Història d’un cavall

Títol: Història d’un cavall

Autor: Lleó Tolstoi

Moviment literari al qual pertany: característiques principals

Tolstoi està considerat un dels màxims representats del Realisme rus:

El Realisme rus va ser un corrent literari del s. XIX que intentava plasmar en la literatura com és la vida i la realitat. Les característiques principals són el detallisme en les descripcions, l’ús de frases llargues i molts d’adjectius, utilitza el registre adequat depenent del personatge i predomina la versemblança i la objectivitat. El gènere predominant és la novel·la.

En aquesta novel·la el protagonista és un cavall i per tant no es del tot real perquè els animals no parlen, però podem dir que segueix l’estil del realisme perquè escriu la realitat del cavall, els sentiments i les actituds humanes. A més també veiem el comportament humà a traves de l’amo del cavall.

Resum del llibre:  El llibre tracta de la vida d’un vell cavall i la seva visió particular del món dels homes. Un cavall diferent als altres, de bona descendència però amb un defecte; la pell pigada, una petita diferència que el fa ser víctima de moltes bromes, especialment entre els humans. Els seus dies es resumeixen en anar a pasturar amb l’amo i la resta d’animals mentre intenta esquivar les burles i bromes pesades dels poltres més joves. Un dia el Pigat (així l’anomenen) els hi explica a tots els cavalls la seva interessant vida i la història de com havia anat a parar a allà. Els comenta la gran quantitat d’amos que havia tingut i la duresa d’ells, també que l’època més feliç de la seva vida havia sigut a mans del príncep, l’únic capaç de apreciar-lo valorant la seva rapidesa en les curses i sense fixar-se en el seu físic. Va passant el temps, fent una vida tranquil·la i sense relacionar-se amb gaire ningú, fins que un veterinari detecta  que està malalt i molt dèbil. L’amo, en veure que ja no li servirà per res, decideix sacrificar-lo. El Pigat, en veure venir l’home de l’escorxador pensa que el volen curar, i fins que no veu la sang que raja del seu cos, no acaba de confirmar la maldat dels humans.

Valoració: M’ha agradat molt et fa posar a la pell del cavall. A més, fa reflexionar i pensar que els animals també tenen sentiments i se’ls ha de tractar com a éssers vius. És molt interessant la manera com l’autor combina i estableix un paral·lelisme entre dos mons, el dels homes i el del vell cavall. El que més m’ha agradat és que critica la discriminació i les injustícies que es cometen pel simple fet de ser diferent a tothom.

Recomanació: Recomano aquest llibre als amants dels animals i a tothom en general, ja que  és una història curta, amb moltes il·lustracions i molt ben explicada. Fa servir un vocabulari a vagades una mica complex, amb paraules que ja no s’utilitzen, però que al final del llibre hi ha un glossari on les podem trobar totes. 

 

Laura Casadevall Vizern 4 D