No emprenyeu el comissari!

11 01 2009

FERRAN TORRENT, 2002

1.RESUM :

Aquest llibre tracta  d’un cambrer que es diu Fede i del seu germà Nis que es esquizofrènic.

Un dia d’estiu el Nis va tenir un atac i li va dir el seu germà  en to amenaçador que li comprès una televisió que mostrés les imatges en colors , ja que la que tenien era en blanc i negre.

En Fede en aquells moments no li podia comprar i se li va passa pel cap que a altes hores de la nit aniria a robar a la primera casa que veies  amb grans valors . Dit i fet, però va tenir la mala sort d’anar a robar a la casa del Comissari Garcia .

El Comissari Garcia en veure que li havien robat , va començar  a investigar tot sol .Fins que un dia va veure que ell sol no se’n sortia i va demanar ajuda a l’exdetectiu Toni Butxana. Finalment Butxana va descobrir el delinqüent ,es a dir en Fede , i van quedar un dia  i li va donar tot allò que havia robat en Butxana que després  li va donar en el Comissari Garcia. El Nis va tenir la televisió .

2.RECOMANACIÓ :

Aquest llibre el recomano aquelles persones que els agradi molt llegir històries de policies i de fets reals que estan entrellaçades i totes condueixen pel mateix camí i finalment es troba la solució; també el recomano aquella gent que entengui una mica el mallorquí i el valencià ja que crec que aquest llibre està escrit en una d’aquestes dues variants, és una mica difícil d’entendre en tots els sentits , perquè primer parla del protagonista i del seu germà i del robatori, després la vida del  Comissari Garcia i tot seguit la  d’en Toni Butxana i després se’n va del tema i després i torna .

3.VALORACIÓ :

Aquest llibre d’en Ferran Torrent no m’ha acabat d’agradar per l’estructura que té a l’hora d’explicar-se. Crec que no feia falta posa tots els detalls de cadascun dels personatges sinó que em pocs detalls i més ben explicat ja n’hi hagués fet més que suficient.

Trobo que és un llibre que es per aquelles persones que els agrada llegir , perquè sinó trobo que pot ser un llibre molt passat i molt llarg i sembla un no acaba i  després es quan veus que no t’agrada i que no t’entusiasma . En aquest llibre li has de posar moltes ganes alhora de llegir encara que no t’agradi i t’has de posa a la pell del personatge així d’una manera o altra experimentes una mica les sensacions que té en Fede i els altres .

Una de les altres opinions que he tingut sobre aquest llibre mentre  me’l llegia és que crec que és un llibre ni de difícil comprensió, ni de fàcil comprensió, però qui se’l llegeixi que vagi una mica a poc a poc perquè hi ha moltes paraules que costen d’entendre perquè no sabia el significat i són un bon grapat i ara  estic contenta de saber-les perquè les podré fer servi i explicar-li a qui no les sàpiga.

Aquest llibre m’ha ensenyat      que si no tens diners no robis , perquè et sentiràs molt malament cada vegada que vegis la víctima i  que si no arribes el preu d’allò que et vols comprar t’hauràs d’esperar fins que hagis aconseguit tots i cadascun dels diners i per aconseguir-los hauràs de treballa fort i de valent i si fa falta fer hores extres doncs fes-les sempre hi quan sàpigues fer servir els diners , perquè si no els saps fer servir hauràs de demanar el doble d’ajuda de la que ja has demanat. També m’ha ensenyat a saber que si necessites qualsevulla cosa que demanis ajuda ja sigui per diners o no , perquè sempre va bé tenir alguna persona que ens doni un cop de mà , ara després li hauries de tornar el favor per tal de que  no hi hagi gelosia ni hi hagi malentesos.

Però malgrat tot sempre hi ha d’haver alguna cosa d’alguna part del llibre que t’agrada  doncs a mi resulta que aquest llibre bàsicament no hi hagut quais res que m’agradés , podria dir que el que m’agrada’t més d’aquest llibre és el volum de vocabulari nou que he après que espero que més endavant o fins i tot ara em pugui servi per alguna cosa .

El resum del llibre que hi ha a la contra portada trobo que esta molt esquematitzat ja que ens situa a l’època en que van passa aquests fets que són reals i ens explica molt ,molt curt tot el llibre.

També en el llibre hi relacionen el segrest del president de COFINSA d’aquella època mobilitzat pels militant d’ETA i de TERRA LLIURE i el relacionen amb l’exdetectiu Toni Butxana  precisament trobo que aquesta part del llibre sobra ja que jo no acabo de relaciona aquest cas amb el del robatori del comissari Garcia. Que finalment en Toni Butxana és qui troba el delinqüent .

Alba Puig Boada

                                                                   4rt  ESO  a





LA FOSCOR

11 01 2009

Marianne Curley, 2004

RESUM :

 

Dotze mesos després que matessin en Marduke, la deessa del Caos Lathenia va a buscar a en Marduke a l’altre món, per tornar-lo a la vida. La Isabel , l´Ethan i l´Arkarian són uns dels Guardians que van al passat per evitar problemes o catàstrofes en el present, però no son els únics, per què l´Ordre vol controlar el passat per als seus beneficis malvats. Després de tornar d’una missió Isabel i Arkarian , ell és segrestat per l´Ordre i portat al món on esta Lathenia i torturat perquè li donés informació que ell no estava disposat a donar , Lathenia encara no el vol matar, i ordena tancar-lo al temple de la illa d’Obsidiana. Isabel i Ethan intenten parlar amb el líder de la Guàrdia ,Lorian però ell se nega a obrir una fisura per anar a l´ altre mòn i solament ho pot fer un immortal com Lorian. La Isabel ,Ethan i Matt busquen a Lord Penbardin perquè diu, que hi ha una altra manera d’entrar a l’altre món. Mitjançant una invocació, els tres arriben al lloc que es molt fosc i tenebrós descobreixen que Arkarian esta tancat a la illa i superen proves fins arribar al temple Isabel guareix a l Arkarian, després apareix Lathenia però es transporten a temps i quan tornen els fan un judici per haver desobeït les ordres, que en veritat era una prova i Arkarian vol renunciar al do de no envellir per estar amb Isabel, però Lorian decideix donar-li a Isabel el mateix do.

VALORACIÓ:

És un llibre de suspens i d’aventura que és molt interessant i que si es comença a llegir t’enganxarà fins al final.

Aquesta és la segona part de la trilogia i és un llibre fascinant amb una trama bastant elaborada , uns personatges que van evolucionant al llarg de la història tant físicament com psicològicament, uns escenaris molt variats i detallats amb uns antagonistes que estan a la altura, un desenllaç inesperat i fantàstic, molta imaginació i al final et deixarà amb les ganes de saber què passarà en l’últim llibre de la trilogia. És interessant com esta dividit el llibre, en capítols alternant els dos protagonistes principals en primera persona així podem saber com és sent cadascú i el què fan

en els diversos llocs on estan. Aquest llibre tan fantàstic es mereix un 8 sobre 10 de puntuació per que no és un llibre que en gaires moments m´hagi avorrit, sempre havia acció i intriga i en cap moment et treu les ganes de llegir, pel que m´ha agradat molt hi ha estat una història interessant i espero poder llegir la primera part per entendre més bé la història.

RECOMANACIÓ:

Aquest és un llibre que recomano a tota la gent que li agradi els llibres d’aventura i intriga especialment, i als que no també, perquè és una gran novel·la .Agradarà molt a la gent pel seu argument i personatges i li interessarà més si comencen pel primer llibre, així sabran de què va tot i els resultarà més emocionant. També el recomano a la gent que els agrada la història perquè els fets et traslladen a dates històriques, que els protagonistes intentaran arreglar per no canviar el futur. També als que els agradin els móns i éssers fantàstics perquè també surt en gran part de la història.

Pol Maurici Carrasco

4B





ALOMA

11 01 2009
Mercè Rodoreda, 1938






RESUM BREU DEL LLIBRE
La protagonista, Aloma, és una noia jove que viu amb en Joan, el seu
germà, la seva cunyada,l’Anna i el seu nebot, en Dani.
L’Aloma està molt trista ja que el seu germà més gran havia mort de manera
inesperada feia poc temps i ella no ho acabava d’assimilar del tot i
l’enyorava molt.
El germà de l’Anna, que és deia Robert havia de venir des d’Amèrica per
estar-se un temps amb ells.
Aloma quan el va veure se'nva enamorar i des d’aquell dia feia el
possible per estar sempre amb ell. Les coses van canviar una mica, ja que
el seu nebot és va posar malalt.
Un dia van anar en Robert i l’Aloma al cinema i quan tornaven cap a casa
és van fer un petó, i això va canviar molt les coses entre ells dos.
Poc temps desprès l’Anna i en Dani van marxar a la muntanya per veure si
el nen millorava, però no va ser així i poc temps desprès va morir.
Durant el temps que la seva cunyada i el seu nebot van marxar, l’Aloma és
va quedar embarassada i quan li va dir a l’Anna, no s’ho va prendre gaire
bé, perquè sabia que el nen era del seu germà i ell ara s’han havia
d’anar lluny perquè no podien pagar la hipoteca i s'havien de vendre la
casa.
L’Aloma va decidir emprendre la seva vida lluny del seu germà, la seva
cunyada i el que és més important, lluny d’en Robert.
 VALORACIÓ PERSONAL
Mercè Rodoreda, té una manera molt personal d’escriure les seves novel·les
i a mi particularment m’agrada molt. L’estructura m’ha recordat una mica a
la de la Plaça del Diamant que també ha escrit ella.
Aquest llibre és un dels millors llibres que he llegit, encara que és una
mica gruixut, m’ha semblat molt interessant, fàcil d’entendre i ràpid de
llegir, ja que quan comences no pots parar de llegir. És un llibre
d’emoció constant, sempre tens ganes de saber que passarà desprès i tot i
que és una història bastant trista, com moltes les d’aquesta autora , té
la seva emoció i la seva intriga. També vull destacar del llibre la manera
en que està narrat, en el llibre Mercè Rodoreda i fa aparèixer un narrador
extern i això des del meu punt de vista és més pràctic de llegir que no
pas un diàleg, potser no es tant enrevessat.
La història ens mostra l’amor entre una noia jove i un home ja gran i això
a ells dos els comporta una mena de mal de cap, ja que la seva família
no ho sap i saben que quan els hi diguin no hi estaran d’acord. Per altra
banda la història és molt trista, perquè hi ha moltes morts, primer la
del germà més gran, la del pare no l’esmenten però és pot sobreentendre i
després ja cap al final és mor en Daniel, el seu nebot, també tot el tema
de la hipoteca i que és veuen obligats a vendre la casa.
La veritat hi ha moltes emocions dins d’aquesta història, bones i dolentes
també, però jo crec que tenen molt més joc les dolentes.
A part d’aquests petits detalls ha estat una història que m’ha agradat
moltíssim i no em faria res tornar-la a llegir les vegades que
convingués.
RECOMANACIÓ
Com ja he dit abans és un llibre que realment m’ha agradar molt i jo el
recomano a tothom a qui li agradi llegir i tingui ganes de passar una bona
estona i endur-se’n una bona experiència. No només recomano aquest llibre
en concret, sinó tots els que ha escrit Mercè Rodoreda, ja que era una
escriptora exemplar, o això és el que jo crec. I les seves narracions ens
fan entendre moltes coses de la vida que a vegades ens les mirem des de
fora i només sabem criticar-les.
És un llibre llarg i a qui no li agradi llegir se li farà molt pesat, però
a mi no és  que m’entusiasmi llegir i aquest llibre se m'ha fet curt
i tot.
Cal tenir en compte que normalment als nois els agraden més els
llibres de fantasia, acció, de guerres i per això jo el recomano més a les
noies, tot i que crec que el llibre el pot llegir qualsevol persona, sigui
petita o gran, perquè el text és pot entendre sense problemes.

Ruth Puig i Arnau
4rt A




LA BOGERIA

11 01 2009

Narcís Oller, 1899

Resum

El narrador i l’Armengol es dirigeixen al bar de les Delícies a buscar a en Serrallonga, que sempre hi era allà. Comencen a parlar de la política, i en Serrallonga com que aquest tema li agrada des de sempre comença a parlar d’una manera molt bruta i fent enrenou fins que entren els mossos i el detenen durant un temps.

El narrador i l’Armengol s’assabenten que el pare d’en Serrallonga és mort, i pensen que la causa de la mort podria ser perquè el seu fill estava empresonat. Més tard, es troben amb en Giberga, el metge, i aquest els hi diu que el pare d’en Serrallonga era boig, i que els fills van heretar la seva bogeria. El narrador i l’Armengol no es creuen res de les paraules del metge.

El narrador i l’Armengol decideixen anar a Vilaniu a veure a en Serrallonga si el trobaven o sinó conèixer les seves germanes. Anaven vestits de caçadors i entraren a dins de la casa perquè van trobar la porta oberta, i les germanes es van espantar i van pensar que era lladres. Quan es va arreglar el malentès, varen conversar sobre en Serrallonga, però no l’havien vist.

Quatre anys després, es tornen a trobar: l’Armengol, el narrador i el Serrallonga. En Daniel Serrallonga explicà que es casava, que va conèixer al general Prim en persona… lo que li va succeir durant aquells anys. Aquella mateixa nit, el narrador es trobà en Giberga, i aquest, li va dir que en Serrallonga cada vegada estava més boig, i que ja no suportava les dones.

El narrador es casà amb la Matildeta i era molt feliç. No va saber res més d’en Serrallonga, fins que un dia, després de sis anys, en Serrallonga el visità per explicar-li que va perdre el plet del judici contra les seves germanes, sobre el testament que deixà el seu pare. I un altre cop va desaparèixer durant un temps. El narrador es donava compte de la bogeria del seu amic.

Després de dos anys, l’Armengol visita al narrador i passejant pel parc li explica, que la muller d’en Serrallonga, li va explicar que es volia divorciar perquè era maltractada. Mentre donaven el volt, es troben amb un home boig i que parlava sol. Era en Serrallonga. El varen portar al manicomi. I quan no feia ni tres mesos que estava tancat, els arriba la notícia que en Serrallonga ja havia mort.

VALORACIÓ

Aquest llibre personalment m’ha agradat molt. Encara que sigui un llibre d’un nivell més alt, l’he pogut entendre, perquè el llenguatge que utilitza és fàcil de llegir, les descripcions de personatges o alguns llocs són senzills i sense masses adjectius.

És un llibre ràpid de llegir, perquè només consta de nou capítols i són curts.

El final no m’he l’esperava, ja que ha sigut tràgic i no m’ho imaginava, però aquest fet m’agrada’t, ja que no ha sigut el típic final feliç.

Seguidament, els noms dels personatges són fàcils de recordar, ja que els noms principals es van repetint al llarg de la història, i no són gaires els que surten. No se citen massa noms de llocs, només el bar que es diu “El cafè de les Delícies”, o “Vilaniu”: on viuen les germanes d’en Serrallonga.

Finalment, aquest llibre ha sigut una lectura molt útil, ja que l’autor és basa en l’estat mental d’una persona, en aquest cas d’una persona que ha heretat la bogeria del seu pare i també la influència del medi que l’envolta.

RECOMANACIÓ

Recomanaria aquest llibre a qualsevol persona. És un llibre molt interessant que no t’imagines el final fins que ocorre. El tema: la bogeria, es va desenvolupant durant la història. El narrador mentre va explicant la vida d’en Serrallonga, ja te n’adones que el protagonista és una persona boja, respecte els actes que va fent.

El llenguatge com he valorat, no es gens difícil,  utilitza un llenguatge senzill i quotidià.

MOHAMED KHROUROUCH





EL TREN DE LES 4.50

11 01 2009

Agatha Christie, 1998

RESUM

 

Un dia proper a les festes de Nadal, Mrs.McGillicuddy, agafa un tren per anar a veure a la seva amiga Miss. Marple, que viu a  Milchester , una població propera a Londres.

Mentre descansa en el compartiment del seu vagó, després d’una esgotadora tarda de compres a la ciutat, presència en un tren paral·lel al seu, com un home d’esquena a ella, escanya fins a matar una dona.

El primer que fa és explicar-ho al revisor, amb tot detall i nerviosament, però l’home no queda massa convençut del relat. Qui se la creu, és la seva amiga Jane Marple, i juntes decidiexen explicar-ho tot a la policia, qui investiga, sense trobar cap pista, ni el cadàver de la dona morta, i donen el cas per tancat.

Però Miss Marple es queda intranquil·la i decideix investigar el cas pel seu compte, arribant a la suposició que el cos, va ser llançat des del tren als afores de la població de Brackhampton, aprofitant la disminució de velocitat, al arribar a un revolt, de terreny pronunciat.

La senyoreta Marple, decideix comptar amb la col·laboració d’una altra persona, perquè investigui sobre el terreny, ja que la seva edat no li permet fer-ho tota sola: la Lucy Eyelesbarrow.

La Lucy és una noia jove, treballadora, molt intel·ligent i amb molt bones referències i reputació, que es dedica a fer d’ assistenta en algunes cases, per un temps curt.

Per això no li costa gens, entrar a treballar a casa de la família Crackenthorpe, a la propietat dels quals Mis Marple sospita que va ser llençat el cadàver.

Dia rere dia i en el seu temps lliure, la Lucy es dedica a inspeccionar el terreny de la gran finca de Rutherford Hall, per trobar alguna pista, al mateix temps que va coneixent tots els membres de la gran família que es troben reunits a la casa, en motiu de les festes de Nadal.

Un dia descobreix en un graner abandonat propietat de la família i annex a la casa, un sarcòfag antic, i dins, el cos d’una dona morta que coincideix amb la descripció de Mrs.McGillicuddy.

Aparentment, la família desconeix la presència de la dona morta i la seva identitat, i els sorprèn , encara que se sospita que podria ser la Martine, una noia francesa que havia de casar-se amb el germà gran de la família, el qual va morir a la Segona Guerra Mundial.

Amb aquesta circumstància, tot apunta a que l’assassí és un membre de la família, que podria tenir com a mòbil del crim l’ interès econòmic , ja que l’ existència de la Martine i un suposat fill, podria alterar les herències, reduint-les.

La família consta del vell Crackenthorpe i els seus fills: l’Emma, soltera, que viu permanentment amb el seu pare, i que té com a home de confiança el doctor Quimper qui visita sovint el vell.

En Cedric, un pintor bohemi que viu a Eivissa, i que no té gaire patrimoni.

En Harold que sembla un ric home de negocis, però que en veritat està passant un mal moment.

L’ Alfred, sempre ficat en negocis negres, dels que no treu cap benefici.

Per la casa també  hi ronden el fill de l’Edith, una germana morta, i el que va ser el seu marit.

Miss Marple i Lucy ho tenen difícil, ja que tots els membres de la família tenen algun motiu per cometre el crim, i una bona coartada.

Una nit, després del exquisit sopar que havia preparat la Lucy, tots els familiars, es van trobar malament, i va acudir el doctor Quimper, qui va determinar, que hi havia dosis  d’arsènic en el menjar.

L’ Alfred va morir i al cap de dos dies també en Harold, quan ja tenia l’ alta mèdica.

Un matí va presentar-se sobtadament a Rutherford Hall, una dona molt elegant i ben vestida, que afirmava ser la Martine Dubois, la dona amb qui s’ havia de casar el germà gran, i que era la mare de l’ amic íntim del nét del vell Crakenthorpe.

Per tant s’ havia de saber qui era la vertadera víctima, encara que la senyoreta Marple creia que el responsable era algú relacionat amb Rutherford Hall.

Miss Marple, tenint un pla, decideix presentar-se a la casa, per prendre el te i menjar els entrepans preparats per la Lucy, amb Mrs.McGillicuddy .

A mig berenar, Miss Marple fingeix ennuegar-se, i el doctor Quimper acudeix a ajudar-la, de manera que la seva amiga al entrar a la sala, veu que l’esquena del doctor, és idèntica  a la de l’assassí del tren, i el descobreixen.

Sorprenentment, el que va motivar al doctor a cometre el crim, va ser el seu interès per casar-se amb l’ Emma Crackenthorpe, pensant que així es beneficiaria dels seus diners. Però no podia casar-se amb ella perquè encara tenia dona, i aquesta no li volia donar el divorci, encara que vivien separats des de feia molt temps, pel que la va fer desaparèixer.

Miss Marple, satisfeta d’ haver resolt un cas més, torna a la seva tranquil·la casa de Milchester.

 

VALORACIÓ

 

 

He disfrutat moltíssim de la lectura d aquest llibre.

Havia sentit a parlar molt d’ aquesta autora, i sabia que l’han anomenat reina del misteri, i penso que no serà l’últim llibre d’ella que llegeixi.

Quan vaig començar a llegir aquesta novel·la, no m’imaginava que entraria tant en el món creat per l’autora, fins al punt de sentir-me com un personatge més en la història.

M’ ha cridat molt l’atenció, com una velleta tant tranquil·la com Miss Marple, que viu apartada del món, en un poble on mai passa res, dedicada només a pendre el té, cuidar el seu jardinet i visitar les seves amistats, pot tenir una ment tant inquieta i desperta.

Això es deu a que és una persona molt observadora, que al llarg del temps ha conegut a molta gent amb comportaments molts diferents davant una mateixa situació.

Per tant, ha anat recollint experiències de vides de persones, i això li ha donat una gran saviesa sobre el comportament humà.

També m’ha sorprès molt la capacitat de l’autora per crear diferents sospitosos, tots amb un motiu, una coartada, i un aparent pla.

Quan et penses que ja saps qui és el culpable, saps les seves raons per cometre el crim, i totes les peces encaixen, alguna visita inesperada o alguna informació nova, fan que hagis de pensar-t’ho una altra vegada.

Tot i que l’acció transcorre al mitjans del segle XX, la trama és molt actual, ja que dels temes que tracta (passions, herències, assassinats…) se’n continua parlant i escrivint actualment.

Crec que llegir les novel·les intrigants d’aquesta autora és millor que fer jeroglífics o mots encreuats, ja que s’amplia vocabulari, coneixes un altre món, i es manté la ment inquieta i desperta.

 

RECOMANACIÓ

  

Crec que aquest llibre va dirigit a tota mena de públic. Tant aquells que els agradin

les aventures, com el misteri o la intriga.

No és una novel·la difícil d’entendre, però hi ha molts embolics familiars i molts personatges, cadascú amb una manera de ser diferent..

L’autora també escriu molta informació addicional, amb la intenció que el pensament del lector faci les seves suposicions, que després ben segur que no tindran res a veure amb el desenllaç que l’escriptora ha preparat.

Per tant, no el recomano a aquells que els agradin el llibres senzills, clars i directes.

No és difícil de creure que els seus relats hagin estat traduïts a tantes llengües, i que fins i tot alguns hagin arribat al cinema o a la televisió, ja que Agatha Christie és la reina de les novel·les de suspens.

CRISTINA PAVICEVIC

4t. d’ESO B





Tendra és la nit

11 01 2009

Sílvia Manzana, 1998

RESUM:

És una noia o més aviat senyora casada i amb fills. Està cansada de la seva vida, el fet de que cada dia quan s’aixeca és el mateix sempre. Necessita poder tenir una vida moguda que les coses que li passin siguin divertides i que sobretot no tingui una rutina cada dia. Un dia comença a somiar com li agradaria que fos la seva vida, una vida com ella vol amb un home que l’estimi i la faci sentir viva. I el més interessant que li passa és que a mesura que va somiant i que va imaginant tot els seus somnis es començen a complir.

VALORACIÓ:

Aquesta novel·la no m’ha acabat d’agradar gaire. Al principi em costava enganxar-me al llibre perquè comença explicant un dia com esmorzen els seus fills i com vesteixen i si ja de bon principi no t’agrada el llibre et costa seguir-lo. Encara que sigui curt me l’he llegit dues vegades per poder entendre’l més o menys bé. Trobo que és massa de fantasia i no de realitat, pel meu gust que m’agraden més els llibres d’acció i de misteri em pensava que per el títol seria més d’intriga… Però encara que tot això que he explicat sigui negatiu, també el llibre intenta explicar que moltes persones estan enganxades a una rutina diària i que necessiten ser altres persones o ser lliures de cada dia al aixecar-se sentir el mateix veure el mateix i fer el mateix per això explica el que li passa en aquesta senyora. A part de la rutina també diu que amb el seu marit sempre són discussions o que ja ni això i moltes persones necessiten una vida nova i sobretot canviar amb les persones que vas si no hi estàs a gust. En global el llibre no m’ha acabat de convèncer i m’ha costat molt entendre de veritat el seu significat.

RECOMANACIÓ:

No recomano el llibre a les persones que els agradin més d’intriga o de misteri com a mi. Li recomano a una persona que li agradi més de fantasia i amor. Però també estaria bé que el llegís tothom ja que és un llibre que explica situacions de un tan % molt elevat en la població i també per que se n’adonin de la situació de moltes persones que poder des de fora en l’aspecte físic no es nota però per dins aquestes persones necessiten una vida nova i no estan bé. I afegint també ho recomano a les persones imaginaires i que el hi agrada somiar en el que no tenen.

Atzavara Román Jubany
4ESO B

TENDRA ÉS LA NIT

 

La història tracta sobre la Kathleen, una dona casada amb un home prestigiós i adinerat i amb dos fills. La vida de la kathleen comenta a canviar quan en George li agafa un atac de ira i la pega. La Kathleen al sentir-se sola i maltractada pel seu marit, es comenta a imaginar una vida on l’home somiat la rescata del seu absurd quotidià i la fa feliç.

En George durant diversos anys segueix maltractant a la Kathleen fins que un dia en la baralla es veu implicat un dels fills. A partir de llavors la Kathleen demana el divorci, el seu marit accepta sense discutir. En els seus somnis li continua apareixent aquell home tan perfecte, comença a pensar que s’està tornant boja i li pregunta que si és real. Ell li respon amb l’adreça d’on viu.

La kathleen no s’ho creu del tot què està fent, però agafa les maletes i els fills i s’en va de viatge a buscar-lo . Va a la universitat on ell li ha dit que treballa i allà la secretaria li dona la seva adreça exacte. Ella encara al·lucinant del que passava, arriba a aquella casa.

Just davant del mar veu de peu un home, si acosta i cada vegada s’adona més de que és l’home que tant havia somiat. Ell al girar-se-li li somriu i li diu que portava molt de temps esperant-la.

 

 

Ha sigut una novel·la que m’ha encantat. La manera d’explicar-ho ho feia molt intrigant, i alhora els capítols breus feia que no es fes pesat. És una història que tracta sobre el maltractament i sobre l’amor.

 

Sandra Torras





Projecte Kenya

11 01 2009

Jordi Varela, 1995

RESUM DEL LLIBRE

 

L’Anna és una noia que ajuda a totes aquelles persones que pot,  com per exemple al seu amic Jaume que per raons familiars no es va matricular en cap institut i ella amb l’ajut del seu pare ho aconsegueix. També arriba a treure de la presó a l’Oriol, un noi insubmís del nou institut del seu amic Jaume. L’amor per l’Anna ha sigut una mica difícil, ja que primer surt amb “l’ex” de la seva millor amiga, que és molt gelós i no li deixa viure la seva vida, i un cop ho deixa amb ell està amb un noi de cinc o sis anys més gran que ella però resultarà ser un poca-solta, perquè ja estava promès. Amb la seva millor amiga Núria decideixen anar algun lloc d’aquest estranys a passar aventures i conèixer nous animals, ja que és la dèria de la Núria. Un cop ja han decidit l’agència i el lloc on volen anar i ja estan preparades per marxar, els de l’agència els diuen que han de portat a uns kenyans a certs llocs del seu país. I per això acaben a la presó per tràfic il·legal d’immigrants amb el pare de l’Anna.  Amb la sort que els declaren innocents i tot torna a la normalitat.

1.    VALORACIÓ PERSONAL

 

A mi aquest llibre m’ha sorprès. Però positivament, en realitat jo d’aquest llibre m’esperava menys. Però la manera de parlar de tots aquests temes, i de lligar-los està molt bé. Una de les coses que m’ha agradat ha sigut la manera com parla tot això de l‘amor de l’Anna, per exemple el primer cop que diu que s’enamora, m’he sentit una mica identificada, perquè no és amor el que sent per aquella persona, sinó la sensació de voler estar amb ell, però un cop comença tenir el gelos, és com si tot aquell amor que deia que tenia s’esfumés, en canvi el segon enamorament que té és molt més diferent, es podria dir que una mica més madur, tot i que quan el noi li va dir que s’havia de casar al cap d’una setmana em va sorprendre molt, i en realitat això és el que més m’ha agradat del llibre, que moltes coses no són com te les esperes. En canvi el que menys m’ha agradat del llibre és quan comença a parlar de les depressions del pare, quan perd tota la confiança dels seus superiors i li donen altres càrrecs, no ho sé però penso que sense aquesta informació el llibre hagués tingut el mateix sentit, i que pot ser li hauria donat més importància a coses que no li ha donat tanta; com per exemple l’accident d’en Martí i la Maite penso que si diu que eren tan amics li hauria d’haver donat una mica més d’importància.

Sobre el tema central del llibre, que és el projecte de l’Anna i la Núria per marxar a un país estranger, penso que està bastant bé. Perquè explica com s’han d’espavilar per aconseguir els diners sense que se n’adonin els seus peres, i com s’espavilen a buscar tota la informació que necessiten, fins hi tot li demanen opinió al seu tutor que no calla mai, i que ja els hi havia fumut un parell d’actes, perquè no calla mai i tothom al sentir-lo més de cinc minuts es començava a picar i era un desastre. I penso que el final està molt ben trobat, perquè per exemple jo m’esperava el típic final feliç que les dues marxen i s’ho passes d’allò més bé, en canvi no m’hagués pensat mai que amb tot el que van treballar per poder marxar tres mesos de vacances per fer el que realment els agrada acabessin a la comissaria amb el pare de l’Anna implicat. Com ja he dit aquest llibre personalment m’ha agradat molt.

.RECOMANACIÓ

 

Jo aquest llibre el recomanaria a totes aquelles persones que li agraden tots aquests temes d’amor, els temes de l’amistat i sobretot a qui li agradi la justícia. Jo trobo que aquest llibre té una mica de tot i que potser li agradaria a molta gent perquè si no t’interessa la part d’amor pot ser si tota aquella on la Núria i l’Anna preparen el viatge i es troben amb tots aquests impediments. Però no el recomanaria a les persones que els agradin els llibres d’intriga i emocions, perquè aquest llibre diu coses que no t’esperes, però no es pot considerar un llibre d’aventures ni d’intriga. Per això només diria que aquest llibre és per a totes aquelles persones que els interessi la vida d’uns quants adolescents que no poden complir el seu somni, per diferents motius.

Claudia Arboleas Sanchez 4t B

Valoració:

M’ha agradat força. Els primers cinc capítols se m’han fet molt pesats ja que només parla dels instituts i les manifestacions. Però a partir de el cinquè capítol és torna molt interessant, perquè crec que es reflecteix més com és ella, o sigui, la seva personalitat. Penso que l’Anna és una noia molt normal i atrevida, però a la vegada una mica ingènua i innocent.  

El projecte a Kenya, amb la Núria, és la idea principal de la novel·la ja que és com l’autor ha anomenat el llibre. Però crec que és deixa una mica de banda, és a dir, dóna més importància altres temes de la vida personal i privada de l’Anna que a la idea principal. I això penso que està bé, perquè seria molt avorrit i simple si només s’expliqués lo del projecte Kenya.

En conclusió, m’ha agradat. Sobretot el final, si li hagués de posar una nota de l’u al deu li posaria un set, ja que el resum que vaig llegir de la persona que l’havia tingut anteriorment, segons la manera com el resumia, semblava molt més interessant i divertit.

Resum:

L’Anna, la protagonista, és una noia molt atrevida. La novel·la comença quan l’Anna i els seus companys comencen batxillerat. En Jaume, un amic seu, no ha estat registrat a l’institut de l’Anna per problemes personals. Aquesta fa tot el possible per fer-lo entrar a l’institut Lluís Borinot, per els amics que el seu pare té a l’Ajuntament però al final ell aconsegueix plaça a un altre institut. Al cap de poc temps els dos instituts fan una manifestació on també hi implicant el pare de l’Anna , en Josep Admetller, que acaba ferit, els companys de l’Anna i en Jaume i el tutor d’aquesta, l’Al·leví Ortiga. També explica com ella comença a sortir amb en Jaume i com amb la seva millor amiga, la Núria, que també és la ex d’en Jaume volen fer un viatge d’aventures a Kenya, per això la Núria i l’Anna treballen tant com poden. En uns dels treballs que fan l’Anna coneix un noi amb qui perd la virginitat, en Claudi, al final resultat que aquest noi s’està apunt de casar i ella s’enfada molt, la seva amiga per distreure-la fa tirar endavant el projecte del viatge i això acaba molt malament, ja que la companya amb qui han firmat un contracte els enganya perquè  facin un tràfic il·legal de gent de Kenya i el final elles  són arrestades per la policia però el final tot se soluciona. La novel·la s’acaba amb l’aniversari dels 18 de l’Anna i amb les desganes de les dues noies de fer un viatge d’aventures.

Recomanació:

Aquest llibre el recomano a totes les persones que els agradin els temes polítics i al mateix temps, les aventures d’una noia adolescent.

Encara que no m’hagi agradat tant com l’altre llibre que vaig llegir anteriorment, el recomano i crec que a molta gent li pot agradar ja que, com a mi, una part els agradarà i l’altra no.

Penso  que és un llibre fàcil d’entendre i que ha persones de totes les edats, els pot agradar; a els adolescents, que s’hi poden veure reflectits, als que els hi falti poc per ser adolescents també, per veure els problemes d’aquets avui en dia i també a la gent gran per conèixer com actuen i perquè els joves d’aquesta edat.

En conclusió aquest llibre el recomano per gent que vulgui conèixer el que envolta els joves. 

 

 

                                                                                                          Judit Sala