El món groc

24 05 2012

Títol: El món groc

Autor: Albert Espinosa

Any d’edició: 2008

Adquisició del llibre: Aquest llibre l’he obtingut com a regal de la meva mare durant la diada de Sant Jordi 2012.

Motiu de la tria del llibre: He escollit aquest llibre ja que segueixo la sèrie de televisió Polseres Vermelles i he vist les seves pel·lícules, totes de la mà d’Espinosa. En totes m’he quedat amb un molt bon gust de boca i penso que no podia no llegir aquest llibre.

Valoració del contingut: El món groc és un llibre que s’abstèn totalment del pessimisme i ofereix consells per tal de què en moments de baix ànim ens enfortim anímicament.

Espinosa ens divideix el llibre en dues parts; En la primera l’escriptor exposa vint-i-tres consells per tal de plantar cara a la vida. També narra les seves anècdotes i experiències viscudes durant la seva llarga estada a l’hospital a causa del càncer.

En la segona part parla concretament del Món Groc i la gent que el conformen. Per poder formar-ne part, els membres tenen que ser persones que formin part de la nostre vida, i sobretot que ens hagin deixat empremta notablament. Tot i que el contacte sigui mínim, mentres hagin estat amb nosaltres, i ens han ajudat o nosaltres a ells, aquest té dret a ser un groc.

Per finalitzar, vull donar èmfasi a una una màxima del llibre, que cal creure-hi cegament: ”Si creus en els somnis, es faran realitat.”

Recomanació personal: La veritat és que m’ha encantat aquest llibre i el recomano a tots els lectors que no siguin pessimistes i tinguin ganes de viure la vida. En definitiva, que es sentin identificats amb el concepte groc.

Anuncis




LA PELL FREDA

15 05 2012

Fitxa tècnica:

 La pell freda. Albert Sánchez Piñol.

Edicions La Campana, Primera edició, Barcelona, 2002

 Sobre l’autor:

Va nèixer a Barcelona l’any 1965. Antropòleg i escriptor. Anteriorment ha publicat l’assaig satíric Pallassos i monstres (2000) sobre vuit dictadors africans. Segons la crítica, La pell freda és un llibre formidable, que il·lumina a través de la documentació i la sàtira una fosca realitat que se’ns amaga. La pell freda suposa l’entrda de Sánchez Piñol en el camp novel·lístic amb una obra sorprenent per la seva força i la seva originalitat.

 D’on he tret el llibre:

Els meus pares van comprar el llibre en el seu moment i per tant ja el tenia a casa. Tot i que quan el vaig triar no ho sabia. un bon dia em van dir que potser m’agradaria llegir-lo, ja que aquest autor té una manera molt especial de jugar amb la ficció i la creació d’imaginaris.

Un article sobre el llibre:

He llegit l’article que va publicar el crític literari Ponç Puigdevall, el podem trobar a l’enllaç següent:

http://lletra.uoc.edu/ca/autor/albert-sanchez-pinyol/detall.

Aquí hi ha un fragment:

“Més enllà de la voluntat d’aprofitar el que ofereix la tradició, més enllà del gust de poder rellegir des d’una òptica actual dos arguments de sempre, La pell freda és una novel·la que basa el seu poder de persuasió en la força descriptiva i en el plaer de narrar aventures: no costa gaire imaginar-se la bona estona que l’autor devia passar quan s’inventava la fesomia dels monstres que assetgen el protagonista, o quan creava les relacions demencials entre els dos habitants de l’illa. No costa gaire imaginar-s’ho perquè el lector també n’obté un goig semblant, el goig de llegir una novel·la ben construïda, ben escrita i ben narrada, i que aconsegueix retornar la il·lusió de l’aventura.”

Resum del contingut:

Tot comença quan en Kollege, un home, desembarca a la platja d’una illa. El seu objectiu era mesurar els vents de l’illa durant un any sencer. El van deixar amb provisions i el vaixell se’n va anar deixant-lo sol a l’illa amb el Batís Caffó, que suposadament era l’home del far però que més endavant es descobreix que era l’antic home atmosfèric. A la primera nit descobreix que no hi està sol amb el Batís Caffó sinó que apareixen una mena de monstres que els ataquen quan és de nit. Al cap dels dies també descobreix que un monstre vivia amb en Batís, l’Aneris, una noia monstre que atreia als dos homes. Els dos, estudiant la situació, s’acaben aliant i en Kollege se’n va al far per passar el temps restant. El far estava molt ben preparat per resistir els atacs, però arriba un moment que no ho és suficient. Aquests van a buscar dinamita a un vaixell que estava enfonsat i pensen com distribuir les cargues de dinamita per l’illa per fer un atac brutal contra els monstres. La nit arriba i l’atac comença i en surten victoriososi. Però al cap d’uns quants dies els monstres tornen. En Kollege vol parlar amb ells per establir un acord però en Batís arruïna la situació. Una altra nit, aquest s’enfada amb en Kollege perquè s’assabenta que s’està fornicant a l’Aneris igual que ell i se’n va a lluitar sol contra els monstres, i mor. En Kollege s’ho prent molt malament: agafa borratxeres, maltracta a l’Aneris, etc… Però un dia quan ell estava al llit amb la ressaca veu entrar a uns generals buscant a l’home atmosfèric, havia passat ja l’any sencer. Ell no li diu on es troba, llavors aquests deixen l’home atmosfèric i se’n van. La primera nit li passa el mateix que li va passar a en Kollege i els dos tornen a estar a la mateixa situació que al principi de l’història

Per què m’ha agradat el llibre?

Perquè penso que té una gran capacitat per transportar-te en un món realment inversemblant i estrafolari. I també per l’intriga que et provoca de principi a fi.

Recomanació personal d’aquesta obra

Penso que és una obra literària adreçada a totes aquelles persones disposades a disfrutar llegint una novel·la, a totes aquelles persones disposades a pensar i a reflexionar. Perquè, si només vols fer una lectura d’entreteniment sobre aquest llibre, només entendràs la temàtica superficial, en canvi, si el llegeixes amb consciència, és una gran obra que et fa veure la vida amb una altre perspectiva i et fa reflexionar. Per tant, ho recomano a totes aquelles persones disposades a gaudir d’una bona història, i alhora a reflexionar.





Títol del llib…

15 05 2012

Títol del llibre: La profecia 2013.
Autor: Francesc Miralles.
Editorial: Edicions 62.
Any d’edició: Març del 2008.

  • Aquest llibre l’he anat a buscar a la biblioteca Miquel Martí i Pol de Sant Gregori.

citeu-ne els autors) i què us va fer decidir per triar aquest llibre. (Enllaceu l’entrada)
Primerament em vaig llegir diferents articles de llibres de la web citada a classe. Vaig començar a llegir fins a 15 comentaris de llibres i finalment hem vaig quedar entre tres llibre. Tres metres sobre el cel, la profecia 2013 i Romeo i Julieta.
Tres metres sobre el cel: https://nxifra.wordpress.com/2011/02/. Autora  Meritxell Martí Sanchez.
La profecia 2013: tot i que el vaig veure en la mateixa web que els altres dos, el comentari que es feia no em va cridar l’atenció, però el títol si que me la va cridar. Vaig preguntar a una amiga que se’l havia llegit i me’l va recomanar.
Romeo i Julieta: https://nxifra.wordpress.com/page/2/. Autor/a  no se’n sap el nom.

Tot seguit vaig anar a la biblioteca a mirar el tres llibres pels quals estava indecisa. Vaig començar pel de Tres metres sobre el cel, però vaig pensar que com hi ha havia vist la pel•lícula no hem vindria res de nou. Jo tenia ganes de conèixer alguna història nova. Així que el vaig deixar. A continuació vaig estar fullejant el de Romeo i Julieta, però no em va cridar prou l’atenció. Finalment vaig agafar el llibre de La profecia 2013, després de mirar el títol, em va impactar quan a sota del llibre de la Profecia 2013 hi posava “La clau per aturar la fi del món s’amaga a Girona”. Llavors em va intrigar. En veure que la portada és situava a Girona, encara hem va agradar més. Finalment el que em va fer decidir per aquest llibre va ser el resum de darrera.
7.    Digueu si esteu d’acord amb la valoració de l’autor de l’article que us va fer decidir per llegir el llibre i expliqueu per què.
Com he mencionat avanç me’l va explicar una amiga. Aquesta em va dir unes quantes qualitats com amors, aventures, misteri, intriga, indecisions… i va ser molt encertada. Estic d’acord amb ella que el llibre presenta tots aquests aspectes. Tot que hem va dir que hi havia unes escenes de por. Personalment no n’he trobada cap.
8.    Feu una valoració: resumiu el contingut i expliqueu si us ha agradat o no i per què.

9.    Feu una recomanació: tant si us ha agradat com no, recomaneu el llibre a les persones a qui cregueu que els pot agradar.

M’ha agradat molt ja que els aspectes que sortien eren tots del meu     gust.
Crec que pot agradar a totes les persones que, fundamentalment, els hi agradi la intriga. Tot i que també tracta altres aspectes. Però és un llibre que es desvia molt dels temes. És a dir que no va directament al gra. Per això recomano el llibre a les persones que tinguin paciència. Tot i que també les recomano a persones que no els hi agradi llegir, ja que és molt fàcil d’entendre a la primera i t’enganxa molt ràpid. Per això el recomano a persones que tinguin força temps lliure. Per altre banda l’amor també abunda en aquesta novel•la, la intriga i les indecisons.





S’ACOSTA UN FRONT FRED QUE DEIXARÀ NEU A COTES BAIXES

12 05 2012

FITXA DE LECTURA

Títol: S’acosta un front fred que deixarà neu a cotes baixes.

Autor: Dolors Garcia i Cornellà.

Editorial: Estrella Polar.

Col•lecció: Columna Jove.

Lloc i any d’edició: L’estiu del 2010, Girona.

Nombre de pàgines: 139 pàgines.

 

RESUM DEL LLIBRE

Era març del 2010, i a la comarca de Girona, concretament a Santa Coloma, les notícies van informar que s’acostaria un front fred que deixaria neu a cotes baixes. La Gisbet, una nena de quinze anys, s’estava preparant per anar a l’institut, tot i que la seva àvia Angelina li va dir que ni hi anés. Quan estava a l’autobús, camí de casa seva, can Carrera, l’autobús es va enfonsar sota la neu i no podia sortir. A dintre estaven quatre joves de quinze anys, la Gisbet, en Lluc, la Samanta i en Sigfrid i el conductor de l’autobús, en Ramon, i la monitora, la Raquel. La Gisbet va començar a gravar les seves memòries a dintre l’autobús, ja que era un treball de català. Més tard un home es va apropar, era en Camil, el pare de la Joana. La Joana era una companya de classe dels joves nois que vivia a can Savall i aquell dia no va anar a l’institut perquè la seva àvia Isaura li va dir que no hi anés perquè nevaria molt. La Joana era una nena que no tenia gaires amics perquè era molt tímida i tancada. Més tard en Camil va arribar amb una altre persona, era la prostituta del revolt. L’àvia Isaura els hi va oferir a tots estància i begudes calentes i els hi va dir que hi fessin nit a can Savall perquè no podrien sortir, ja que havia marxat la llum i nevava amb força. Al cap d’una estona va aparèixer la mare de la  Joana, venia amb una noia i un bebè. Aquesta noia es deia Patrícia i era la cangur d’en Biel, un nen de quatre mesos. Els seus pares havien marxat de viatge i la seva mare li havia congelat llet de mamar però la Patrícia no duia a sobre i el pobre petit s’estava deshidratant. De cop i volta van venir els veïns de can Miralles a demana’ls-hi un favor, però aquestes dues famílies estaven enfrontades i no es parlaven entre elles. Els de can Miralles els hi volien demanar que s’hi podien guardar a en Simó que s’havia mort i els de la funerària  no el passarien a recollir fins demà. Tot i que l’àvia Isaura es va negar rotundament, però al final van accedir. La mare de la Joana no s’havia que fer i a el veí de can Miralles se li va acudir que la seva filla que estava alletant a la seva nena petita podria donar-li de mamar al petit Biel, i així ho van fer. La Gisbet i la Joana, tot i que es coneixien des de feia molt de temps, es van fer molt amigues i van descobrir el gran secret que l’àvia Isaura guardava i  que va escriure a l’escorça d’un roure de can Savall. Es veu que el vell Simó havia matat al seu marit, amb el que havia tingut en Camil, per gelosia. En Simó sempre havia anat al darrere de l’àvia Isaura i no suportava veure-la amb en Climent. Més tard en Simó la va violar i va tenir una filla amb ell, però aquest mai es va adonar. L’àvia Angelina la va ajudar a parir i li va fer costat, però quan la nena era molt petita es va morir d’un fort cop al cap i per això l’àvia  Isaura cada dia 9 anava sota el roure i li portava flors. Va arribar l’hora de anar  a dormir i la Joana va proposar un joc per jugar amb els seus companys. Consistia en explicar els seus secrets més íntims i que res sortiria d’allà. La Joana va explicar tot el secret de l’àvia i va confessar que estava enamorada d’en Lluc.

La Samanta va confessar que li agradaven tres o quatre nens i que un d’ells era en Sigfrid. En Lluc va dir que des de els sis anys estava colat per la Gisbet. La Gisbet va confessar que estava enamorada d’en Sigfrid i que estava una mica gelosa de la Samanta. I per últim en Sigfrid va confessar que creia que era homosexual, que li agradaven els homes. Les noies es van quedar de pedra, però ho van intentar entendre. La Raquel i en Ramon estaven enamorats i estaven vivint una relació secreta, però la Raquel aquella mateixa nit el va deixar perquè aquest es negava a deixar a la seva dona, amb la que estava a punt de tenir una nena.  Al dia següent van sortir a buscar a l’àvia Isaura, que havia desaparegut, i la van trobar enfonsada en la neu. La mare de la Joana la va portar a l’hospital, però ella que era infermera deia que podia ser una pulmonia. Tots van anar tornar a les seves cases i la noia del revolt li va prometre a la mare de la Joana que no tornaria mai més a ser prostituta. Al cap de quinze dies l’àvia Isaura va morir i la van enterrar sota el roure. Van anar els pares d’en Biel que estaven molt agraïts de tot el que havien fet, la Patrícia, els amics de la Joana, els de can Carrera, els de can Miralles amb ela que havien acabat les baralles, i es de can Savall.

De la Viki, la noia del revolt no se’n va s’averi res més però de tant en tant anava a visitar els de can Savall i la mare de la Joana la intentava convèncer de que es quedés amb ella a treballar però ella deia que no que tenia feina de cambrera a la costa. De la Raquel tampoc es va saber res més, tot i que deien que va deixar a en Ramon i que va canviar de trajecte per ser monitora.

VALORACIÓ

Personalment m’ha agradat molt aquest llibre perquè m’he sentit com s’hi jo fos un personatge més, ja que passa molt a prop d’on visc. El que no m’esperava és el secret que guarda l’àvia Isaura i que en Sigfrid fos homosexual.

JUDITH SANCES MILÁN