Els jocs de la fam (trilogia)

13 09 2012

Títol: Els jocs de la fam

Autor: Suzanne Collins

Editorial: Estrella Polar

Any d’edició: 2010

D’on he tret el llibre?

N’havia sentit molt bones crítiques i vaig decidir de llegir-me el primer llibre durant l’estiu, de manera que la meva mare me’l va comprar. Un cop hem vaig llegir el primer, necessitava saber com continuava la història i per això hem vaig comprar la resta de la trilogia.

Resum del llibre:

ELS JOCS DE LA FAM

La Katniss Everdeen és una noia de 16 anys que viu al Districte 12, al Panem, que és troba sota el poder del Capitoli. Aquest, cada any, organitza els Jocs de la Fam, en que 24 tributs, nois i noies d’entre 12 i 18 anys, s’enfronten fins que només quedi un únic supervivent. El dia de l’elecció dels tributs, feta per sorteig, surt elegida la Prim, la germana petita de la Katniss. Aquesta es presenta voluntària per protegir-la, i es dirigeix cap a l’arena juntament amb l’altre elegit, en Peeta Mellark, el fill del flequer que un cop va salvar-li la vida. En les entrevistes anteriors als Jocs, aquest declara el seu amor per la Katniss, i tot i que de moment ella no sent el mateix, organitzen la història dels “amants condemnats” del districte 12. Un cop començats els jocs, quan ja només queden tres supervivents, anuncien que hi podran haver dos guanyadors, sempre que siguin del mateix districte. La Katniss decideix unir-se a en Peeta, però quan en Cato, l’altre tribut que quedava viu, també mor, tornen a canviar les regles anunciant que només hi haurà un guanyador. Com que amb el temps que portaven junts, la Katniss també comença a sentir alguna cosa per en Peeta, es veuen incapaços de matar-se entre ells, i decideixen menjar-se unes baies que els mataran als dos. Els jutges dels jocs, els aturen abans que se les mengin, i els declaren vencedors als dos. Tot i això, el Capitoli s’ha pres aquest acte com un insult al seu poder i no queda satisfet, de manera que s’inicien unes rebel·lions, que es veuran al segon llibre de la trilogia.

ELS JOCS DE LA FAM II: EN FLAMES

La Katniss i en Peeta tornen sans i estalvis al districte 12, i s’instal·len a Ciutat Victòria, una urbanització construïda expressament pels vencedors dels jocs, per viure una vida tranquil·la i sense preocupacions. Però això no és podrà complir, ja que per la 75a edició dels Jocs de la Fam, el Capitoli organitza l’Extinció Especial, i aquest any, es declara que els tributs hauran de ser elegits d’entre els vencedors d’altres anys, de manera que tant la Katniss com en Peeta tornen a participar als jocs. Allà s’ajunten amb en Finnick, la Johanna, la Wiress i en Beetee. Gràcies a la Wiress descobreixen que l’arena és un rellotge, i que a cada franja horària hi apareix una amenaça, de manera que les aconsegueixen evitar. En Beetee pensa en un pla per aconseguir eliminar la resta de tributs vius, però la cosa no surt bé i acaben fent explotar l’arena. Quan es pensa que ja es morirà, la Katniss és rescatada per un hovercraft, on hi troba en Gale, el seu millor amic, i en Haymitch, el seu mentor. L’hovercraft també ha rescatat a en Finnick i en Beetee, però en Peeta ha estat segrestat pel capitoli. A més es troba amb la mala notícia que el districte 12 ha estat destruït i que molts dels altres districtes s’estan rebel·lant , de manera que es dirigeixen cap al 13, per començar una nova vida sota terra, i per emprendre la revolució contra el Capitoli.

ELS JOCS DE LA FAM III: L’OCELL DE LA REVOLTA

La Katniss comença una nova vida al districte 13 amb la seva família i la resta de supervivents d’altres districtes. Tot i això, troba a faltar massa a en Peeta, de manera que es programa una missió per rescatar-lo de les mans del Capitoli. Tot i l’èxit del rescat, les coses no són com semblaven, ja que se l’hi ha practicat una tortura psicològica, de manera que odia a la Katniss fins al punt de voler-la matar. Al mateix temps, els rebels es van fent amb el poder de tots els districtes i només els hi falta conquerir el Capitoli per quedar-se amb el poder de tot Panem. Es fa una última missió, amb un grup de soldats entre els quals hi ha en Gale, en Finnick, en Peeta i la Katniss, de manera que es fan amb el control del Capitoli. Les coses van canviant entre en Peeta i la Katniss i poden tornar a viure a Ciutat Victòria, al districte 12.

Valoració del llibre:

Penso que són els millors tres llibres que m’he llegit mai, tot i que no sabria dir quin dels tres m’ha agradat més. En tot moment et sents dins de la història, i la manera en que narra fa que sempre tinguis ganes de saber que passa. A més descriu les situacions en cada moment molt detalladament, de manera que es molt fàcil d’imaginar els paisatges i fa que t’acabis enamorant dels personatges. A més, he vist la pel·lícula, i tot i que és molt bona, penso que el llibre li dona mil voltes.

Recomanació del llibre:

Recomano aquesta trilogia a qualsevol persona, tot i que agradarà més a adolescents, ja que és literatura juvenil. A més, no es fan gens llargs ja que t’enganxen des del començament. Els recomano a la gent que li agradin els llibres d’aventures, i tot i que puguin semblar una mica fantàstics, els considero més realistes, ja que narren un possible futur, en que sembla que la gent visqui al passat. En fi, penso que són uns llibres que val la pena de llegir.

Anuncis




Elles són la meva sort

12 09 2012

Títol: Elles són la meva sort

Autor: Josep M. Cervera

Editorial: La Campana

Any d’edició: febrer de 2012

Aquest llibre el vaig veure en pagines web d’internet, i després de llegir-me el resum i les opinions de diferents persones, vaig pensar que me’l podia llegir a l’estiu per l’assignatura de català. Pels comentaris de la gent, es veia un llibre amb molta intriga que enganxava fàcilment. Me’l va comprar la meva mare a una llibreria.

Aquest llibre tracta, d’en Joan , el protagonista, que està malament després de la mort de la seva dona i cau en una depressió. Decideix anar al metge i li recepta unes pastilles de color vermell que podem dir que són “màgiques”. Tot i trobant a faltar la seva dona, necessita una sortida, però no sap com fer-ho. Una nit està a casa escoltant un programa de ràdio on els oients expliquen les seves vides. En Joan pensa que hi pot trucar, i així ho fa. Els explica el seu problema i de cop hi comencen a trucar senyores preguntant i interessant-se per la seva situació. A partí d’aquí en Joan es comença a veure amb senyores i fins i tot té relacions amb algunes d’elles. Així, en Joan, comença un a viure d’una manera diferent que li canvia la vida per sempre. Al cap de molt de temps de sortir amb moltes dones, troba una dona que s’assembla completament amb la seva dóna, que s’havia mort. Resulta que aquesta dóna era una germana de la dona del protagonista, però en Joan, no s’hi relaciona gaire i acaben sense parlar. La novel·la acaba quan el Joan i la Carme, una de les senyores que ell coneix i alhora tenen molt bona relació, viuen junts a la casa del Joan, compartint les seves histories.

Tot i que no m’agrada llegir, crec que es un dels millors llibres que m’he llegit. Comença directament i des del principi, d’una manera molt dramàtica, però, t’enganxa des del primer moment, ja que vols saber tot el que li passarà al protagonista. Tot i que des del primer moment es mor la Núria, la dona del protagonista, la recorda durant tota la novel·la. És un llibre amb molts detalls, on hi recalca totes les coses importants i significatives.

Crec que aquest llibre es pot recomanar a tothom, ja que és un llibre que t’enganxa i que quan comences veus que has de saber més i vas avançant fins que arribes al final.  És un llibre molt bonic, basat en fets reals, que et fa posar al lloc dels personatges i et fa reflexionar sobre com un home,  ja força gran, ha pogut refer  la seva vida, després de la mort d’una persona molt estimada per ell, la seva dóna.

És un llibre emocionant que crec que el pot llegir la majoria de gent que li agrada la intriga, tot i que també és una mica dramàtic.  Per tant, si t’agraden els llibres d’intriga en què sempre vols saber més i més… no ho dubtis, aquest és el teu llibre!

Carla Buixeda





Elles són la meva sort

12 09 2012

Títol: Elles són la meva sort

Autor: Josep M. Cervera

Editorial: La Campana

Any d’edició: 2012

D’on he tret el llibre?

Aquest llibre ja me’l havien recomanat varies amigues, i va ser una d’elles qui me’l va deixar aquest estiu.

Resum del llibre:

En Joan és un home d’uns 60 anys que portava una vida normal i feliç amb la seva dona, la Núria, fins que sobtadament, va morir. Per culpa d’això agafa una depressió, però una trucada a un programa de ràdio fa que la seva vida faci un canvi radical. Comença a conèixer dones com l’Anna, la Roser o la Carme i descobreix que la seva difunta esposa té una germana bessona no gaire agradable. Aquesta sèrie de fets fan que pugui gaudir d’una tercera edat tranquil·la i feliç.

Valoració del llibre:

Tot i que no és l’estil de novel·la que hem sol agradar, aquest llibre ha estat un dels millors que he llegit. En tot moment tens ganes de saber que passarà i com seran les dones que el Joan va coneixent, i tot i que es pot considerar una novel·la divertida, en cap moment s’oblida l’origen de la història i pel qual en Joan fa tot això, la mort de la Núria.

Recomanació del llibre:

Recomano “Elles són la meva sort” a tota aquella gent que li agradin els llibres d’amor, però alhora una mica còmics i amb un punt d’intriga. A més t’ensenya que  per molt malament que et vagi, sempre et pots refer i tornar a començar. Penso que és un llibre que val la pena llegir, ja que és molt entretingut i no es fa gens pesat.

 





El presoner del cel.

12 09 2012

Títol del llibre:  El presoner del cel

Autor:  Carlos Ruiz Zafón

Editorial: Planeta

Any edició: La primera edició es va treure al 2011.

Aquest llibre l’he pogut obtenir a la biblioteca Emília Xargay com a préstec.

El presoner del cel l’he triat per que em va semblar interesant, i també em va fer una petita recomanació una amic, que jo mateix li vaig demanar si mel recomanava.

Resum:

Aquesta magnifica novel·la, per mi aventura, comença en una llibreria de l’antiga Barcelona després de la guerra. La llibreria està a càrrec d’un senyor anomenat Sempere, el seu fill, Daniel, i un amic, Fermin. Un bon dia, quan només es trobava a la llibreria en Daniel, un home entra a la llibreria, aquest compra un llibre compra un llibre i li fa una dedicatòria, més tard li entrega a Daniel. Ell veu que la dedicatòria va dedicada al seu amic. A partir d’aquí el seu millor amic, Fermin, li ha d’explicar tota la seva historia.

Fermin, havia estat a la presó del Castell de Montjuic, allà varen passar un seguit de coses, es va trobar amb un escriptor, que més tard l’ajudaria a escapar d’allà. Aquest escriptor l’anomenaven “el Presoner del Cel” perquè deien que estava tocat de l’ala. Fermin va aconseguir escapar-se d’allà fent-se passar per mort, més tard hauria de marxar de Barcelona. Un cop va tornar va anar a apropant-se a la família Sempere, ja que el escriptor, Dani, li va demanar que els cuides.

Fermin, teòricament el van donar per mort, per tan ell no existia, i es volia casar amb la seva estimada Bernarda, gràcies a en Daniel, van aconseguir posar en el seu expedient uns documents que certificaven la seva existència així evitar problemes amb l’estat.

L’historia acaba una mica oberta per par d’en Daniel, que comença la seva vida.

(Vull aclarir que passen molts de fets entre mig de tot això, he posat lo més rellevant per la meva part, i crec que és millor que llegir-se aquest llibre i endinsar-se en una aventura magnifica.)

Valoració:

M’ha agradat molt la manera en que Zafón relata aquest llibre, és un llibre que té bastanta intriga i a mi això m’agrada molt. Durant el període que he llegit el llibre, he pogut gaudir d’una bona estona, i també m’ha incitat a voler llegir els pròxims 2 llibres.

Recomanació: 

Bàsicament vull recomanar aquest llibre a tots els lectors, és un llibre que vulguis o no es agradable de llegir, i no t’avorreixes en cap moment, i t’enganxa des de el principi. La manera en la que esta estructurada facilita la lectura. Sobre tot aquest llibre va per la gent que li agrada la intriga i aprendre una mica de les coses del passat, en aquest cas de la Barcelona de la post-guerra.





Un tros de cel

12 09 2012

Títol: Un tros de cel

Autora: Isabel Clara-Simó

Editorial: Bromera

Any d’edició: 2012

Aquest llibre el vaig demanar a la biblioteca de Sant Gregori.

Resum:

Wing és una nena nascuda a Hong Kong. Els seus pares la maltracten i als sis anys l’obliguen a treballar a la parada de bunyols, el negoci familiar. Els seus germans, en canvi, van a l’escola i viuen bé. Als set anys, els pares de Wing la porten a casa de la seva tia perquè l’ajudi i la cuidi ja que és gran i no es pot valer per ella mateixa. La seva tia la tracta molt millor que els seus pares i la nena és feliç. Quan la tia de Wing mor, els pares de la nena la venen a uns homes que la porten a València a dins de la bodega d’un vaixell juntament amb altres menors. Durant el viatge, les nenes viuen sotmeses a unes condicions infrahumanes. Quan arriben al seu destí, aquests homes obliguen a les nenes a sortir al carrer per a prostituir-se. Al cap d’un temps, un home s’interessa per Wing i se l’endú al seu prostíbul perquè treballi per ell. Aquest li promet a Wing que quan sigui major d’edat serà lliure. Els anys passen i arriba el divuitè aniversari de Wing. Llavors, el seu proxeneta compleix la seva promesa i Wing torna a Hong Kong. Allà descobreix que la seva mare ha mort, el seu pare viu a un asil i els seus dos germans han marxat a estudiar a l’estranger. Wing  es trasllada a Barcelona  i comença el seu propi negoci i la seva nova vida.

Valoració:

Aquest llibre és molt interessant. És fàcil de llegir i l’escriptora escriu d’una manera molt clara.  Descriu escenes molt crues com per exemple, les condicions en què vivien les nenes durant el viatge de Hong-Kong a València on s’havien de fer les necessitats a sobre, no es dutxaven, menjaven i bevien un cop el dia… I un cop allà, obligades a prostituir-se. Aquest llibre també mostra les diferencies entre nens i nenes. Els nens anaven a l’escola, menjaven plats deliciosos i variats, anaven calçats i ben vestits.  Les nenes, en canvi, es quedaven a casa a treballar, quasi no menjaven, vestien roba bruta i no tenien calçat. Aquesta novel·la et va reflexionar i et fa adonar que som molt afortunats. M’ha agradat moltíssim i és molt recomanable.

Recomanació:

Recomanaria aquest llibre a persones majors de catorze anys ja que relata moment molt durs. Podreu gaudir d’una història molt commovedora basada en fets reals. El recomano a qui vulgui llegir sobre la prostitució infantil i altres temes relacionats.





flablehaven.

3 09 2012

Flablehaven és un llibre que va ser escrit per Brandon Mull l’any 2006.

És el primer llibre d’una saga. Aquesta saga té 5 llibres.

És un llibre molt important per mi, perquè va ser un dels regals de reis quan jo vaig començar l’ESO, només tenia 13 anys.

Aquest llibre té 325 pàgines.

Com a cada adolescent,ens costa començar un llibre que té tantes pàgines. Però aquest llibre va ser diferent per mi.

Quan es dia de reis tothom sap que és època d’anar a casa els avis, i jo, sen una nena, m’avorria així que vaig començar a llegir-lo.

Des de que vaig obrir la primera pàgina, va ser com si entrés en un món màgic.

Aquest llibre va enganxar a la perfecció amb mi.

Ara, 3 anys després, he pogut obtenir el segon llibre de la saga, i ja me l’he començat a llegir. Amb lo que porto de llibre, en cap moment m’he avorrit, ha sigut com el primer, interesant i fantàstic.

Per suposat encara no he tingut l’oportunitat de llegir-me tota la saga, tot i que m’encantaria, i espero que pugui fer-ho.

Recomano molt els llibres, per aquelles persones que els hi agrada estar estirades al llit i poder-se imaginar un món nou, màgic.





EL PRESONER DEL CEL

3 09 2012

Autor: Carlos Ruiz Zafón
Editorial: Planeta
Aquest llibre el tenia el meu pare, i com que ja havia llegit un llibre d’aquesta serie (però en castellà) em va fer gràcia llegir-me’l.
Aquest llibre explica el passat del Fermin, que treballa a una llibreria de la familia Sempere, si t’has llegit alguns dels altres llibres entens millor del que parla, però en aquest llibre queda clara la vida del poble a la post-guerra, els abusos de poder… El Fermín oficialment es mort, cosa que li dificulta la vida, ja que no pot fer res oficialment, aquesta història acaba al cementiri dels llibres oblidats (torno a dir que si no t’has llegit els altres llibres costa molt més d’entendre).
Aquest llibre m’ha agradat, però crec que és important haver-te llegit els altres, perquè pots entendre el llibre sense haver-te llegit els dos anteriors, però no la història. Recomano aquest llibre a tothom qui li agradi llegir, a tothom qui li sigui fàcil i sobretot, recomano haver-se llegit els dos llibres anteriors abans.