Viatge al centre de la terra

14 03 2014

El professor Otto Lidenbrock, l’oncle de l’Axel, va arribar a casa una mica mes tard que el normal, nomes arribar va cridar l’Alex, li va dir que havia descobert un secret, tot això transcorria l’any 1863 a Konigstrasse, un dels carrers d’Hamburg, en una casa molt gran on hi vivien quatre persones: el professor Linderbrock, era alt i prim , de cabells rossos, era fort que no havia estat mai malalt, tenia cinquanta anys però aparentava mes jove. Era professor de ciències; la Grauben, una noia de disset anys que l’oncle tenia com a filla; la Marta, la minyona de la casa i l’Axel, un nen d’uns onze anys aproximadament.

L’Axel va anar al seu despatx, el va veure molt content. L’oncle, li va explicar que havia descobert un secret, era el llibre que tenia a les seves mans, es deia Heimskringla, l’autor era en Snorri Sturluson,que era un savi irlandès del segle XII. A dins hi havia un pergamí, estava escrit en runes, cada runa equival a una lletra del nostre alfabet. Dins el llibre havia una taca amb el nom de Arne Saknussemm, un savi irlandès del segle XVI, aquell llibre amagava algun secret, que ells no sabien. L’Axel, va veure una frase que deia: Craterem Terrestre… va llegir tota la frase i deia que algú havia entrat al centre de la Terra!!! L’Axel tenia por havia pensat que si algú ha entrat al centre de la Terra ell també ho voldria fer-ho per això de moment no li va dir res.

Mes tard, ja era la hora de dinar, la Marta va anar a buscar menjar, al obrir la porta, se la va trobar tancada, l’oncle havia amagat la clau!!!

L’Axel no va tenir mes remei que dir el que havia trobat. L’oncle estava tan content quan va llegir: Baixa al crater del Jokull de Snaefels; viatger audaç, arribaràs al centre de la Terra pel forat de l’ombra de Scartaris tapa abans del juliol. Jo ho he fet. Arne Saknussemm. L’oncle volia fer aquest viatge, amb l’Axel, primer havien d’agafar un vaixell que els portes de Copenhaguen a Reykjavik, i desprès anar fins al volca, com que era un viatge tant llarg, van haver de marxar dos dies desprès.

Va arribar el dia, es va despertar a les cinc del mati el cotxe que els portava a l’estació sortia a les sis de l mati. Quan van arribar a Copenhaguen, va anar a avisar al professor Thomson, L’oncle els va dir que anaven a Islàndia, allà s’hi van quedar dos dies fins que sortia el vaixell, l’últim dia el professor Thomson els va donar dues cartes:

Una pel governador, el senyor Trampe i una altre per l’alcalde. A ca l’alcalde van mirar la biblioteca parlant i parlant, l’oncle va preguntar si tenien algun llibre de l’Arne, l’alcalde els va dir que els va cremar l’any 1573. L’alcalde va cridar a un guia en Hans Bjelke, un home alt i fort, que ens acompanyaria en l’aventura, van tardar tot un dia en arribar fins al cim del volca, quan van arribar al crater, van esmorzar, havent esmorzat, van baixar fins al fons del crater, allà havia una roca on estava escrit, Arne Saknussemm, al fons havia tres xemeneies, no sabien quina agafar, van pensar ens ho dirà l’ombra de Scartaris, fins l’endemà que no van continuar.

Valoració: És un llibre exepcional, un llarg viatge, una gran aventura que al llegir-ho t’apassiona, casi bé com tots els de Jules Verne.

Amb aquest llibre passaràs unes hores d’entreteniment increïbles, clarisísimament el recoman-ho a tothom i a la gent que li agraden les aventures més encara, un llibre genial.

 

Jordi Torrent 4B.

 

 
Advertisements

Accions

Information

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: