S’ACOSTA UN FRONT FRED QUE DEIXARÀ NEU A COTES BAIXES

FITXA DE LECTURA

Títol: S’acosta un front fred que deixarà neu a cotes baixes.

Autor: Dolors Garcia i Cornellà.

Editorial: Estrella Polar.

Col•lecció: Columna Jove.

Lloc i any d’edició: L’estiu del 2010, Girona.

Nombre de pàgines: 139 pàgines.

 

RESUM DEL LLIBRE

Era març del 2010, i a la comarca de Girona, concretament a Santa Coloma, les notícies van informar que s’acostaria un front fred que deixaria neu a cotes baixes. La Gisbet, una nena de quinze anys, s’estava preparant per anar a l’institut, tot i que la seva àvia Angelina li va dir que ni hi anés. Quan estava a l’autobús, camí de casa seva, can Carrera, l’autobús es va enfonsar sota la neu i no podia sortir. A dintre estaven quatre joves de quinze anys, la Gisbet, en Lluc, la Samanta i en Sigfrid i el conductor de l’autobús, en Ramon, i la monitora, la Raquel. La Gisbet va començar a gravar les seves memòries a dintre l’autobús, ja que era un treball de català. Més tard un home es va apropar, era en Camil, el pare de la Joana. La Joana era una companya de classe dels joves nois que vivia a can Savall i aquell dia no va anar a l’institut perquè la seva àvia Isaura li va dir que no hi anés perquè nevaria molt. La Joana era una nena que no tenia gaires amics perquè era molt tímida i tancada. Més tard en Camil va arribar amb una altre persona, era la prostituta del revolt. L’àvia Isaura els hi va oferir a tots estància i begudes calentes i els hi va dir que hi fessin nit a can Savall perquè no podrien sortir, ja que havia marxat la llum i nevava amb força. Al cap d’una estona va aparèixer la mare de la  Joana, venia amb una noia i un bebè. Aquesta noia es deia Patrícia i era la cangur d’en Biel, un nen de quatre mesos. Els seus pares havien marxat de viatge i la seva mare li havia congelat llet de mamar però la Patrícia no duia a sobre i el pobre petit s’estava deshidratant. De cop i volta van venir els veïns de can Miralles a demana’ls-hi un favor, però aquestes dues famílies estaven enfrontades i no es parlaven entre elles. Els de can Miralles els hi volien demanar que s’hi podien guardar a en Simó que s’havia mort i els de la funerària  no el passarien a recollir fins demà. Tot i que l’àvia Isaura es va negar rotundament, però al final van accedir. La mare de la Joana no s’havia que fer i a el veí de can Miralles se li va acudir que la seva filla que estava alletant a la seva nena petita podria donar-li de mamar al petit Biel, i així ho van fer. La Gisbet i la Joana, tot i que es coneixien des de feia molt de temps, es van fer molt amigues i van descobrir el gran secret que l’àvia Isaura guardava i  que va escriure a l’escorça d’un roure de can Savall. Es veu que el vell Simó havia matat al seu marit, amb el que havia tingut en Camil, per gelosia. En Simó sempre havia anat al darrere de l’àvia Isaura i no suportava veure-la amb en Climent. Més tard en Simó la va violar i va tenir una filla amb ell, però aquest mai es va adonar. L’àvia Angelina la va ajudar a parir i li va fer costat, però quan la nena era molt petita es va morir d’un fort cop al cap i per això l’àvia  Isaura cada dia 9 anava sota el roure i li portava flors. Va arribar l’hora de anar  a dormir i la Joana va proposar un joc per jugar amb els seus companys. Consistia en explicar els seus secrets més íntims i que res sortiria d’allà. La Joana va explicar tot el secret de l’àvia i va confessar que estava enamorada d’en Lluc.

La Samanta va confessar que li agradaven tres o quatre nens i que un d’ells era en Sigfrid. En Lluc va dir que des de els sis anys estava colat per la Gisbet. La Gisbet va confessar que estava enamorada d’en Sigfrid i que estava una mica gelosa de la Samanta. I per últim en Sigfrid va confessar que creia que era homosexual, que li agradaven els homes. Les noies es van quedar de pedra, però ho van intentar entendre. La Raquel i en Ramon estaven enamorats i estaven vivint una relació secreta, però la Raquel aquella mateixa nit el va deixar perquè aquest es negava a deixar a la seva dona, amb la que estava a punt de tenir una nena.  Al dia següent van sortir a buscar a l’àvia Isaura, que havia desaparegut, i la van trobar enfonsada en la neu. La mare de la Joana la va portar a l’hospital, però ella que era infermera deia que podia ser una pulmonia. Tots van anar tornar a les seves cases i la noia del revolt li va prometre a la mare de la Joana que no tornaria mai més a ser prostituta. Al cap de quinze dies l’àvia Isaura va morir i la van enterrar sota el roure. Van anar els pares d’en Biel que estaven molt agraïts de tot el que havien fet, la Patrícia, els amics de la Joana, els de can Carrera, els de can Miralles amb ela que havien acabat les baralles, i es de can Savall.

De la Viki, la noia del revolt no se’n va s’averi res més però de tant en tant anava a visitar els de can Savall i la mare de la Joana la intentava convèncer de que es quedés amb ella a treballar però ella deia que no que tenia feina de cambrera a la costa. De la Raquel tampoc es va saber res més, tot i que deien que va deixar a en Ramon i que va canviar de trajecte per ser monitora.

VALORACIÓ

Personalment m’ha agradat molt aquest llibre perquè m’he sentit com s’hi jo fos un personatge més, ja que passa molt a prop d’on visc. El que no m’esperava és el secret que guarda l’àvia Isaura i que en Sigfrid fos homosexual.

JUDITH SANCES MILÁN