Zones interiors

19 01 2009

Jordi Sierra i Fabra, 2004

Resum:

L’Alicia, la Irene, la Regina, la Sagrari i l’Alexandra són cinc amigues que decideixen anar un cap de setmana a la casa de la muntanya de l’Alexandra, amb en Miquel, que la Irene vol enrotllar-se amb ell a pesar que té xicot, en Jordi, que està penjat per la Regina, en Damià, el xicot de l’Alexandra, en Pau, el de la Sagragi i en Borja, que l’Alicia n’està enamorada. Primer de tot arriba la Regina amb en Frederic, un home casat i amb qui hi te relacions, ella no en vol dir res a ningú perquè està molt avergonyida de tenir aquesta aventura. Al cap d’unes hores arriben la Irene i l’Alicia i els i diuen que hi ha una tempesta i que de poc no poden arribar, l’Alexandra decideix trucar als altres per avisar-los però no aconsegueix localitzar-los. Al final els altres no vénen i elles es passen tota la nit parlant de les seves coses. Al matí la tia de l’Alexandra les truca i els diu que els altres han tingut un accident. Tots estan ferits però no greus i aconsegueixen recuperar-se.

L’últim capítol explica el que ha passat després de 10 anys, com han canviat les coses i com es van recuperar desprès de l’accident.

Valoració:

Aquests llibre l’he trobat molt interessant, ja que explica el que viuen cinc noies en la seva adolescència; els seus conflictes entre elles, els seus problemes, els nois de cada una, com es senten, els seus secrets…

M’ha agradat molt per què cada noia explicava el problema que tenia i jo pensava que en el cas que fos la meva amiga, com l’hagués ajudat  en aquell moment.

També m’ha fet reflexionar molt sobre què afortunada que soc, i que haig de viure cada moment molt intensament perquè pot ser que per un accident quotidià  em passi alguna cosa greu a mi a algú proper a mi.

Crec que valorant el llibre de l’u al deu li posaria un vuit perquè m’ha agradat molt però penso que hauria d’haver estat una mica més intrigant, ja que et diu que no saben a on són els seus amics, però ho comenten al principi i fins al final, que diuen el que els hi ha passat, no tornen a treure al tema. M’hagués agradat que hi hagués agut més emocions al mig de la lectura. Com per exemple que haguessin trobat el cotxe i a ells no, o alguna cosa així.

Recomanació:

Jo penso que aquest llibre l’haurien de llegir els adolescents, ja que es poden veure reflectits en els personatges i veure, d’alguna manera, els problemes que tenen els personatges del llibre i com els superen. I també el recomano a la gent més gran per què llegint-lo és una forma de saber com és senten els joves en aquests temps.

Jo el recomano sobretot a la gent que està confusa, que no se sent bé amb ella mateixa,  que no es troba bé amb la seva família… Perquè pot ser que aquest llibre encara que sigui senzill i és fàcil d’entendre,  els pot ajudar.

Judit Sala Vilaseca

RESUM

 

 

Es presenta un cap de setmana fabulós, inolvidable i ple d’emocions.

La colla d’amics de l’Alexandra està nerviosa i alhora impacient, ja que el fet de passar dos dies en un poble envoltat de muntanyes i lluny de la ciutat, en una casa genial i d’allò més acollidora, és una experiència única.

Malauradament, les coses no surten com tenien previst, i a causa d’una nevada molt forta i intensa, només aconsegueixen arribar a la casa quatre noies; l’Alexandra (que n’és la mestressa), la Irene, la Regina i l’Alícia.

Furioses i enrabiades pel canvi de plans, les quatre noies es resignen a la seva estada al petit refugi sense cap membre del sexe oposat, cosa que els costa d’acceptar, ja que cada una tenia els seus petits objectius, no fàcils d’aconseguir, però si realitzables aquella nit.

A poc a poc, les quatre noies començen a compartir els seus sentiments, les seves sensacions i els seus pensaments amb les altres, i quasi sense adonar-se’n, la nit va transcorreguent mentre elles  posen les seves idees en ordre i van reflexionant sobre les seves vides i el seu futur.

VALORACIÓ

 

 

 

Primer de tot, dir que aquest llibre està molt ben escrit, tot i que utilitza un llenguatge força elevat. Llegint-lo he après moltes paraules, sinònimes de les que estem acostumats a fer servir normalment quan parlem, i crec que això és un avantatge per al nostre vocabulari.

M’ha agradat molt aquest llibre, ja que narra la vida de quatre adolescents completament diferents i amb una manera oposada de veure les coses, a causa de les experiències personals de cada una.

Això provoca que en determinats punts del llibre, hi hagi uns diàlegs molt interessants entre elles, que et fan reflexionar.

Si  hagués de puntuar aquesta novel·la amb una nota de l’1 al 10, li posaria un 8.5.

RECOMANACIÓ

 

 

 

Una novel·la com aquesta, la pot llegir qualsevol persona a qui li agradi la lectura i no s’atabali veient que té 280 pàgines per endavant, però la recomano especialment a les noies, perquè potser entendran millor el contingut del llibre i a què es refereixen exactament les protagonistes quan expliquen les seves vivències, sensacions, confessions…

Tampoc estaria malament que els nois es llegíssin el llibre, ja que coneixeríen millor els problemes que hem d’afrontar diariament les adolescents; la nostra imatge (ho considero un problema perquè per segons qui ho pot arribar a ser, i això ho sap molt bé una de les protagonistes del llibre), la família i l’ambient que hi ha a casa (dues noies de la novel·la no suporten els seus familiars), el sobrenom que els hi posen a algunes pel fet d’anar amb molts nois, per exemple (cosa que és totalment injusta, ja que si és a l’inrevés es considera una victòria)…

En definitiva, crec que us ho passareu molt bé llegint-lo!!

 

Cristina Pavicevic

 





Els armaris negres

13 01 2009

Joan Manuel Gisbert, 2008

 

RESUM

 

El llibre tracta d’un pare, l’Albert Biosca i del seu fill, en Pau , que van a una casa a fer reparacions al servei elèctric. Però en aquella mansió en una habitació hi han tres grans armaris negres, que aquests fan passar moltes aventures desagradables amb en Pau. A la mansió del davant hi viu una noia, la Clara, am els ulls enventats , els senyors que la vigilen tenen un pla per fer el mal amb els tres armaris i fe un sacrifici am la clara. El pare s’informa de la situació i ambv el el seu fill ho intenten impedir. Al final aconsegueixen salvar-se tots menys el tres armaris que acaben cremats.

VALORACIÓ

 

Aquest llibre m’ha agradat força ja que és un llibre de misteri, mig terror i una mica de ficció. Té molts esdeveniments que no se’t passarien mai pel cap que anés a passar això. Un cop comences a llegir-lo es tanta la intriga que et deixa entre capítol i capítol que t’entren ganes de llegir el següent capítol per saber què passarà o quin fets succeiran a la història. A més pots saber el que a fet un adolescent en una situació així, desconfia dels pares , amagar-los secret que al final han estat rebel·lats. També m’haa agradat perquè t’explica els fets alhora i així se’t passa més rapida la lectura.

Al principi costa perquè es molt de descripció de les situacions, però cap a la meitat de la lectura les coses comencen a passar més de cop i això t’intriga segui llegint. El llibre aporta també temes morals , perquè els armaris fan el mal i expandeixin per tot arreu i diuen que si no hi fossin en la terra el món i les persones estarien salvats de moltes situacions tenebroses i amb relació a la mort o al suïcidi. També tracta temes com l’amistat i el que pot arribar a fer entre dos persones que es tenen confiança

 

RECOMANACIÓ

 

Jo recomanaria el llibre a les persones que els agradi el misteri i l’intriga, ja que tota la novel·la traca d’això i crec que la persona que el llegeixi li agradara força com m’ho a fet a mi. En canvi a la gent que li agradi més els relats de ciencia-ficció, amorosos o de fantasia aquests no crec que li agradi gaire. Peró es una de les moltes possibilitats que lleguin un llibre d’un estil diferent els hi pugui agradar. Crec que el recomano com a un llibre que és interessant i que pot agradar força.

 

 

ANDREA RODRIGUEZ

4 ESO B





1.1PEDRA DE TARTERA

13 01 2009

Maria Barbal, 2007

RESUM

Es tracta d’una noia que es deia Conxa, que viu a l’ermita un poble situat a un dia a peu de Pallarès. Els seus pares opinaven que eren molts a casa i que sobrava algú per això la van enviar amb els seus oncles que es feien vells i necessitaven una mà als camps i a casa per fer alguna feina. Es van trobar en un mercat entre els dos pobles i allà el seu oncle se la va endur cap a Pallarès on es va trobar molt més bé que a l’Ermita en uns anys es va trobar com si hagués nascut allà i es va trobar amb dos nois que la volien rondar un es deia Jaume era un noi molt content i l’altre es deia Martí era segons deien un noi bastant violent i que no era pas gaire maco en apropar-se el ball en Martí la va convidar a ballar i en acabar-se li va dir si li podia dir als seus oncles que l’estaria festejant en aquells moments es va sentir enamorada i va anar cap a casa els seus oncles. Al poc de això es van casar i anirien a viure a casa els seus oncles, van fer un tracte que anirien a viure allà i que no els faltaria de res si treballaven però ells administrarien el sou. I així van anar passant els dies fins que va arribar l’Elvira que va ser la primera de les tres germanes, després l’Angeleta i al cap de uns any va venir en Mateo. En aquests anys va saber que la seu mare se havia mort. Un dia quan en Jaume va arribar va dir que s’havia fet de un partit de esquerres i que l’estaven buscant però que ell no havia fet res i que podia anar amb el cap ben alt. Al cap de uns dies els van venir a buscar i se la van emportar amb les nenes la van portar a Aragó on la Elvira va conèixer els guàrdies i va saber que havien mort a en Jaume. Al tornar cap a Pallarès els van fer dir els noms i que si eren bons espanyols no havien de patir per res. I així van passar els anys a Pallarès veien com les dos nenes es casaven i se’n anaven menys en Mateo que el van casar per conveniència. Llavors per la salut de la Conxa la van portar cap a Barcelona i va pensar que era l’últim esglaó abans del cementiri.

VALORACIÓ

Aquesta novel·la està força bé ja que t’ensenya el que podien arribar a passar, no només a aquest lloc, sinó als nostres avis mateix i que és una història que et pot fer servei per imaginar-te totes les coses que els pot haver passat a la teva família en el passat siguin coses dolentes com bones. Perquè ja eren poques les alegries tenien com en aquesta història podria ser el casament el naixement dels nens i els nebots per tota la resta crec que la protagonista calla massa perquè es passa tota la novel·la pensant que ha de callar perquè es pot muntar un sarau, ens hem de mossegar la llengua perquè si no encara ens escaldarem, tot és així i crec que podria ser però es passa tota la vida reprimida. I la novel·la ens dóna sensació de realitat perquè els personatges no moren de vells sinó per malalties que avui dia serien sense importància, i m’ha semblat bastant emocionant saber el final de la protagonista tot i que és una mica trist acabar la vida així en una ciutat tancada en el pis sense poder fer res acostumat a fer feines al camp.

RECOMANACIÓ

Aquest llibre crec que el podria llegir tothom ja que és fàcil de llegir i de anar seguint per a les persones que els costa llegir bastant estona. Va dirigida a les persones que els agrada tot el que estigui relacionat amb la guerra i l’exili ja que pots veure els fets de una persona exiliada i pots arribar a entendre com se senten aquestes persones i els diferents tipus de vida que tenia cadascú i el final tràgic per a les persones que pensaven diferent de Franco. És per això  que crec que cap persona que el llegeixi amb una mica de atenció el trobi avorrit.

Gaietà Canalias

 

 

 





DE NADOR A VIC

13 01 2009

Laila karrouch, 2006

RESUM

 

Aquest llibre tracta d’una noia que va nèixer al Marroc i que va immigrar a Espanya, concretament a Vic.

Ens explica el sacrifici que és per a una persona marxar del seu país per anar a un altre amb una llengua i una cultura molt diferents a la del seu país d’origen.

També ens explica la dura perduà d’éssers estimats i moltes altres coses com per exemple els problemes que tenen els immigrants per acosenseguir papers o aconseguir un habitatge o feina. Per exemple ens explica la pèrdua de dos éssers molt estimats per ella com eren els seus avis, tambè ens explica la crisi ecònomica que tenia ella a casa seva quan era petita o les vegades que va ser rebutjada en una feina pel sol fet de ser immigrant.

Al final ens explica que la seva germana es casa amb el seu così Mohamed i que ella es casa amb el germà d’en Mohamed, l’Omar i tenen un fill.

  1. VALORACIÓ

 

A mi aquest llibre m’ha agradat molt perquè ens explica els problemes que tenen els immigrants quan arriben al nostra país i a part també explica coses de la vida, com que s’et morin familiars, etc.

Encara que tots els llibres et fan tenir més bona cultura, aquest en particular crec que és un dels llibres que fa que tinguem més bona cultura, i ens ensenya moltes coses sobre la cultura musulmana i que els permet i deixar de permetre i no els permet la seva religió, com per exemple, el fumar, el beure, que les dones casades no portin el mocador el cap, que les dones ensenyin les cuixes, etc.

Aquest llibre se l’haurien de llegir les persones que es consideren racistes, per poc que s¡hi sentin, els faria canviar d’opinió sobre les altres religions, cultures, color de pell, etc.

Per a mi ha estat un llibre força entretingut encara que les meves novel-les preferides són les de aventures, les que tenen més acció durant tot el llibre, però crec que aquest llibre m’ha ajudat a ser mes persona i a tenir mès cultura, que bona falta em feia.

No m’estranya gens que hagi aconseguit el premi que atorga la editorial columna jove.

  1. RECOMANACIÓ

 

Jo aquest llibre el recomanaria a tothom però sobretot a la gent immigrant ja que aquest llibre reflecteix el que molts immigrants pateixen quan emigren.

Els nois i noies marroquins seria un molt bon llibre ja que també apareixen coses de la cultura musulmana, com per exemple, les cases on vivien, la manera de dormir, com s’havia d’anar a la mesquita cada diumenge, com celebran els casaments, etc.

És un llibre que es bo per a totes les edats i que a mi personalment no m’ha estat gens cansat llegir-me’l encara que pugui semblar un llibre bastant avorrit.

Que us agradi!

Robert Campasol, 4A

<!–[if !mso]> st1\:*{behavior:url(#ieooui) } –>

RESUM DE LA NOVEL·LA

Aquesta novel·la, ens explica la història, d’una nena que es diu Laila Karrouch, que va néixer a Marroc, però que finalment va emigrar a Espanya, exactament, a la ciutat de Vic.

Aquesta narració, ens explica la situació de la família de la Laila, en un canvi de cultura i de nous costums, diferents al seu país d’origen.

Aquesta novel·la, també ens explica l’enyorança de la Laila cap a familiars estimats, ja que ha d’emigrar del seu país, en busca d’una nova forma de vida, la dificultat d’integració en la societat, sobretot a l’institut.

Un dels problemes dels immigrants, és aconseguir els papers per poder immigrar, o també la manca de feina i la falta de diners, per poder tenir un habitatge amb les mínimes condicions possibles per conviure-hi.

La Laila, tindrà forces problemes per adaptar-se al nou món. Ella, diu que tot és molt diferent al seu país d’origen, però amb el pas del temps, tota la seva família, s’adapta a la nova situació, que tant sacrifici els hi ha causat.

La Laila, sobretot, és preocupa per la seva família de Marroc. La seva àvia, que tants moment bons havien passat al Marroc. El seu avi, que finalment mort, però la Laila no deixava de rendir-se davant aquella situació tant problemàtica, amb la falta d’un ser estimat i la crisi econòmica que estaven passant.

En el desenllaç, la Hayat, que és la germana gran, és casa amb en Mohamed, i la Laila, és casa amb l’Omar i tenen una filla, la Ikram.

VALORACIÓ

Laila Karrouch, és una escriptora catalana, que viu a Vic des de que tenia vuit anys.

A escrit varies obres, però les dos més interessants per mi són:

– De Nador a Vic

-Un meravellós llibre de contes àrabs per a nens i nenes.

Aquest llibre, en general m’ha agradat força, perquè explica els grans problemes dels immigrants quan emigrant des del seu país d’origen.

Aquest llibre, també és força interessant, perquè ens incorpora bastant, la religió musulmana, i també és interessant conèixer una mica les diferents religions que hi ha al nostre voltant.

Ens fa saber més cultura, que a la llarga ens serà important.

Una cosa que m’ha sobtat, i que és interessant de saber, és la diferent manera de veure el món respecte la religió. Per exemple, aquesta novel·la, ens demostra que la religió musulmana no permet ni beure ni fumar.

En general, aquest llibre m’ha interessat molt, perquè així comprens que la situació d’avui dia és molt dura, i que així ens adonem que en el món hi ha molts de problemes, i que nosaltres, ho tenim tot i  no valorem les coses que tenim.

La forma que té Laila Karrouch en explicar la història, és molt interessant, ja que és un text de fàcil comprensió i molt ben organitzat, i que et facilita la comprensió del text.

La fàcil comprensió, també ve deguda, a que l’escriptora, no utilitza paraules tècniques, és a dir, aquest text és de fàcil comprensió per  a tot tipus de lector.

RECOMANACIÓ

Aquesta novel·la, jo la recomano a persones a qui agradin les novel·les realistes, és a dir, a lectors, que els  interessi els problemes que ens envolten.

Aquesta història, és important, perquè molta gent que estigui en contra d’altres religions, vegi com s’ha de lluitar per tirar endavant una família que viu en unes mínimes condicions econòmiques, i que no tothom, és diferent als altres, només per tenir diferent religió, costums, llengua…

Espero, que els lectors que trien aquesta novel·la, s’adonin de la situació dels immigrants i que comprenguin els seus costums, la seva llengua…

I és una història, que avui dia, en la vida quotidiana, passa constantment.

Jordi Gironès

RESUM

 

 

La Laila una noia de Nador (Marroc) va immigrar amb els seus germans :

Hayat, Nourdine, Rashida i Karima i també amb els seus pares: Ahmed (ja feia gairebé un any que estava a Catalunya) i Fadma.

Els dos primers anys els van ser molt difícils ja que havien d’aprendre una nova llengua i unes noves tradicions sense deixar les seves. També es van haver d’enfrontar a discriminacions i a petites crisis econòmiques que tenien a casa. Al cap de tres anys quan tot ja estava més calmat  van poder anar a visitar els seus . Allà una de les germanes de la Laila es va comprometre amb un noi que es diu  Mohamed (ens explica com es celebra aquesta cerimònia).Mesos més tard quan ells ja eren a Catalunya altre vegada un dels germans del pare de la Laila també es va trasllada a Catalunya els van informar de la mort de l’avi patern de la Rashida , de la Karima d’en Nourdine , de l’Hayat i de la Laila . Al cap d’un temps també els hi van confirma la mort de la seva àvia paterna. I ara al cap d’uns anys la Laila es promet a  l’Omar germà d’en Mohamed i tenen una filla que es diu Ikram.

 

VALORACIÓ

 

Aquest llibre el valoro per  tres coses :

 

La primera és per l’esforç de la família que ha hagut de conviure moments força desagradables i que entre ells es donaven suport per tal de que les coses els semblessin molt més fàcils i pel gran suport que  han tingut de gent que ni ells mateixos s’esperaven .

 

La segona és que també els han ensenyat  a conviure amb dues cultures oposades  i per la facilitat d’explicar-se de la Laila en el llibre.

 

La tercera és que aquest llibre a mi m’ha ensenyat a que no s’ha de jutjar la gent immigrant per el seu origen si no per la persona que és que es mereix  el mateix respecte que un de nosaltres  que ells per molt que no ho sembli tenen les coses una mica més complicades que nosaltres i això no ho sabem veure.

 

RECOMANACIÓ

 

Jo especialment recomano aquest llibre a qui li agradi les obres/novel·les realistes.

És un llibrer força ràpid de llegir i amb vocabulari una mica complicat ja que hi ha moltes paraules amb la seva pròpia llengua , però en el mateix llibre inclús a la mateixa pàgina hi ha  el significat de la paraula amb acotacions o a sota de tot de la pàgina i si no hi  ha un glossari al final de tot.

T’explica moltes tradicions del Marroc moltes  ja ens sabreu alguna cosa , però n’hi ha forces que ni jo les havia sentit , això va força bé per tenir una mica més de cultura.

 

Alba Puig





QUAN UN TOCA EL DOS

13 01 2009

Anna-Greta Winberg, 2003

RESUM DEL LLIBRE

El llibre que jo he llegit tracta d’una noia de tretze anys, que aviat fa els catorze, que es diu Madeleine, però tothom excepte algun professor li diuen Madde.

La mare viu amb els seus pares, i el seu germà de nou anys Steffe. La mare treballa per la nit al teatre com actriu, i el pare treballa en una empresa. Els pares portaven des de l’institut junts, però van anar canviant, fins que ja no s’avenien i van decidir separar-se amistosament. La Madde i el seu germà no ho entenen ella ho intenta passar com pot. Ella té un amiga, la Cessi, a qui li explica tot.

La Madde en aquest llibre, passa per tot el que passen els adolescents, però a més a més amb la separació dels pares. Comença a sortir amb un noi que és diu Johan, que fa un curs més que ella. S’assabenta que el pare ara està amb una altra dona que es diu Siv, cosa que la Madde no s’ho prendrà bé. Gràcies a la seva mare, amb la que s’expliquen tot, pot desfogar-se i dir-li tot el que pensa. Quan arriba l’estiu, la mara, la Madde i l’Steffe, marxen a la casa d’estiu de l’àvia. Allà, es posarà a treballar en un supermercat, coneix a un noi que es diu Nella, amb el que al principi no hi parla, però que al final nota com que voldria que hagués passat alguna cosa. Les últimes setmanes de vacances, ella i el seu germà marxen amb el pare i la Siv, a una casa. Per ella tot se li fa estrany. Després de dues setmanes de no rebre cap carta d’en Johan, rep una on li diu que millor deixar està la relació, la Madde trenca a plorar i finalment en parla am la Siv, amb la qual no volia mai, però mai parlar-se ja que deia que per culpa seva el pare ja no estava junt amb la mare.

En el llibre, a part d’explicar la catàstrofe, el primer amor, primer petó, la millor amiga, quan baixa la primera regla, etc. Explica tot el que ella pensa de tot això, que malament que es sent, com és la mare, el pare, com va portant la situació…

  1. VALORACIÓ

 

És un llibre, que al principi se’t pot fer com una mica pesat, hi ha moltes coses amb les que et pots sentir identificat/da. En llegeixes diguéssim els pensaments d’una noia de catorze anys, on veus com veu la vida a aquesta edat, et distreu força perquè juga amb un vocabulari d’adolescent. Està escrit en primera persona, però com si en aquell moment la protagonista t’ho estigués explicant i de sobte fa una pausa i t’explica una altra cosa, que no té a veure amb la catàstrofe, sinó que és una altre cosa de la seva vida, i després torna a enganxar el tema del qual t’estava parlant.

Valoro que l’autora del llibre, l’ha escrit, com si mentre l’escrivia canviés el “xip” i penses com un adolescent.

És una història que li pot passar a qualsevol, però que abans de llegir el llibre poder no t’hi fixes, i després és com si haguessis après a veure les coses. Poder a un adult, li ajuda a entendre una mica a els adolescents, i als adolescents els ajuda una mica amb les reflexions que fa la Madde a la història.

Té un vocabulari, amb paraules diguéssim “molt catalanes”

  1. RECOMANACIÓ DEL LLIBRE

 

Jo recomanaria molt aquest llibre, a la gent que li agradi llegir novel·les que parlen una mica de la vida quotidiana, que ens pot passar a qualsevol.

Ja que és un llibre que un cop l’has llegit et pot agradar molt. El vocabulari, és un bon vocabulari.

Si és una persona que li agrada l’amor, també podria llegir aquest llibre, perquè també t’ajuda a entendre aspectes de l’amor, i el per què d’algunes coses…

Un cop el vas llegint el llibre pot agradar molt (almenys personalment a mi).

 Priscila Altamirano

 

RESUM DEL LLIBRE

 

La protagonista al començar diu:

“Vull que ho sàpigues des de la primera ratlla: aquest llibre tracta d’una catàstrofe.”    

En aquesta novel·la, s’explica la història de la Madde, una noia de 13 anys que ens vol fer veure i/o entendre la seva “catàstrofe”. La catàstrofe es bassa majoritàriament en la separació dels seus pares, i els seus sentiments i emocions cap a la situació. També explica alguna que altra cosa del seu germà (Steffe), de les seves amistats i la seva història amorosa amb un noi que es diu Johan, el qual la deixa quan marxa de vacances amb la mare i un altre que coneix, en Nella i s’enamora d’ell, i totes aquestes coses que passen quan una noia de 13 o 14 anys s’enamora les primeres vegades, i tot el rotllo. Resumint-ho; Explica la seva vida i molts cops la Madde ens intenta explicar com creu que nosaltres hem d’entendre les coses que ens explica, o sigui que no la pots entendre com tu creus sinó com ella diu.

 

VALORACIÓ

Si he de ser sincera, a mi particularment no m’ha agradat gaire, t’explica la història d’una noia que entenc que ho passi malament per la separació dels seus pares, però t’explica una història que li pot passar a qualsevol i tota la seva tira de problemes i d’altres, en part et quedes una mica com: “No tinc prou amb els meus problemes, que he de saber els d’aquesta noia?” Pot semblar una mica egoista però no tenia gaires ganes de saber els problemes d’altres, ja que tinc els meus propis !

RECOMANACIÓ

Per a gent que li agradi sentir-se identificat amb algun llibre sí, el recomanaria, però si no tens el cap per aquestes coses, a mi personalment se m’ha fet molt pesat, encara així no considero tampoc que sigui una novel·la dolenta, ni molt menys, però, a gustos colors i si no t’agraden les novel·les tan reals, no l’agafis.

 

                                                                                        López González, Aída.   4B





Uns ulls plens de mar

13 01 2009

Jesús Bonals, 1994

Resum:

Es tracta d’un grup d’amics de Barcelona que van de viatge a Itàlia a l’estiu, perquè volien fer un curs. Però tot no era tan bo com pensaven. L’Arnau desapareix quan estaven enmig de l’autopista en una àrea de servei . No va donar senyals de vida fins al cap de dues setmanes i mitja, quan va arribar una carta de l’Arnau on explicava tot el que li havia ocorregut. Quan van acabar de llegir la carta el van anar a buscar a l’ illa d’Elba. Arribant a l’illa van trobar a l’Arnau on tot feia sospitar que tenien una central una banda de mafiosos que volien fer un cop d’estat a Itàlia. Tot es complica massa com per a no oblidar mai aquell viatge d’estiu.

 

Valoració Personal:

, jo creia que aquest llibre tractava d’amor i amistat, que són coses que ocorren tots els dies als joves. Crec que aquests temes són més interessants. Aquest llibre m’ha agradat una mica, ja que tracta d’amistat, tenir experiències diverses en altres països i saber-les resoldre, i moltes sorpreses i sospites per descobrir.

 

Recomanació:

Uns ulls plens de mar el recomanaria a totes aquelles persones que els agradin els temes d’amistat, misteri, i també el gran tema de la justícia. Aquest llibre no és difícil de llegir si ets catalanoparlant, tot i que si no ho ets, crec que el vocabulari és una mica difícil d’entendre. Tot i això la història és entretinguda, però has d’estar atent per seguir-li el fil.

 

Zulay Casusol

4t ESO B





Amor i Amistat

13 01 2009

Jane Austen, 2007

RESUM

 

L’autora és la que narra la historia de tres germanes joves que no volen saber res sobre una proposta de matrimoni, ens explica els problemes i les expectatives familiars que tenen aquestes joves que són molt diferents del que es pensava en aquella època. Les tres germanes es comunicaven mitjançant cartes on s’explicava tot el que els estava passant i també moltes vegades per demanar algun consell, ja que es tenen molta confiança entre elles mateixes.

VALORACIO

 

La meva opinió és que penso que el llibre primer és una mica confús, encara que m’ha agradat perquè l’escriptora és la que conta la novel·la també és una de les protagonistes, jo no pensava que el llibre tractava sobre la vida de la pròpia escriptora, quan vaig mirar el títol la veritat m’imaginava alguna cosa diferent, però en conclusió penso que és un llibre interessant.

 

RECOMANACIO

 

El recomano a aquelles persones que els agrada llegir novel·les d’amor. És interessant perquè m’ha agradat, per això crec que es un llibre que pot agradar a altra gent que tampoc ha llegit novel·les d’aquesta classe.

 

 

 

 

Yajaira Cherrez

4 ESO “B”

AMOR I AMISAT

 

RESUM

L’autora Jane Austen ens narra la història, que tracta de tres germanes joves que no volen saber res sobre una proposta de matrimoni.

Una de les germanes ens explica que un home lleig amb mal caràcter , que és molt ric i no l’estima li a demanat matrimoni, però ella només bol el seus diners i que sigui una reina, així que a través de cartes demana consell a la seves germanes i a la seva mare. La seva mare pensa que hauria d’acceptar la proposta perquè si no els demanaria a qualsevol de les sever germanes, i ella no suportaria veure que elles es casen abans, volia ser la primera. Les seves germanes li dient que si ella no volia que acceptarien una d’elles. Al final l’home va triar una de les altres dos i es va casar, i li explica a les seves germanes com li va.

Després narra una mica la vida de l’autora Jane Austen.

 

VALORACIÓ

A mi personalment aquest llibre no m’ha agradat gaire, perquè l’imaginava d’una altra manera. M’ha anat agradant a trossos. Pensava que seria més entretingut, que hi hauria més amor, algun conflicte per l’home que desitjaven, i també com està estructurat, perquè amb cartes es feia més passat que amb capítols.

Es reflecteix l’amistat i l’amor que tenen entre les germanes, que saben que poden contar una amb l’altra, i també que no i ha rancor per què l’home hagi triat una d’elles i sigui mes rica, perquè sempre entre germans no ens portem gaire bé i aquí es veu com hauria de ser.

També l’últim tema que tracta que és la vida de l’autora m’ha semblat molt interessant.

 

RECOMANACIÓ

Jo recomano el llibre a persones que tinguin germans, i que els agradi l’amor i amistat que hi ha entre elles, de l’ajuda que es tenen i la comunicació que hi ha. Crec que és un llibre interessant per llegir que no és pesat i que es fàcil de entendre. A la gent que li agrada més la ciència-ficció o el misteri que no agafin aquest llibre perquè no els agradaria gaire.

 

Sara Arboleas

 

RESUM

 

L’autora és la que narra la historia de tres germanes joves que no volen saber res sobre una proposta de matrimoni, ens explica els problemes i les expectatives familiars que tenen aquestes joves que són molt diferents del que es pensava en aquella època. Les tres germanes  es comunicaven mitjançant  cartes on s’explicava  tot el que els estava passant i també moltes vegades per demanar algun consell, ja que es tenen molta confiança entre elles mateixes.

 

Yajaira Chérrez