Orgull i prejudici

4 12 2012

Títol: Orgull i prejudici

Autor: Jane Austen

Moviment literari al que pertany: L’obra és del romanticisme però també te característiques del neoclassicisme. Les principals característiques del romanticisme es el liberalisme i del neoclassicisme la fe en la raó.

Resum:

L’acció està situada al segle XIX  a Anglaterra. Allà viu la família Bennet, família amb mitjans modestos que està composta per el senyor i la senyora Bennet i les seves filles que són cinc: Jane la més gran, seguida de Elizabeth, Mary, Lydia i finalment Kitty. La preocupació més gran de la senyora Bennet és que totes les seves filles es casin amb homes de molta fortuna. Un dia arriba el senyor Bingley i lloga Netherfield, la casa veïna dels Bennet. La senyora Bennet presenta immediatament a les seves cinc filles. Van preparar un ball i el senyor Bingley va caure de seguida bé a tothom, especialment a Jane. El millor amic de Bingley es diu Darcy, té les mateixes qualitats que el seu amic però a diferencia és molt orgullós i estirat tots el contrari que Bingley. O almenys aquesta és la impressió que vol donar. Elizabeth es sent ofesa amb ell per uns comentaris que va sentir. I aquí apareixen les dues paraules del títol: l’orgull i el prejudici. A mesura que la cosa va avançant, Jane i Bingley es van enamorant l’un de l’altre, mentre que la seva germana Elizabeth cada vegada té més odi al senyor Darcy. Al poc temps coneix al oficial Whickham que per a ella es perfecte. Quan parlen la primera vegada li explica que ell de petit vivia amb el senyor Darcy i que ell el va fer fora quan va morir el seu pare i que va haver de guanyar-se la vida i això fa que ella encara l’odiï més. Tothom està convençut de que Jane i Bingley es casaran i seran molt feliços, fins que ell abandona la casa i trenca tota la relació amb Jane. Això destrueix totes les esperances de Jane i Elizabeth que està molt unida amb ella creu que la germana de Bingley, l’ha convençut perquè l’abandones d’aquesta manera. Darcy va ser qui va incitar a Bingley a que marxes i Elizabeth s’assabenta i això fa que cregui més a Wickham i quan Darcy decideix declarar el seu amor per ella, la seva resposta sigui un no. Darcy decideix escriure-li una carta explicant tot el seu passat i ella el creu i fa que la seva opinió sobre ell canviï totalment. Un dia li arriba la noticia de que Wickham s’ha fugat amb la seva germana Lydia i s’adona que tots els prejudicis s’esvaeixen i que està enamorada de Darcy. Darcy li explica tota la veritat a Bingley i ell torna per buscar a Jane. Darcy s’adona que l’actitud de Elizabeth a canviat i que te possibilitats i li torna a preguntar i ella respon que si. I així acaba la novel·la amb tres de les cinc filles casades.

Valoració: Al principi pensava que el llibre no m’agradaria i que es faria molt passat però a mida que anava llegint cada vegada m’agradava més. Crec que està molt bé i que tothom que el llegeixi li pot agradar. Però també crec que el final és molt evident.

Recomanació: Aquest llibre li recomano a la gent que li agradi llegir i li agradin les novel·les romàntiques.





Orgull i perjudici

3 12 2012

orgull-i-prejudici, Austen

  Títol: Orgull i perjudici

  Autor: Jane Austen

 

L’obra coincideix amb el Romanticisme, però també hi apareixen alguns elements del Neoclassicisme. Les característiques principals del Romanticisme són el liberalisme, la fe ens els sentiments purs, etc. Mentre que en el Neoclassicisme predomina la fe en la raó.

 

A l’Anglaterra del segle dinou, els senyors Beenet desitgen aconseguir riquesa, per això com a pretendent per a una de les seves filles,volen a el nou veí de Netherfield, el senyor Bingley. Ell s’interessa per Jane. Mentre que L’Elisabeth se sent atreta per Darcy, que és orgullós i cregut o almenys així ho creu ella. I així entre l’orgull d’ell i els perjudicis d’ella es desenvolupa el fil d’aquesta història.

