Els llops de la lluna roja

10 01 2009

RESUM

El llibre tracta sobre  una àvia que explica a algú l’aventura que va viure l’any 1939 a un mas de Berga. La historia ens parla de la Maria que viu amb els pares i l’avi, te tretze anys. Una tarda quan torna al mas amb el seu gos, un mastí dels Pirineus anomenat Filax, la persegueixen uns llops. Uns milicians que fugen, la salven quan la veuen. Quan torna al mas i  ho explica, a casa no la creuen: No hi ha soldats a les muntanyes i els llops van desaparèixer fa molt de temps –Li diuen. A partir d’aquí dues històries van paral·leles: una, la de la Maria que seguirà incansable, a través de les muntanyes i durant uns dies, al seu gos darrera la lloba en cel i, l’altra, l’arribada dels nacionals, al final de la guerra civil, que canviaria la vida de totes les masies. La Maria es converteix en cap de la llopada fins que es posa malalta prop de Ripoll, on la recull el soldat que havia estat enviat per matar-la i la torna a casa sana i salva.

VALORACIÓ

Començaré dient, que la meva primera impressió sobre el llibre era la d’un llibre avorrit i infantil, amb més ganes d’ensenyar que d’entretenir, destinat a un públic poc acostumat a la lectura i amb poques ganes de llegir. Realment, la impressió que tinc actualment del llibre ha canviat, però no del tot, ara m’explico.

Un cop acabada la lectura, puc dir que sí, és un llibre destinat al públic infantil, com a infantil em refereixo a nois i noies d’ESO, per tant, en aquest punt sí que puc dir que no em va impressionar en aquest aspecte. De totes maneres, és un llibre escrit de forma madura i coherent, on t’explica la forma de viure dels llops i la gent durant una de les etapes més fosques de la història del nostre país, que és la guerra civil espanyola.

També m’agrada perquè és un llibre on pots comprovar els sentiments de la gent en aquesta etapa, ja que pots veure com no tots els nacionals eren, per dir-ho d’alguna manera “dolents”. D’altra banda, els protagonistes, en part, d’aquesta novel·la, són els llops, que és el meu animal preferit i això per mi, el fa més atractiu per a mi.

RECOMANACIÓ

Recomano aquest llibre a tota aquella gent que se senti atreta per les novel·les dintre de l’àmbit històric de l’etapa de la guerra civil espanyola i a tota aquella gent que vulgui gaudir d’un llibre complet, interessant i llarg.

De totes maneres, recomano també que a tots aquells que els hi faci por agafar un llibre no s’hi acostin a aquest, ja que “Els llops de la Lluna Roja” és un llibre amb bastant matèria, un argument no molt complicat però extens,  ja que consta de 343 pàgines i no es un llibre per a gent no acostumada a la lectura.

Marc Mollà Perlas, 4t B

Anuncis




Així és la vida, Carlota

10 01 2009

Gemma Lienas,
1989


Gènere del llibre: Realista

Resum:

El llibre tracta d’una història d’una nena que es diu Carlota i explica la seva vida.

Explica la separació dels seus pares i ella està molt preocupada perquè no vol que canviï res, i també explica un accident que va tenir un amic seu, en Ramon que s’està recuperant de l’accident.

La Carlota se n’adona que la seva vida canviarà una mica amb aquestes situacions.

Valoració:

El llibre esta bé, no és com per llençar coets, però està bastant bé, la història podria ser una mica millor perquè s’intueix molts cops què passarà a la història.

És tot tan lògic que el llibre avorreix bastant, perquè és una historia simple amb moments divertits i amb moments no tan divertits però segueix sent

una historia avorrida i simple.

El llibre no és molt entretingut, hauria de tenir un mica més d’emoció en explicar la seva vida.

El que m’agrada del llibre és el realisme perquè jo vaig agafar aquest llibre justament perquè m’agraden les novel·les realistes però amb emoció o sigui que siguin més interessants, com la droga, la pobresa, la guerra, coses d’aquest estil.

El vaig agafar perquè com era realista…

Però el vaig començar a llegir i a la primera pàgina em vaig adonar que m’havia equivocat de llibre però li vaig donar un vot de confiança i el vaig seguir llegint fins que en arribar a la meitat del llibre estava desitjant de que el llibre acabés, perquè ja ho he dit.

Però bé, no tot serà dolent, no.

