El diari lila de la Carlota

2. Argument:

Tot comença quan és el seu 14è aniversari, i l’àvia Isabel li regala un diari de color lila, a ella no li agrada gens el regal, però l’altra àvia li fa veure que és molt interessant, i què podria fer un diari feminista, ja que el color lila és el seu representant. La Carlota no hi està del tot convençuda, però passen els dies i comença a observar situacions masclistes, i es proposa escriure-ho. El seu germà,  Marc l’ajuda en la seva feina, i l’àvia Anna va passant-li cartes de nenes de tot el món, que expliquen l’estat en el què es troben. També  envia dades de la quantitat de dones que són maltractades, totes les que moren, etc.

A mesura se’n adona que la societat és molt masclista, i que de fet, la desigualtat arriba molt més lluny del que es pensava, decideix fundar un club amb ajuda dels seus amics, l’anomena ACEMI. Van fent reunions i decideixen noves maneres de fer que la societat no sigui tan discriminativa, per fer veure que no s’ha de fer el que diu la societat, que un és lliure de posar-se així com vulgui, també envien el diari lila a la tieta Octàvia de la Carlota, perquè es miri si està ben escrit i publicar-lo, i així intentar que la gent s’adoni de la situació en què viuen les dones.

3. Opinió personal:

M’ha agradat el llibre perquè és bo saber que les dones en aquesta societat estan molt discriminades.

Atzavara Román

ELS NOIS DE DUBLÍN

AUTOR: Jane – Claude Alain

EDITORIAL: Gran Angular

Any edició: 2004

Gènere:Aventures i realistes.

Estructura: Aquest llibre està estructurat en nou capítols. Plantejament:1-2, Nus: 3-8, Desenllaç: 9.

RESUM

Una família Irlandesa, cinc dels seus fills moren defenent els ideals irlandesos, i un dia, porten al sisè, ja mort, l’Evie. L’Eamon, l’únic que queda viu, decideix marxar a Dublín a defendre el seu país i a venjar la mort del seu germà. De camí a Dublín es troben amb els Black and Tan (justiciers anglesos), aquets cremen el poble en el que estan allotjats.

Més tard troben feina en un bar, també narren a un periodista francès la massacre del poble, aquest publica les crueltats i ells tenen clients fixes venent diari a el bar. Un dels clients li entrega una carta molt important per un home anomenat Sr. Green. Després, descobreixen un desembarcament d’armes de EUA, l’intenten robar a la nit però són emboscats pels Anglesos. Al final es descobreix que en Peter és un espia anglès, però, per l’amor que sent en Christy per ell no el condemnen a mort. Finalment Christy aconsegueix diners suficients per portar la seva mare a Dublín i s’inicia una treva que no durarà gaire.

 

VALORACIÓ

Per mi és un llibre molt interessant i divertit, també reflecteix una mica els ideals pels quals algunes persones morien.

És un llibre entenedor i no es fa llarg, al contrari que altres aquí la trama és molt enrevessada però, és fàcil formar hipòtesis sobre el que passa ha passat i passarà, per tant t’incita a llegir-lo per comprovar si eren certes o no les teves suposicions o teories que has anat pensant i imaginant duran la lectura de aquest.

El puntuo amb un 7.5 ja que com he argumentat prèviament és un molt bon llibre en la meva opinió personal, ja que m’agrada aquest gènere.

 

RECOMANACIÓ

Recomano aquest llibre a tota persona que tingui una mica d’interès en els successos relatats en aquest llibre, també a aquells que els agradin les històries de espies i agents dobles ja que hi ha un cas clar.

No es fa pesat si tens imaginació per intentar resoldre la trama abans que la resolgui l’autor, per tant si tens imaginació a pesar que no t’entusiasmi aquest genera et pot agradar el llibre i es podria llegir fàcilment.

                                                                                              Enric Ruhi Velasco

4t B

RESUM: EL TREN DE LES 04.50

Quan ja era nadal Mrs.McGillicuddy estava comprant regals , per després anar a veure a la seva amiga Miss. Marple que vivia en un poble proper a Londres.

Per anar a veure a la seva amiga va decidir agafar el tren de les 4:50.

Quan ja estava en el seient del seu vagó, va veure un tren paral·lel al seu I dintre d’aquest va presenciar una cosa molt terrible, un home que estava d’esquenes a ella va escanyar fins a la mort a una dona.

Després d’això va anar a dir-ho al revisor de tiquets, li va explicar tot el que havia passat però aquest pensava que eren imaginacions seves i no se la va creure.

Quan va arribar amb la seva amiga i li va explicar el que acabava de veure i aquesta si se la va creure, es deia Jane Maple, el primer que van fer és anar amb la policia i explicar-ho.

La policia va començar a investigar lo que les dues dones deien, però sense cap resultat no hi havia cap pista, ni el cos de la dona morta, i això fa que la investigació finalitzi.

Però Miss Marple creu que hi hagut un assassinat i comença a investigar pel seu propi compte, arriba a la conclusió que el cos de la dona va ser llençat, però ella ja tenia una certa edat i per això li demana ajuda a la Lucy Eyelesbarrow, aquesta és una noia jove que es dedica a fer d’assistenta i ara treballarà per la família Crackenthorpe, Mis Marple sospita que la dona que va ser llençada és d’aquesta família.

Cada dia en el seu temps lliure, la Lucy es dedica a inspeccionar el terreny de Rutherford Hall, per trobar alguna pista, al mateix temps que va coneixent tots els membres de la gran família que es troben reunits a la casa, en motiu de les festes de Nadal. Un dia descobreix en un graner abandonat propietat de la família i annex a la casa, un sarcòfag antic, dintre hi havia el cos d’una dona morta que coincidia amb la descripció de Mrs.McGillicuddy.

Al principi, la família no sabia res de la dona morta i la seva identitat, encara que se sospita que podria ser la Martine, una noia francesa que havia de casar-se amb el germà gran de la família.

Arriben a una conclusió, que l’assassí és un membre de la família i la causa podria ser econòmic.

La família la formen 5 persones, el primer i més gran es diu Crackenthorpe i els seus fills un és l’Alfred, un home que treballa en coses dolentes però que no treu cap benefici, en Cendric és un home que no li enteresa molt els diners, per això es un pintor bohemi, la seva filla Emma que és una filla molt bona i que sempre es preocupa pel seu pare, i per últim en Harold fa aparentar que té molts de diners però no té gaires, a la casa també viu el fill de l’Edith, ella és una germana morta.

Una nit, després del sopar que havia preparat la Lucy, tots es van trobar malament, i van acudir que avisar al doctor Quimper, qui va determinar, que el menjar estava enverinat, a causa d’això van morir l’Alfred i en Harold.

Un matí va presentar-se sobtadament a Rutherford Hall, una dona molt elegant i ben vestida, que afirmava ser la Martine Dubois, la dona amb qui s’ havia de casar el germà gran, i que era la mare de l’amic íntim del nét del vell Crakenthorpe. Per tant s’ havia de saber qui era la vertadera víctima, encara que la senyoreta Marple creia que el responsable era algú relacionat amb Rutherford Hall.

Miss Marple va fer un pla, va anar a casa de Rutherford Hall, per prendre el te amb Mrs.McGillicuddy, quan ja portaven un bon rato, Miss Marple va fingir un atac, per fer que el doctor Quimper l’ajudes, o aconsegueix, Mrs.McGillicuddy amb això va poder veure l’esquena del doctor i el va delatar com un assassí.

El doctor va explicar que el motiu va ser el seu interès per casar-se amb l’ Emma, pensant que així es beneficiaria dels seus diners. Però no podia casar-se amb ella perquè encara tenia dona, i aquesta no li volia donar el divorci, encara que vivien separats des de feia molt temps, i per això la va matar per poder casar-se amb l’Emma

VALORACIÓ

Quan vaig començar a llegir aquesta novel·la, no m’imaginava que seria tan bona, però al final he arribat a la conclusió que és un gran llibre.

També m’ha sorprès molt la capacitat de l’autora per crear diferents sospitosos, tots amb un motiu, una coartada, això diu molt d’una autora com és l’Agatha Christie, jo ja havia llegit altres llibres d’ella molt bons, però amb aquest llibre al principi no m’ha agradat gaire però al final e caigut al misteri que pot fer aquesta gran escriptora.

Crec que és una de les millors autores en l’àmbit del misteri per no dir la millor i crec que els seus llibres com aquest pot fer que no et cansis mai de llegir.

RECOMANACIÓ

Aquest llibre li pot agradar molt a la gent que li agrada llegir les novel·les d’aventures, misteri o intriga.

Sempre pot passar qualsevol cosa inesperada en els llibres de, quan penses que pot passar una cosa de cop es tot el contrari.

Crec que molta gent li podria agradar aquest llibre però a vegades pot liar però està molt bé, perquè et pots d’una manera introduir dins el llibre i et pots imaginar més o menys el que passara, et pots imaginar que ets una detectiu e intentar resoldre el cas però amb ells llibres de Agatha Christie costa molt fins al final no saps qui es el culpable.

Jonathan Hernández

Hem nedat a l’estany amb lluna plena

Autor: Raimon Espugafreda

Resum de l’obra:

 En Bernard i en Georges roben la mare de Déu d’Avellanui, i, en Raimon i la Miquèla els troben i es refugien en una cova, quan reculen es troben a l’Afrodita i al Galileu, i retornen la mare de Deu d’Avellaniu a Areu. Al cap d’una estona en Raimon torna i el capturen segons el pla que havien fet, i se l’enduen a Dòsia. Allà es pot comunicar amb en Bernard i en Georges per comunicar-los el pla, a la nit, escapen per una corda. Però quan estaven pujant a en Georges van començar els tirotejos, i el van matar, el pare de l’Afrodita es va quedar a Dòsia. Van escapar corrents, van agafar un jeep de la policia i van poder escapar.

Opinió personal:

M’ha agradat bastant aquest llibre, penso que és molt interessant per poder descobrir llocs que  almenys jo no sabia com per exemple la Pica Roja al principi pensava que era inventat però existeix de veritat. Hi ha hagut un moment que se m’ha fet complicat comprendre-ho tot. I també  m’ha agradat perquè ho expliquen molt bé tot amb detalls deixant-ho ben clar tot. Ha sigut fàcil de llegir i molt entretingut ja que es una narració curta i que s’entén tot força bé.

 

Recomanació:

 

Recomanaria aquest llibre a qualsevol persona. És un llibre molt interessant va d’aventures i és una novel·la policíaca. Es una obra curteta i molt fàcil de llegir. No es el narrador que ho explica tot, és diàleg els personatges parlen entre ells.

El llenguatge com he valorat, no es gens difícil,  utilitza un llenguatge senzill i quotidià.

MOHAMED KHROUROUCH

Projecte Kenya

 Aquest llibre va ser escrit al 1995 per Jordi Varela. I es tracta d’una novel·la juvenil i realista.

Estructura:

Aquesta novel·la està estructurada per capítols, cada capítol tracta de temes diferents que és separen per un punt i a part.El plantejament es basa en quan ajuda el seu amic Jaume. El nus el constitueixen des de que comencen les manifestacions i acaba amb l’aventura sobre els immigrants il·legals. I el desplaçament des de que la policia les deix anar fins a la conclusió de llibre.

Valoració:M’ha agradat força. Els primers cinc capítols se m’han fet molt pesats ja que només parla dels instituts i les manifestacions. Però a partir de el cinquè capítol és torna molt interessant, perquè crec que es reflexa més com és ella, o sigui, la seva personalitat. Penso que l’Anna és una noia molt normal i atrevida, però a la vegada una mica ingènua i innocent.  El projecte a Kenya, amb la Núria, és la idea principal de la novel·la ja que és com l’autor ha anomenat el llibre. Però crec que és deixa una mica de banda, és a dir, dóna més importància altres temes de la vida personal i privada de l’Anna que a l’idea principal. I això penso que està bé, perquè seria molt avorrit i simple si només s’expliqués lo del projecte Kenya. En conclusió, m’ha agradat. Sobretot el final, si li hagués de posar una nota de l’u al deu li posaria un set, ja que el resum que vaig llegir de la persona que l’havia tingut anteriorment, segons la manera com el resumia, semblava molt més interessant i divertit.

Resum:L’Anna, la protagonista, és una noia molt atrevida. La novel·la comença quan l’Anna i els seus companys comencen batxillerat. En Jaume, un amic seu, no ha estat registrat a l’institut de l’Anna per problemes personals. Aquesta fa tot el possible per fer-lo entrar a l’institut Lluís Borinot, per els amics que el seu pare té a l’Ajuntament però al final ell aconsegueix plaça a un altre institut. Al cap de poc temps els dos instituts fan una manifestació on també hi implicant el pare de l’Anna , en Josep Admetller, que acaba ferit, els companys de l’Anna i en Jaume i el tutor d’aquesta, l’Al·leví Ortiga. També explica com ella comença a sortir amb en Jaume i com amb la seva millor amiga, la Núria, que també és la ex d’en Jaume volen fer un viatge d’aventures a Kenya, per això la Núria i l’Anna treballen tant com poden. En uns dels treballs que fan l’Anna coneix un noi amb qui perd la virginitat, en Claudi, al final resultat que aquest noi s’està apunt de casar i ella s’enfada molt, la seva amiga per distreure-la fa tirar endavant el projecta del viatge i això acaba molt malament, ja que la companya amb qui han firmat un contracte els enganya perquè  facin un tràfic il·legal de gent de Kenya i el final elles  són arrestades per la policia però el final tot es soluciona. La novel·la s’acaba amb l’aniversari dels 18 de l’Anna i amb les desganes de les dues noies de fer un viatge d’aventures.

Recomanació:Aquest llibre el recomano a totes les persones que els i agradin els temes polítics i al mateix temps, les aventures d’una noia adolescent. Encara que no m’hagi agradat tan com l’altre llibre que vaig llegir anteriorment, el recomano i crec que a molta gent li pot agradar ja que , com a mi, una part els hi agradarà i l’altra no. Penso  que és un llibre fàcil d’entendre i que ha persones de totes les edats, els pot agradar; a els adolescents, que s’hi poden veure reflectits, als que els hi falti poc per ser adolescents també, per veure els problemes d’aquets avui en dia i també a la gent gran per conèixer com actuen i perquè els joves d’aquesta edat.En conclusió aquest llibre el recomano per gent que vulgui conèixer el que envolta els joves. 

EL MISTERI DEL BARRI GÒTIC

Ricardo, Trigo, Xulio

<!–[if !mso]> st1\:*{behavior:url(#ieooui) } –>

RESSENYA DEL LLIBRE

 

En Robert i en Manel coneixent una noia que va a la biblioteca, es diu Xoni i està en un grup de literatura fantàstica d’en Lovercraft. Els dos s’enamoren d’ella. Amb els dies en Robert veu que la Xoni està enamorada  d’ell, i comencen a sortir junts sense que en Manel sàpiga res. Un dia en Manel i en Robert van a l’església de la Mercè i es troben amb un clergue que es diu Xavier Trenàs que sembla un home molt estrany. En Robert tot dirigint-se cap a la porta de sortida de l’església, veu una porta encara més petita al costat d’un armari amb unes escales que baixen i té curiositat per veure que hi ha. El dia següent els dos nens fan un pla per intentar descobrir el que hi ha a baix d’aquelles escales, al mateix moment la Xoni els truca dient que ha volgut deixar el seu grup de literatura fantàstica però l’han amenaçat dient-li que no els pot deixar així com així. De seguida en Robert i en Manel la van a buscar. Quan arriben allà on la Xoni els ha dit que estava, els dos nens veuen el clergue ( Xavier Trenàs ) fent un discurs i també veuen  la Xoni al final de tot. De seguida la van a buscar però dos senyors impedeixen que s’escapin i tots tres comencen a córrer cap a la sortida fins que aconsegueixen sortir.

Els tres nens van a la església per baixar les escales però les coses es compliquen quan la Xoni el traeix tancant-los allà. En Robert i en Manel intentaran sortir d’aquelles galeries.

 

 

VALORACIÓ DE LA NOVEL·LA

 

Crec que aquesta novel·la és molt entretinguda però a la vegada una mica complicada  ja que és un tema desconegut per a mi, però en general ha estat una historia bastant misteriosa. Al final és una mica complicat ja que és un final obert. Des del meu punt de vista utilitzen paraules massa difícils. La trama en canvi la considero entretinguda i que t’arriba ha enganxar, una vegada has aconseguit entendre el començament, pots seguir tota la història. En definitiva la novel·la m’ha satisfet molt sobretot amb el subtema de la història.

 

RECOMANACIÓ

Recomano aquesta novel·la a la gent que els agrada les històries d’aventures perquè té moments d’acció inesperats que fa que aquesta novel·la et vinguin ganes de llegir-la, i també i trobem moment de misteri que això fa més intriga. És una historia recomanada també per a gent romàntica ja que hi ha dos joves que s’enamoren d’una mateixa persona, i podem dir que té una trama romàntica entre d’altres. En general trobo que és una novel·la d’aventures, misteri i romàntica.

Adriana Recasens

DESONNECTADA

 

Sherry Ashwerth

1.    RESUM

 

La Catherine és la típica noia de disset anys bona estudiant i bona nena. Un orgull per als seus pares. Però tot va canviar quan va conèixer en Taz, un noi paquistanès, al qual estava molt unida, perquè segons ella eren diferents. També comença a deixar de banda els estudis, i beure alcohol comença a ser un costum, que li fa perdre grans amistats com la Lucy, una amiga de tota la vida. Quan coneix la Jan, una nena de tretze anys que va marxar de casa quan era petita, es va sentir millor, ja que tenien moltes coses en comú, i que gràcies a ella resol una de les grans qüestions de la seva vida, “Què vull fer quan sigui gran?”. Quan va descobrir que la seva amiga Jan era prostituta, va tenir molt clar que ella volia ajudar a la gent que es troba en la mateixa situació. Un cop arregla aquest conflicte intern que té, decideix fer un seguit de cartes i demanar disculpes a totes aquelles persones a les que havia ferit.

1.    VALORACIÓ PERSONAL

 

Jo d’aquest llibre m’esperava més. No dic que no m’hagi agradat, però pensava que tractaria més uns altres temes. Tampoc m’esperava que estigués escrit en forma de carta, i això al principi era estrany, i desconcertant, ja que moltes vegades et parlava de personatges que no sabies qui eren, com per exemple en Dave, que li envia cinc cartes i que fins l’última, a les últimes línies no saps a qui s’està dirigint.

Els temes que tracta són bastant interessants, per això m’ha agradat, perquè parla de coses en les quals ara mateix ens trobem nosaltres, i en certa manera t’hi sents identificat, perquè tracta totes aquestes coses amb molta naturalitat, i a més a més et dona informació, ja que per exemple et diu els efectes que causa l’alcohol a les persones de la nostra edat, diu que al principi penses que no t’hi enganxaràs però desprès és una cosa molt difícil de controlar, també explica com s’ho fa per aconseguir-ho, i això a mi em va sorprendre, perquè no pensava que podia ser tan fàcil. Un altre dels temes que es tracten és la bisexualitat, que el seu amic Taz en un principi sembla que està molt enamorat d’ella i desprès resulta que és gai. Aquesta part, a mi no m’ha agradat gaire, perquè primer t’explica tot el que sent per ell, però quan diu que es homosexual, després ja no diu gaire res més i és com si et deixés a mitges. I per últim també parla de la pobresa i la prostitució en les noies menors d’edat. I aquest tema penso que té més importància que d’altres i potser no l’ha tractat gaire, ja que només a explicat com se sentia d’impotent al veure que no podia fer res per la seva amiga, i penso que durant la història ha donat detalls que no calia donar perquè ja es donava per sobreentès, i que en comptes de tot allò podria haver explicat més coses de la història sobre aquests temes. I pot ser el que més m’ha agradat d’aquest llibre és com se sent la Catherine en relació amb els seus pares, sense llibertat, vigilada i amb moltes ganes de marxar de casa, i això és el que més m’ha impactat perquè pensava que no ho diria i és el que tots el joves d’avui dia moltes vegades pensem.

Però de totes maneres ha sigut un llibre que no m’ha desagradat.

1.    RECOMANACIÓ

 

Jo personalment aquest llibre el recomanaria a totes aquelles persones que trobin interessants els temes sobre l’alcohol, la bisexualitat, la pobresa i la prostitució infantil, ja que són de les coses que tracta aquest llibre. Però a totes aquelles persones que no els agradi gaire llegir, o els hi agradin llibres d’aventures o de terror no els i recomano, perquè se’ls farà molt pesat. Perquè a mi m’ha agradat, però com ja e dit abans com que a vegades dóna massa detalls arriba un moment que et cansa. Però de totes maneres és un llibre interessant, que si més no et fa reflexionar sobre temes que passen al món real i que gairebé no es parla, i que són realment preocupants. Per acabar només em queda dir que recomano aquest llibre a totes aquelles persones que vulguin saber els problemes que té una adolescent respecte al món real.

 

Claudia Arboleas

 

EL ROBINSON DEL METRO

Felice Holman

 

Resum

 

Aquest és un llibre més o menys d’aventures. Tracta d’un noi de tretze anys que es diu: Aremis Slake, és un nen miop i somniador. Ell ha de viure  amb uns parents llunyans que pràcticament el tenen de caritat. Un bon dia, desesperat per la seva situació, baixa al metro i decideix quedar-s’hi, i com un nou Robinson crea el seu petit món.

Aremis Slake, protagonista de la novel·la, menyspreat i humiliat per tots, està disposat a viure una nova vida. és un xiquet estrany que es crea un món estrany a la seua mida. Viu sota la ciutat, als subterranis del metro on dorm, viu, treballa i es relaciona amb alguns viatgers. Però al mateix temps, hi ha algú que li demana una nova vida, que acabarà cercant a dalt, a la superfície, com els altres. Al final es gira i torna a pujar les escales i surt del metro. No sabia realment on anava, però la direcció era cap amunt.

                                                                                           

 

Valoració

 

El Robinson del metro és un llibre que el comences a llegir i no t’agrada gaire, però a mesura que el llegeixes et va agradant per les coses que el nen viu i aprèn a viure. Jo personalment quan llegia alguns apartats on ell deia per exemple que a la seva vida l’única persona que hi havia era ell mateix, sents com si estiguessis en la seva situació.   Apart, ell és un nen llest que sabia que és no tenir res i sap valorar perfectament les petites coses que la vida li oferirà quan decideix tornar a pujar.

Crec que el tema central o principal d’aquest llibre és que Aremis agafa la seva por i la seva desgràcia i les amaga sota  terra perquè ell quan  va a viure al metro busca la manera de sobreviure i  va a vendre diaris per poder menjar i així va crear un hàbit nascut del negoci dels diaris que buscava a la sala d’espera o els trobava als seients que netejava. El noi a l’hora de vendre’ls tenia unes sensacions estranyes, ja que estafava els clients venent-los de segona mà i alguns somreien d’una manera còmplice cada vegada que li donaven els diners, així el noi va poder resoldre un dels diferents problemes que va viure i que va enfrontar  molt be perquè era un nen valent.

 

 

Recomanació

 

Jo, personalment, aquest llibre el recomanaria a les persones que els agradi llegir històries que són d’aventures, a més aquest és un relat que pot passar-li a la vida de  qualsevol persona que no tingui una bona relació amb la seva família i també és una història que tracta de temes com: la intriga i diferents emocions. Però no el recomanaria a les persones que els agradin els llibres de fantasia o històries d’amor, perquè aquest llibre tracta de la vida d’un jove. Per això només diria que és per a totes aquelles persones que els interessi la vida d’uns adolescents que no poden realitzar el seu somni, per diferents motius i cal dir que és fàcil de llegir perquè és curt, explica bé la vida del noi, d’una forma entenedora, està narrat en tercera persona, en capítols i utilitza un llenguatge adequat.

 

 

 

 

YENI MARTINEZ RAMIREZ

4t B