És una obra que està molt ben escrita, té versemblança, i a més, està plena de frases enginyoses i iròniques. La Jane va saber transmetre la senzillesa, i a l’hora les complexitats del dia a dia de la Elisabeth.

El recomano tan a la gent que els hi agrada llegir com a la que no, perquè t’hi enganxes de seguida; i també a la gent que els agrada el genère de romàntic.





Les aventures de Sherlock Holmes

3 12 2012

Títol: La lliga dels pèls-rojos.

Autor: Sir Arthur Conan Doyle.

Moviment literari al qual pertany:

Aquest llibre va ser escrit al s. XIX i pertany al moviment modernista literari.

Característiques principals:

Aquesta història té lloc al 1890 i és un dels 56 relats curts sobre les aventures de Sherlock Holmes.

Resum del llibre:

Aquest llibre va de un home molt pèl-roig anomenat Wilson que va a casa de Holmes per explicar-li lo que li havia succeït. Wilson li va començar a explicar a Holmes que ell va ser contractat per la lliga dels pèl-rojos per tal de que només copiés l’enciclopèdia Britànica i li pagaven 4 lliures a la setmana que era un preu que estava molt bé. Al cap dels dies es va quedar dissolta la Lliga dels pèl-rojos i la van tancar. Desprès ell va anar a veure a l’amo de la cassa per saber que havia passat i l’amo li va dir que mai havia sentit a parlar de la lliga dels pèls-rojos, l’amo de la casa més tard va recordar que recordava l’aspecte senyor Ross, que era qui portava aquesta lliga, i li va donar la direcció que el va portar-lo cap a una fàbrica de genolleres artificials. En Wilson acaba la història els i diu que no li fa gràcia haver perdut aquestes 4 lliures. Holmes i Watson es posen a riure ja que els i fa gràcia ja que l’historia és una mica ridícula, tot i així, Holmes li assegura de que el cas estarà resolt al dilluns i immediatament Holmes es posa en marxa per resoldre el cas.

Valoració:
A mi m’ha agradat ja que a mi les històries d’aventures i misteri m’agraden molt. Jo penso que és una bona història per llegir ja que és interessant i entretinguda. Apart no es fa pesada en cap moment i serveix per passar l’estona. A part hi ha moltes històries més per triar.

Recomanació:

Li recomano aquest llibre a totes les persones que els hi agradi llegir històries d’aventures i que vulguin passar una bona estona. Crec que inclús a les persones que no els hi agradi llegir els hi agradaria aquest llibre.





Emma

3 12 2012

Títol: Emma

Autor: JaneAusten
Moviment literari al qual pertany i característiques principals del moviment:

El genere d’aquesta novel·la és l’amor i l’època de la narració és del segle XIX, les característiques principals són:

– Apareix una noia que vol aparellar les seves amistats.

Resum:
L’Emma Woodhouse és una noia jove que li agrada molt aparellar a les seves amigues, es preocupa per trobar l’amor perfecte per a les seves amistats, i per culpa d’això s’oblida del seu propi cor.

L’afecta bastant la separació de la Señoreta Taylor, una de les encarregades a cuidar l’Emma. La senyoreta Taylor es casa i això fa que l’Emma li afecti bastant.

Valoració:

M’ha agradat molt aquesta novel·la perquè és romàntica. M’agrada bastant el tema de l’amor.

Recomanació:

La recomano a tota la gent que li agradi llegir novel·les sobre històries d’amor.





Emma

3 12 2012

Image





El Gos Dels Baskerville

3 12 2012

Títol: El Gos Dels Baskerville

Autor: Sir Arthur Conan Dyole

Moviment literari: El gènere d’aquesta novel·la és el misteri i l’època de la narració es el segle XIX . Que té com a característiques principals:

–  Apareix un detectiu, en aquet cas Sherlock Holmes, que sempre acaba resolvent l’enigma al final de la novel·la.

– La narració es gaire extensa

– La novel·la s’explica en llocs diferents, no en el mateix espai

Resum del llibre:

L’estranya mort dir Charles Baskerville li va interessar a Holmes, sobretot per la llegenda que li va explicar el Dr Mortimer sobre “el gos dels Baskervillle”, la qual deia que hi havia un monstruós gos que assassinava a tots els Baskerville en l’erm de la mansió de Devonshire.

Mortimer va tornar amb Sir Henry Baskerville, l’únic hereu de la mansió, perquè els detectius li informaran de la llegenda. Abans d’anar a la casa de Holmes, a Sir Henry li va desaparèixer una bota (un detall en aquests moments sense cap importància, que després prendria més protagonisme). Holmes va decidir que Watson aniria amb Sir Henry a la mansió i, que aquest li informaria de tot l’important que succeís. L’endemà Watson va conèixer als veïns, James Stapleton i la seva germana, la senyoreta Stapleton, que creient que Watson era Sir Henry el va advertir que estava en perill. A Watson li va resultar estrany, ja que, quan el seu germà es va acostar es call de cop, mentre sentien el rugit del gos. També van conèixer a Frankland, un antic advocat, pare de la oblidada Laura Lyons.

Watson i Sir Henry van descobrir que cap uns dies s’havia escapat un pres, Selden germà d’una de les serventes de Sir Henry.

Holmes va aparèixer per sorpresa mentre Watson estava veient unes cabanes neolítiques, i li va explicar que sempre havia estat allà i que havia interrogat mistress Lyons, que havia tingut una relació amb Stapleton.

Watson i Holems intercanviar informació i van arribar a la conclusió que l’assassí era Stapleton i, que la senyoreta Stapleton no era la seva germana sinó la seva dona.

Era de nit quan en l’erm van sentir un soroll espantós, estaven desesperats per Sir Henry i van córrer cap a ell, van trobar el pres amb el crani aixafat, ja que el gos va creure que era Sir Henry per l’olor característica de la seva bota, anteriorment esmentada.

Holemes i Watson van fer creure que se’n van anar a Londres, però en realitat anirien a recollir al tercer detectiu, Lestrade, que els ajudaria a capturar Stapleton.

Sir Henry va ser convidat per Stapleton a sopar. En sortir de la casa d’aquest, va passar per l’erm i davant es trobaven els tres detectius disposats a capturar l’assassí de totes les morts dels Baskerville. A l’estona d’entre la boira va aparèixer el gos, Sir Henry va començar a córrer, Holmes va sortir del seu amagatall i li va disparar, el gos va callar a terra, ja havia mort. Al contrari que el gos, Strapleton aconseguir escapar. Watson i Holmes van acudir a la dona de Strapleton, l’únic que la dona va poder fer va ser ensenyar el pantà on guardava al gos.

Dies després, es van reunir tots a Londres i Holmes els va explicar el resum del cas, i va decidir que tot descansaria durant uns dies.

Valoració: Aquet llibre m’ha agradat ja que va sobre misteri i el detectiu és Sherlock Holmes. Casi bé tots els llibres de misteri m’agraden i per això també m’ha agradat aquet. Apart els capítols no m’han semblat gaire llargs i a sobre eren entretinguts i això ha fet que m’agradés més.

Recomanació: Recomano aquet llibre a la gent que li agradi el tema del misteri i la intriga i també si li agrada llegir. Te un vocabulari força senzill.

 

 

 





3 12 2012

Títol: Seny i sentiment

Autor: Jane Austen

Moviment literari: Segle XIX

Resum del llibre:  Aquesta obra explica la relació que tenen dos germanes amb caràcters totalment oposats que viuen en un petit poble d’Anglaterra a finals del segle XVIII. L’Elinor, per una banda creu en la prudència i l’autocontrol i per altre banda, la seva germana petita, Marianne que és un caràcter molt emocional, impulsiu i sensible. Deixant de banda les seves diferències, tenen els mateixos problemes amorosos: Les dos perden l’afecte dels seus pretendents. A Marianne, la deixa plantada un pocavergonya i perd el seu cor. I l’amor d’Elionor es compromet amb una altre dona. Com que comparteixen patiments, es comprendran una a l’altre i arribem a la conclusió de que, L’amor de debò arriba finalment que el seny deixa pas al sentiment i el sentiment cedeix davant el seny.

Valoració: Trobo que ha estat un llibre molt interessant, però per altra banda en alguns moments és fa molt llarg.

Recomenació: Recomenaria aquest llibre a la gent que li agradin els llibres romàntics.