LA PLAÇA DEL DIAMANT -Mercè Rodoreda

Resum:

La Natàlia és una dona molt treballadora. Un dia va anar a la plaça del diamant amb una amiga, i va conèixer en en Quimet. Després de sortir durant un temps, es varen casar i van tenir dos fills: l’Antoni i la Rita.
Van passar els anys i estaven pitjor econòmicament, així que ella va haver d’anar a treballar. Va estar treballant molts matins durant molt de temps, però com la feina del seu marit no anava bé, ell decideix anar-se’n a la guerra. Anava passant el temps i cada vegada estaven pitjor i per poder viure, la Colometa va haver de vendre tot el que tenia. Després d’un temps, li van comunicar que en Quimet havia mort en batalla, ella no sabia que fer per alimentar els seus fills. En aquell moment, va pensar que el millor era morir-se i va anar a comprar salfumant, en arribar-hi, l’amo que es deia Antoni li dóna feina.
Poc després de treballar per a ell, li demana matrimoni i ella que no estava segura accepta.
Els nens creixen, l’Antoni decideix fer-se soldat i la Rita es casa amb en Vicenç, l’amo del bar del costat.
La Natàlia vivia feliç, però pensava en el seu passat amb en Quimet.

Autora:
Mercè Rodoreda va neixer en Barcelona el dia 10 d’octubre de 1908, i va morir en Girona el dia 13 d’abril de 1983, va ser una escriptora catalana. Va guanyar el Premi d’Honor de Lletres Catalanes en 1980. Ella va escriure poesia, teatre, contes o novel·les.

Les seves novel·les més importants van ser: La plaça del Diamant, Mirall trencat i Aloma.

Valoració:

M’ha semblat una novel·la molt ben escrita, ja que explica com es sentia la Natàlia en cada moment.  Amb aquesta novel·la, veus com vivia la gent a la guerra i tot el que havien de fer per sobreviure. També explica com una persona que vols mai la oblides.

Recomanació:

Li recomano aquesta novel·la als lectors que els agrada el gènere realista. Ja que explica com es passa una guerra i tots els sacrificis que fa una mare pels seus fills.

Jennifer González

EL PALAU DE LA MITJANIT- Iratxe Mariscal

1. Biografia de l’autor:

 Carlos Ruiz Zafón (Barcelona, 1964). Va estudiar al col·legi barceloní dels Jesuïtes de Sarrià i va estudiar periodisme anys després. Va ser director creatiu de publicitat de la important agència de Lorente.

La seva primera novel·la (el Principe de la Niebla, 1993) va guanyar el premi juvenil Edebé, cosa que el va animar a seguir escrivint. Va deixar la feina de publicista.

Es va casar i se’n va anar a Los Angeles, ciutat on resideix des del 1994, a escriure guions de cinema. La seva última novel·la que va escriure va ser  L’ombra del vent, llibre que va ser finalista del premi Fernando Lara del 2000 i que es va publicar al maig de 2002. S’han traduït totes les seves obres al català.

Ruiz Zafón és un gran creador de personatges, la qual cosa unit al seu expert domini de la tensió i la construcció narratives li permet articular trames d’extraordinària complexitat amb una simplicitat i facilitat enganyoses.

2. Resum de l’argument:

 El llibre tracte sobre la vida dos germans bessons, en Ben i la Sheere, els quals al poc temps de néixer, son separats per la seva àvia per tal de protegir-los  d’un assassí molt perillós que es diu Jawahal.

Cap dels dos germans sap que els persegueix un assassí, ni tan sols saben que son germans, fins que són majors d’edat (A la Índia és als setze anys) i la seva àvia els hi explica tot per obligació.

Quan neix en Ben, el deixen en un orfenat, on amb altres nois i noies amics seus acaben creant el Club del Palau de la Mitjanit.  Viu en aquest internat fins que fa els setze anys i coneix a una noia jove que també té setze anys que resultarà ser la seva germana, la Sheree. Es a partir d’aquell moment que en Jawahal intenta trobar als dos germans a la fi d’assassinar-los.

Durant molt temps, en Ben protegeix a la seva germana de molts perill inclús de trampes posades per en Jawahal, fins que l’assassí aconsegueix segrestar a la Sheree. A partir d’aquell instant tot el grup d’adolescents (el club del Palau de la Mitjanit) intenten rescatar-la, però no ho aconsegueixen.

La Sheere acaba morint al intentar salvar a en Ben d’una trampa d’en Jawahal, qui resulta ser el pare d’aquests bessons.

3. Valoració personal. 

Aquest llibre m’ha encantat des del principi i no em va costar gens seguir-li el ritme.  Cada nit, llegia unes quantes pàgines fins acabar-lo. Em pensava que finalitzaria d’una forma diferent, em vaig quedar sorpresa quan mor un dels personatges principals.

Al acabar-lo, volia tornar-lo a rellegir del que hem va agradar, i això no em passa sovint. Les situacions s’anaven fent més complicades i perillós cada vegada que llegia més

Em va cridar l’atenció la relació entre els de la colla d’en Ben: sempre van junts intentant trobar als seus familiars que encara estan vius.

Per últim crec que el final és molt inesperat, ja que el pare dels bessons assassina a la seva pròpia filla, la Sheree i desapareix en la obscuritat per assassinar a més gent. En Ben es torna a quedar sol ja que la seva àvia se’n va lluny per oblidar aquella ciutat maleïda.

4. Recomanació:

Aquest llibre el recomano a les persones que els hi agradi el misteri, la por, i la tensió, que en el meu cas van aconseguir que no em parés fins acabar-lo.

Els gèneres que tracte el llibre són terror, fantasia i aventures. Per tant si no us agrada cap d’aquests gèneres, aquest llibre tampoc ho farà.