TRETZE MINUTS DESPRÉS DE MITJANIT- Jo Pestum

Resum del llibre:

Tretze minuts després de mitjanit trancte de en Luc Lucas , un comissari , que viu de la cria de cavalls, que ha de intentar esbrinar qui s’amaga rere unmisteri  relacionat amb la senyora Zersxhke.Amb l’ajuda d’alguns amics seus i la seva família ho aconseguirà.

Tot comença quan els seus fills, Martín i Nati ,van a casa de la senyora Zetschke  d’amagades per la nit i en Luc Lucas els segueix. Allà troben un cap, el qual és una pista més per ha trobar al qui intenta espantar a la senyora Zetschke. L’endemà la senyora Zetschke truca han Luc Lucas per explicar-li el problema que li havia passat. Algú l’intentava espantar. Amb bastantes pistes a la butxaca i intuïcions va descobrir que el culpable era el Musial, però en realitat ell només era l’ajudant del verdader planificador d’aquest misteri.En Musial havia estat espantant a la senyora Zetschke a canvi de diners.

En Luc Lucas es posa les piles per buscar més pistes i li pregunta, un altra vegada si li ha dit a algú més el problema , ella repeteix que només li ha dit al veterinari i a l’advocat .

Així dons creu que ha de ser el veterinari o el advocat. Per això un dia es reuneixen amb advocat, en Luc Lucas tenia la intuïció de que ell era el culpable, es l’únic que ha pronunciat una frase que contenia molta informació que ningú sabia. Apart que va presenciar el moment En Luc va començarà  buscar proves per demostrar que era el culpable. Va trobar el número de una agencia on deia que allà, a casa la senyora Zetschke, s’hi venia un xalet. Va pensar que allò ho podria demostrar i va tornar capa a casa.

Al tornar tothom estava trist,  en Martín havia desaparegut. Ell va agafar el cavall i el va anar a buscar amb la companyia d’en Titus .

Es van dirigir al lloc que ell intuïa que estava  en Clementy i el seu fill.  Va veure una petita casa amb el Mercedes d’en Clementy, això era bona senyal.

Ell escoltava el que deien  i ,en un moment just, va decidir intervenir paralitzant-lo i entregant-lo ha la policia .Ja havia descobert el cap de tot aquell misteri i n’estava molt orgullós .

Valoració personal:

Aquest llibre m’ha semblat bastant agradable a l’hora de llegir. El fet que sigui de misteri i intriga fa que vulgui llegir més i no em cansi i això es el que més m’ha agradat i m’ha cridat l’atenció.

Recomanació:

Recomano aquest llibre a les persones que els hi aagradi  llegir llibres d’intriga i misteri. És una bona lectura.

Autor: 

Escritor i guionista alemany. A més de escriure també ha treballat com dibuixant i il·lustrador. Pestum a guanyat varis premis com Adolf Grimme i  Siegburg de Renania.

-EL GRAN JOC, de Carlo Frabetti

Resum de l’argument:

-El Llibre tracta sobre un noi anomenat Leo, que és molt aficionat a les matemàtiques i els ordinadors. Tot comença un dia que volia jugar a les dames per internet i per jugar busca algú amb qui jugar, però per error busca a l’ordinador “vull jugar a jugar” en lloc de “vull jugar a les dames xineses”. Després veu que algú anomenat Hall li envia un missatge que li diu: “juguem a jugar”. El noi accepta jugar amb aquesta persona anomenada Hall a una sèrie d’enigmes i problemes matemàtics que aquest li proposa. Leo per superar aquestes proves li demana ajudar a la seva professora de matemàtiques que es diu Norma perquè ell  sol no s’ha en surt, són massa complicades. La professora encantada d’ajudar accepta ajudar amb dos amics seus que són matemàtics. Leo està tan entretingut amb els problemes que no li importa esbrinar qui és aquesta persona anomenada hall però hall no vol desxifrar la seva identitat. El nen amb l’ajuda de Norma i els seus amics finalment s’adonen que hall és un superordinador que ha après a manejar-se amb la seva pròpia intel·ligència artificial.