El que m’ha agradat de la història ha sigut al final, quan veu que hi ha llum al final del túnel, vull dir que per a ella l’etapa dolenta acaba i comença una etapa bona amb els regals dels reis del seus pares.

Recomanació:

El llibre en teoria, després de la meva valoració personal, no el l’hauria de recomanar, però si el recomano, el recomano per a gent que li agradi els llibres d’aquest estil, però tinc dos opinions sobre recomanar-lo o no.

El recomano per la base de la historia que es bona, i no el recomano perquè el llibre es avorrit i molt simple i també no el recomano perquè a la meitat o al principi del llibre ja t’avorreixes…ja dius, que el llibre és avorrit i el que també es molt bo del llibre és que la Carlota té altibaixos que això fa que el llibre sigui molt més emocionant però respecte a la meva valoració personal, el llibre no val ni un duro.

Edgar Pozas

<!–[if !mso]> st1\:*{behavior:url(#ieooui) } –>

RESUM DEL TEXT

 

Aquest llibre explica la història d’una nena de 14 anys que es diu Carlota. La Carlota és una nena normal, no és ni la més guapa ni la més lletja, ni la millor ni la pitjor.

La Carlota viu amb els seus pares i el seu germà Marc. La  Carlota va molt a l’hospital a veure en Ramon, un noi que ha tingut un accident de moto  i està en coma. La seva millor amiga la Berta l’acompanya perquè sap que a la Carlota li agrada en Marc.

Al passar un temps els seus pare li diuen que es volen separar. La mare marxarà de casa i es quedaran amb el pare. La història va de com ella i el seu germà es van adaptant a la seva nova vida. Al principi els costa però quan el seu pare aprèn a cuidar la casa i la seva mare es compra una casa i la restaura tota ,queda una casa perfecta per ells.

Per altra part la Carlota va freqüentment a l’hospital a veure en Marc. Passat un temps queda amb un noi que es diu Jordi. Queda durant un temps amb en Jordi per repassar català. Passat un temps es fan parella. Quan en Ramon desperts s’intenta lligar la Carlota a l’hospital i ella no es deixa besar perquè la nova cara del Marc després de l’accident li fa fàstic. Però la història acaba amb que ella surt amb en Jordi i que esta bé amb els seus pares.

QUÈ ET SEMBLA

 

A mi aquest llibre m’ha agradat molt perquè explica la visió d’una adolescent una mica mes jove que nosaltres. Narra molt problemes que gent de la nostra edat s’hi pot identificar. El llibre explica molt bé la separació dels pares, el amics de l’escola, les assignatures difícils…

Apart que els personatges com per exemple els seus pares, en Marc, la Berta… estan molt ben trobats. Jo aquest llibre el recomano a tothom perquè és un llibre fàcil i no molt llarg apart que el vocabulari i la història són molt simples.

Gerard Mus

RESUM:

Aquest llibre tracta d’una noia adolescent que té 14 anys que és diu Carlota, el seu germà Marc. Viu amb els seus pares, un dia els pares de la Carlota i d’en Marc els van comentar que havien decidit separar-se durant un període de temps, però ells saben que no tornara mai més, perquè la que marxaria de casa seria la mare, a viure a una casa no tan lluny, i no ell. Als seus fills no li agradava gaire bé la notícia però se havien d’anar acostumant-se.

A la Carlota li agrada un noi que és deia Ramon, un dia ell va tenir un accident de moto i ella quan va saber de la noticia, és va posar molt trista i sempre arribava de l’Hospital molt malament, però ell anava evolucionant mica en mica, la seva millora amiga Mireia i altres companys anaven amb ella a visitar a en Ramon però cada vegada Carlota s’anava oblidant d’ell, quan un dia, va quedar per anar d’excursió al cinema i va conèixer i veure al seu costat un noi que és diu Jordi, que s’adona conta que després d’un temps, sent alguna cosa més que una amistat a cap a ell i acaben sortint junts. Després de tot la Carlota va pensar que tot el que havia succeït es va quedar al passat, i ara començava un nou món al seu voltant de tot.

VALORACIÓ:

La meva valoració és que aquest llibre és que em va agradar molt, va ser un llibre molt interessant i entretingut, perquè hi ha a vegades llibres molt difícils d’entendre o avorrits inclosos, però aquest no, és diferent, perquè surten coses que en aquest món succeeix molt sovint.

És un llibre que sempre volia llegir, perquè hi havien persones que el havien llegit i que em van recomanar per llegir-lo, perquè era molt bonic.

La situació que el succeeix a la Carlota, en aquest llibre, li pot passar a qualsevol noia d’aquesta edat o a qualsevol persona, com per exemple: la situació de que un amic o el noi que t’agrada tingui un accident de moto o cotxe, que els teus pares es separin i et diguin que no saben per quant temps és, si és lògic que és definitiu, si un de ells marxa de casa.

RECOMANACIÓ:

Aquest llibre el recomano, perquè és fàcil d’entendre i al que el vol llegir-lo li agradarà molt, a persones que els agradi aquest tipus de llibres que és: d’amor, situacions familiars, amics,etc…

Les persones que llegiran aquest llibre, jo crec que és va sentir una mica identificades i algunes comparades, amb la situació que viu la Carlota amb el seu entorn, i d’aprendre d’algunes de les coses que passen en la realitat, perquè encara que aquesta columna no fos real o si no ho se, les coses que és narren són normal entre les persones i les famílies d’avui dia.

Gisella Yamil Olartes





El lleó

10 01 2009

Joseph Kessel, 2002

 

RESUM

El lleó es un llibre que ens parla d’un home que està de viatge a Kenya, i es troba en un safari de vacances on troba una noia molt petita que es diu Patrícia que l’acompanya pel safari, però aquesta noia vigila que en Jhon no entri en llocs on no pot anar, però mentre van passejant pel safari es fan molt amics. En Jhon coneix una dona que es diu Sybil que és una amiga de la Lise una antiga amiga de la Sybil, i aquesta li pregunta a nen Jhon que li expliqui com està la Lise però li respon que no són gaires amics i deixen de parla del tema. Més endavant coneix a en Bullit que és el pare de la Patrícia, al principi no es cauen bé però aconsegueixen ser bons amics. En Jhon i en Bullit van per diferents parts de Kenya vigilant que cap caçador furtiu matí alguna animal perquè en Bullit era el senyor del safari. Un dia en Bullit va trobar un lleó malferit i el va ajudar a cuidar-lo i la Patrícia que tenia un do pels animals se’n va fer molt amiga i aquest lleó es deia King, el lleó va acceptar ser amic seu i es van fer inesperables, la Patrícia se l’estimava molt, i van passant aventures. La Patrícia i en King es i podien entendre. Més endavant fan un viatge per diferents parts del territori Africà i van passant aventures, però el més important que passa en aquesta història és que hi ha un amor molt fort entre la Patrícia i en King. En Jhon n’aprendrà moltes coses de la Patrícia perquè aquesta li ensenyarà molts valors. Haurà d’enfrontar-se amb tribus africanes I caçadors furtius que volen matar els animals per treure beneficis, però en Bullit I en Jhon faran tot el possible per evitar una desgràcia.

VALORACIÓ

La primera cosa és que jo no sóc ningú per donar una valoració a un llibre perquè primerament no sóc ni escriptor ni un professional així doncs faré la valoració el millor que pugui.
El llibre que eh llegit m’ha agradat molt , perquè parla de molts valors com l’amistat, la responsabilitat etc…

Crec que és un llibre entretingut que quan estàs avorrit i no tens res a fer, al principi és molt avorrit però després el llibre t’ enganxa. No és un llibre d’acció ni de guerres que són el tipus de novel·les que m’agraden però penso que és un llibre molt bo. Està molt estructurat, els personatges i l’ambient on passen les cosses t’imagines que poden ser veritat. Al principi no em va agradar perquè es fa molt pesat però quan vas passant pagines te n’adones que el temps ha passat volant i això vol dir només una cosa: que el llibre es molt bo. El llibre és de dos generes d’aventura i d’amor, però principalment es més d’aventura, però hi ha parts on l’amor està molt ben escollit entre una persona i un lleó, que una amistat està per sobre de qualsevol cosa.

I aquesta és la meva valoració, per mi crec que és un dels millors llibres que hi pot haver aquest any a la classe de llengua catalana.

RECOMANACIÓ

Jo recomanaria el llibre ” El Lleó”, a la gent que li agrada llegir. Aquest llibre és molt entretingut, li agradarà més a les noies perquè ens parla d’amor. Jo vaig agafar aquest llibre perquè el títol era molt simple i volia veure a què es referia i no em vaig equivocar. El llibre té dos problemes per als joves lectors per dues raons, la primera és que el llibre és molt gros, per no us equivoqueu perquè pot semblar llarg però es passa molt ràpid i la segona raó és que el títol a molta gent li pot semblar infantil però s’equivoca. Jo crec que vaig fer bé triant aquest llibre, i si la gent gafa aquest llibre no s’equivocarà.

 

Jonathan Hernández





La Laura contra el temps

10 01 2009

Milio Rodríguez Cueto, 1997

RESUM

Aquest llibre narra la història de la Laura, una noia de setze anys òrfena de mare i que no en sap res del seu pare i viu amb la seva tia a Madrid, a l’any 1996. La seva gran afició és patinar.

Tot comença el primer dia de classe quan els alumnes es van presentant i de sobte se sent una veu que ve de l’última filera i diu: ep, òrfena! És un noi escanyolit amb monopatí i que no pertany al grup. El tutor se l’emporta fora de l’aula. Al migdia, al acabar les classes la Laura es posa els patins per tornar a casa i apareix una altra vegada el desconegut. Li pregunta a la Laura si li pot ensenyar alguna foto dels seus pares, en plan de burla. Ella s’enfada i se’n va, però al cap d’una estona nota un cop a l’esquena i una altra vegada és el desconegut, amb l’excusa que està a punt de caure, ell s’agafa a l’esquena de la Laura. Van tant de pressa que xoquen. En aquell moment la Laura tanca els ulls per tal de no veure-ho. Se n’adonen que han xocat amb una noia, que es queixa del mal que li han fet. A continuació, venen corrent dos joves d’uns vint anys, en Cervell i en Pencaire, que l’ajuden dirigint-se a ella amb el nom de Gitana. La Laura amb el cop perd el coneixement i quan desperta diu que necessita trucar a Madrid. Demana canvi als dos nois, que en veure la moneda que els hi mostra, que encara no ha sortit en circulació, es posen a riure. Ella no ho entén. En Pencaire li dóna monedes, entra al bar i el primer que fa és mirar la portada del diari i la data: vuit de juny de 1979. A l’instant la Laura cau desmaiada. Ella es desespera, no pot trucar a la seva tia, ja que la Laura encara no ha nascut. Llavors, pensa que la seva mare està viva i decideix preguntar a la gent, si coneixen el lloc on està la seva família. Quan va per preguntar-ho, veu que hi ha l’escanyolit, que li dóna un feix de bitllets de l’època i li explica que l’ha portat fins allà perquè conegui el seu pare i la seva mare, que són en Cervell i la Gitana. També li explica que al cap de 281 dies naixerà i un dia després, 282 dies, serà el funeral de la seva mare. A partir d’això, la Laura fa el possible perquè la Gitana i en Cervell no puguin estar junts. La Laura adverteix a la Gitana del SIDA i li pregunta si ella i en Cervell festegen. Li respon que sí i la Laura li aconsella que han d’anar a comprar preservatius en una farmàcia.

Un dia, va al campament on viu i troba l’escanyolit. Ell li explica que en Cervell i la Gitana han marxat cap a Gijón i li comunica que ja ha començat a existir, per tant, la Gitana està embarassada. L’escanyolit porta la Laura a Gijón. Quan ella obre els ulls troba la Gitana en una platja, i parlen sobre l’embaràs. En Cervell vol que avorti, però ella no vol. A continuació, van a veure en Cervell i un fotògraf els hi fa una foto a tots tres junts. En Cervell li dóna a la Laura el llibre que llegeix, de títol A la carretera, perquè es faci persona. Finalment, la Laura s’adorm, gràcies a les mans de l’escanyolit, que li tanquen les parpelles i la porta a Madrid al 1996. Després, ella compra un bitllet per anar Gijón a buscar les fotos, que tot i fer tants anys, encara les tenen. A continuació troba l’escanyolit, que s’acomiada d’ella per sempre, li confessa que és el pare Noël, davant l’interès d’ella per saber-ho i desapareix corrent. A la tarda la Laura va a buscar el marc amb la fotografia que li ha pagat l’escanyolit. Dins com a dependent hi ha en Cervell! La Laura se sorprèn molt quan el veu i li explica que la Gitana, de nom Carme, s’ha mort en el part, igual que la nena. En Cervell, li ensenya la seva filla, la Kira, molt semblant a ella. La Laura li torna el llibre A la carretera a en Cervell. En sortir de la botiga es fixa en el cartell, que posa: Tino Navas – Marcs a mida.

 

VALORACIÓ

A mi personalment m’ha agradat molt el llibre, perquè t’engresca a continuar per saber què passarà a continuació. El principi és una mica estrany, però una vegada ho entens i enganxes el fil de l’obra es fa divertit, sobretot si t’agraden els llibres d’intriga i aventures. La part que m’ha agradat més, ha estat el nus, perquè està molt bé tot el que fa la Laura per salvar la mort de la seva mare i la part que m’ha agradat menys ha estat el desenllaç, perquè no m’agrada com acaba finalment la història, és un final una mica trist sobretot per la Laura, que no es compensa el seu esforç. Jo al llibre en general, li posaria un nou, i no li acabo de posar el deu perquè el final és molt trist i a més no m’acaba d’agradar això que tant aviat estan al 1996 i de sobte estan al 1979. Tot i això, jo també diria que el llibre és fa força curt per tant, es podria allargar una mica més i fer-lo més emocionant. El que m’ha costat més d’entendre del llibre és quan xoquen la Laura i l’escanyolit amb la Gitana perquè no se sap ben bé amb què xoquen i si algú mort o no. Quan llegeixes unes pàgines més, ho entens més bé.

 

RECOMANACIÓ

 

Jo recomanaria aquest llibre a la gent que li agraden sobretot els llibres d’aventures. També el recomanaria a la gent que li agrada la intriga i li agrada llegir, encara que no sigui un llibre excessivament llarg. El llibre és de fàcil comprensió per tant, no s’haurien de tenir problemes a l’hora d’entendre’l, això sí, no et pots perdre ni un instant, has d’estar atent al que llegeixes perquè sinó llavors et perds i no entens el que s’explica a continuació. El recomanaria més, a la gent adolescent i més jove, sobretot pel seu contingut que és més relacionat a gent d’aquestes edats.  En general és recomanat per gent a qui li agradin els llibres no gaire llargs, de fàcil comprensió, d’aventures.

Sergi Casademont





BLAU TURQUESA

10 01 2009

Marina Rubio i Martori, 1999

RESUM

 

L’Albert, un noi de vint-i-i vuit anys, té la sida, a partir d’una nit boja de festa en la qual va tenir sexe amb l’Helena, la primera noia que se li va passar pel davant.

Des de fa tres mesos, l’Albert s’ha  trobat sol, ja que va perdre la seva familía en el moment que va dir que el virus de la sida l’estava matant. Nómes ha trobat suport amb en Sergi, un vell amic, qui li ha aconseguit un pis a Ranills, just on té una casa l’Ina, com l’anomena en Sergi. L’Ina, és una antiga amiga d’en Sergi, que s’han tornat a trobar gràcies a una exposició de fotogràfies d’ella. L’Albert des del moment en què la va veure, va tornar a veure la vida pensant positivament, ella feia que no tot li girés entorn a la seva malaltia. Des de bon principi ell li va dir en la situació que es trobava però ella no li va voler donar masssa importància. Pocs dies després d’haver-se conegut, l’Ina va marxar a París a causa de la seva exposició. Ell mentre esperava que tornes ansiosament va haver de superar una situació incòmoda, va ser, quan en Sergi es va adonar que encara (ja havien tingut una historia feia uns sis anys) estava enamorat de l’Ina, i això va ocasionar que l’Albert es donés per vençut ja que l’Ina abans de marxar li va dir que encara s’estimava a en Sergi.

Quan l’Albert ho tornava a veure tot en blanc i negre, com ho feia abanos de coneixèr l’Ina, aquesta el va anar a buscar a casa seva, se li va presentar amb un vestit blau turquesa (el color li encantava a l’Albert, tant que la relacionava amb aquest color, que el va treure del blanc i negre) i amb la fotografia que més li va agradar de la seva exposició a ell. L’Albert no entenia res, ell estava convençut de que no la tornaria a veure, però des d’aquells moments es van estimar com mai s’havien estimat a ningú, van estar junts fins els últims dies de l’Albert, vint mesos després d’aquella festa.

RECOMANACIÓ

Personalment, recomano  aquesta novel·la a tot tipus de lector, ja que és un tema que interessa, és curta i es fa fàcil de llegir, és com una mena de diari, a més està narrada en primera persona i vulguis o no, crec que sempre es fa més interessant llegir des d’aquest punt de vista.

El recomano especialment, a les persones que els llibres realistes els  agradin, perquè aquest ho és, si més no, ens dóna a conèixer una historia d’un noi el qual es troba en aquest problema com és no poder escapar de la sida, on es va trobant diferents problemes que alguns el faran més forts, d’altres l’enfonsaran més…

Crec que també és un tema del qual tots alguna vegada n’hem sentit parlar i això fa que no ens vingui per sorpresa, que ja ens fem una idea de com poden anar les coses, i que quan vas llegint vas posant-t’hi en la mateixa situació d’ell, et fa pensar bastant i tambè segur que en treus una moralitat…

En fi, un molt bon llibre per llegir-lo i després treballar-lo.

VALORACIÓ PERSONAL



Molt bon llibre, personalment, m’ha agradat molt. El vaig agafar perquè a mi llegir no m’apasiona gaire la veritat, però el vaig veure curt i que parlava sobre un tema interesant, com és una malaltia de la qual moltes vegades no es pot sortir, vaig deduir que seria una novel·la realista tractant sobre aquest tema i la veritat és que no em penedeixo d’haver-lo escollit, perquè dubtava entre un altre, però finalment em vaig decidir per aquest  i vaig fer una bona elecció.

Entre altres coses m’ha agradat, per la manera d’estar redacctat, l’he trobat molt detallista, vull dir, que l’escriptora s’ha preocupat que tot quedi clar, i ha utilitzat anar contant els dies des que va anar a la festa, des que no es parla amb la família, des que coneix a l’Ina, des que ella marxa, des que torna… i això és una cosa que m’ha cridat l’atenció.

Un altre és que a mi les novel·les que simulant ser un diari d’algú, m’encanten, i aquesta no és del tot un diari però al estar redacctat en primera persona i anar explicant-ho tot per fets i temes i molt detalladament,  incorporant diàlegs entre les narracions, m’ha fet recordar a un diari però sense anar posant la data.Una cosa que també m’ha agradat molt és que l’últim capítol és com si l’escrivís l’Ina i ha sigut un fet que no m’esperava, que m’ha sorprès.

Si l’hagués de donar una puntuació li donaria un 9, no li dono el 10, perquè vulguis o no, m’esperava que l’Albert acabés vivint, però per res més. Ja ho he dit és un llibre agradable de llegir, un llenguatge fàcil d’entendre i a més la història que narra és molt interesant.

Sara Domínguez

1.2                    RESUM DE LLIBRE.

 

Blau turquesa és un llibre molt realista.

Tracta sobre la sida.

El protagonista d’aquest llibre és un noi molt jove que es diu Albert.

L’Albert un dia va a una festa, on allà coneix a una noia que li agrada, però el que ell desconeix, és que està malalta: té la sida. En aquell moment ell no pensa en res, ni el precaucions que hauria de prendre, però temps més tard s’adona de l’acte que havia fet, i que el fet, fet està, perquè encara que quan ho sap se’n penedeix, llavors no hi ha marxa enrere, i no pot fer res més que medicar-se i aprofitar tot el temps possible de vida que li queda, ja que li queda poc temps. En aquest temps que serà un període bastant curt per l’Albert, haurà de comunicar-li la seva malaltia a tota la gent que l’envolta (pares, germans, amics..), i veurà que no tothom ho accepta de la mateixa manera, ni tampoc tots li faran costat. L’Albert, que des que va saber que tenia la sida, sabia que tenia el temps just per acabar d’aprofitar el moment, va viure aprofitant el màxim possible i intentant no enfonsar-se gaire. En aquest temps tan curt, el protagonista troba a una noia, de la qual s’enamora, i encara que serà poc temps, viuran junts i viuran un bonica història d’amor separada per la mort.

VALORACIÓ PERSONAL DE LA NOVEL·LA

 

Personalment, m’agraden les novel·les reals. M’agraden totes aquelles novel·les que les històries que ens expliquen puguin passar de debò, i (que si no es amb un context, es amb un altre), et sents identificat.

El protagonista d’aquesta novel·la, és un gran exemple a que sap perfectament que es morirà, i després de passar un període malament, trist i enfonsat, sap sortir endavant i aprofitar al màxim tot el temps que té. M’agrada l’actitud final del protagonista, ja que segurament molts de nosaltres ens enfonsaríem a la primera de canvi, i no haguessin aguantat tan bé aquesta malaltia tan desagradable. Valoro la seva actitud, el seu entusiasme, i la seva força de voluntat per seguir endavant i no enfonsar-se en els moments més difícils.

Per tots aquest motius, valoro aquest llibre perquè ens fa pensar en la vida, en la nostra vida, ja que només en tenim una i de vegades no la sabem aprofitar al màxim de bé possible, encara que nosaltres ens pensem que si. Sé que després en un futur, ens n’adonarem que no l’hem sabut aprofitar correctament, i que voldrem tornar enrere i tornar a viure moments que ja mai més els podrem tornar a tenir ni a viure.

RECOMANACIÓ PERSONAL DE LA NOVEL·LA.

 

 

 

Jo recomano aquest llibre a tothom aquell qui li agradin els llibres reals. És un llibre que et fa veure la importància que té la vida, ja que ens fa adonar de què n’és d’important  viure moment a moment, el dia a dia, minut a minut i segon a segon. També el recomano a tots aquells que vulguin adonar-se’n de la importància que tenen els amics de debò i que no tots som iguals, ni tots sabem reaccionar de la mateixa manera, ni contestem de la mateixa manera, ni tampoc podem confiar en tothom, ja que no tothom es igual de bona persona. És un llibre ple d’emocions i de sentiments, i de inesperades accions que de vegades fan les persones i moltes coincidències i casualitats.

Xènia Martí





Dora diu que no

10 01 2009


Isabel-Clara Simó, 2005

RESUM DEL LLIBRE

Dora una noia d’uns 18 anys es queda sense pares hi ha d’aprendre a portar la casa i a saber sobreviure ella sola. En aquest llibre t’explica que coneix a molta gent que l’ajuden i mentre ella es va fent gran a d’assumir moltes responsabilitats.

Avaluació

Aquest llibre de Dora diu que No és un llibre que està bé perquè et fa adonar de moltes coses i molts moments d’aquesta vida que algun dia et podrien passar a tu, moments que t’hi pots trobar o t’hi has trobat algun cop i que l’autora del llibre ha expressat aquest moment d’una altra manera que ho haguessis fet tu o de la mateixa forma són moments en llocs molt normals i corrents.

Et fa pensar amb moltes coses d’aquesta vida ja que Dora és força més gran que jo, però està en el mateix cercle d’adolescència i li passen moltes coses que em podrien passar a mi en qualsevol moment. Però per altra part aquest llibre m’ha semblat un llibre força embolicat en el sentit que en un moment t’explicarà coses del seu passat i en aquell mateix moment t’explicarà que va fer la setmana passada i al mateix moment t’explicarà que ha fet avui. A mi personalment no és dels llibres que m’han agradat més però que tampoc m’ha desagradat, dintre la meva biblioteca de llibres que m’he llegit seria un entremig en el sentit que m’hagi agradat i el sentit d’haver-lo entès perquè tampoc l’he arribat a entendre molt bé.

Recomanació

Aquest llibre el recomanaria aquelles persones que són molt egoistes o que veuen la vida molt negativa perquè jo penso que realment la vida de Dora és una vida força dura, ja que li passen moltes coses que si em pesessin a mi no sabria què fer, és un personatge molt dur, i sempre se’n sap sortir.

No el recomanaria aquelles persones que no els agrada llegir perquè és un llibre molt embolicat i aquestes persones al principi ja s’atabalarien i deixarien de llegir-se’l.

Jo també penso que és un llibre molt pesat perquè s’enrotlla molt amb coses que no tenen importància o almenys jo penso que no tenen importància.

Alba Ribas

VALORACIÓ

A mi personalment m’ha agradat molt aquest llibre ja que dóna molt que pensar, perquè parla sobre el tema de fer-te madur, i com la protagonista es fa madura a marxes forçades com a conseqüència de la mort dels seus pares. També m’ha agradat força pel fet que ens explica la història amorosa que tenen la Dora i en Marc, i com la Dora el deixa després de que la Sara, la seva assistenta li aconsella en vàries ocasions que no és una bona companyia per ella, el principi la Dora no li fa cas, però després el veure que és un lladre i que és buscat per la policia acaba obrint els ulls i fent-li cas a la Sara.

RESUM

Aquest llibre tracta de l’etapa pot ser més difícil de la vida d’una noia, la Dora, amb tan sols divuit anys, la Dora es queda sense pares. Era una noia normal, senzilla, com les noies de la seva edat. Tenia una relació em els pares bastant bona encara que, com moltes joves, es barallava em ells de tant en tant, ja fos per la paga o perquè la deixessin sortir de festa. La seva vida era bastant normal, fins que un dia, la Dora va rebre una mala notícia, una de les pitjors noticies que li poden donar, els seus pares havien mort, mentre eren a l’hospital visitant un familiar ingressat. Van tenir un accident amb l’ascensor, i van mori els dos, més la resta de persones que eren a l’ascensor. Després que a la Dora se li comuniqués aquesta notícia tot li va canviar bastant, li van assignar una assistenta social perquè la cuidés i l’ajudes a tirar endavant. Li va costar molt, però quan va anar passant el temps ho va anar paint més. Sara, l’assistenta la va ajudar en tot el que va poder, i entre les dos varen canviar els mobles de la casa per que no panses tant en els seus pares. La història també explica com coneix en Marc, un noi estrany d’ulls blaus pel qual sent una barreja d’amor i de rebuig. Encara que mantenen una relació els dos, Dora l’acaba deixant perquè se n’adona que no esta bé amb ell i que és millor deixar passar el temps.

RECOMANACIÓ

Jo recomanaria aquesta novel·la especialment a la gent que els agraden les novel·les realistes i modernes. Encara que també els animaria a llegir-la a les persones que els agraden les històries fantàstiques i aventureres per que es una novel·la molt entretinguda i interessant, ja que t’hi enganxes ràpidament. Ami en part també m’ha agradat perquè explica les coses vistes dels del punt de vista d’una persona de divuit anys la qual havia tingut una vida ben normal com podria ser qualsevol de les nostres i com de sobte se li embolica tot i passa de ser una adolescent que depèn dels pares a ser una adulta que s’ha d’independitzar encara que no vulgui.

Judit Castañer





Gràcies per la propina

10 01 2009

Ferrant Torrent, 1995

Resum:

El llibre tracta sobre la vida de dos germans, Ferran i Pepín, ells viuen amb la seva mare que es vídua , els germans no van arribar a conèixer el seu pare. La mare s’havia de fer càrrec dels dos fills i li era molt difícil perquè des que s’havia mort el seu marit havia caigut en una forta depressió.

Ferran i Pepín no els hi agradava estudiar i per això la seva mare els va traslladar a un altre col·legi de jesuïtes. Com que la seva mare no tenia els suficients ànims per cuidar-los, ho feien el seus avis i els seus oncles. Un dia en el col·legi els van donar la mala noticia de que la seva mare s’havia mort.

En una discussió amb el seu professor d’educació física els va expulsar, el seu oncle Tomàs els va oferir feina i ells sense dubtar-ho van di que sí. Ell tenia negocis de queviures i també venia begudes alcohòliques aconseguia els diners que li faltaven. Els dos germans coneixeran el millor amic del seu oncle Tomàs, el banderiller i més tard els amics d’en Tomàs.

Ferran i Pepín també passaven estones amb l’oncle Ramonet que es dedicava a cultivar les terres. En Tomàs i el seu soci, el Carraca, freqüentaven els nights clubs on sempre distribuïen totes les begudes alcohòliques, el soci es gastava gairebé tots els diners en prostitutes. Un dia en Tomàs va portar el seus nets a un night club i va ser alla on van perdre la virginitat.

L’avi d’en Ferran i en Pepín tenia problemes de respiració, només respirava amb una part del pulmó, el metge el va obligar a operar-se però ell no va voler i pocs dies després va morir.

Després d’uns mesos en Tomàs no es trobava gens bé i el seu company va decidir de portar-lo al hospital, alla tingué el seu primer infart, tots els seus familiars més propers el anaren a veure allí, després d’unes hores ell morí allí, Ramonet estava força trist per la mort del seu germà i perquè a l’home que estimava no volia acceptar la seva homosexualitat. Els dos néts prepararen un sopar entre en Ramonet i en Manolo i recuperaren la seva relació i tornaren a ser feliços.

Valoració:

Aquest llibre es força biogràfic perquè descriu la vida des que és un nen fins que és un home. M’ha semblat que està prou bé però no el recomanaria  a les persones que no tinguin paciència ja que gairebé tota la resolució de la historia succeeixen a meitat o el final del llibre encara que si més no, són força interessants i intrigants. En quant a la manera d’escriure està mol ben redactat i sempre en cada pàgina dóna els detalls justos per poder imaginar-se la situació en el lloc i en el temps, encara que hi havien moltes paraules que no coneixia, però amb l’ajut del diccionari ho he comprés tot.

Nicolau Maya Antúnez 4rt-A