JOC BRUT

Títol del llibre: Joc brut

Autor: Manuel de Pedrolo

Editorial: Edicions 62

Any d’edició: 01/09/2009

He comprat aquest llibre.

He triat aquest llibre perquè les persones que explicaven la seva opinió m’ha semblat interessant. Vaig llegir l’article de El laberint de la felicitat de Àlex Rovira i Francesc Miralles ( http://www.labutxaca.cat/ca/llibre/el-laberint-de-la-felicitat_10719.html )  però em va semblar mes interessant el de Joc brut. També em vaig llegir el de Tinc ganes de tu de Federico Moccia (http://www.columnaedicions.cat/ca/llibre/tinc-ganes-de-tu_10562.html ), però vaig pensar que no perquè ja mirare la pelicula i em vaig decidir amb el de Joc brut.

Si, estic d’acord amb la valoració de l’autor que va fer aquest article perquè també crec que seria tot el que ha dit ell en la seva valoració.

Resum:

Eren una dona i un home que es deien Xavier i Juna. Ells dos, tenien molta relació, moltes vegades quedaven, amagades de l’oncle de la Juna. Un dia la Juna li va dir a en Xavier que el seu oncle tenia molts i molts de diners. Ella li va dir a en Xavier que mates el seu oncle.

En Xavier al principi deia que no, que era una barbaritat i que no ho podia fer. Però com que en Xavier estava tan enamorat de la Juna, deia que faria qualsevol cosa per ella. Van quedar que ell el mataria i que al cap de 6 mesos es tornarien a trobar per a no deixar cap sospita.

Quan en Xavier va matar a l’oncle de la Juna, li va deixar l’arma a la ma perquè sembles que s’havia suïcidat. Al cap de 6 mesos ell va anar al cine on havien quedat amb la Juna havans de la mort del seu oncle. Ella no apareixia, ell la va estar buscan per tots els llocs i al final la va trobar i va saber tota la veritat.

La Juna, no tenia cap amiga invalida ni l’anava a veure casa dissabte sinó que anava a veure el seu amant. Al final la va trobar a un pis de Badalona, estava tant nerviós que li volia deixar la cara ven esgarrada a la Juna perquè mai mes tornes a tenir aquella cara tan bonica que te. Just en aquell moment que la va trobar va entrar la policia al pis de la Juna i va detindrà a en Xavier per l’assesinat de l’oncle de la Juna.

En veritat ” l’oncle de la Juna ” era el coronel Virós, el seu amant. I la Juna no es deia axis sinó que es deia Caterina.

Valoració:

M’ha agradat aquest llibre perquè m’ha semblat interessant i entretingut.

Recomanació:

Aquest llibre esta molt bé, perquè es com de intriga de que passarà, i de a on estarà la Juna. També et sorprèn molt al final quan vas veient que es veia amb el seu amant i de que el seu oncle era el seu marit i de que la Juna es deia Caterina. Recomano aquest llibre a totes les persones menys a els nens petits.

LA PELL FREDA

Fitxa tècnica:

 La pell freda. Albert Sánchez Piñol.

Edicions La Campana, Primera edició, Barcelona, 2002

 Sobre l’autor:

Va nèixer a Barcelona l’any 1965. Antropòleg i escriptor. Anteriorment ha publicat l’assaig satíric Pallassos i monstres (2000) sobre vuit dictadors africans. Segons la crítica, La pell freda és un llibre formidable, que il·lumina a través de la documentació i la sàtira una fosca realitat que se’ns amaga. La pell freda suposa l’entrda de Sánchez Piñol en el camp novel·lístic amb una obra sorprenent per la seva força i la seva originalitat.

 D’on he tret el llibre:

Els meus pares van comprar el llibre en el seu moment i per tant ja el tenia a casa. Tot i que quan el vaig triar no ho sabia. un bon dia em van dir que potser m’agradaria llegir-lo, ja que aquest autor té una manera molt especial de jugar amb la ficció i la creació d’imaginaris.

Un article sobre el llibre:

He llegit l’article que va publicar el crític literari Ponç Puigdevall, el podem trobar a l’enllaç següent:

http://lletra.uoc.edu/ca/autor/albert-sanchez-pinyol/detall.

Aquí hi ha un fragment:

“Més enllà de la voluntat d’aprofitar el que ofereix la tradició, més enllà del gust de poder rellegir des d’una òptica actual dos arguments de sempre, La pell freda és una novel·la que basa el seu poder de persuasió en la força descriptiva i en el plaer de narrar aventures: no costa gaire imaginar-se la bona estona que l’autor devia passar quan s’inventava la fesomia dels monstres que assetgen el protagonista, o quan creava les relacions demencials entre els dos habitants de l’illa. No costa gaire imaginar-s’ho perquè el lector també n’obté un goig semblant, el goig de llegir una novel·la ben construïda, ben escrita i ben narrada, i que aconsegueix retornar la il·lusió de l’aventura.”

Resum del contingut:

Tot comença quan en Kollege, un home, desembarca a la platja d’una illa. El seu objectiu era mesurar els vents de l’illa durant un any sencer. El van deixar amb provisions i el vaixell se’n va anar deixant-lo sol a l’illa amb el Batís Caffó, que suposadament era l’home del far però que més endavant es descobreix que era l’antic home atmosfèric. A la primera nit descobreix que no hi està sol amb el Batís Caffó sinó que apareixen una mena de monstres que els ataquen quan és de nit. Al cap dels dies també descobreix que un monstre vivia amb en Batís, l’Aneris, una noia monstre que atreia als dos homes. Els dos, estudiant la situació, s’acaben aliant i en Kollege se’n va al far per passar el temps restant. El far estava molt ben preparat per resistir els atacs, però arriba un moment que no ho és suficient. Aquests van a buscar dinamita a un vaixell que estava enfonsat i pensen com distribuir les cargues de dinamita per l’illa per fer un atac brutal contra els monstres. La nit arriba i l’atac comença i en surten victoriososi. Però al cap d’uns quants dies els monstres tornen. En Kollege vol parlar amb ells per establir un acord però en Batís arruïna la situació. Una altra nit, aquest s’enfada amb en Kollege perquè s’assabenta que s’està fornicant a l’Aneris igual que ell i se’n va a lluitar sol contra els monstres, i mor. En Kollege s’ho prent molt malament: agafa borratxeres, maltracta a l’Aneris, etc… Però un dia quan ell estava al llit amb la ressaca veu entrar a uns generals buscant a l’home atmosfèric, havia passat ja l’any sencer. Ell no li diu on es troba, llavors aquests deixen l’home atmosfèric i se’n van. La primera nit li passa el mateix que li va passar a en Kollege i els dos tornen a estar a la mateixa situació que al principi de l’història

Per què m’ha agradat el llibre?

Perquè penso que té una gran capacitat per transportar-te en un món realment inversemblant i estrafolari. I també per l’intriga que et provoca de principi a fi.

 Recomanació personal d’aquesta obra:

Penso que és una obra literària adreçada a totes aquelles persones disposades a disfrutar llegint una novel·la, a totes aquelles persones disposades a pensar i a reflexionar. Perquè, si només vols fer una lectura d’entreteniment sobre aquest llibre, només entendràs la temàtica superficial, en canvi, si el llegeixes amb consciència, és una gran obra que et fa veure la vida amb una altre perspectiva i et fa reflexionar. Per tant, ho recomano a totes aquelles persones disposades a gaudir d’una bona història, i alhora a reflexionar.

3r D

Títol: El noi amb el pijama de ratlles

 

Autor : John Boyne

 

Editorial: Salamandra

 

Estava buscat un llibre cuant vaig veure aquest article https://nxifra.wordpress.com/2011/02/13/el-noi-del-pijama-de-ratlles-3/. I la veritat es que hem va agradar bastant i el resum estava molt ben fet .I mirant per internet també vaig veure que semblava un bon llibre així que vaig anar a la biblioteca i el vaig agafar .

 

 

Resum :

Bruno un nen de 9 anys arriba un dia  a casa seva a Berlin però la família estava fent les maletes per que mudaven a Auchviz per una feina que avia trobat el seu pare .  Bruno no estava molt content amb la idea per que tenia que deixar als seus amics però no pudia dir res .Bruno tenia una germana la Gretel però no es portaven molt be sempre s’estaven fent la punyeta l’un a l’altre així que un dia que Bruno estava avorrit va decidir agafar un camí que estava al costat de casa seva i veure que hi havia al final quan va arribar al final es va trobar amb un reixa i molta gent dins amb unes menes de pijames de ratlles , ell no entenia el que passava però va aconseguir a traves de la reixa fer-se amic amb un noi que hi estava dins i el va anar a visitar casi tots els dies durant un any però un dia va tocar tornar a la seva casa de Berlin i en una de les ultimes visites el seu amic Shmuel  va veure que estava molt preocupat i li va dir que era per que avia perdut al seu pare en Bruno com que realment no sabia el que pesava el dia següent cuant en Shmuel li va aconseguí un pijama van entrar els dos junts per un forat que hi havia a la reixa en un moment van entrar en una de les cabanyes dels presoners i de cop els guardes els van apretar i s’el van emportar .Els van matar a tots .La seva família es van posar a buscar com bojos el seu fill però no apirèxia nomes avien trobat la seva roba al canto de la reixa .La seva mare va tornar sense en Bruno a Berlin amb la esperança de que i hages arribat tot sol però un dia el seu pare va anar en avien trobat la roba i de cop es va donar compte del forat sota la reixa ho va entendre tot de cop . Ja no li va importar res mes .

 

 

Valoració personal i recomanació :

Es un llibre que ma agradat bastant i el fet de llegir aquest tipus de llibres fa que em comenci a agradar mes tot aquest mon de la lectura i personalment crec que es un llibre bastant bo tot i ser una mica dur però si que el recomanaria a tothom .

 

Ivan Prieto Pubill 3er – D

A tres metres sobre el cel

Títol: A tres metres sobre el cel

Autor: de Federico Moccia

Editorial: Columna

Any d’edició:  2009

Aquest llibre l’he demanat a la biblioteca de Pont Major Just  M. Casero.

He triat aquest llibre perquè tracta sobre una historia d’amor, que es un tema que m’agrada bastant i perquè sa n’ha fet una pel·lícula que vaig veure i em va agradar molt, i em feia il·lusió llegir-me el llibre.  Vaig mirar-me bastants articles i al principi vaig triar-ne un altra, però vaig acabar decidint-me per aquest.

Estic d’acord amb la valoració de l’article, perquè es un d’aquells amors impossibles però inevitables. Es un llibre molt maco i interesant que tracta sobre una historia molt bonica, que si t’agrada t’enganxa i te l’acabes ràpid.

Aquest llibre gira al voltant de dos joves la Babi i l’ Step. La Babi es una noia responsable, educada,  amb una família estable i adinerada , en canvi l’Step es tot el contrari es un mal educat, molt violent, i que sempre esta al carrer. Un dia parlen per casualitat i poc a poc per coincidències és van trobant. A l’Step li agrada la Babi però a ella ell no li cau gens bé, finalment s’enamoren i la Babi va canviant, és torna més rebel, falta a classe, i això els seus pares no ho veuen bé i no volen que estiguin junts. Però tot acaba quant  els seus dos millors amics en una carrera de motos tenen un accident, i Pollo el millor amic d’Step mor. A causa d’això Babi el deixa culpant-lo de tot i s’enva amb un altra noi. I l’Step acaba amb el cor trencat i sol.

M’ha encantat aquest llibre, es una historia molt tendre i maca, només que amb un final bastant tràgic, però val la pena.

Recomano aquest llibre a tots els qui els hi agraden les històries romàntiques i vulguin passar un bon temps.

TERROR

Autora: Patricia Highsmith
Editorial: trapezi
Any d’edició: 14 novembre de 1991
He demanat el llibre una setmana a la biblioteca del Pont Major.
Hem vaig fixar en el llibre primer per el seu títol, em va cridar l’atenció, després vaig veure que en comptes de ser una història llarga, eren moltes i petites (30 pàgines aproximadament cadascuna) i hem va agradar molt això, hem vaig fixar també amb les recomanacions, li donaven l’acceptació i el recomanaven totalment vaig llegir l’últim article penjat per: Stephanny Rosas

Sí, estic d’acord amb el que Stephanny diu, ja que és interessant i emocionant, no saps el que faran els personatges fins que no ho fan.

 

Són moltes històries, 12 concretament, jo he triat per resumir breument les quatre que més m’agraden com va fer la Stephanny:

Totes tenen coses en comú, hi ha morts, les persones són egoistes, i també en la majoria d’històries apareix  karma o es senten culpables.

1. Un pes amb el qual as de viure:

Tracta de l’història que viuen Stan i Ginnie viuen. El matrimoni es trasllada en una casa, allunyada, de camp, amb conrreus i hectàrees en la qual acaben de fer el trasllat de mobles fa un parell de dies. És tard i ja es fosc i després de sopar Stan no es a casa, sinó que està en un altre indret per qüestió de feina i Ginnie ha de dormir sola, quan esta al llit, sent un soroll i recorda que no ha tencat la porta, al baixar a tencar-la es troba amb un lladre, que ha tallat la línia de telèfon. El lladre agafa tot el que pot i li dóna una patada mortal al gat, després Ginnie enfadada quan el lladre torna aquella mateixa nit a buscar més coses li dóna un cop al cap amb un tamboret i l’home cau mort.

Al principi entra en xoc perassat un temps troba que això només és una anècdota per explicar als amics.

1. Allò que el gat va arrossegar cap a casa

És una història que viu una família amb convidats quan el seu gat entra a casa amb dos dits d’una mà humana a casa, la mà te un  anell i encuriosits li treuen i llegeixen les inicials W.R. – M.T. allà als voltants hi havia un granger anomenat Bill Reeves (W.R. i Bill Reeves no coincideixen, perquè Bill es el diminutiu de William) i decideixen investigar. Com que Bill treballava per Dickenson decideixen interrogar-lo, i ell admet haver comés el crim amb Peter, ja que Bill flirtejava amb la seva dóna i amb la d’en Peter. La mà l’hi van tallar perquè no poguessin identificar el cadàver si el trobaven. La família decideix no dir-ho a la policia i el senyor Dickenson queda lliure.

 

1. El buscador d’emocions

Andrew Foster era un treballador d’una empresa de aspiradores un home que tenia com a hobby telefonar noies, quedar amb elles roba’ls-hi algun objecte important per a elles i deixar-les. Potser ho havia fet més de deu vegades això, sempre utilitzant noms diferents. Un dia va fixar la seva nova víctima la senyoreta Wooster, la va conèixer per telèfon hi van quedar per tractar una informació. Quan Andrew anava a marxar de casa la senyora Wooster es va trobar amb una altre víctima seva, la periodista Myra, que el va saludar amb un nom diferent al que havia dit a Wooster, amb aquestes que es va posar nerviós i de la ràbia que li va fer va estrangular a Myra. Més tard al sentir-se culpable es vol declara culpable de l’assessinat però els policies es pensen que només vol viure l’experiència tot i no haver-ho fet i li diuen que marxi. Més tard ell amb el remordiment es suïcida.

 

1. Hostes que vingueren que de casa ens tragueren

Una parella jove decideix adoptar uns avis a casa seu els Forster, ja que a la residència s’ho passen malament. Al tenir-los a casa es tornen uns egoistes i uns desagraïts i els hi fan males jugades a la parella, tot i que ells no sen cansen i encara els hi fan més cas. Fins hi tot els hi fan buscar-se un apartament per treballa ja que allà no els deixen. Al final la parella comencen a estar farts i marxen una nit a casa els seus amics. L’endemà, al tornar veuen que hi ha molt de fum a casa seva, agafen les seves coses i deixen els Forster allà, i queden més contents contents.

 

M’ha agradat molt, recomano aquest llibre a tothom de totes les edats fins i tot nens petits i a les que els hi costa llegir o no els hi agrada. Perquè és molt entretingut i t’ho passes bé llegint-lo i vols saber el que passarà.

Tomàs Lázaro Casas

3ESO-A

FITXA DE LECTURA

Títol del llibre: El tren de les 4:50.

 

Autor:  Agatha Christie.

 

Editorial:    Edicions Proa.

 

Any d’edició: 2009

Quan vaig veure l’article, vaig pensar que a més de que m’agrada molt l’Agatha Christie, el meu tiet té el llibre, i per això vaig el vaig elegir, per així no haver-lo d’anar a comprar ni a buscar-lo a cap biblioteca.

https://nxifra.wordpress.com/?s=el+tren+de+les+4:50: Aquest és l’article que vaig llegir, abans de triar el llibre que havia de llegir.  Certament, l’article no em va influir massa amb la decisió de quina novel·la triar. El vaig escollir perquè la seva autora (l’Agatha Christie), trobo que és una gran escriptora de llibres de suspens i intriga, i aquest són els que a mi m’agraden més.

Crec que la valoració del llibre d’en Jonathan Hernández (l’autor de l’article), és bastant bona i comuna amb la que jo donaria, perquè  a mi també em sembla que és un bon llibre, i també opino que Agatha Christie és una de les grans escriptores de suspens de tots els temps. A part d’això, hi ha un punt en el que discrepo, i és en què el principi el llibre no li ha agradat gaire. Crec que tota novel·la d’intriga necessita un principi en el qual situar els personatges (només alguns), el temps i el context en general. A més, a mi m’agrada molt veure la manera com l’Agatha Christie prepara la situació previa a l’assassinat.

RESUM I VALORACIÓ

La novel·la es situa en una època nadalenca, i comença en el moment que Mrs.McGillicuddy agafa el tren de les 4:50 per anar a veure a la seva amiga Mrs Marple. Mentre viatja en el tren, en el moment en que el transport es posa en paral·lel amb un altre tren, veu per la finestra com un noi està escanyant una noia. Ella espantada li va a explicar al transportista però aquest no se la creu. L’única persona que la creu és la senyora Marple, quan li explica. Les dos van a la policia, però al no trobar el cos i no tenir pistes, la policia decideix cancel·lar el cas.

Mrs Marple, però, decideix seguir investigant ja que creu que l’assassí es troba entre la família Crackentrophe, i ja que és una mica gran decideix demanar ajuda a la Lucy, una noia jove que passa a treballar d’assistenta per aquesta família. Mentre la Lucy va coneixent a la família, també explora el terreny de la família en busca d’alguna pista que pugui ajudar a la resolució del cas. Un dia, en un graner propietat dels Crackentrophe, troba un sarcòfag, dins el qual hi ha el cos d’una dona morta que coincideix amb la descripció de Mrs.McGillicuddy sobre la senyora assassinada. El cas es fa més gran en el moment en que dos nois de la família moren a causa d’un menjar enverinat, això ho aclareix el doctor Quimper. Degut a això el cas es complica. Al final, però, Marple ingenia un fantàstic pla en el que ella va a prendre te amb Mrs McGillicuddy i fingeix un atac per així fer venir el doctor Quimper i que Mrs McGillicuddy al veure-li l’esquena el pugui delatar com a l’assassí. El doctor explica que va matar a la seva dona perquè es volia casar amb l’Emma, una membre de la família Crackentrophe que tenia molts diners, però que no podia degut a que la seva esposa no li volia concedir el divorci.

A mi m’ha agradat perquè les novel·les d’intriga m’encanten, i també perquè la manera que té l’Agatha Christie de desenvolupar la història, de muntar les situacions, de mantenir el misteri en cada capítol després de l’assassinat, i de sorprendre’t amb el final, fan d’aquest llibre una gran novel·la de suspens.

RECOMANACIÓ

Jo el recomanaria a totes les persones que els hi agradin les novel·les d’intriga i suspens. A més, si ja s’han llegit alguna altra novel·la d’Agatha Christie, estic segur que aquest llibre els hi agradarà igual o més i tot. 

 

Miquel Grau Nieto

3r-D

El laberint de la felicitat

1. Titol del llibre : El laberint de la felicitat                                                                                                                   
2. Autor: Alex Rovira i Francesc Miralles
3. Editorial La butxaca
4. Any d’edició 2007
5. Explicar si us l’heu comprat o l’heu demanat en una biblioteca (digueu quina biblioteca) L’he anat a demanar a la biblioteca de Sàrria de Ter.
6. Explicar perquè heu triat aquest llibre: digueu quins articles vau llegir (i citeu-ne els autors) i què us va fer decidir per triar aquest llibre. (Enllaceu l’entrada) Vaig triar aquest llibre gràcies a l’entrada de la Meritxell Martí, que hem va agradar el resum.
7. Digueu si esteu d’acord amb la valoració de l’autor de l’article que us va fer decidir per llegir el llibre i expliqueu per què.           Si, perquè el llibre t’ensenya moltes coses.
8. Feu una valoració: resumiu el contingut i expliqueu si us ha agradat o no i per què.                                                                                                 Una noia una mica desgraciada que hu ha perdut tot a la seva vida, decideix entrar el bosc dels Laments el qual la gent diu que la gent que entra mai mes surt. Allà troba un quiosc amb un vell i li compra un full de loteria que no te numero i així sempre pot tocar. S’adorm i quan desperta està en un laberint on troba un senyor que li regala una llibreta on la noia anomenada Ariadna es va anotant tot el que veu o li diuen. I per sortir del laberint té que arribar el centre i el centre és trobar-se a sí mateix. I l’ Ariadna acaba marxan del laberint.
9. Feu una recomanació: tant si us ha agradat com no, recomaneu el llibre a les persones a qui cregueu que els pot agradar. A mi no m’agrada llegir i aquest llibre s’ha ma passat molt depressa.

Fitxa tècnica:

Tokio Blues. Haruki Murakami.

Editorial Empúries, 2005.

Sobre l’autor:

Haruki Murakami és un autor japonés important de noveles i contes. Va néixer a Kioto però va viure gran part de la seva joventut a Kōbe. Els seus pares ensenyaven literatura japonesa. Tòquio Blues es considerada un clàssic modern de la literatura japonesa i ha tingut un èxit aclaparador arreu del món.

 D’on he tret el llibre:

Des de l’estiu que el volia llegir però sempre estava molt demanat a les biblioteques fins que per el treball de català el vaig agafar a la biblioteca del poble.

Un article sobre el llibre:

http://www.bibgirona.cat/blogs/club-de-lectura/posts/2011/10/26/haruki-murakami–toquio-blues-norwegian-wood

Aquests és un dels molts articles que pots trobar a la web amb opinions sobre el llibre de Tòquio Blues, però sobretot em vaig decidir ja que a l’estiu havia llegit ja un llibre d’aquest escriptor, After Dark, i al trobar tan bones crítiques sobre aquest vaig decidir llegir-lo.

Resum del llibre:

Tot comença quan en Watanabe està aterrant a Alemania i sent una cançó dels Beatles que el trasllada a la seva juventut, més exactament a la època universitària, al pas de l’adolescència a adult. En Watanabe recorda la seva relació amb la Naoko, la novia del seu millor amic el qual va suicidar-se als 17 anys,  que es va veurà afectada per l’ingrés d’aquesta en un psiquiàtre. També recorda a una altra noia, la Midori, que es totalment diferent a la Naoko però que al cap i a la fi no va significar el mateix.

Per què m’ha agradat el llibre?

Ha estat un llibre molt interessant i diferent, últimament només llegia llibre que portaven ficció i fantasia, en canvi aquest m’ha aportat una dosi de realitat de com era, o encara és, la societat i de les màscares que ens podem arribar a posar envers els altres.

Recomanació personal d’aquesta obra:

És un llibre que recomanaria a tothom perquè et sorprèn, succeeixen coses que tu no t’esperaves ja que segurament hauries actuat d’una altra manera, t’ensenya les personalitats que pot arribar a tenir una sola persona depenen de amb qui tracti. Parla de sentiments però a la vegada del ‘no sentir res’, en certs trams del llibre por transmetre fredor o nostalgia però en definitiva a mi m’ha encantat.

 

Alejandra Bahi

3er D

El món perdut

Titol: El món perdut

Autor: Sir Arthur Conan Doyle

Editorial: La Magrana

Any d’edicio: 2001

Tria del llibre: Aquet llibre el vaig tirar per que volia llegir un llibre d’aquet autor tant famós que no fos Sherlock Holmes , per mi recomanaria aquet llibre a tots els lectors per que es molt entretingut.

Resum:

La historia tracta de tres zoòlegs i un periodista, que decideixen explorar unes terres misterios i plenes de perills. En aquestes terres viuen dinosaures i canivals amb els quals tindran certes aventures, arribar fins aquestes terres els hi ha resultat molt facil però per sortir-ne tindran que superar alguns obstacles que els hi dificultara aquesta tasca, per saber-ne mes llegiu el llibre.

Gerard Quesada Díaz 3eso D

El laberint de la felicitat de Àlex Rovira i Francesc Miralles.

Títol del llibre: El laberint de la felicitat.

Autor: Àlex Rovira i Francesc Miralles.

Editorial: Ara llibres.

Any d’edició: Dos edicions al 2007.

D’on he tret el llibre?    

L’he comprat a la llibreria Geli de Girona.

Per què he triat aquest llibre i què hem va fer decidir per triar-lo?

Abans de comprar el llibre de El laberint de la felicitat vaig mirar-me algunes entrades més, per veure si hi havia algun que trobava més interessant.  Vaig veure alguns altres els quals ja els havia llegit o havia mirat la pel·lícula. Però el final hem baix decidir per El laberint de la felicitat, ja que quant vaig llegir el resum de la Meritxell Martí, hem va semblar interessant.

Estic d’acord amb la valoració de l’autor de l’article que hem va fer decidir per llegir el llibre? Per què?

Estic totalment d’acord amb la valoració que ha fet la Meritxell Martí, ja que en aquest llibre podem aprendre moltes coses gràcies a les lliçons morals que hi han.

Resum i valoració: 

L’ Ariadna, una noia no gaire afortunada a la vida, es va quedar sense pares des de molt petita.  Quant tenía 33 anys estava vivint a un apartament que el podía pagar gràcies el sou que guanyava a la fàbrica de fils sintètics que treballava desde feia un temps. Un día la van acomiadar de la feïna a causa de que havia baixat el seu rendiment. L’ Ariadna , ja ho havía perdut tot i va entrar en el Bosc dels Laments , on la gent que entrava mai més sortia, per morir. En entrar el bosc va trobar-se un senyor que venia loteria i va comprar-se un. Aleshores es va adormir i el despertar estava en un lloc envoltada de parets on es va trobar un senyor que li va regalar una llibreta on ella va anar anotant lliçons morals que li donava gent que es trobava. L’ Ariadna que ho havia perdut tot, es va acabant trobant-se a ella mateixa i així va poder sortir del laberint el qual es trobava.

Recomanació:

Aquest llibre el recomano a gent que no li agradi llegir, perquè no es gens pesat i t’enganxa per saber el que anirà passant.