un quadre,  somia fer-se la pregunta de si ell mateix està somiant. En el somni i apareix ell i una dona misteriosa, de cop, es desperta. És el primer dia de l’any, es desperta al costat de l’Hildegarda, que com més tard descobrirem és la seva amant.

Un cop a casa, la novel·la ens presenta l’Helena, la seva muller, i també ens presenta la situació en la qual es troba l’Heribert: és un pintor de renom el qual ha d’exposar en les pròximes setmanes (més concretament en dos setmanes) a la galeria que porta la seva muller (l’Helena), el problema és que el protagonista es troba enmig d’una crisi creativa, res no el convenç. El seu dia a dia es basa en aixecar-se tard, tancar-se a l’estudi decebut tot mirant a les teles blanques, sortir a fer un vol, dinar, tornar a casa, dormir, i així successivament (cal dir que de tant en tant es troba amb les seves amants). A part d’això, és important dir que la seva dona també té un amant. Heribert ho sospita i decideix seguir-la un dia, en aquest fragment també podem apreciar com  aquest personatge és molt excèntric, la seva teoria és que no ha de passar desapercebut sinó que com més disfressat i vistós millor, ja que ningú sospitaria que està essent seguit per algú vestit amb una perruca rossa, pantalons de flors brillants, ulleres de sol grosses i un barret estrafolari. Seguint a l’Helena és capaç de veure qui és el seu amant, el qual porta unes ulleres de color verd fluorescent.

Un dia, quan la seva muller arriba a casa, li explica que coneix a un noi jove el qual s’anomena Humbert  que també és pintor, li demana a Heribert que el vagi a veure i que li doni uns quants consells. Al cap de diversos dies, en Heribert decideix anar-lo a veure, i es troba amb una gran sorpresa, és el noi de les ulleres verdes, és l’amant de la seva muller, només per això s’interessa per la seva obra.

Al cap d’un temps, quan ja falta poc per l’estrena de l’exposició a la galeria, en Heribert es troba en la mateix situació que al començament, encara li dura la crisi artística. En aquest moment la novel·la fa un gir inesperat, l’Heribert pateix un accident de cotxe conjuntament amb una de les seves amants, aquest accident fa que es quedi incapaç d’acabar l’obra. En aquesta situació l’Helena decideix exposar les obres de l’Humbert les quals acaben agradant molt al públic i aquest adquireix un cert renom. Des d’aquest punt de la novel·la, el protagonista deixa de ser l’Heribert ja que ja no el tornem a veure, ara el narrador se centra en explicar només el món del voltant de l’Humbert, el qual decideix viure la mateixa vida que vivia l’Heribert cosa que, evidentment, el fa acabar igual, amb una crisi artística, mandrós i sense ganes de fer res.

Valoració: Benzina m’ha agradat força. Crec que és un molt bon llibre, tot i això, crec que té algunes parts força confuses les quals s’han de llegir més d’un cop per entendre (com ja he dit en el resum hi ha un moment en que el protagonista de la novel·la canvia, deixa de ser l’Heribert per ser-ho l’Humbert, si no s’està molt atent es pot no entendre això i fa que la novel·la perdi sentit). El que m’ha agradat més ha estat, a part de tota la creació dels personatges i les seves relacions, ha estat la manera com està escrit ja que, com és habitual de Monzó, fa servir en forces punts la ironia, a part d’això també m’ha agradat la manera amb la qual Benzina està narrat perquè fa que et puguis imaginar molt bé totes les situacions i accions, és molt fàcil de posar-te dins la novel·la de quedar immers dins del món que explica.

Recomanació: Personalment recomanaria aquest llibre a tothom qui tingui ganes de llegir, crec que per llegir-lo cal tenir-ne ganes perquè és complicat, tant amb les estructures que fa servir Monzó com amb la història. Es podria catalogar Benzina com un llibre per amants de la lectura ja que sinó no s’apreciarà. Finalment m’agradaria a animar a tothom, que, com acabo de dir, te ganes de llegir, a si mai es troba amb aquest llibre, com a mínim, mirar-se’l.





VIDA PRIVADA

10 06 2013

Títol: Vida Privada.

Autor: Josep Maria de Sagarra

Editorial: Proa

Any d’edició: Any 1932

Resum:

Vida Privada de Josep Maria de Sagarra, és una novel·la que passa a Barcelona, en els anys 30. Tracta sobre una família que pertany a la burgesia, aquesta família que ens diu s’anomena Lloberola. Aquesta novel·la es poden diferenciar dos parts clares. La primera part, que s’explica en els barris de l’eixample, parla sobre com era aquesta família, i ens diu que abans no tenien problemes però a causa de una crisi, ara tenen uns mals anys. El protagonista de aquesta novel·la és Frederic, i és el que es convertirà en l’hereu de la família. Aquest personatge no sol ser molt afortunat, ni per l’amor ni pel treball. També ens presenten al seu Germà Guillem, que encara viure també aquesta crisi, els dos germans no fan res per evitar-la. La segona part comença cinc anys més tard les coses estan igual que abans, ja que en Frederic i en Guillem no fan res per intentar treure a la família de aquesta crisi. Després més tard, en Frederic, torna ha fracassar i això fa que s’aïlli més de la seva vida.

Per finalitzar dir que aquesta novel·la mostra pobresa que hi havia en aquella època (anys 30) i podem veure-ho reflectit en un història de una família econòmicament normal i després d’aquesta crisi la podem veure mol malament i amb molts problemes

Valoració personal del llibre:

Aquest llibre ni m’ha agradat molt ni tampoc no m’ha agradat. El que passa és que l’he trobat una mica difícil d’entendre ja que no entenia massa el seu vocabulari i a vegades en alguns lloc tenia que tornar-ho a llegir ja que no sabia de que parlava.

Recomanacions:

Principalment aquest llibre el recomanaria a les persones que tinguin una bona comprensió de la lectura, ja que vida privada la demana. Després també el recomanaria a la gent que li agradi llegir qualsevol tema.





METAMORFOSI: FRANZ KAFKA

10 06 2013

FITXA DE LECTURA: METAMORFOSI

 

Nom del llibre: Metamorfosi.

Autor: Franz Kafka.

Editorial: La butxaca.

Any d’edició: 2010

Any de realització: 1915

Informació de l’autor:

Franz Kafka  (Praga, 1883 – Kierling 1924), és un dels escriptors de llengua anglesa més importants i innovadors del segle XX. Va ser famós per escriure una novel·la innovadora i trencadora, d’estil més aviat existencialista, la qual no té massa sentit si ens mirem el conjunt de les obres seves més famoses: “Metamorfosi”, “El Castell”… La majoria de les seves obres van ser publicades per un amic seu anomenat Max Brod després de la mort de Kafka tot i que Kafka li havia dit anteriorment al seu amic que destruís la seva obra literària.

Resum:

Gregor, el protagonista del llibre és un viatjar que viu amb la seva germana Grete i els Samsa, els seus pares, en un carrer aparentment tranquil. Un dia, quan en Gregor s’anava a aixecar per anar a treballar, com cada dia, a les cinc del matí, va veure com una estranya i aterradora cosa havia succeït: va mirar cap a les seves extremitats inferiors i va veure que ja no tenia cames, i que en comptes de tenir les dos extremitats dels humans tenia potes. Al principi pensava que era un somni però després es va adonar de que la metamorfosi havia passat en la realitat. El cos li pesava molt, i, atemorit, no es podia moure. Els seus pares i posteriorment un company seu anaven a cridar-lo perquè sortís de l’habitació, però evidentment Gregor no volia sortir perquè, lògicament, li feia por ensenyar al seu entorn el que li havia succeït, i estava espantat per el succés i estava descobrint el seu nou cos d’insecte. Al final va decidir obrir la porta, però els seus familiars i el gerent d’on treballava, en veure’l la mare va començar a cridar i el pare el va tancar en una cambra. L’única persona que entrava a la seva cambra per donar-li menjar era la seva germana. A mesura que va anar passant el temps la família es va endinsar en la pobresa perquè Gregor era qui abans portava diners a casa. Durant tots els dies, Gregor s’amaga quan ve la seva germana perquè no vol que el vegin. Un dia, la mare al veure a Gregor es va desmaiar i el pare va començar a tirar-li pomes una de les quals se li va clavar a l’esquena i el va deixar greument ferit. Posteriorment, ja que havien de buscar feina van decidir llogar habitacions de casa seva, i un dia, quan estaven amb uns llogaters, aquests van veure a Gregor que havia sortit de la seva cambra (estava molt prim). Al veure l’aspecte d’insecte de Gregor i la brutícia de la casa, els llogaters se’n van anar i els van dir als Samsa que els demandarien. Llavors la germana de Gregor va dir que ja n’hi havia prou, i que aquell monstre no era el seu germà. En aquell moment Gregor es tanca a la seva cambra on morirà un dia després. Els Samsa, per altra banda decideixen abandonar la casa i la localitat per tal d’oblidar-se del passat i començar una nova vida.

 

Valoració:

A mi m’ha agradat molt aquest llibre, no tan sols per lo diferent que és el llibre en comparació amb els altres del segle XX i també per la manera de redactar, el misteri del llibre i per la manera com explica els canvis progressius que va tenint el protagonista del relat. És un relat una mica tètric que és molt trist sobretot al final, i que sorprèn per el tema de la història i per la narració dels sentiments durant el llibre, ja que l’autor et defineix tant bé el que succeeix que t’endinses en el llibre com si estigués succeint de veritat, cosa que té mèrit degut a lo estrafolari que és el llibre. M’ha semblat un llibre molt especial i m’ha agradat.

 

Conclusió:

En conclusió diria que el llibre és molt trencador i innovador ja que ens explica una història tètrica i estranya, i el que la fa especial és la manera de tractar la història, i de transmetre els sentiments diferents dels personatges de la novel·la, sobretot els del protagonista, el d’en Gregor.

Recomanació:

Per tot l’esmentat anteriorment, recomanaria aquest llibre a la gent curiosa i que li agraden els contes com els d’Edgar Allan Poe, “Frankenstein”… He de dir, però, que Kafka és diferent a Poe i a Mary Shelley i que les seves històries són tant peculiars que crec que o t’agraden molt o no t’agraden gens.