TU i JO

13 06 2012

Títol: TU i JO

Autor: Niccolò Ammaniti

Editorial: Angle Editorial

Any d’edició: 2012

Aquest llibre l’he comprat fa poc perquè em va cridar l’atenció un comentari de la contraportada que hi ha escrit. Així diu “ha sabut captar l’ànima fràgil dels adolescents, sacsejats per les pròpies inseguretats, l’angoixa de fer-se grans i la pèrdua irremissible de la innocència” referint-se a l’autor italià de la novel·la. També em va cridar l’atenció la seva descripció a la contraportada mateixa. Ara llegit entenc la valoració.

El llibre tracta d’un noi de 14 anys italià que es diu Lorenzo Cuni. És una persona que prefereix estar sol a ser sociable ja que s’hi sent millor. Els seus pars preocupats sempre l’han portat a psicòlegs per intentar que es relacioni més amb la gent de la seva edat. Arriba la setmana blanca i s’entera que l’Alessia Roncato i uns amics seus l’aniran a passar a Cortina d’Ampezzo. Sense saber perquè. té un impuls i menteix a la seva mare dient que l’han convidat. Quan vol fer saber que era una broma la seva mare ja s’havia posat tant contenta que es va tancar al lavabo per plorar d’alegria. Per això, en Lorenzo no es va atrevir a dir-li la veritat. Com a conseqüència d’amagar la mentida decideix passar la setmana blanca amagat al soterrani de l’edifici on viuen. El que no sap és que uns dies desprès d’estar amagat apareix la seva germanastra  de 23 anys amb problemes de drogues i alcohol decideix passar uns dies allà amb ell perquè no tenia on anar. Al principi es tracten molt malament, però la salut de la germanastra Olivia va empitjorant i el noi se n’adona que és perquè està deixant de consumir drogues. Des de llavors l’ajuda i l’estima tot el que pot fins que s’acabés la setmana sense haver sigut descoberts cap dels dos. L’última nit es prometen mútuament una cosa: L’Olivia que mai tornarà a drogar-se i en Lorenzo que es tornaran a veure. Al final del llibre es veu que passan 10 anys. En Lorenzo en té 24 i ella 33. La va a veure, però es veu que és a l’hospital morta de sobredosi.

Generalment m’ha agradat tot i que al principi costa una mica entrar en la trama. El final és el millor, ja que et sorpren amb una cosa realista, quan tu t’esperes un final bonic.

Recomano aquest llibre als adolescents que creguin que estan passant mals moments perquè aquí s0hi reflecteixen alguns casos habituals. Has de saber agafar el fil i no deixar de llegir-lo fins al final.

Advertisements

Accions

Information

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: