De Nador a Vic

13 01 2009

Laila Karrouch, 2004

Resum:

 

El llibre tracta d’una noia que es diu Laila, va néixer a la ciutat marroquina de Nador i que té vuit anys. Viu amb els seus pares, i els seus germans: la Karima, Rashida, Hayata i en Nurdine. Una de les seves millors amigues que va deixar a Nador va ser la Hakima que era una any menor que ella. La seva família va decidir traslladar-se a Vic una localitat de Barcelona.

Laila va haver d’afrontar separar-se dels seus avis als que estimava molt. Ella va haver d’adaptar-se amb normalitat a una nova cultura i costums. Va haver d’ assistir a un nou institut, on no coneixia a ningú, i va haver defer noves amistats. Va viure coses molts divertides amb les seves noves amigues la Mònica i l’Eulàlia, i moments feliços amb la seva família i també moltes dificultats. I quan va passar els anys, Laila es va casar amb l’Omar que també era del Marroc, i va tenir una filla que és diu Ikram, i va viure molt feliç amb la família que hi ha format.

VALORACIÓ:

La meva valoració és que aquest llibre està molt ben fet, es pot llegir tranquil·lament, és curt, no és avorrit, és entretingut i em vaig sentir una mica inclosa en el tema, perquè jo també sóc de l’estranger.

És molt interessant, perquè és una historia real que li pot passar a qualsevol persona de l’estranger, és un llibre que m’ha agradat molt de llegir, que transmet moltes coses: valor, ànim, felicitat, tristeses, perquè son coses que la Laila ha hagut d’afrontar amb la seva família, i és el que passa quan algú arriba a un país on no coneix res. Però al final la Laila va poder acostumar-se als costums i a les persones.

I el que també aprenem, que les persones que venen de l’estranger, són persones com qualsevol altra. Que també poden tenir una millor vida en altre país com pot ser: econòmica i d’estudis, fora del seu país de naixement.

RECOMANACIÓ:

Aquest llibre el recomano a persones que els agrade llegir històries de realitat i d’actualitat, i per informar-se de com és quan se arriba a un país desconegut. No el recomano a persones que els agradin les històries de fantasia, de ficció, etc.

I també et pots assabentar de coses moltes interessants, de com és la cultura de la Laila, la seva religió, la seva família, i com viuen les persones al Marroc.

Gisella Olartes

RESUM

La Laila, una noia marroquina que neix a Nador l’any 1977, immigra a Vic a l’edat de vuit anys amb la seva família, exactament al mes d’agost de l’any 1985. Quan marxen de Nador amb la mare, el pare, i els germans Hayat, Nourdine, Rashida, i Karima, deixen enrere els avis, amics, veïns i família, que ella degut a la seva sensibilitat troba molt a faltar. El setembre comença a l’escola, l’adaptació és molt dura i un any després d’haver arribat comencen els problemes econòmics. El pare no guanya prou diners i la Laila s’apunta a un club d’atletisme, cosa que a causa del mes del Ramadà la mare li prohibeix practicar aquest esport. Després de tres anys poden anar per primera vegada de vacances al Marroc, on la seva germana Hayat es casa.

Al setembre cambien d’escola i li costa adaptar-se. A més, una companya li diu que no pot jugar perquè és mora. El febrer del 1989 reben la notícia de la mort de l’avi Amar, i un any més tard de l’àvia, cosa que l’afecta molt. Aquest mateix any comença l’institut, per tant nous amics, nova adaptació i a més, les notes beixen en picat, no aconsegueix concentrar-se i al final deixa els estudis. Uns mesos més tard coneix l’Omar i es comprometen tot i que la seva relació durant dos anys és per carta, ja que l’Omar viu al Marroc.

La Laila topa de nou amb el racisme en la recerca de la primera feina, però finalment en troba una en un escorxador, una feina molt dura. Després es casa amb l’Omar, i aquest l’anima a tornar a estudiar. Després de quinze mesos del casament, el 18 de febrer de 2002 neix la seva filla Ikram. Finalment, la Laila al Juny s’examina i treu el títol d’auxiliar d’infermeria malgrat tot el que havia hagut de passar es sent feliç i contenta ja que durant el darrer any ha tingut dos aconteixements molt importants a la seva vida.

VALORACIÓ

A mi personalment m’ha agradat molt el llibre, perquè t’engresca a continuar per saber què passarà a continuació. La part que m’ha agradat més ha estat el final ja que gràcies al seu esforç i constància aconsegueix ser feliç, en canvi, la part que menys m’ha agradat ha estat el principi ja que l’adaptació tant per part de la Laila com per tota la família és molt dura. Tot i això, jo també diria que el llibre és fa força curt per tant, es podria allargar una mica més i fer-lo més emocionant. En general és fàcil de comprendre i interessant pels temes que es tracten, com el racisme. No és un llibre avorrit i es fa entretingut llegir-lo. Tracta sobre la cultura musulmana, del que els permet i el que no els permet. Et fa refelxionar de com es tracten als estrangers que venen al nostre país i les dificultats que un té en canviar de país, i per tant, de costums, llengua, religió… A mi personalment m’ha agradat molt, ja que crec que llegir un llibre com aquest et fa ser més culte. Crec que el Premi Columna Jove 2004 que se li ha atorgat en aquest llibre és ben merescut.

RECOMANACIÓ

Jo recomanaria aquest llibre a la gent que li agraden sobretot els llibres realistes. També el recomanaria a la gent que li agrada llibres sobre conflictes i situacions difícils. El llibre és de fàcil comprensió per tant, no s’haurien de tenir problemes a l’hora d’entendre’l. El recomanaria més, a la gent racista o xenòfoba a més dels estrangers, sobretot pel seu contingut que és més relacionat a aquesta gent.  En general és recomanat per gent a qui li agradin els llibres no gaire llargs, de fàcil comprensió, realistes i que tinguin ganes d’apendre coses noves sobre altres cultures, com la de la Laila.

Sergi Casademont

<!–[if !mso]> st1\:*{behavior:url(#ieooui) } –>

RESUM

 

En el llibre es narra la immigració d’una noia de vuit anys que es diu Laila amb la seva família, del poble dels Karrouch que està molt a prop de Nador, al nord-est del Marroc, a Vic.

Quan arriben a Vic, i la Laila s’incorpora a estudiar a Casa Nostra es troba amb dificultats i problemes perquè no parla el català; i d’altra banda no es va trobar amb el que esperava, perquè va veure que els seus pares aquí a Vic també tenien problemes o dificultats econòmiques.

Més tard quan ja sabia parlar i llegir una mica el català tenia menys problemes i es va incorporar al grup de corredors infantils, ja que ella era molt veloç i també li agradava molt perquè tenia una professora molt agradable. Anys després van anar al Marroc de vacances i allà es va comprometre la seva germana amb el seu cosí, i van tornar després de passar un mes.

Quan tenia quinze anys els seus pares no li van deixar córrer més perquè no els  resultava bé que la seva filla de quinze anys anés amb les cames destapades. I així va ser, va deixar de córrer i més després també deixà d’anar al cole.

Les segones vacances al Marroc, exactament a Nador, ella també es va comprometre amb el seu cosí Omar, i el va portar a Vic i van tenir tres fills i la Laila va tornar a estudiar quan es va quedar embarassada el primer cop.

 

VALORACIÓ

 

Valorar aquest llibre és difícil. Per una part ensenya o explica els problemes amb els quals en troben els immigrants al arribar. I per algunes persones els pot fer pensar que no els importa el que viuen els immigrants si ells no ho són.

Personalment a mi m’ha agradat molt perquè he aprés moltes coses de nord-est del Marroc i sobre tot Nador, perquè jo pensava que el nord i el nord-est eren iguals de tradicions i de tot però he descobert que no, i també algunes paraules en berber que tampoc en sabia cap paraula. Sobre tot m’ha agradat la sinceritat de la escriptora i la seva valentia per contar-nos la història de la seva vida.

 

RECOMANACIÓ

 

Aquest llibre és recomanable per tothom ja que no té dificultats de vocabulari i narra una historia real. A més de conèixer algunes coses sobre una cultura diferent i la seva comparació amb la cultura catalana.

 

Mohamed Sghir

Anuncis

Accions

Information

One response

2 02 2009
yeni martinez

Aquet llibre m’ha agradat perquè jo he tingut una història semblant i també perquè és una realitat que li pot passar a qualsevol persona que deixa el seu país natal.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: