El noi del pijama de ratlles

13 02 2011

                                                                      

TÍTOL:  El noi del pijama de ratlles

AUTOR: John Boyne

ANY D’EDICIÓ: 2007

EDITORIAL:  salamandra

RESUM:

En Bruno és un nen de 9 anys que viu a Berlín amb els seus pares, la seva germana i amb la criada, Maria. Un dia en arribar a casa despreés de l’escola, va veure la criada recollint totes les seves coses, es mudaven. Ningú li havia dit res i en Bruno es va posar molt trist perque això volia dir que mai més podria tornar a veure als seus tres millors amics. El seu pare havia de fer un treball molt important i per aquest motiu havien d’anar a viure a Auchviz.Van arribar a la casa nova, en en Bruno, no li agradava gens. van anar pasant els dies i no sabia que fer. Fins que un dia es va construir un gronxador al pati, amb l’ajuda de l’oficial Kotler. En Bruno no sabia que fer per no aburrir-se, i una tarde va fer “d’esplorador”, i va arrivar a una castea on guardaven les coses, es va enfilar, i va veure una “granga”. Va anar-hi, i va conèixer a un nen que es deia Shmuel, un nom estrany. Els nens es van fer amics i en Bruno venia cada dia per veure’l, i per passar l’estona. Mai va dir res a casa sobre l’Shmuel, perquè tenia por de que hi haguessin problemes, i la seva germana, descobrís qui era en veritat. Des de que en Bruno venia a parlar amb l’Shmuel, l’unica cosa que feien, era parlar sobre les diferents vides que portaven.

Després d’un any, la mare de’n Bruno va decidir que ja era hora de tornar a Berlín, quan va recibir la noticia en Bruno, es va posar molt trist.  A la tarde següent plovia molt en Bruno tenia por de no poder acomiadar-se de Shmual, però la pluja va parar, i va poder anar a veure’l. Shmuel no trobava el seu pare, i va demana ajuda en Bruno, i ell li va prometre a trobar al seu pare, així que Shmuel li va agafra un pijama de ratlles com el seu i es va colar per un forat que van fer dies avans. Els van portar fins una habitació, estaven tots molt junts i enganxats, la gent estava cim espantada, en Bruno i l’Shmuel no entenien res, estaven en una cámera de gas.  Només es van poder agafar de les mans per no tenir por, i poc a poc, van anar caient…

En Bruno mai va tornar a casa. L’endemà tots buscaven sense parar, i la mare no va tornar a Berlín, esperant notícies. El comandant feia buscar cada dia al seu fill en els soldats. Fins que un dia van trobar al camp de concentració la roba del seu fill, i observant el lloc, es va adonar que en Bruno era allà dins, però ja era massa tard, no es va poder fer res.

VALORACIÓ PERSONAL:

El llibre m’agrada molt, es una història que passa dia a dia, i ningú se’n assabenta. Aquest llibre, avui dia es molt famòs,  parla de l’amistat de dos nens, una història molt bonica. A més, també hi ha la pel·licula, i si llegint ja et fa sentir impresions imaginables , amb les imatges, és molt més impactant.

RECOMANACIÓ:

Recomano aquest llibre a tothom que li agradi lleguir, com els que no,  ja que es un llibre  d’intriga fins el final, i no pots parar de lleguir, fins saber com acaba tot. És molt bonic, i crec que s’hi algu se’l vol lleguir, li agradara.

Anuncis

Accions

Information

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: