DANIEL I LES BRUIXES SALVATGES

12 01 2009

Gabriel Manila, 2003

DANIEL I LES BRUIXES SALVATGES

Aquest llibre parla sobre la història d’un  jove que està condemnat a morir,  però abans ell vol contar una breu història de la seva vida. Daniel es preguntava com era la seva mare perquè no arribà a conèixer-la ell pensava que devia ésser molt jove i pobra, i potser tenia els ulls del mateix color que els seus verds i blaus, ell mai no havia sentit parlar d’ella perquè no havia arribat a relacionar-se amb ningú que l’hagués coneguda amb els anys, el jove va saber que la seva mare el deixà abandonat quan el era molt petit a la porta d’una església aquell vespre, era la vigília de Nadal i un Home el va trobar que era més pelat que una roca un captaire que recorria els portals de les esglésies però al dia següent l’Home el portà a un mercader de sedes  el senyor Pere – Antoni, que tenia una esposa estèril obsessionada per tenir un fill que mai no arribava. Ells estaven molt contents amb el seu fill, a pesar que el pare els deixava sols perquè viatjava molt per la mar però quan ell tornava el nen i la mare anaven a esperar-lo quan arribaven a casa ell les contava diverses històries dels viatges.

A en Daniel inesperadament aquell món del seus pares on ell va ser feliç es va extingir, nomes tenia sis anys quan succeïren els fets que canviaren de forma radical la seva vida. Un dia quan el jutge sortia de casa un desconegut l’assassinà a davant el portal, la notícia va córrer com el foc ningú sabia qui era aquell Home desconegut que s’havia prestat a cometre aquell homicidi i la gent deia que algun mercader l’havia portat i creien que el senyor Pere – Antoni l’havia portat i el van a condemnar d’encobridor i va morir en la presó, pocs dies després de la mort del pare de Daniel la seva mare va caure malalta i va morir nomes 14 dies desprès del seu espòs i Daniel es va quedar sol.

Quan Daniel va sentir tocar la mort amb els dits no estava trist, ni desesperat perquè estava segur que més enllà de la vida l’esperaven el senyor Ferrandor, i la reina de saba, i els seus pares així que Daniel morí pensant que algú contaria aquesta història.

RECOMANACIÓ

Aquest llibre està estructurat en 15 capítols i te unes cançonetes en prosa esta narrat en primera persona, és una obra interessant que parla i denuncia contra la pena de mort també parla de trobadors és un llibre que recomano a les per sones que volen llegir histories d’amor  i també és fantasiosa és un llibre que si el comences a llegir t’anima a acabar-lo perquè el final és diferent a com te’l pots imaginar quan comences, però té un capítol que és un poc avorrit i és un llibre que recomano per llegir-lo molt atentament.

Yenis Martínez

Anuncis




Així és la vida, Carlota

12 01 2009

Gemma Lienas, 1989

Resum del llibre.

 

El llibre parla de la família, amics i amors.

La Carlota una noia de 14 anys li agradava en Ramon, que va tenir un accident de moto.

Un dia els pares els van explicar a la Carlota i el seu germà Marc, que havien decidit separar-se durant un temps, perquè ja no s’entenien gaire, i que la mare marxaria de casa, no els i agradava la idea però ja s’anirien acostumant. La seva millor amiga la Mireia i uns altres companys l’anaven a visitar les tardes que podien, poc a poc anava evolucionant i recuperant la memòria, però a la Carlota no la reconeixia. Un dia van anar al cinema i va seure al costat d’en Jordi, que l’ajudarà a fer els deures, i que poc a poc li va agradant i es adonant que ja no li agrada en Ramon. A l’aniversari de la Carlota es van fer el primer peto amb en Jordi, però després arriben les vacances de Nadal i en Jordi se’n va el poble però li escriu cartes.

Valoració del llibre.

A mi aquest llibre m’ha semblat molt interessant i entretingut i poc avorrit, perquè ens explica coses que a qualsevol persona de la nostra edat ens ha pogut passar. Com per exemple la separació del pares que ho passes molt malament i no t’acostumes a viure amb un d’ells, o les baralles contínues amb el seu germà petit, o que creiem que estem enamorades d’un noi i després quan passa molt de temps i perds el contacte o creus que aquella persona no t’estima i t’ajuntes amb un altre noi que t’agrada, doncs deixes de pensar amb el noi que t’agradava abans i acabes enamorada del que estàs coneixent , també les trucades amb les amigues, que estàs mitja hora al telèfon parlant, o suspendre assignatures, i el primer dia que et ve la regla, etc.

A mi m’ha fet recordar moltes coses que m’han passat, és a dir m’he sentit identificada amb moltes cosses que explica, com les trucades amb la meva millor amiga que hem passo les hores parlant per telèfon i els meus pares s’emprenyen, o baralles amb el meu germà.

No m’ha semblat gens avorrit, perquè només de llegir el principi ja m’ha semblat que m’agradaria el llibre.

Recomanació del llibre

Jo crec que a molta gent li agradarà llegir aquest llibre, perquè apart de que és entretingut i interessant de llegir per sever com se sent la Carlota i no és gaire llarg i no és avorrit, la persona que el llegeixi es pot sentir identificada en molts aspectes, si algú s’enamora o els seus pares s’han separat li agradarà saber com ho viu ella. A la gent que no li agrada llegir històries d’amor o amistat o coses familiars li avorrirà molt, per això recomano a les persones que estiguin interessades més per el gènere d’amor o amistat.

Sara Arboleas

4rt Eso

<!–[if !mso]> st1\:*{behavior:url(#ieooui) } –>

VALORACIÓ

Aquest llibre és un dels pocs llibres que m’ha agradat molt, ja que aquesta autora explica la realitat molt ben detallada i ben explicada, jo penso que aquest llibre és mereix un 10 de puntuació perquè com ja he dit és un dels pocs llibres que m’ha encantat.

Moltes coses que li passen a la protagonista de aquest llibre, la Carlota , m’han pesat molts cops o fins i tot em podrien pesar en qualsevol moment.

Alguns moments és poden arribar a fer força pesats, perquè explica les coses molt repetitives, però m’agrada molt saber tot el que li passa a la Carlota i com intenta solucionar els seus problemes.

Jo penso que una persona és pot sentir molt malament i en certs moments ets capaç de fer coses que algun dia te’n penediràs, per això sempre has de intentar seguir endavant per poder solucionar els teus problemes tu mateixa i poder sentir-te bé i feliç, per això, jo penso que la Carlota sap afrontar la realitat molt bé, per tant se’n intenta sortir de tots els problemes que li passen al llarg d’aquest llibre, perquè no són pocs els problemes que li arriben a passar, i quant tens tanta mala sort, per sort, qualsevol cosa et fa sentir feliç.

 

RESUM

 

Així és la vida Carlota; tracta d’una noia, la Carlota de 14 anys, que pateix la separació dels seus pares, gràcies a una amiga, la Mireia que els seus pares també estan separats, l’ajuda a acceptar-ho, la seva mare es compra una casa molt vella i bruta però l’arregla i al final és converteix en una casa extraordinària.

Ella i el seu germà en Marc, viuen amb el seu pare al pis on han viscut sempre i de tant

en tant van a fer visites a la seva mare al principi però, se’ls i fa estrany, però després ja s’hi van acostumant.

Aquest no és l’únic problema que té la Carlota, ja que un amic seu del qual li agrada força està a l’hospital en estat de coma, quant per fi en Ramon, aconsegueix sortit del coma recorda gaire res de l’accident i coses que li havien passat abans,  no reconeix a la Carlota ni tant sols es recorda de com es deia.

Però mentre en Ramon era a l’hospital la Carlota es fixa amb un noi de la seva classe en Jordi, ell l’ajuda molt amb l’assignatura de llengua, que li va força malament.

El dia del seu aniversari, la Carlota fa una festa a casa de la seva mare i convida a força gent i un d’ells és en Jordi, fiquen música i ballen al jardí i en aquella tarda és va fer el seu primer peto amb en Jordi. Va ser un dels seus millors aniversaris, se’n adona que en Jordi li agrada força.

Després és va veient com a la Carlota li van molt millor les coses però ha de accepta que en aquesta vida no tot són flors, i que a vegades li pesaran coses que haurà d’assumir.

 

RECOMANACIÓ

 

Aquest llibre com he dit abans m’ha agradat molt, per suposat el recomanaria a la gent que no li agradi llegir gaire perquè a mi per exemple, no m’agrada llegir i aquest llibre m’ha encantat, també el recomanaria a aquelles persones que pensen que els problemes només els i passa a ells perquè la Carlota també té molts de problemes i jo penso que de tots se n’ensurt, i fa veure la realitat molt bé, jo aquest llibre el recomanaria a tota la gent, perquè és un gran llibre i val molt la pena llegir-lo.

 

Alba Ribas





UN ESTIU AMB L’ANNA

12 01 2009


Núria Pradas, 1996

RESUM DEL LLIBRE

Aquest llibre ens narra la història de l’Oriol un noi de 17 anys que ja s’havia organitzat l’estiu lluny de la seva mare, amb els amics, preparat per passar-s’ho més que genial …, però la seva mare el fa anar a Sant Pol, un petit poble costaner allunyat de tota diversió, segons el nostre protagonista, intenta fer canviar d’opinió a la seva mare i no passar tot el mes de juliol allà, però no ho aconsegueix… Al principi s’avorreix molt, però poc a poc va descobrint que en aquell petit poblet també hi ha vida, i comença a relacionar-se amb gent de la seva edat, gràcies a en Ramon un noi del seu mateix institut que no coneixia gaire, però que li serveix de gran ajuda per introduir-lo a la seva colla, la Marta, en Pep,  l’Anna …, tots són de la seva edat.

En Ramon és un noi extravertit, li encanta passar l’estiu a Sant Pol …, la Marta és una noia rossa, grassoneta, que li encanta menjar i riure …, en Pep és un noi corpulent, és molt de la broma, encara que a vegades resulta un pèl pesadet i l’Anna és una noia de cabells morenos i arrissats, que té uns ulls blaus com el mar, és molt simpàtica i l’Oriol en queda bocabadat en veure-la, no pel fet de ser una bellesa, sinó perquè aquella noia té alguna cosa que la fa especial per a ell.

Passen molts moments amb tota la colla i l’Anna i l’Oriol es van fent cada vegada més amics fins al moment de no només tenir una relació d’amistat,sinó d’alguna cosa més…, viuen també moments tensos i grans reconciliacions.

L’Oriol passa un estiu inoblidable allà a Sant Pol i recorda a la cada dia de la seva vida, ja que l’Anna ha estat el seu primer amor, un amor que sempre es recorda, però per desgracia amb qui no tornarà a estar mai més.

VALORACIÓ DEL LLIBRE

Aquest llibre m’ha agradat molt, he arribat a la conclusió que les relacions establertes entre els adolescents i els adults estan molt ben trobades i s’acosten molt a com són a la realitat.

També la manera com les amistats podem arribar a influir en una persona, ja que et fan fer coses que tu no vos o senzillament no t’agraden, però per fer-te el valent o el més important o per intentar demostrar alguna cosa que no ets ho fas, cosa que després té les seves conseqüències, però tanmateix les amistats o les parelles també poden influir de manera positiva en les opinions d’una persona, i poder al principi no ho vos acceptar, però després veus que tenen raó i que només volen el teu bé, ja que ets una persona important en la seva vida igual que ells ho són per tu, per tant, em de saber triar correctament les nostres relacions, i saber les conseqüències que poden a arribar a tenir les accions que desenvolupem a una determinada edat, ja que després patirem sobre el tema al llarg de la nostra vida. Crec que això a estat un gran tema, ja que no tan sols abraça al tema amorós de la joventut, sinó que també a altres problemes, com és el cas de l’alcohol.

Gràcies a aquest llibre moltes de les preguntes més comuns entre els joves, tenen una resposta.

RECOMANACIÓ DEL LLIBRE

M’agradaria molt que aquest llibre és llegís per més d’una persona, no perquè a mi m’hagi agradat especialment, sinó perquè crec que pot agradar a tothom de la meva edat o inclús majors i menors, ja que desenvolupa temes que ens interessen a tots, les relacions maternofilials, paternofilials, les relacions amb els amics … Tot un conjunt de relacions que resulten molt properes a nosaltres, al menys així és la manera com ho veig. Tampoc he trobat que al llarg del llibre es faci més pesat, com m’ha passat amb d’altres llibres, sinó que l’he trobat interessant de principi a final.

