Viatge al centre de la terra

El professor Otto Lidenbrock, l’oncle de l’Axel, va arribar a casa una mica mes tard que el normal, nomes arribar va cridar l’Alex, li va dir que havia descobert un secret, tot això transcorria l’any 1863 a Konigstrasse, un dels carrers d’Hamburg, en una casa molt gran on hi vivien quatre persones: el professor Linderbrock, era alt i prim , de cabells rossos, era fort que no havia estat mai malalt, tenia cinquanta anys però aparentava mes jove. Era professor de ciències; la Grauben, una noia de disset anys que l’oncle tenia com a filla; la Marta, la minyona de la casa i l’Axel, un nen d’uns onze anys aproximadament.

L’Axel va anar al seu despatx, el va veure molt content. L’oncle, li va explicar que havia descobert un secret, era el llibre que tenia a les seves mans, es deia Heimskringla, l’autor era en Snorri Sturluson,que era un savi irlandès del segle XII. A dins hi havia un pergamí, estava escrit en runes, cada runa equival a una lletra del nostre alfabet. Dins el llibre havia una taca amb el nom de Arne Saknussemm, un savi irlandès del segle XVI, aquell llibre amagava algun secret, que ells no sabien. L’Axel, va veure una frase que deia: Craterem Terrestre… va llegir tota la frase i deia que algú havia entrat al centre de la Terra!!! L’Axel tenia por havia pensat que si algú ha entrat al centre de la Terra ell també ho voldria fer-ho per això de moment no li va dir res.

Mes tard, ja era la hora de dinar, la Marta va anar a buscar menjar, al obrir la porta, se la va trobar tancada, l’oncle havia amagat la clau!!!

L’Axel no va tenir mes remei que dir el que havia trobat. L’oncle estava tan content quan va llegir: Baixa al crater del Jokull de Snaefels; viatger audaç, arribaràs al centre de la Terra pel forat de l’ombra de Scartaris tapa abans del juliol. Jo ho he fet. Arne Saknussemm. L’oncle volia fer aquest viatge, amb l’Axel, primer havien d’agafar un vaixell que els portes de Copenhaguen a Reykjavik, i desprès anar fins al volca, com que era un viatge tant llarg, van haver de marxar dos dies desprès.

Va arribar el dia, es va despertar a les cinc del mati el cotxe que els portava a l’estació sortia a les sis de l mati. Quan van arribar a Copenhaguen, va anar a avisar al professor Thomson, L’oncle els va dir que anaven a Islàndia, allà s’hi van quedar dos dies fins que sortia el vaixell, l’últim dia el professor Thomson els va donar dues cartes:

Una pel governador, el senyor Trampe i una altre per l’alcalde. A ca l’alcalde van mirar la biblioteca parlant i parlant, l’oncle va preguntar si tenien algun llibre de l’Arne, l’alcalde els va dir que els va cremar l’any 1573. L’alcalde va cridar a un guia en Hans Bjelke, un home alt i fort, que ens acompanyaria en l’aventura, van tardar tot un dia en arribar fins al cim del volca, quan van arribar al crater, van esmorzar, havent esmorzat, van baixar fins al fons del crater, allà havia una roca on estava escrit, Arne Saknussemm, al fons havia tres xemeneies, no sabien quina agafar, van pensar ens ho dirà l’ombra de Scartaris, fins l’endemà que no van continuar.

Valoració: És un llibre exepcional, un llarg viatge, una gran aventura que al llegir-ho t’apassiona, casi bé com tots els de Jules Verne.

Amb aquest llibre passaràs unes hores d’entreteniment increïbles, clarisísimament el recoman-ho a tothom i a la gent que li agraden les aventures més encara, un llibre genial.

 

Jordi Torrent 4B.

 

 

VIATGE AL CENTRE DE LA TERRA

Argument:

El professor de ciències alemany Otto Lidenbrock troba un pergamí amb un missatge, però l’ha de desxifrar, i al cap de moltes hores de treball ho aconsegueix. És un missatge escrit per Arne Saknussemm, i diu que es pot arribar al centre de la Terra, ja que ell ho ha aconseguit, i l’entrada és a un volcà d’Islàndia. Lidenbrock decideix seguir els passos de Sakunessemm i emprèn una expedició acompanyat del seu nebot Axel i el guia islandès Hans.

El grup entra pel volcà cap al centre de la Terra, i allà dins viuen moltes aventures. I bategen un riu subterrani amb el nom de Hans, més endavant troben un mar sencer, el qual bategen amb el nom del científic, Lidenbrock, i fins i tot mentre travessen el mar, troben una illa, que la batejaran amb el nom d’Axel.

I quan ja es consideraven perduts, es van adonar que havien començat a pujar sense parar a molta velocitat, eren dins la xemeneia d’un volcà actiu. Al final van sortir disparats per un volcà italià. Axel i Lidenbrock van tornar a Hamburg i van escampar la notícia de que havien arribat al centre de la Terra, però Hans va fer canviar l’opinió de la gent. Otto Lidenbrock i el seu nebot es van fer famosos.

 

Valoració:

És un llibre excel·lent, com la majoria dels de Jules Verne, l’argument és molt bo i mentre llegeixes et sents com si fossis dins de la història, com si també estiguessis viatjant al centre de la Terra i fossis un personatge més.

El recomanaria a tothom, fins i tot a la gent que no li agrada llegir, perquè és una novel·la que et fa gaudir, i un cop has començat a llegir, costa de parar.

 

Martí Foix

4A

De la terra a la lluna

Els membres del Gun Club, constructors de canons , es troben sense res a fer. Impey Barbicane, president de l’associació té una idea i proposa la fabricació d’un canó gegant per enviar un projectil a la Lluna. Juntament amb el secretari, JT Maston, i després de ser informats dels detalls astronòmics per l’observatori de Cambridge, han de resoldre un seguit de qüestions: característiques del canó, forma i grandària del projectil, classe i quantitat de pólvora, etc.
La possibilitat de fer del projecte és qüestionat pel capità Nicholl, enemic acèrrim de Barbicane Després d’aconseguir els diners necessaris en una subscripció internacional, el gegantesc canó és forjat al terra de la Florida. De sobte , apareix un francès, Michel Ardan, amb el desig de viatjar en el projectil. Després d’un duel entre Barbicane i Nicholl , Ardan els convenç que oblidin les seves picabaralles i viatgin amb ell a la Lluna. El projectil és modificat per permetre que els passatgers puguin suportar el viatge.

Finalment, el projectil és llançat. JT Maston, en l’observatori construït a les muntanyes Rocoses per a l’ocasió, intenta situar amb el telescopi i quan ho aconsegueix sofreix una desil·lusió: el projectil no ha arribat a destí sinó que s’ha convertit en satèl·lit de la Lluna.

Adrià Barrot

4A

Si una nit d’hivern un viatger

El llibre tracta la història del Lector i la Lectora, que es troben davant d’una lectura amb errors, com l’aparició d’un tros sense sentit, la història d’un noi malalt  que coneix una noia i ha de cuidar l’observatori, entre d’altres. Els dos protagonistes, aficionats a la lectura, intentaran buscar el perquè d’aquests errors en llocs com la llibreria fins que acaben trobant que el responsable és un traductor que vol eliminar el gust dels lectors per la lectura.

És una novel·la en què l’autor pretén, posant el lector com a protagonista, explicar les sensacions del propi lector quan llegeix el llibre. Vol, per tant, captivar el lector amb aquesta història. És un llibre en què la seva dificultat és un element a tenir en compte però tot i això la manera que Italo Calvino explica la història resulta molt original i captivadora. Tot i així, és un llibre que es fa llarg de llegir. És un llibre que el recomanaria perquè també és interessant de llegir.

Nil Bonaventura, 4rt B

ORGULL I PERJUDICI

Autor/a

Jane Austen es una escriptora Anglesa,  del segle XIX.

Resum

En la història hi ha una família anglesa feta per una mare i cinc filles, on l’únic que vol la mare es que les seves filles estiguin casades. A la ciutat arriba un home solter i amb molts diners anomenat Bingley, i la mare fa tot el que pot per emparellar-lo amb alguna de les seves filles. Principalment, la Jane, una de les filles, es la que sembla enamorada del jove. Però arriba un moment en que en Darcy, un amic del jove, fa marxar a en Bingley, perquè pensa que la Jane no està enamorada, però en Bingley no sap que en Darcy també se’n vol anar  perquè està enamorant de l’Elizabeth. En Darcy no li diu res a l’Elizabeth perquè es inferior en la posició social. Finalment en Bingley i la Jane, desprès de haver passat molt de temps, es casen, i en Darcy i Elisabeth també.

Valoració

El llibre m’ha agradat força, perquè tracta de l’amor i de l’interès que  pot tenir una persona per l’amor.

Recomanació

El recomano a la gent que li agrada les novel·les d’amor i de drets, ja que es una llibre que parla d’interessos. Es un llibre bastant llarg, però penso que si t’agrada el llibre no es difícil d’acabar-lo.

comentari de text

Autor: Bram Stoker

Títol: Dràcula

Editorial :Barcanova

RESUM

En Jonathan Harker s’està uns dies al castell del comte Dràcula, per tal de gestionar el seu trasllat a Londres. Al cap d’un temps, aquest descobreix que el comte no és normal i el  troba en estat letàrgic dins un taüt. Mentrestant, la Mina, la promesa d’en Jonathan, s’està a casa de la  seva amiga. La Lucy, l’amiga de la Mina, es posa molt  malalta. El doctor Seward, un amic de la noia, fa venir a Whithby al professor Van Helsing per tal que estudiï el cas. Aquest arriba a la conclusió que un vampir li ha estat xuclant la sang. El promès de la Lucy arriba poc abans que aquesta mori. Uns dies després de l’enterrament, els tres homes van a la tomba de la jove per tal de destruir-la, ja que realment no havia mort, sinó que s’havia transformat en vampir.  Mentrestant, la Mina i en Jonathan s’han casat. La noia ensenya el diari del seu seu marit al professor Van Helsing, perquè ha patit una encefalitis, però sospita que el que veia pot ser veritat, com el professor confirma més tard. Després d’investigar, descobreixen que el comte és a Londres i que per poder descansar necessita terra beneïda, que ha escampat en caixes per diverses cases de la ciutat, i que han de destruir. El vampir, però, s’adona que l’han descobert i mossega la Mina. Els homes, després de descobrir que han mossegat la noia, saben que el comte abandonarà la ciutat i que tornarà al seu castell. Així doncs, s’organitzen i van a Transilvània, on troben el comte i el destrueixen. D’aquesta manera, la Mina deixa de patir la transformació.

Opinió personal:

            El llibre m’agradat bastant perquè va sobra vampirs, i a més a mes es el mes famós i sempre m’agradat aquest tema i l’aventura

 

El recomano a aquelles persones a les quals els agradin les històries d’aventures i també d’intriga. També els agradarà a aquells a qui els agradi llegir clàssics, que a més de contenir històries molt bones també ajuden a ampliar i millorar el nostre vocabulari.

 

Gerard LLavero

4rt B

Alícia en el país de les meravelles

Aquest llibre va sobre l’Alícia, la protagonista. Un dia, estava estirada en un arbre a l’aire lliure amb la seva germana. L’Alícia estava molt avorrida. De cop va aparèixer un conill de color blanc, i ella va córrer darrera seu. Mentre estava corrent darrera seu, el conill es va ficar en un tirar dins d’un cau, i tot seguit, l’Alícia s’hi va tirar dins. Ella no ho sabia, però havia caigut en un món de fantasía. Aquella caiguda va ser molt llarga… Finament quan va obrir el ulls, es va trobar en una habitació, l’Alícia no sabia a on estava. En aquela habitació simplement hi havia una porta molt petita, i una clau a sobre una taula. En aquella mateixa habitació l’Alícia va veure una ampolla plena  on hi havia escrita una nota que deia: “beu-me”. I així ho va fer. Ella, desprès de beures el líquid que hi havia e l’ampolla, es va fer petita, molt petita. L’Alícia va cap a la porta petita,  però té un problema, està tancada i no pot agafar la clau ja que ella ara s’ha encongit.

Aquí es on comencen les seves aventures. En aquest lloc tan estrany on a anat a parar, és on coneix a moltes criatures peculiars, com per exemple, en Cheshire, un gat que, quan vol, desapareix i apareix, lentament. També coneix a la reina de cors, també coneix a molts ocells, a un ratolí, una eruga que fuma, un bebè, que l’únic que fa és plorar, i coneix també al barreter.

L’Alícia passa moltes aventures en aquest lloc tan estrany, hi moltes coses estranyes, animals estranys, etc. Però ella ja està acostumada.

L’Alícia és amenaçada per la reia de cors i el seu equip, li diuen que li tallaran el coll. Quan tots els soldats de la reina l’estan atacant, l’Alicia es desperta amb la seva germana i li diu que ha estat dormint durant tota la tarda.

 

Aquest llibre m’ha agradat molt. És un llibre entretingut, fàcil d’entendre, i hi ha molta fantasia. I això m’agrada. 

Senyoria

Autor: Jaume Cabré

Títol: Senyoria

Any d’edició: 1991

Editorial: Proa

 

Breu biografia de l’autor:

Jaume Cabré és un escriptor nascut a Barcelona l’any 1947 que està considerat com un dels autors més rellevants de la seva generació. Llicenciat en filologia per La Universitat de Barcelona, és membre de la secció filològica del Institut d’Estudis Catalans, i ha fet de professor a la Universitat de Lleida. En la seva obra literària ha tocat temes tan diversos com la novel·la, la narració, el teatre, el relat infantil, el guió televisiu, l’assaig, i a més a més col·labora habitualment amb una columna en el diari Avui.

 

Resum:

L’argument ens situa a finals de l’any 1799, època en la qual Barcelona viu sota el regnat d’una monarquia molt repressiva amb el poble català. Rafael Massó, un Regent Civil de l’Audiència de Barcelona, investiga l’assassinat d’una cantant francesa, d’Aube Desflors. Andreu Perramon es converteix en el més sospitós ja que és l’últim en haver estat amb ella. l’Andreu és jutjat i sentenciat, el condemna a la forca per tal de assegurar-se el seu càrrec davant del poble i no perdre la seva reputació. Però al cap d’un temps a casa de l’Andreu amb un papers es descobreix que Rafael Masó també va esta implicat en un assassinat en el que va matar al seu amant. Ferran Sors intenta que el seu amic Andreu no sigui executat, però finalment l’Andreu que era innocent va ser executat. La reialesa demana explicacions a don Rafael sobre l’acusació que va fer contra l’Andreu i acaben descobrint a Rafael de que s’ho havia inventat i don Rafael s’acaba suïcidant.

 

Valoració: Aquest llibre el recomano a gent que li agradin les novel·les policíaques.

 

Álvaro Esteban Ondoño

4rtA

Què farem, què direm?

Títol:  Què farem, què direm?

Autor: Pep Coll

Any: 1991

 

 

Aquesta historia tracta de la protagonista que es diu Berta. Ella sol anar al museu del Pobre, però un dia que ella hi va amb la classe on hi ha un nou departament on hi han unes criatures anomenades, minimons. Quan ella es dirigeix a aquest apartat veu que un canut es comença a moure, i ella es queda parada quan de sobte per darrera seva se li apareix i llavors el canut es para de moure en quan l’Iu li diu que tenen que anar-se’n d’allà, però ella no li fa cas i es queda allà encara mirant el canut per si es tornava a moure i tot i diguent-li un vigilant que se’n tenia que anar ella pesada es quedava allà mirant el canut fins que al final se’n va. El dia següent, la Berta, torna a estar allà a investigar més sobre els minairons. La Berta volia entrar al museu gratis, per això li va dir a el vigilant que havia de fer un treball per a l’escola. Perquè la Berta tingues més informació sobre els minairons va voler robar el canut amb una falsa alarma que tot i següent falç, el pla va anar bé. Quan va tenir el canut a les seves mans, va anar fins a la festa d’acomiadament, que a la festa, s’hi trobava a el Savk, un bon amic de la Berta, que era un nen de color negre que era qui feria de rei negra a la cavalcada. Un cop la festa es va acabar, la Bet va anar a casa seva a investigar més sobre el tema que tenia entre les mans, la vida dels minairons. Quan va arribar a la seva casa, els va deixar sortir i els hi va començar a fer-li preguntes sobre ells. De sobre, va sortir amb que ell s’aniria a viure a Barcelona, perquè els del club de basquet de Barcelona l’havien fitxat. I quan va arribar a Barcelona a veure el partit del seu amic, una persona li va robar la bossa on a dins hi havia el canut, però per més que hagués corregut no va aconseguir atrapar-lo per aconseguir recuperar-lo.

 

Guillem Rodríguez 4tA