Títol: Hot dogs
Autor: Care Santos
Editorial: Cuïlla
Any d’edició: 2000
Resum:
L’Èlia és una noia de setze anys, que en acabar l’institut es troba a Barcelona amb el seu pare i la Blanca Estela, la seva companya i està a casa tot el dia avorrida. Decideix sortir a buscar feina, finalment troba un diari on posa: hola soc el troski un rottweiler molt bufó i la meva mestressa ha pres mal. Necessito algú que em tregui a passejar dues vegades al dia. A l’Èlia aquest anunci li va agradar i va trucar de seguida. Aquell mateix dia va quedar amb la dona, li va explicar el que li havia passat, i li va dir que podia començar en aquell moment, la noia es va emportar el gos a un parc, i allà va conèixer la Berta una noia que havia perdut el seu gos no feia gaire. Com va veure que allò dels gossos li agradava va fer un anunci donant el seu número de telèfon de casa i explicant que passejava gossos. El seu pare va veure com penjava un cartell a la pastisseria i davant de tothom li va caure una de bona, però l’Èlia no en va fer cas i va seguir amb el seu projecte. Aquell mateix dia la va trucar un noi, la gossa es deia Greta, era una dàlmata molt seriosa, que vivia al carrer Craywinckel. Sempre la portava a passejar una mica abans que el Troski, allà on la portava a passejar es va trobar amb una dona bastant gran que tenia un gos que es deia Urco i el portava a passejar allà. Aquella dona li va explicar que a la nit en aquell parc hi venien nois i noies a veure com dos gossos es barallaven i un d’ells acabava mort, l’Èlia no s’ho va creure. Un bon dia la Berta, l’amiga aquella que va conèixer al parc, la va trucar a casa, i li va demanar que l’ajudés a buscar el Top, el gos que havia perdut, l’Èlia li va respondre que si, sense cap problema. Van buscar el gos a la gossera molts cops, per el parc… per tots llocs, però no el van trobar, la Berta es pensava que ja no el trobaria. L’Èlia va proposar a la Berta si volia ser la seva sòcia, la Berta va respondre que si, i així l’ajudava. Un bon dia les dos van sortir a passejar el Troski, ell va començar a córrer i va anar pujant i pujant i finalment va arribar a un lloc on hi havia un gos penjant d’una branca, era el Top. Van començar a veure que el que deia la dona del parc, la Sra. Magakian era de veritat. Però la policia els va dir, que en aquests casos no es pot fer res. El seu pare va marxar quinze dies a Mallorca, i es van quedar molt tranquil·les amb la Berta. L’Èlia es va quedar una mica penjada, en presentar-li la Berta a el Jan, es van portar molt bé… però l’Èlia es portava molt bé amb la Rosa, la Sra. Magakian, i la va ajudar amb temes que li interessaven molt, per exemple els gossos.
Valoració personal:
Aquesta novel·la m’ha agradat molt, és interessant, no és per la gent que li agrada llibres amb molt misteri, per que tota l’estona veus mes o menys el que passarà, però a mi m’agraden aquest tipus de llibres, per que em costa molt llegir llibres llargs i si més o menys vaig saben el que passa els segueixo molt millor. També m’ha agradat per que jo a vegades també em trobo amb aquesta situació, i mai s’hem havia passat pel cap de passejar gossos i està molt bé.
Recomanació:
Aquest llibre el recomano a la gent que li agradi llegir novel·les senzilles i fàcils de comprendre. No el recomano a la gent que li agradi llegir coses complicades i més difícils, per que no els agradarà, és una mica especial.
Comentaris recents