Mariona Carretero Molina

4rt ESO B

1.    RESUM DE L’ARGUMENT

 

Aquest llibre tracta de l’Oriol que viu amb la seva mare i que a l’estiu ella decideix anar a estiuejar a Sant Pol. El noi no li fa gràcia l’idea, però allà es troba amb un company d’institut que li presenta tota la seva colla. El noi s’enamora de l’Anna, una noia de la colla, i a ella també li agrada ell, comencem a sortir, les coses els van molt bé, la noia l’ajuda a superar molts dels seus problemes, estan molt units, ho fan per primera vegada…

Hi havia un noi de la colla, en Pep, que també li agradava l’Anna i sovint tenen fortes enganxades amb l’Oriol; a més sempre el deixava en ridícul perquè no bevia alcohol.

A l’agost, l’Oriol va a uns campaments que es fan als Aiguamolls de l’Empordà, allà fa molt bons amics, sobretot fa amistat amb un noi que es diu Roger. Quan el campament s’està apunt d’acabar i ell ja té unes ganes terribles de veure l’Anna, li arriben molt males notícies. L’Anna s’havia mort en un accident de trànsit quan anava amb moto amb en Pep.

A partir d’aquí l’Oriol agafa una gran depressió, té la sensació que ja res no te sentit i perd les ganes de sortir , d’estudiar, etc. Fins que un dia el truca en Roger per fer una trobada dels que havien anat a campaments, això l’ajuda a recordar els bons moments de l’estiu i a veure les coses d’una altra manera. A més, en Roger l’ànima molt i aconsegueix que parli amb en Pep. En Pep també estava molt deprimit , a més el noi havia quedat amb cadira de rodes desprès de l’accident. Els dos nois s’adonen que malgrat tot comparteixen moltes coses, i fan les paus.

L’Oriol aprèn a recordar els moments feliços d’aquell estiu amb l’Anna, que no podrà oblidar mai més.

 

2.    VALORACIÓ PERSONAL

 

A mi aquest llibre m’ha agradat bastant, és un llibre que es llegeix fàcilment i ràpid. Els personatges són de la nostra edat i utilitzant un vocabulari col·loquial, això ajuda a fer la lectura més lleugera i més creïble.

El que també m’ha agradat és que encara que l’historia es centres en l’estiu que passen a Sant Pol, també  ens expliqui l’Agost que passen tan l’Oriol com l’Anna quan ell se’n va de campaments i també la resta de l’any quan l’Oriol a d’aprendre a viure sense ella i a acceptar la seva mort.

Aquest llibre crec que ens vol dir, almenys des de la meva manera de veure-ho, que la vida s’ha de aprofitar el que es té mentre dura, i que s’ha de lluitar per solucionar les coses que et passin, però alhora si no hi ha rés a fer aprendre que la vida no sempre serà com la desitgem, però val la pena viure-la.

 

 

3.    RECOMANACIÓ

 

Recomano aquesta novel·la a aquelles persones que els agradi llegir històries realistes que parlen de relacions amoroses, de família i d’amics.

També recomanaria aquesta història a aquelles persones que sempre veuen el costat negatiu de les coses i no saben apreciar el bo. Perquè aquesta és una de les coses que l’Oriol aprèn de l’Anna: a ser positiu, afrontar els problemes i a aprofitar el que un té.

En general és un llibre que pot agradar a tothom, perquè encara que hi ha alguns moments dramàtics és un llibre d’experiències que poden passar-li a qualsevol, però alhora són boniques i especials.

 

Aina Gòmez Martí 4ESO-A

 

 





L’INFERN DE MARTA

12 01 2009

Pasqual Alapont, 2006

RESUM DEL LLIBRE

 

La Marta és una noia que després de molts anys sobreprotegida pels seus pares decideix que ja és hora de marxar del Vedat de Torrent a viure pel seu compte, i marxa amb la Carme i la Júlia, les seves dues millors amigues, totes tres se’n van a estudiar dret a la facultat de València. La Marta decideix independitzar-se, per oblidar-se d’en Marcel, el seu “ex”, estudiava belles arts però va marxar a viure a Amsterdam amb l’excusa que s’ofegava. La Marta, la Júlia, la Carme i Jofre, eren amics de sempre i un dels dies en què tots quatre havien quedat per fer una copa, en Jofre va presentar-los l’Héctor. Poc a poc l’Héctor va fer que la Marta estigués més pendent d’ell, la portava de passeig i es passaven hores parlant, fins que la Marta va deixar de recordar en Marcel per estimar l’Héctor. Una nit tots cinc van anar a la discoteca, les noies es van emportar a la Marta i quan l’Héctor va preguntar per què se l’emportaven, que havien vingut junts, la Carme li va dir que buscaven homes de veritat. Després d’uns quants whiskys l’Héctor ja una mica anat, va agafar a Marta i li va propagar una bufetada:

 –No volies sensacions fortes, puteta?–va dir arrossegant-la d’un costat a l’altre.

Des d’aquell dia la Carme i la Júlia van odiar profundament a l’Hèctor. La Marta no volia saber res d’ell li havia fet mal i no ho podia suportar. Fins que un dia ja farta, la Marta va agafar el telèfon i li va dir que no volia parlar amb ell, però l’Hèctor va insistir. Després de tot allò es comportava molt bé amb ella, encara així els gelos s’havien convertit en part de la relació, tenien moments que la insultava, la humiliava i fins i tot l’havia arribat a picar, fins que un dia la Carme i la Júlia van marxar de casa, perquè no aguantaven l’ambient ni el comportament d l’Héctor ja que havia vingut a viure amb elles. Quan la Marta anava a treballar i va veure que la vespa que li va comprar a l’Hèctor l’havia venuda va decidir quedar-se a casa i al no aguantar més li va dir a l’Héctor que la seva relació havia acabat, ell furiós va marxar però al dia següent quan la Marta es va despertar va trobar l’Hèctor. Va començar a picar a Marta el més fort que va poder i li va clavar una ganivetada a l’esquena amb la navalla que portava, però per sort entre el veí i els nois, van començar a picar a la porta perquè l’Hèctor obrís, la Carme va intentar obrir la porta però havien canviat el pany, així que van continuar donant cops a la porta. Hèctor cansat de sentir els cops va amagar a Marta ja mig morta a l’armari, al obrir els va dir que la sang de les mans era que estava netejant el peix, però les noies no se’l van creure i es van colar a la casa, van buscar a Marta i quan la van trobar la van agafar dient-li que ja tot havia passat, al moment ella va perdre el coneixement.

 

VALORACIÓ

Sincerament, al principi, més o menys acabat el primer capítol, vaig dir que no m’agradaria, que estava segura que no m’agradaria i no sabia per què, però a mesura que passava les pàgines, em va agradar més i més, l’he trobat un llibre molt interessant, i molt realista ja que és un cas que qui sap, potser ens pot arribar a passar a nosaltres, crec que en una història t’explica com seria la vida d’una noia maltractada, i jo crec que tampoc és tan fort com han pogut passar algunes noies, però encara així pot ajudar molt a veure com es la realitat, l’únic problema que hi he trobat és que és molt curt, m’agraden els llibres llargs perquè quan més llarg és, més ganes tens de acabar-lo, de saber com serà el final, però amb només 113 pàgines em vaig quedar amb les ganes que fos més llarg, en realitat el llibre en sí, té 160 pàgines, però a partir de la 114, és un llibre a part d’un home que es diu Vicente Garrido que explica La màscara de l’amor i és un llibre que parla de com reconèixer una dona maltractada, de què fer si ho ets, és com un llibre d’autoajuda

RECOMANACIÓ

 

Crec que és un llibre que val la pena ja que t’explica com és en part la vida real, una cosa que moltes persones desconeixen i que no saben, però encara així, és el món dia a dia i són coses que s’han d’assumir, encara que segurament a la majoria no ens agraden, sincerament és un llibre que val la pena llegir i que sobretot si aconsegueixes ficar-te a la pell de la protagonista, pot arribar a ser un llibre molt emocionant, però si no et van els llibres de fets reals i et va més la ciència ficció o coses així no te’l recomano. Però segons la meva opinió, és un llibre que val molt la pena.

Aida López