La bogeria – Narcís Oller

2 02 2014

Resum:

Aquest llibre parla de un mot que designa un estat de descontrol mental. Això no és del tot cert diu Narcís Oller, ja que aquest llibre s’hi descriuen escenes en les que fan pensar tot el contrari.

En aquest llibre, el nostre narrador tot i no ser nombrat ni descrit físicament, expressa les seves opinions i els seus punts de vista de cares al lector.

El narrador és amic d’Armengol, que aquest, presenta al protagonista Daniel Serrallonga el qual ell i la seva família no són del tot normals. Entren els tres en un bar on hi ha xivarri i no gaire bon ambient, per aquest motiu entra un mosso d’esquadra. Serrallonga se li tira al damunt i el comença a pegar. La policia el tanca a la presó on de tant en tant els dos amics seus el van a visitar.

Quan surt de la presó, es troba amb una noticia inesperada; el seu pare és mort, més ben dit, s’havia suïcidat.

El motiu del suïcidi era perquè ja n’estava fart de viure amb estrès. La seva dona va morir tan bon punt va tenir la seva tercera filla, tenia un fill boig a la presó i les seves dues filles el robaven.

Pròsper Giberga, el metge el qual humilia i tracta com a boig a la família Serrallonga, és el que explica com va anar tot.

El nostre narrador no creu que estigui tan boja aquella família, ja que creu i opina que no per pensar i actuar diferent a la resta s’ha d’estar boig. Però, amb la visita a casa dels Serrallonga canvia totalment d’opinió. L’Adela una de les germanes de Daniel, només mira per ella, canvia el seu posat i les seves formes per semblar més atractiva i bona persona quan en teoria es tot el contrari. En canvi, la Carolina és com és, no canvia però si que una bogeria l’absorbeix i comença a cridar “Socorro” sense parar.

Passa un temps, i el nostre narrador es casa amb una dona anomenada Matildeta i tenen fills, a l’igual que Serrallonga que tot i que no fos per amor, es casa amb Salomé i tenen també un fill.

Al cap de uns sis anys, el narrador explica que Serrallonga negociava amb ell i anava d’aquí cap allà per la feina i això el feia tornar més boig del que ja era.

Un dia a la plaça el Serrallonga es posà a cridar dient que s’havia quedat sord i cec. La seva dona optà per enviar-lo al manicomi El Paradís on al cap de tres mesos mor.

Narcís Oller explica aquesta historia com una dels petits detalls que ell ha vist en la vida real, en la que es pregunta on estan realment les persones boges? No sap si són les que estan tancades o simplement tots els que passegem avui dia pel carrer.

 

Valoració: Aquest llibre tot principi l’he trobat una mica avorrit però el fet de seguir llegint sense parar m’ha fet veure coses positives com les que expressa el narrador. Finalment he de dir que és un llibre molt divertit, entretingut i que et fa captar molts punts de vista diferents dins el tema parlat.

 

Emma Pujolràs 4B


Accions

Information

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: