17 02 2010


Autor/a:
Joan Oliver
Títol: Ball robat
Editorial: Columna proa jove

Resum: Són tres parelles (Mercè-Cugat, Eulàlia-Oleguer, Núria-Oriol), que pràcticament ja tenen la vida feta i d’aquí pocs dies compleixen, tots sis, deu anys de casament. El llibre explica el que passa durant una setmana fins que arriba el divendres, el sopar de l’aniversari de casats. Totes tres parelles, tenen discussions ,però ells i elles a més a més es donen comte de que no funcionen com parella perquè estan enamorats d’altres persones que són: (Mercè-Oleguer, Núria-Cugat, Oriol-Eulàlia), i de que s’arrepenteixen d’haver-se casat amb la parella que tenen actualment. Finalment el divendres, el dia de l’aniversari tots descubreixen de el que passa i qui està enamorat de qui, però decideixen mantenir-se amb la persona que han conviscut durant deu anys, simplement perquè no és arrepentiment el que senten sinó curiositat nomes de pensar que amb l’altre persona podria haver estat millor perquè no haguessin discutit, però no és veritat, perquè totes les parelles tenen discussions.

Valoració personal: És un llibre que t’enganxa, és bastant entretingut perquè té molts personatges per tant, no avorreix. A més a més el tema el qual tracta m’agrada molt, perquè es veu molt la realitat i crec que la gent que llegeix aquest llibre es pot sentir identificat. El que més m’agrada del llibre és l’explicació que dona al final.

Anuncis




LEVIATAN

12 02 2010

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Autor: Paul Auster

Editorial/ any d’edició: Labutxaca, 2008

Resum

“Fa sis dies, un home va esclatar fet miques al marge d’una carretera del nord de Wisconsin”. Així comença aquesta novel·la, on Peter Aaron relata la biografia del seu amic Benjamin Sachs des del dia en què es van conèixer fins a la seva mort. Després del terrible accident, els de l’ FBI busquen proves sobre qui era aquest home, fins que arriben a casa d’en Peter. Aquest assegura no saber qui és, ja que el primer que vol és explicar la verdadera història d’en Sachs i el perquè de les seves accions, abans que els mitjans de comunicació en destrueixen la seva reputació. Doncs, en Peter i en Benjamin –tots dos escriptors- es coneixen en un bar de Nova York un dia que havien de presentar un llibre. Des d’aleshores, sorgeix una gran amistat entre ells i es comencen a veure més sovint. Més tard, l’Aaron coneix a la Fanny, la dona d’en Sachs, i a la Maria Turner, fotògrafa amb qui comença una relació sentimental. Poc després succeeix un fet que canviarà la vida d’en Benjamin Sachs. Una nit, en Sachs cau des d’un edifici de quatre pisos, però, curiosament, hi surt gairebé il·lès. A poc a poc es va recuperant, però a partir d’aquell moment, en Sachs trenca el matrimoni amb la Fanny i se’n va a viure a Vermont per escriure una altra novel·la que anomena Leviatan i que no arriba a acabar mai. Uns dies més tard, en Sachs surt a passejar pel bosc, però es perd. Llavors, un jove s’ofereix a portar-lo a casa, però inesperadament es troben amb un home que mata al jove. En Benjamin, totalment desconcertat li dóna un cop al cap a l’home i el mata. Aleshores, sentint-se molt culpable del que ha fet, decideix amgar-se de tothom. Fins que, cansat d’aquesta vida, en Sachs  comença  a fer explotar bombes a prop d’algunes rèpliques de la estàtua de la llibertat. Finalment, ell li explica a en Peter que és el fantasma de la Llibertat i en Peter entén que ja és el final de la vida del seu amic. Per últim, arriben els de l’FBI i en Peter els entrega el llibre que explica la vida del seu amic Benjamin Sachs.

 VALORACIÓ PERSONAL

 Aquest llibre m’ha agradat bastant. Al principi es feia més pesat perquè t’explicava coses que no venien al cas. Però, tot i així, he disfrutat ja que hi ha molta intriga i a més, aquest llibre està escrit d’una manera diferent de la que hi estic acostumada. L’autor, té una manera diferent d’escriure, sembla com si li hagués passat a ell. Per això també m’ha costat més de resumir-ho.

 RECOMANACIÓ

Recomano aquest llibre a tothom que li agradin les novel·les d’intriga, d’assassinats, de problemes d’amors, etc. No és gaire difícil de llegir, però de vegades, costa una mica seguir-lo.





El peatge

10 02 2010

Autor: Josep Valls i Joaquim Vidal

Editorial i any d’edició:  Editorial: Fundació Valvi. Edició: abril del 2009.

Resum del llibre:

El senyor Joan Gayol anava a Perpinyà per assumptes den negocis. De camí es va aturar el peatge de Bàscara, i a la sortida del peatge una noia el va parar per demanar-li un favor urgent. Ella li va dir que tenia un familiar en estat greu, a Perpinyà, i com que li venia de pas va acceptar. La noia no va tardar ni un segon a posar-se dins del cotxe. Quan ja portaven uns quants quilometres la noia li va demanar sí es podia parar a l’aparcament de l’àrea de l’Empordà, ja que era la que hi havia més a prop per poder anar el lavabo. Un cop allà en Joan va pensar que tardava massa estona, i va pensar que passava alguna cosa estranya. I tenia tota la raó, perquè quan la noia en va sortir anava amb un noi i li diuen que sí no li donen cent mil euros, i sí noli donava la noia diria que l’havia violat.

El senyor Gayol s’adona que s’havia posat en un gran embolic. En Joan el final no va donar els diners i la noia el va denunciar. Però abans d’anar els jutjats ella va retira la denuncia perquè veia que els jutges no la creien, perquè no es podien ni imaginar com el senyor Gayol, a més a més l’alcalde del Pla de Tudela, hagués pogut fer una cosa com aquesta. I el final gracies a que els jutges no es van creure a la noia, Joan no es va tenir que assentar-se en el banc dels acusats. 

Opinió personal i recomanació:

Penso que aquest llibre no és dels millors però no està del tot malament. Està bé perquè el final costa de veure, ja que fins que no hi ets no te’l acabes d’imaginar. Però no m’ha acabat d’agradar perquè m’agraden un altra estil de llibres.El llibre et vol dir que no pots confiar amb tothom perquè et poden enganyar molt fàcilment.

Aquest llibre no el recomanaria a tothom, sinó que el recomanaria aquella gent que li agraden els llibres que tracten problemes o fets del món actual i tenen intriga.

LAURA TIMONET MELCIÓ





Fitxa de lectura

1 02 2010

Títol: El vigilant en el camp de sègol

Autor: Jerome David Salinger

Editorial: Empúries

Any edició: 2007

Resum:

La narració dura tres dies en què el protagonista, Holden Caulfield se’n va de l’Institut i Residència Penecy (ja que ha estat expulsat) a Nova York sense que els seus pares ho sàpiguen.

Holden té problemes doncs no es gaire social i a més és força  “raro” en el sentit psicològic. Sempre veu la gent com hipòcrites excepte la seva germana petita la Phoebe i el seu germà Allie mor per leucèmia.

Valoració i recomanació:

La veritat és que he quedat molt parada amb aquesta novel·la. Mai havia llegit un llibre en què pogués posar-me a la pell d’una persona amb problemes psicològics.

Des del principi m’he adonat que el protagonista era estrany ja que moltes coses no les raonava com els altres però no ha estat fins al final de tot on m’he adonat que realment estava malalt. Llavors com que la hipòtesi no m’ha quedat molt clara he buscat el resum per Internet i he llegit: ” la novel·la no és més que la redacció que el psiquiatra li ha demanat que faci d’aquests dies i que ell demana que tinguem en secret.”

Amb aquestes dos línies m’ha quedat perfectament clar el meu dubte i a més ha quedat confirmat que el protagonista d’aquesta novel·la té problemes mentals.

L’autor de la novel·la vol mostrar una angoixa que crec que per redactar-la s’ha hagut de viure en primera persona per  tant jo penso que les idees i els pensaments que hi ha escrits en aquestat novel·la són els mateixos que els de l’autor. Per això penso que J.D. Salinger, l’autor, possiblement devia tenir els mateixos o semblants trasntorns que Holden ( protagonista de la seva única novel·la) en la vida real ja que vaig sentir per les notícies de Tv3, el dia en que va morir, que era un home molt especial perquè des de principis dels anys seixanta Salinger va deixar de publicar escrits, es va amagar de tothom, va prohibir que apareguessin les seves fotos a les reedicions dels seus llibres i va negar-se a vendre els drets d’autor al cinema.  A sobre durant els seus últims 30 anys ha viscut aïllat tal i com Holden volia fer.

Només recomano la novel·la a les persones que els agradien els llibres de registre vulgar, fàcils i ràpids de llegir i sobretot a les persones que tinguin ganes de saber què pensa fer el vigilant en el camp de sègol un cop fet el que ha fet.

Alba Pairet i Ruiz