Biografia de l’autor:

Carlo Frabett, va  néixer a Bolonya el 1945, ara  resideix a Espanya des dels vuit anys i escriu habitualment en espanyol. Escriptor, matemàtic i guionista. Abans de dedicar-se a l’escriptura va tenir diverses ocupacions diferents, com socorrista, professor d’arts marcials o traductor de poesia italiana. També s’especialitza en divulgació científica (va ser director de la secció de passatemps lògics per a la revista Algo). Ha creat i dirigit diversos programes de televisió, com La bola de cristal, El duende del globo,  Ni a tontas ni a locas o Colorín Colorado. El 1998 va obtenir el Premi Jaén de Narrativa Infantil i Juvenil per la seva obra El gran joc, i el 2007, el Premi de Literatura Infantil Vaixell de Vapor per Calvina. És membre de l’Acadèmia de Ciències de Nova York, president de l’Associació Contra la Tortura, membre fundador de l’Aliança d’Intel·lectuals Antiimperialistes, i és soci de l’Associació d’Escriptors i Artistes de l’Orbe (ASEADLO). També és col·laborador de les publicacions Gara, insurgent, i altres mitjans alternatius com Rebel·lió o La Haine. Encara que és conegut per les seves obres infantils i juvenils, és un prolífic autor d’obres per a adults (La reflexió i el mite, 1990; El Llibre Infern, 2002; Contra l’Imperi, 2002; etc.).

 

 

Valoració:

Personalment m’ha agradat molt. És un llibre molt interessant i entretingut, tant la trama com la part de la història i pensament lògic proposat mitjançant exemples. Aquest llibre ma a sorprès perquè a mi els llibres no és que em fascinin però aquest llibre especialment ma convençut a llegir amb atenció hi ha passar-m’ho bé llegint.

 Recomanació:

Jo recomanaria aquet llibre per la gent especialitzada amb les matemàtica, ja que surten bastants tecnicismes en els problemes que es realitzen en els llibres. Es un llibre per la gent jove, parla sobre els problemes d’un nen jove. Es un bon llibre per els estudiants.

 

Ignasi de Sagarra 3r B

EL NEN AMB EL PIJAMA DE RATLLES-John Boyne (Ainoa Mesa)

RESUM

Tracta de Brune, un nen de 8 anys que viu amb la seva mare, el seu pare el qual és soldat i el ascendeixen a comandant, la seva germana Gretel i la seva mestressa, a Berlín. Tots junts hauran de mudar-se, per problemes de treball de pare.

Quan Brune va veure la seva nova casa per primera vegada, es va quedar sorprès, era molt més petita que la seva casa anterior, era molt trist i molt freda, estava clar que no li agradava però havia de fer-se a la idea. Observant des de la finestra, li va semblar veure una granja a la que mare li prohibeix anar. Així i tot, Brune, un noi molt explorador, decideix anar a visitar aquell lloc. Allà coneix un nen de la seva mateixa edat, segons Brune, va vestit amb un pijama de ratlles i té un numero escrit, ell és Shmuel.

A mesura que van passant els dies Brune, descobreix, gràcies a Shmuel i la seva germana que allò, no era una granja, sinó un camp de concentració on habiten els jueus. El nou majordom el qual tenien era jueu, provinent del camp de concentració, és assassinat per un dels soldats de pare. L’endemà Brune, troba al seu estimat amic Shmuel a casa, Brune, li ofereix alguna cosa de menjar i el soldat, que el descobreix menjant, li diu amb un to amenaçador que acabi de netejar les copes, que ja parlarien ells dos a sols sobre que els passa a les rates que roben. Brune s’espanta, va diversos dies al camp de concentració i no troba a Shmuel. Després d’alguns dies, aconsegueix veure a Shmuel en mateix lloc de sempre, amb una ferida a l’ull.

Després d’una trucada de l’avi de Brune, que els fa saber que els bombardejat i ha mort la seva àvia, passen uns dies molt tristos i una altre de les noticies es que hauran de tornar a Berlin perquè mare creu que allò no es un lloc adequat per ells.

Brune, li explica a Shmuel tot el que li ha passat i Shmuel a ell li explica que el seu pare, fa dos dies desaparegut. Aquests dos, decideixen fer un túnel abans que Brune s’anés de nou a Berlín, per buscar el pare del petit Shmuel, i així ho fan. Brune un cop dins, descobreix que tot allò no és com la pel·lícula que projecte pare i ell veu des de un vidre.

Ell i Shmuel al costat d’un grup més de persones jueves de manera involuntària, entren en un lloc tancat, en el qual els intoxiquen i moren.

OPINIÓ PERSONAL

M’ha agradat molt aquest llibre, ja que mostra les dues formes diferents de vida, mostra que tot i que dos persones de oposades religions que estan en guerra, entre si no tenen perquè odiar-se. Aquest llibre, m’ha ensenyat que no el que la gent digui o faci pensar serà cert, abans de jutjar a algú, ho hauríem de conèixer. Malgrat la seva trist final, és un llibre amb molts valors.

 

 

La màquina del temps

El 31 de desembre de 1899, a Londres , George, un inventor, discuteix de l’assumpte de la quarta dimensió amb quatre dels seus amics i els afirma que ha inventat una màquina del temps. Els presenta un model en miniatura de la seva invenció que desapareix després de la seva activació. Els altres, més aviat incrèduls, l’acusen d’haver usat màgia i es burlen una mica d’ell. Tres d’ells se’n van; el quart, Filby , es queda un moment i demana a George que no surti aquest vespre. George li promet no sortir i el convida amb els altres a prendre un àpat en cinc dies.

Un cop Filby ha marxat, George va al seu laboratori on és emmagatzemada una màquina capaç de transportar un home. Després seu a l’aparell, empeny la palanca cap endavant i la màquina l’envia cap al futur. En principi la màquina para el 13 de setembre de 1917 i s’assabenta que el món està en guerra. Veu un home en uniforme i creu en principi que es tracta del seu amic Filby però l’home es presenta com el seu fill. L’informa que el seu pare va morir fa un temps, a la guerra. George torna a la màquina i la fa anar fins al 19 de juny de 1940 on cau en ple bombardeig. Conclou que el món és de nou en guerra. Se’n va i s’atura el 18 d’agost de 1966 on es meravella d’un món modern que ja no és el seu. Troba de nou Filby, ja vell, que l’adverteix d’amagar-se ja que els bolets explotaran aviat. Hi ha llavors una explosió, el cel es torna vermell i la lava comença a fluir pels carrers de Londres. Per no ser endut, George se’n va cap al futur. Enterrat per la lava que es converteix en una roca freda, l’inventor veu els segles volar, tancat en una muntanya que s’acaba finalment erosionant.

Atura llavors abruptament la màquina el 12 d’octubre del 802.701, prop d’un gran edifici que té l’aparença d’una esfinx. Explora el bosc proper, que sembla un paradís, i s’acaba trobant amb els habitants del lloc relaxants i jugant a prop d’un riu. Veu llavors una jove ofegant-se que els altres miren indiferentment. George l’ajuda. Es diu Weena, i el seu poble es diuen els Elois. Que s’acaben interessant a poc a poc per ell.

George s’adona que els Elois no tenen ni govern ni lleis i que viuen despreocupats. Enfadat i decebut, decideix tornar amb els seus. Descobreix aleshores que la seva màquina ha desaparegut. Els rastres indiquen que ha estat arrossegada cap a la porta tancada de l’esfinx. Weena, que l’ha seguit, li diu que els Morlocks l’hi han pres i parla llavors d’un petit museu on uns anells expliquen el que ha passat abans. George els escolta i conclou que després d’una llarga guerra nuclear, un grup d’humans supervivents ha decidit viure a les coves. S’han convertir en els Morlocks que crien ara els elois com bestiar per tal de servir-se’n d’aliment.

George vol trobar la seva màquina. Weena li indica que l’única manera d’entrar als Morlocks, és d’anar-hi pels pous. Mentre hi baixa, una sirena d’alarma es dispara, la mateixa sirena que ha sentit el 1966. Weena i els altres elois es dirigeixen com hipnotitzats cap a l’entrada de l’esfinx. George intenta agafar-la però n’és incapaç ja que la porta de l’esfinx es tanca de nou abans que hi hagi pogut entrar. Ben decidit a entrar als Morlocks i a salvar Weena, torna al pou on s’arriba a l’antre dels monstres. Apareix una fila. Són els elois presos que són conduïts a cop de fuet pels Morlocks cap al rebost George s’enfronta als Morlocks i s’adona que els seus ulls són sensibles a la llum. La resplendor d’un llumí els fa retrocedir. Aconsegueix portar Weena i els altres elois cap a la sortida encenent un foc. Ell i els elois aconsegueixen sortir sans i estalvis del pou.

Un eloi l’adverteix que la porta de l’esfinx s’ha obert de nou. George veu la seva màquina a l’interior. Hi corre, la porta es tanca de nou darrere d’ell. Atacat pels Morlocks, activa la màquina i torna cap al passat. La màquina és aturada el 5 de gener de 1900. Explica la seva història als seus amics però només Filby el creu. Quan els altres se’n van, Filby torna de pressa amb George però és per sentir la màquina reactivar-se. Georges ha deixat el seu cotxe fora de la vidriera del laboratori d’on havia marxat: a la tornada, s’havia trobat a l’altra banda de la porta, ja que els Morlocks hi havien arrossegat la seva màquina; gràcies a aquesta maniobra es trobarà de nou fora del casalot de l’esfinx i trobarà Weena. És el que entén Filby quan comprova al laboratori que George i el seu aparell han desaparegut. Filby endevina que se n’ha anat cap a Weena i els elois on intentarà reconstruir una civilització: per això, com ho comprova Filby, mirant una prestatgeria de la seva biblioteca, s’ha endut tres llibres.

 

Gerard Martil

La crida del bosc_Jack London

Resum:

Aquest llibre, va sobre un gos que es deia Buck, era un gos gran i robust amb una gran intel·ligència a la seva mirada. Era un gos molt adorat per el poble on residia. Vivia amb el jutge Miller, en una gran mansió; en Buck controlava tot el que hi passava. En aquella mansió hi vivia molta gent, la família, els criats, etc.

Un dels criats, en Manuel, no estava satisfet amb el que cobrava, i per això, un dia, sense que ningú el veiés, es va emportar en Buck i el va vendre a un home de l’estació de College Park. A partir d’aquí, el pobre gos va anar passant d’amo en amo. El primer lloc on va anar a parar, després del llarg viatge en tren tancat en una gàbia, va ser amb un home que mai més va poder oblidar. Anava vestit de vermell, aquest home domava el gossos a base de cops de pal, i així és com va domar al pobre gos. Amb aquest home s’hi va quedar poc, comparat amb els altres amos.

El segon van ser dos homes, en François i en Perrault, amb aquests va aprendre a ser un gos per tirar trineus, que gràcies a la seva intel·ligència en va aprendre molt ràpid i li agradava molt fer aquesta feina.Amb els altres gossos va tenir molts enfrontaments, ja que tenia molt de caràcter. Al final, gràcies a la seva força va vèncer el cap dels gossos i ell va agafar la seva posició. Un dia que estaven descansant en un poble, uns bandolers es van emportar a Buck i els altres gossos. Amb aquests, ho van passar molt malament, la majoria d’ells van morir de fam o d’alguna malaltia.

L’últim amo en què Buck es va trobar va ser en Thornton, aquest amo va ser el millor per a ell, ja que el va salvar de la misèria en què es trobava amb l’anterior amo; en Buck es sentia molt agraït amb ell.

Una nit, en què Buck estava caçant, els Yeehats, una tribu, van atacar a Thornton i els seus socis i els van matar a tots, quan el gos va veure la massacre que hi havia volia venjar-se’n per això va perseguir als de la tribu i els va matar a tots. Des d’aquell dia, en Buck no va tenir mai més por dels humans.

Després d’aquell atac, en Buck era un gos lliure i es va unir a la manada de llops que vivia en els boscos.

 

Valoració:

Aquest llibre m’ha agradat molt, bàsicament perquè a mi els animals m’agraden molt i el llibre tracta de la relació dels humans amb els animals, en concret amb els gossos. El caràcter d’en Buck també m’agrada molt, perquè em recorda al meu gos. Jo recomano aquest llibre a tothom que apreciï els animals ja que s’ho passaran molt bé i es ficaran molt en la pell del protagonista.

 

Èlia Teixidor

3rB

QUANTIC LOVE

Autora: Sonia Fernández-Vidal és una científica i escriptora catalana. Va néixer a Barcelona el 8 de març del 1978, el llibre, Quantic Love el va publicar el 2012. també ha escrit un llibre molt famós que es titula “la porta del tres panys”

Resum de l’argument

És una novel·la romàntica d’una estudiant de Sevilla que va a treballar de cambrera al CERN (Conseil Européen pour la Recherche Nucléaire), a Ginebra. De sobte, se li apareix un periodista que s’enamora d’ella, però la Laila està enamorada s’un altre jove que dóna classes al CERN i no té la valentia de dir-li la veritat perquè es pensa que si li diu el que sent ell no li farà cas. La Laila, al enterar-se que el seu estimat s’envà a Japó no té altre remei que dir-li que està enamorada d’ell i demanar-li que es quedi, però ell s’adelanta i renuncia a anar a Japó per quedar-se amb ella.

Recomanació:

Jo, recomano aquesta novel·la a la gent que li agradin les novel·les romàntiques perquè tracta sobre l’amor en un espai de ciència, es a dir, que la ciència des d’un cert punt pot ser encantadora.

Valoració:

trobo que es una novel·la molt maca i val al pena regir-la perquè hi ha moltes escenes interessants. Té tot el que m’agrada a mi, perquè passen les coses més interessants quan menys t’ho esperes, i la opinió de la Laila és que la ciència per ser sexi i que l’amor es un tipus d’energia, i és molt poderosa.

http://www.vilanova.cat/blog/armandcardona/wp-content/uploads/2013/08/quantic-live492.jpg

Marina González i Canada

3 eso D

Les aventures de Tom Sawyer (Roger Rubió 3B)

RESUM:

El Tom és un noi que viu a un poble anomenat San Petesburg al costat del riu Missisipi. Ell viu amb la seva tieta, que és molt severa amb ell, amb el seu germa menor Sid. El Tom és un noi molt trapella, i un dia decideix fer campana de l’escola. La seva tieta se’n adona i decideix castigar-lo. Li fa pintar la balla però el Tom acaba enganyant als seus amics perquè li fagin tot. Lavors el Tom coneix una noia, la Becky i se’n enamora. Un dia en Tom i el seu amic Hunk se’n van al cementiri a la nit i van veure una baralla, l’indi Joe va matar un dels homes i l’altre que estava estavornit li va deixar el ganiveta a la ma per culpar-lo. Van engarjolar a l’inocent. El dia del judici en Tom Swayer va dir tot el que havia vist, i l’indi Joe va marxar corrent i li va dir que és venjaria d’ell. Un dia en Tom, en Hunk i un altre amic decideixen escapar-se de casa i ser pirates, per tant marxen en barca pel riu. Al final tot el poble pense que an mort però tornen. En Hunk i en Tom decideixen que encara volen ser pirates i van a cavar a veure si troen un tresor. Van a buscar en una casa encantada i senten a algú. Van a espiar i veuen a l’indi Joe enterrant un tresor. L’indi Joe li diu a un altre hoke que canviara el tresor de lloc al número 2, i se’n van. En Hunk li diu a en Tom qu se’n vagi amb la excursio a les coves mentres ell se’n va ha inevstigar a l’habitació número 2 de la posada. Quan en Hunk va a la posada sent que en Joe i l’altra diuen que ja han enterrat el tresor a la cova i ara el niran a veure. En Hunk corre cap a les coves on esta en Tom amb la Becky que s’han perdut. La policia com que estan buscant en Tom i la Becky vloquejen les entrades per tant l’indi Joe està atrapat allà. En Tom inetnetant sortir és troba en Joe que l’intenta matar però el noi s’escapa corrent. En Hunk ajuda a en Tom i a la Becky a sortir i aquests diuen a la policia que en Joe està a dins. Al cap d’uns dies en Tom i en Hunk tornen a buscar el tresor i és fan rics.

Valoració personal:

Aquest llibre m’ha agradat bastant perqué no és molt difícil de llegir i a més és molt entretingut. Jo el recomano a tothom qui li agradi llegir perqué és molt divertit.

 

LA VOLTA AL MÓN EN 80 DIES – JULES VERNE

Resum de l’argument:

La historia passa a la meitat del segle XIX a Londres. En Phileas Fogg, un home ric que viu a Inglaterra, diu que es pot fer la volta al món en 80 dies. Els seus amics li diuen que no. Així com ell va decidir apostar la meitat dels seus diners en que ho aconseguiria.

Ell i el seu criat Picaporte van començar el viatge el dia 21 de desembre de 1872. Durant el viatge van utilitzar diferents medis de transport, per exemple: tren, elefant, etc. També van rescatar una viuda que es deia Aouda que els va acompanyar durant el viatge.
En el viatge el detectiu Fix els va seguir pensant que Fogg va robar en el Banc d’Inglaterra.

Al arribar pensaven que havien perdut l’aposta perquè creuen que arriben un dia tard. Però el dia següent se n’adonen de que havien arribat un dia abans gràcies a que havien anat en direcció al sol, és a dir, d’Oest a Est.
Finalment, en Fogg recupera els seus diners i torna a ser ric. A més, es casa amb la viuda que havien rescatat durant el viatge, Aouda.

 

Biografia de l’autor:

Jules Gabriel Verne va nèixer a Nantes el 8 de febrer de 1828 i va morir a Amiens el 24 de març de 1905. Va ser un escriptor francés que va fer moltes novel·les de ciècia-ficció i unes quantes d’invents tècncs. Una de les seves idees principals era la novel·la de la ciència, és a dir, escriure aventures basades en els invents i avenços científics i tècnics.
És el segon autor més traduït de tots els temps.
Juntament amb H. G. Wells és considerat un dels pares de la ciència-ficció.

Durant molts anys va viure a la ciutat d’Amiens, a la casa que, avui dia, és un museu en honor seu.

 

Valoració:

M’ha agradat aquest llibre perquè et dona com un ensenyament, que tracta de que si lluitem per quelcom podríem aconseguir-ho i no ens em de guiar pel que diuen els altres.
El problema que he tingut amb el llibre és que no m’agrada llegir i al final ja se’m feia cansat. Però ha estat bé!

 

Recomanació:

Recomano aquesta novel·la a les persones que els hi agradin els llibres d’aventures. També els hi recomano a les persones com jo que no els hi agradi gaire llegir perquè no és gaire llarg.

 

Marta Mozota
3rB

Mecanoscrit del segon origen- Manuel de pedrolo

Resum de l’argument:

És la història de les aventures de l’Alba i en Dídac, que han de aconseguir sobreviure a un atac extraterrestre.

Tot comença quan l’Alba de catorze anys veu que estan pegant a en Dídac i el tiren a una resclosa per ser negre. L’Alba aprofita que els nois marxen al veure quelcom estrany al cel, per treure a en Dídac de la resclosa. Quan surten de la resclosa veuen que tot està destruït i els nens que pegaven a en Dídac estan morts. Van a buscar provisions a la ciutat i se’n van a viure al bosc. Van recollint molts llibres perquè no desapareixen.

Els dos tenen moltes aventures, com, quan es troben un extraterrestre i l’aconsegueixen matar. Va passant el temps i tenen un fill, però desafortunadament, en Dídac té un accident i mort.

Biografia de l’autor:

Manuel de Pedrolo i Molina va néixer a l’Aranyó el dia 1 d’abril de 1918 i va morir a Barcelona el 26 de juny de 1990. Va ser un gran escriptor català i va escriure tant poesia com teatre. Va estudiar el batxillerat a Tàrrega acaba el 1935. Es muda a Barcelona i es casa, ell va començar a escriure des de molt jove i se’l reconeix com un dels escriptors catalans més importants del segle XX. Va aconseguir el Premi d’Honor de les Lletred Catalanes.

Valoració:

Crec què és un molt bon llibre, és una història amb un gran argument i sobretot molt ben escrit. El llibre sempre et manté en pressió i vols saber que passarà. En definitiva és un llibre que quan el comencis no podràs parar de llegir-lo.

Recomanació:

Recomano aquest llibre a qualsevol persona que l’hi agradi llegir. Però sobretot als que els hi agradin les novel·les d’aventures. És un gran llibre, que, si aprecies les novel·les d’aventures segur que no voldràs parar de llegir-lo.

Anton Brunet 3rB