El Xinès

25 11 2010

Títol: El Xinès

Autor: Henning Mankell

Editorial: TusQuets

Any d’edició: 2007

Resum: Un dia gelat, en mig hivern, un periodista fotògraf descobreix en un petit poble aïllat, Hesjövallen una escena horrorosa. Tot el poble ha sigut massacrat. La policia en les seves investigacions descobreix 19 víctimes entre les quals un nen petit que estaven relaciones totes entre si. Però tot i així queden tres persones vives. L’ única prova que tenen és una cinta vermella a la qual no li donen massa importància, però que en realitat és la clau d’un gran misteri que amaga odi  i desig de venjança

Un dia una jutgessa, Birgitta Roslin, descobreix que una de les famílies, víctimes d’aquella massacre va ser la família adoptiva de la seva mare i llavors decideix investigar. Entre les pertinences de la família troba un diari d’en J.A de l’any 1860 que explica com van segrestar gent de Xina i d’altres parts del món per construir un ferrocarril a Nevada. On els tractaven com esclaus, cosa que genera una historia plena de venjança i morts.

La jutgessa cada cop investiga més i més. Fins que decideix anar amb una amiga seva a Xina. Allà intenten matar-la  però tot i així s’ en surt. Tot i que els policies no paren d’insistir en ajudar-la, cosa que la fa sospitar d’ells. Però el que la Birgitta no sap és que la policia, Hong, que l’esta ajudant és en realitat la germana de qui ha menat la massacre a Hesjövallen. Quan el germà d’en Hong, Yu Ru la porta a Àfrica i la mata, el que no sap és que Hong ja ha enviat tota la informació a Birgitta. I que la solució  d’ el misteri de tota aquella venjança i odi nomes cal publicar-la en els mitjans de comunicació.

Valoració personal: La veritat és que m’ha agradat molt el llibre. Perquè la manera d’explicar de l’autor és molt convincent, és molt versemblant. Tot el que explica és com si ho visquessis tu mateix. A més de que l’argument del llibre, el misteri i les parts on explica com tractaven a aquells pobres homes que treballaven en la via del ferrocarril és simplement increïble i molt interessant.

 Recomanació: Si he de recomanar aquest llibre, crec que el recomanaria a tothom. És llarg, però es genial. El misteri del llibre, la historia de Xina, la historia en si, et captiva i t’atrau. Un cop que comences a llegir aquest llibre no pots parar de llegir-lo. Així que jo personalment recomano que tothom si té l’oportunitat, que llegeixi aquest llibre.

                                 

 

Sílvia Popa

4 B

 





Els dimarts amb Morrie

25 11 2010

Títol: Els dimarts amb Morrie

Autor: Mitch Albom

Editorial: Editorial Empúries

Any: 1998

Morrie Schwartz era profesor de sociologia a la Universitat de Brandeis i li agrada molt el ball, però comença a tenir uns símptomes estranys i per això li han de fer unes proves. Llavors, en Morrie i la Charlotte, la seva dona, van anar a buscar els resultats de les proves i els metges van dir-li que tenia la malaltia de l’ELA (Esclerosi Lateral Amiotròfica) que és una malaltia molt greu i per això li van dir que més o menys li quedava poc temps de vida. A part de la radio, un dia el presentador Ted Koopel d’un programa de televisió que es deia Nightline, li va fer una entrevista per saber-ne més de la seva malaltia, per això va atraure a molta gent a que l’anés a veure. Un cop van passar per la televisió la entrevista d’en Morrie, l’antic alumne Mitch Albom, es va adonar que el seu antic professor està malalt i se’n va a visitar-lo. En Mitch el va a visitar un dimarts i parlen de tot en general i en Morrie li diu que encara que estigui morint, ell vol estar informat del que passa i també s’assabenta de la cosa més important que ha après és sobre la malaltia i des d’aquest moment en Mitch li promet que l’anirà a visitar cada dimarts. L’altre dimarts parlen sobre la mort i així cada dimarts, ells parlen de diferents temes. El desè dimarts, en Mitch porta la seva dona Janine perquè coneixes a en Morrie i llavors els tres van començar a parlar sobre el matrimoni. Un altre dia parlen de les coses importants de la vida. En Morrie finalment, acaba digen que ara que ell te la malaltia entén més bé el patiment de les persones, el patiment dels altres malalts, etc… I la ultima cosa que pensa en Morrie sobre la seva malaltia és que quan l’ajuden a fer les coses com anar al lavabo, dutxar-se, menjar, etc… encomptes de ser negatiu, es pren les coses amb positiu pensant-s’ho com si fos un nen, ja que els nens petits no les poden fer sols i ell tampoc podia. Quan en Morrie i en Mitch parlaven dels seus temes, també venia en Ted a fer-li alguna entrevista més. En Morrie va entrar en coma, i dos dies desprès, el dissabte 4 de novembre va morir al costat de la seva família i desprès el van enterrar a un lloc molt bonic sota un arbre dalt d’un turó al davant d’un llac.

Crec que és un llibre amb molt sentit que t’ensenya el punt de vista d’un malalt amb ja la previsió que té de cares a la mort.

Jo el recomano, és un llibre força interessant i tant es pot recomanar a adolescents com nosaltres a adults.





La plaça del Diamant

25 11 2010

 

Títol: La plaça del Diamant

Autor: Mercè Rodoreda

Editorial: Club Editor Jove

Any d’edició: 2005

 

 

 

Resum:

Tot comença durant la festa del barri de Gràcia de Barcelona. La Natàlia, llavors una noia molt jove, va anar a la festa que es feia a la plaça del Diamant on va conèixer en Quimet, un noi que de seguida es va enamorar d’ella.

Molt aviat es van casar. A la casa on vivien hi van fer un colomar perquè apreciaven els coloms i d’aquí ve que en Quimet li digués Colometa a la Natàlia.

Van tenir dos fills, l’Antoni i la Rita. La Colometa va decidir posar-se a treballar de dona de fer feines per ajudar amb les despeses de casa ja que en Quimet no tenia gaire feina i anaven justos de diners. Més tard, van cridar en Quimet per anar a la guerra i va marxar un temps de casa, només veia la família de tant en tant. La Colometa va perdre la feina i no tenia prou diners per mantenir els fills. Poc temps més tard li van comunicar que en Quimet havia mort a la guerra.

La Colometa enfonsada en la misèria i incapaç de pujar els seus fills i treure’ls de la fam, va pensar que el millor seria acabar amb les vides de tots tres. Va comprar salfumant a l’adroguer, l’Antoni, però en sortir de la botiga ell la va cridar per oferir-li feina. Ella va acceptar i es va treure la idea del suïcidi del cap.

L’Antoni, l’adroguer, li va proposar matrimoni a la noia i ella li va dir que sí. Més tard, la Rita es va casar i en Toni es va fer soldat.

  

Valoració personal: El llibre no se m’ha fet gens pesat. M’agrada la manera d’escriure de la Mercè Rodoreda, el vocabulari que fa servir i el fet que sigui un llenguatge entenedor.  Aquest llibre és un clàssic que us animo a llegir.

 

 Recomanació: Recomano aquest llibre a tothom que li agradi llegir, naturalment, i a tots els que prefereixen les novel·les romàntiques encara que aquesta és trista.





Uf, va dir ell

25 11 2010

(No he inserit una imatge perquè he tingut un problema amb el programe)

-Títol: Uf, va dir ell.

Autor: Quim Monzó.

-Editorial: Quaderns crema, S.A.

Any d’eddició: Barcelona, 1999.

-Resum del llibre:

És un llibre que tracte de vuit históries diferents que jo penso que no tenen res en comú que son set petites histories independents unes de les altres.

La primera es un intent de dos joves de perdre la virginitat que es fa esperar molt de tepms fins aconseguir perdrela, deprés de molts impediments. La segona tracte de un oficiniste que ha de fer viatges amb trent i sempre ta la mania d’arribar molt aviat a les seves cites, i desideix fer algunes compres avans d’assistir a la seva cite. La tercera és una cita molt freda, entre un home i una dona molt mandrosos. El quarta quatre lladres que menjan lletres. La cinquena tracte de Déu creant l’univers. La sisena de un nàufreg fustrat. La setena de una noia amb ocells i vegetacio de scines. La vuitena de un tastaolletes que viu deprés de mort.

-Valoració personal:  Jo penso que el més interesant i emocionant és el primer capítol els altres crec que hi ha massa descripció i la lectura desde el meu punt de vista es fa molt feixuga.

-Recomenació: Jo nomes recomearia que hos llegisiu el principi que es hon narra la historia més bonica.





El Xinès

25 11 2010

Títol: El Xinès

Autor: Henning Mankell

Editorial: TusQuets

Any d’edició: 2008

Resum: Un dia fred de gener, a un poble molt tranquil i allunyat s’hi comés un gran crim. 19 persones han estat assassinades de manera brutal. Una advocada, llegeix al diari la informació i se’n adona que la majoria de les persones mortes tenen el cognom de la família adoptiva de la seva mare i comença a buscar informació i es va implicant a la investigació que porten els policies.

Un dia, decideix anar d’amagat a casa de les víctimes i agafar el diari personal de que havia sigut el pare adoptiu de la seva mare. A partir d’aquí, el llibre es remunta a l’any 1860 quan tres germans són segrestats des de Xina per anar a Nevada a fer treballs com esclaus i t’explica una història molt dura i venjativa.

Llavors tornem al present, la advocada fa un viatge amb una amiga a Xina i es troba en una situació molt estranya, de cop i volta dos delinqüents l’agredeixen, i els policies que intenten trobar als delinqüents són massa sospitosos. El que la protagonista no sap, és que els dos policies estan relacionats amb l’assassí.

Valoració personal: El llibre m’ha agradat força perquè he trobat interessant la investigació i a més a més la història que pateixen els esclaus, i en aquesta novel·la es pot veure fins a quin punt pot arribar l’obsessó per la venjança  Tot-hi que hi ha moments que se m’ha fet pesada.

Recomanació: Recomano la novel·la a la gent que li agradin les històries d’intriga i de suspens.

 

Ariadna Resplandis

4tB





Leviatan

25 11 2010

Títol: Leviatan

Autor: Paul Auster

Editorial: Edicions 62

Any d’edició: Primera edició 1992

Resum: Comença quan un home explota al costat d’una carretera. Peter Aaron, el protagonista del llibre, explicarà la vida d’aquest home i escriurà un llibre. Cada capítol és una història diferent.

El primer capítol tracta sobre qui era aquest home, que es deia Benjamin Sachs. Com es van conèixer, com van arribar a ser amics…

El segon capítol tracta de les relacions que va tenir Peter amb la Delia, amb qui va tenir un fill, David, i uns anys després es separarien. Va tenir alguns problemes per encaixar bé un una relació. També explica la història de la relació entre Benjamin i la Fanny, i els problemes que es crearien entre les dues parelles.

El tercer capítol explica l’accident que va tenir el 4 de juliol de 1984. Benjamin va caure d’un quart pis, però es va salvar.  Després d’haver estat a l’hospital, es va adonar que volia fer un canvi en la seva vida.

El quart capítol explica la història que va fer el Benjamin els següent dos anys. Peter no sabia on estava, només ho sabia la Marta. A Vermont va fer una cosa que li va canvia la vida. Va tornar a Nova York per parlar amb la Maria, i se’n va anar a Califòrnia per conèixer a una persona que seria important per ell i per la història en general

I el cinquè capítol resol els dubtes que tenia Aaron durant aquests dos anys, i va acabar el llibre.

Valoració personal: aquest llibre m’ha agradat força. Tot i ser una mica avorrit pel tema de les relacions i dels petits detalls sense importància, hi ha certes coses que estan molt bé. En especial m’ha agradat com explica la història des del punt de vista de Peter.

Recomanació: li recomano a aquelles persones que li agrada l’acció i el suspens; i també l’amor i la traició.





Cròniques de la veritat oculta

25 11 2010

    Títol: Cròniques de la veritat oculta

    Autor: Pere Calders

   Editorial: Educaula

   Any primera edició: 1994

Aquest llibre és un conjunt d’un seguit de petits contes (en concret trenta-un), que expliquen histories de la vida real però amb detalls de fantasia, irreals, que transcorren a la postguerra (després de la Guerra Civil). Tots són contes molt curs,  però molt profunts. És difícil fer un resum de tots els contes. En el primer conte, per exemple, anomenat ”El desert”, se’ns explica la historia d’un personatge anomenat Espol que té un dolor molt fort a la mà i que al final arriba a trobar la solució que el cura, però que per casualitat i imprudència l’acaba perdent. És un dels contes que més m’ha agradat perquè explica com un punt precís, un canvi petit en un dia qualsevol, ens pot canviar la vida. La majoria dels textos són així: molt petits, on tot sembla normal, però que un cop ha succeit l’aconteixement imprevist passen coses que et fan dubtar sobre la realitat i la ficció. Són tots molt filosòfics: parlen de la nostra raó  la  vida, crítica social, les coses que no ens adonem les quals hauríem de reflexionar (com a ”El principi de la saviesa”, on un home troba una mà al seu jardí i se’n adona que d’alguna manera el seu jardí atrau als altres precisament perquè és un lloc idílic on mai ha passat res, i és una forma de fer veure que ens agrada idealitzar o odiar allò que ens sembla ”perfecte”).

Opinió: M’agrada la manera en què explica les històries, de manera que sempre és el narrador extern però d’alguna manera pertany a la mateixa història.

Recomanació: És un llibre molt fictici, t’han d’agradar autors del tipos Poe perquè t’acabi de convèncer. En realitat, a la introducció del llibre ja diu que en Calders llegia en Poe de jove i que va ser una de les seves influències.