TERROR

29 03 2012

Autora: Patricia Highsmith
Editorial: trapezi
Any d’edició: 14 novembre de 1991
He demanat el llibre una setmana a la biblioteca del Pont Major.
Hem vaig fixar en el llibre primer per el seu títol, em va cridar l’atenció, després vaig veure que en comptes de ser una història llarga, eren moltes i petites (30 pàgines aproximadament cadascuna) i hem va agradar molt això, hem vaig fixar també amb les recomanacions, li donaven l’acceptació i el recomanaven totalment vaig llegir l’últim article penjat per: Stephanny Rosas

Sí, estic d’acord amb el que Stephanny diu, ja que és interessant i emocionant, no saps el que faran els personatges fins que no ho fan.

 

Són moltes històries, 12 concretament, jo he triat per resumir breument les quatre que més m’agraden com va fer la Stephanny:

Totes tenen coses en comú, hi ha morts, les persones són egoistes, i també en la majoria d’històries apareix  karma o es senten culpables.

  1. Un pes amb el qual as de viure:

Tracta de l’història que viuen Stan i Ginnie viuen. El matrimoni es trasllada en una casa, allunyada, de camp, amb conrreus i hectàrees en la qual acaben de fer el trasllat de mobles fa un parell de dies. És tard i ja es fosc i després de sopar Stan no es a casa, sinó que està en un altre indret per qüestió de feina i Ginnie ha de dormir sola, quan esta al llit, sent un soroll i recorda que no ha tencat la porta, al baixar a tencar-la es troba amb un lladre, que ha tallat la línia de telèfon. El lladre agafa tot el que pot i li dóna una patada mortal al gat, després Ginnie enfadada quan el lladre torna aquella mateixa nit a buscar més coses li dóna un cop al cap amb un tamboret i l’home cau mort.

Al principi entra en xoc perassat un temps troba que això només és una anècdota per explicar als amics.

  1. Allò que el gat va arrossegar cap a casa

És una història que viu una família amb convidats quan el seu gat entra a casa amb dos dits d’una mà humana a casa, la mà te un  anell i encuriosits li treuen i llegeixen les inicials W.R. – M.T. allà als voltants hi havia un granger anomenat Bill Reeves (W.R. i Bill Reeves no coincideixen, perquè Bill es el diminutiu de William) i decideixen investigar. Com que Bill treballava per Dickenson decideixen interrogar-lo, i ell admet haver comés el crim amb Peter, ja que Bill flirtejava amb la seva dóna i amb la d’en Peter. La mà l’hi van tallar perquè no poguessin identificar el cadàver si el trobaven. La família decideix no dir-ho a la policia i el senyor Dickenson queda lliure.

 

  1. El buscador d’emocions

Andrew Foster era un treballador d’una empresa de aspiradores un home que tenia com a hobby telefonar noies, quedar amb elles roba’ls-hi algun objecte important per a elles i deixar-les. Potser ho havia fet més de deu vegades això, sempre utilitzant noms diferents. Un dia va fixar la seva nova víctima la senyoreta Wooster, la va conèixer per telèfon hi van quedar per tractar una informació. Quan Andrew anava a marxar de casa la senyora Wooster es va trobar amb una altre víctima seva, la periodista Myra, que el va saludar amb un nom diferent al que havia dit a Wooster, amb aquestes que es va posar nerviós i de la ràbia que li va fer va estrangular a Myra. Més tard al sentir-se culpable es vol declara culpable de l’assessinat però els policies es pensen que només vol viure l’experiència tot i no haver-ho fet i li diuen que marxi. Més tard ell amb el remordiment es suïcida.

 

  1. Hostes que vingueren que de casa ens tragueren

Una parella jove decideix adoptar uns avis a casa seu els Forster, ja que a la residència s’ho passen malament. Al tenir-los a casa es tornen uns egoistes i uns desagraïts i els hi fan males jugades a la parella, tot i que ells no sen cansen i encara els hi fan més cas. Fins hi tot els hi fan buscar-se un apartament per treballa ja que allà no els deixen. Al final la parella comencen a estar farts i marxen una nit a casa els seus amics. L’endemà, al tornar veuen que hi ha molt de fum a casa seva, agafen les seves coses i deixen els Forster allà, i queden més contents contents.

 

M’ha agradat molt, recomano aquest llibre a tothom de totes les edats fins i tot nens petits i a les que els hi costa llegir o no els hi agrada. Perquè és molt entretingut i t’ho passes bé llegint-lo i vols saber el que passarà.

Tomàs Lázaro Casas

3ESO-A


Accions

Information

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: