Un conte que m’agrada és “El llenyataire honrat”. El llenyataire diu la veritat quan se li apareix la nimfa i es mostra honest. Aquest conte ens ensenya a que si tots som una mica més honestos segur que, d’alguna manera, acabarem siguen recompensats.
“El conte de nadal”, hem recorda els nadals de quan era petita. És d’un autor que m’agrada molt, en Charles Dickens. És un conte que ens ensenya l’esperit nadalenc, que en fi en realitat és l’esperit que tindriem que tenit tot l’any, crec que estaria bé llegir-lo.
(http://www.editorialbambu.com/ca/llibre/conte-de-nadal_80272008/)
El gran Jaume Cabré ha fet una novel·la de novel·les com diria Vargas Llosa.
La personalitat polièdrica del protagonista enllaça la seva trajectòria vital amb tot d’històries relacionades amb la passió per l’art. L’amor, l’amistat, l’ambició, l’egoisme… tots duts a l’extrem teixexen una deliciosa novel·la que ens reconcilia amb el gènere humà malgrat totes les seves imperfeccions, de la mà d’una prosa madura i àgil que desprèn musicalitat en tots els seus vessants.
Una lectura no apta per a impacients, però altament recomanable per a lectors sensibles a totes les manifestacions artístiques, en especial la música.
En una llibreria vaig veure “L’edat dels miracles”,hem
vaig llegir les dues 
(http://www.llibres.cat/Producto/336716/ledat-dels-miracles)
recomanot aquest llibre perquè és molt entretingut, tens que estar atent i concentrat en la lectura ja que continuament canvia de història i la torna a recuperar, va bé per practicar la comprenssió lectora
Jo recomano el llibre “S’acosta un fron fred que deixarà neu a cotes baixes” a aquells joves que els hi agradin els llibre d’intriga, d’amor i de llibres realista, ja que aquest està basat a la nevada de fa dos anys a Catalunya.
Títol: TU i JO
Autor: Niccolò Ammaniti
Editorial: Angle Editorial
Any d’edició: 2012
Aquest llibre l’he comprat fa poc perquè em va cridar l’atenció un comentari de la contraportada que hi ha escrit. Així diu “ha sabut captar l’ànima fràgil dels adolescents, sacsejats per les pròpies inseguretats, l’angoixa de fer-se grans i la pèrdua irremissible de la innocència” referint-se a l’autor italià de la novel·la. També em va cridar l’atenció la seva descripció a la contraportada mateixa. Ara llegit entenc la valoració.
El llibre tracta d’un noi de 14 anys italià que es diu Lorenzo Cuni. És una persona que prefereix estar sol a ser sociable ja que s’hi sent millor. Els seus pars preocupats sempre l’han portat a psicòlegs per intentar que es relacioni més amb la gent de la seva edat. Arriba la setmana blanca i s’entera que l’Alessia Roncato i uns amics seus l’aniran a passar a Cortina d’Ampezzo. Sense saber perquè. té un impuls i menteix a la seva mare dient que l’han convidat. Quan vol fer saber que era una broma la seva mare ja s’havia posat tant contenta que es va tancar al lavabo per plorar d’alegria. Per això, en Lorenzo no es va atrevir a dir-li la veritat. Com a conseqüència d’amagar la mentida decideix passar la setmana blanca amagat al soterrani de l’edifici on viuen. El que no sap és que uns dies desprès d’estar amagat apareix la seva germanastra de 23 anys amb problemes de drogues i alcohol decideix passar uns dies allà amb ell perquè no tenia on anar. Al principi es tracten molt malament, però la salut de la germanastra Olivia va empitjorant i el noi se n’adona que és perquè està deixant de consumir drogues. Des de llavors l’ajuda i l’estima tot el que pot fins que s’acabés la setmana sense haver sigut descoberts cap dels dos. L’última nit es prometen mútuament una cosa: L’Olivia que mai tornarà a drogar-se i en Lorenzo que es tornaran a veure. Al final del llibre es veu que passan 10 anys. En Lorenzo en té 24 i ella 33. La va a veure, però es veu que és a l’hospital morta de sobredosi.
Generalment m’ha agradat tot i que al principi costa una mica entrar en la trama. El final és el millor, ja que et sorpren amb una cosa realista, quan tu t’esperes un final bonic.
Recomano aquest llibre als adolescents que creguin que estan passant mals moments perquè aquí s0hi reflecteixen alguns casos habituals. Has de saber agafar el fil i no deixar de llegir-lo fins al final.
Títol: Promise
Autor: Wendy Wunder
Editorial: La Galera
Any d’edició: febrer del 2012
Obtenció del llibre: regal de les meves amigues pel meu aniversari (no el vaig triar jo)
Argument:
La Cam, una noia que té un càncer incurable, viatja a Maine, altrament dit Promise, perquè li diuen que allà es produeixen miracles. Quan arriba allà veu que passen coses extraordinàries però vol pensar que tot té una explicació per no desil·lusionar-se si no es cura. Allà ajuda a una cuidadora d’animals, rescata un flamenc, s’enamora d’un noi,… compleix tot el que posava a la llista que van fer juntament amb la seva amiga, que també està malalta de càncer i, quan ella mor, la Cam també compleix el que posava a la llista de la Lili. Es pren molt malament la seva mort i s’intenta suïcidar però l’Asher, el noi del qual s’havia enamorat la salva. Quan comença a creure amb els miracles, es troba molt malament i l’han d’hospitalitzar i una mica més tard es mor i li diuen que si ha estat bé des que van arribar a Promise no és perquè sigui un lloc màgic sinó perquè algunes persones abans de morir passen per una fase en que estan bé i desprès moren.
Valoració:
M’ha agradat molt aquest llibre perquè t’ensenya que està molt bé creure en els miracles i les solucions màgiques i fantàstiques però que tot té una lògica i tot es pot explicar. Et diu que per més que creguis en coses impossibles i per més que t’esforcis a que es compleixin, la realitat surt per sobre de tot i sempre acaba fent mal. La gent que pensa que no és que la subestima. Crec que està molt ben escrit i que et descriu les etapes que pots passar i que a la vida hi ha moments de felicitat i de tristesa.
Recomanació:
Recomano aquest llibre a qui li agradin les històries fantàstiques però amb una petita part de realisme i a qui els hi agradi somniar amb coses impossibles i en una història d’amor curta però intensa.
Títol: El jardí de les fades sense son
Autor: Esther Sanz
Editorial: Random House Mondadori
Any d’edició: 2011
Obtenció del llibre: regal de la meva mare per Sant Jordi. (No vaig triar jo el llibre)
Argument:
Aquest llibre és la continuació de El bosc dels cors adormits. La Clara se’n va a viure a Londres per protegir millor la llavor i s’ha canviat d’identitat per passar inadvertida. Allà fa amics nous i un dia es pensa que en Bosco l’ha vingut a buscar però és una trampa dels homes de negre i en Robin, un d’ells, la segresta. Durant molts dies està en un soterrani i es pensa que comença a sentir sentiments per en Robin. Al final s’escapa perquè els seus amics i la Berta, que també estava a Londres, la rescaten. Tots se’n van a la Dehesa, la casa que tenia la Clara a Colmenar, però quan arriben la veuen ocupada per uns nois que diuen ser fanàtics de la natura quan en realitat són d’una companyia que busca la llavor per destruir-la. En Robin té un pare que és el cap dels homes de negre i la seva mare és la cap dels ocupes de la Dehesa, tot i així col·labora amb la Clara, la Berta i en Bosco a protegir la llavor. Quan troben en Bosco se’n van al poblat dels immortals a buscar la llavor perquè és l’únic lloc on hi ha les condicions adequades per mantenir-la i on l’havia amagat en Bosco però quan hi arriben, els homes de negre l’han agafada. Se’n tornen i veuen els amics de la Clara, que els havien deixat enrere que venen d’un incendi que s’ha produït al bosc, on s’ha destruït la llavor juntament amb els homes de negre i els ocupes. Més tard descobreixen que al poblat dels immortals hi havia una llavor fa temps i que pot ser que encara hi sigui així que decideixen que continuaran sent guardians de la llavor encara que no sàpiguen a quin lloc es troba amagada.
Valoració:
M’ha agradat molt aquest llibre en part perquè m’havia llegit el primer i es va quedar en suspens i tenia molta curiositat per saber com continuaria i per altra part perquè està molt ben escrit, és fàcil de llegir i d’entendre i la història és divertida tot i que a vegades fa por.
Recomanació:
Recomano aquest llibre a les persones que s’hagin llegit el primer perquè, tot i que no són gaire diferents, les aventures que passen són entretingudes i et diverteixes una estona. També el recomano a les persones a qui els hi agradi llegir històries de triangles d’amor però amb aventura pel mig.
Fitxa tècnica:
Hipnofòbia. Salvador Macip .
Editorial Proa, 2012.
Sobre l’autor:
Salvador Macip, català nascut a blanes l’any 1970, és l’autor d’aquest magnífic llibre, Hipnofòbia, el qual ha estat premiat amb el I Premi Carlemany per al foment de la lectura. És metge, investigador i escriptor, amb Hipnofòbia completa un recull de 3 llibres “El Cicle de la manipulació”. Ha escrit un recull de contes i en el camp de la divulgació científica. Actualment és professor en una universitat de Regne Unit on dirigeix un grup de recerca de bioquímica.
D’on he tret el llibre:
Vaig anar a la llibreria i no vaig saber trobar res que em crides l’atenció, com a única alternativa vaig comprar-me Hipnofòbia i per la meva sorpresa ha estat un llibre magnífic, més del que m’esperava.
Un article sobre el llibre:
Aquest és un article on li fan preguntes sobre la novel·la a l’autor i ell ens dóna la seva opinió. També ens dóna a conéixer el que pretén amb Hipnofòbia i assegura que és una novel·la que abarca un públic molt ampli i que tots en podem gaudir.
Resum del llibre:
Hipnofòbia ens presenta unes idees que contrasten totalment amb la realitat, la història es basa en una secta que, a arrel de conéixer un estudi que diu que entre menys dormim més se’ns desenvolupa el cervell, decideix posar-ho a la pràctica. Però no tot surt com esperaven, aquest “Poder”, amb majúscules, és massa fort i qui l’assoleix no aconsegueix controlar-lo i porta a tots els seus companys a la mort. Més tard, quan el govern se’n assabenta de la tragèdia converteix l’assumpte en un problema nacional i investiguen a l’únic que queda amb vida, ja sigui per trobar-hi una causa a aquelles morts o per treure’n profit més endavant com una arma de guerra. Es reuneixen molts científics per cercar una causa però només un la troba, se la guarda per ell i assessina a l’únic que quedava amb vida, ara serà Metcalf, un metge dels trastorns de la son qui coneixerà el “Poder” i l’utilitzarà no precisament per fer el be.
Per què m’ha agradat el llibre?
És un llibre que m’ha tingut pendent en tot moment de la història, no deixa temps per aburrir-te i dóna una trama molt interessant. Et fa rumiar i això m’agrada molt, és clarament un llibre de ciencia ficció però amb la realitat suficient com per imaginar-te una història possible a la vida real.
Recomanació personal d’aquesta obra:
És un llibre que recomanaria a tothom perquè et sorprèn, té tocs d’intriga i no deixa que t’aburreixis des del principi fins al final. No és gaire llarg i per tant a qui li costi de llegir no li seria de gran dificultat. Un cop acabes el llibre tens ganes de llegir més obres de l’autor per el bon gust que et deixa.
Alejandra Bahi
3er D
Club de lectura del Xifra 
Comentaris recents