Vida privada

7 06 2013

Títol del llibre:  Vida Privada

Autor:  Josep Maria de Segarra

Editorial: Proa

Resum: 

Pel que fa el resum d’aquesta novel·la el podríem dividir en dos parts, la primera de les quals ens presenta la novel·la, i la situa a Barcelona. Aquesta novel·la ens parla d’una família, la família Lloberola. Aquesta familia ha viscut uns bons anys, però actualment es troba en un estat de crisi i estan en uns mals anys.  El protagonista d’aquesta història és Frederic, que és l’hereu d’aquesta família. Podríem dir que és un home fracasat ja que fracasa en el treball i en l’amor. El fracàs amoros, li porta a la recerca d’una nova companyia, però finalment torna a fracasar. Tot hi veures involucrat en aquesta mal temporada de la família, Frederic i el seu germà Guillem, no mouen peça per solucionar aquest mal tram, per tant es desentenen.

Pel que fa la segona part la situem 5 anys després. En aquesta part, les coses segueixen igual, els germans estan condemnats al fracàs, i no poden superar el mal tram. Degut a que no poden fer res i a que no ho intenten, tots dos segueixen la seva vida, i un s’aïlla de la vida (en Frederic) ja que ha fracasat molt.

En aquesta novel·la podem observar la míseria de la mateixa època, ja que podem veure com una família normal que estava bé, acaba a la deriva, i arriben a l’extrem d’aïllar-se de la mateixa vida a causa del fracàs.

Valoració: 

No puc valorar ni positivament aquest llibre ni negativament. La causa d’això és que no he arribat a entendre parts d’aquest llibre, i tampoc l’he pogut finalitzar, per manca de comprensió.

Recomanació: 

Recomano el llibre a totes aquelles persones que els hi agrada llegir qualsevol tema, i els que tenen una comprensió molt bona, ja que aquest llibre la demana.

Anuncis




Senyoria

10 03 2013

Títol del llibre:  Senyoria

senyoria350

Autor:  Jaume Cabré

Editorial: Proa

Moviment literari: El moviment literari d’aquesta novel·la podríem dir que és el Romanticisme, potser la característica que ens ho reflecteix més és el final de la trama, que és tràgica.

Les característiques d’aquest moviment són les següents:

– L’individualisme

– La importància als sentiments

– Creu en la raó

– Llibertat de creació

– Subjectivisme

Resum: La novel·la succeeix a la Barcelona de finals del segle XVIII (1799). El protagonista d’aquesta història és Rafael Masó, que és el Regent Civil de l’Audiència de Barcelona. És una persona de classe alta i que té una gran afició amb els astres.

Dies després de l’actuació privada en la qual, Rafael Masó, i entre altres Andreu Perramon, eren presents, d’una jove dama, anomenada Desflors, es difon que ha sigut assassinada. Rafael Masó agafa aquest cas, i un bon dia després d’arribar-li un paper el qual el jutjava, és a dir, el posava en una situació compromesa, i decideix condemnar a Andreu Perramon el qual hi era present, que més tard és executat.

Per acabar la novel·la acaba surtin a la llums els plats bruts, és a dir, es sap que l’Elvira, una amant de Rafael Masó, va ser assassinada per aquest mateix, i pressionen a Rafael Masó perquè confessi els assassinant, finalment cedeix, però s’acaba suïcidant.

Valoració: Aquest llibre al principi se m’ha fet bastant complicat, ja que introduïa els personatges en grans quantitats molt ràpidament i alguns termes en francès no m’ajudaven gaire amb la comprensió de la novel·la. Tampoc puc dir que se m’hagi fet avorrida perquè mentiria, en el fons m’ha agradat, ja que podia veure com vivien unes persones a diferencia d’altres i comparar aquesta època amb la nostra, i totes les injustícies que encara actualment estan presents.

Recomanació: Principalment recomano aquest llibre a les persones que els agrada llegir, i que disposen de temps i dedicació, ja que aquest llibre en demana. També el recomano a aquells que els hi agradi endinsar-se a èpoques antigues com ara aquí, que és uns anys posterior a la gran Revolució Francesa, i sobre tot perquè passa a la nostra terra, en aquest cas a Barcelona.

 





Grans esperances

2 12 2012

Títol del llibre:  Grans esperances

Autor:  Charles Dickens

Editorial: Proa

Moviment literari: El moviment literari d’aquesta novel·la és el realisme. Després del romanticisme (S.XIX) es va introduir a Europa aquest moviment literari que té com a característiques:

– Es busca la realitat, no hi ha coses fictícies o meravelloses.

– Es centra en la contemporaneïtat.

– No esmenta els sentiments dels humans, sinó que analitza la seva conducta.

– És subjectiva

– Analitza al personatge i la seva situació.

Resum: Grans esperances tracte d’un noi el qual li deien Pip, era un noi orfe que vivia a les terres d’Anglaterra a mitjans del segle XIX. La historia comença a un cementiri mentre ell hi és i un home se li acosta i li demana unes coses. Aquest com no sap com demanar-les les roba de casa i li porta. Finalment quan sa germana convida a un senyor i li ofereix un seguit de coses se n’adona que Pip les ha agafat, aquest fuig, però es troba a dos soldats a la porta, que més tard s’assabenta que a la persona que ha ajudat era un delinqüent.

Pip més tard va anar a la casa de Havisham, aquesta volia que Pip anés a jugar perquè es sentia avorrida, i crida a Estela una jove noia de la casa que rebutja a Pip perquè diu que és un camperol i l’insulta. Finalment Pip acaba marxant a casa seva. Al tornar li pregunten que tal va anar a la casa de Havisham, i respon amb mentires. Una setmana més tard hi torna anar a jugar, aquest cop no hi ha discussions, i al regressar a casa es troba amb un jove el qual es barallen, guanya Pip.

Un altre dia que anava a casa de la senyora Havisham aquesta va dir-li a Pip que com es deia amb qui vivia, ell li diu José (Marti de la seva germana, el qual tenen una bona relació, és ferrer) i diu que han de posar a Pip com alumne de ferrer.

Dies després al sortir de casa de la senyora Havisham, amb Wopsle es van adonar que havia passat alguna cosa a casa d’en Pip mentre tornaven. La seva germana estava a terra ferida, més tard quedaria invalida. Com la seva germana va queda invalida de facultats, la tia de Wopsle (Biddy) es va quedar a viure amb Pip i José per poder ensenyar-los sobre lletres i ajudar en les tasques domèstiques.

Pip després de estar 4 anys com alumne de José de ferrer, se li presenta una oportunitat que no rebutja i se’n va a Londres amb Jaggers (Va ser qui li dona la oportunitat) per fer fortuna i poder ser un cavaller.

Durant aquesta etapa es troba amb l’home que es va barallar que no coneixia, i fan una gran amistat. Pip es distancia per culpa de la fortuna que creu que tindrà, de José.

Més tard la seva germana mor, i Pip torna al poble per consolar a José.

Al cap d’un temps Pip s’adona que esta treballant i guanyant diners d’aquell delinqüent del principi de l’historia, del cementiri, aquest rebutja la idea de voler seguir guanyant diners del presoner. La senyora Havisham mor en un incendi i li deixa els diners a Pip.

El seu company, amb el qual es va barallar un cop al sortir de la casa de Havisham, l’ha de abandonar i Pip cau en una malaltia, José el cura i esta amb ell. Un cop Pip es recupera vol anar a agrair-li a José el que ha fet però aquest s’ha cassat amb Biddy.

Pip a causa de això decideix anar amb el seu amic a l’estranger i allà viu una vida bona i diferent a la que tenia.

Valoració: Aquesta novel·la sincerament no la puc dir si m’ha agradat o no, perquè li he perdut el fil bastants cops, el seu llenguatge utilitzat a la novel·la m’ha suposat una gran dificultat per poder entendre mínimament aquest llibre. Tampoc m’ha agradat gaire perquè se’m feia avorrit i llarg.

Recomanació: Recomano aquest llibre a persones amb molta paciència, ja que aquest llibre la demana, no per la seva complexitat, sinó per el llenguatge culte o antic de l’època que costa d’entendre. Pel que fa els temes puc dir que a les persones que els hi agradi la intriga, aquest és un bon llibre, també inclou algun tema sobre l’amor.





El presoner del cel.

12 09 2012

Títol del llibre:  El presoner del cel

Autor:  Carlos Ruiz Zafón

Editorial: Planeta

Any edició: La primera edició es va treure al 2011.

Aquest llibre l’he pogut obtenir a la biblioteca Emília Xargay com a préstec.

El presoner del cel l’he triat per que em va semblar interesant, i també em va fer una petita recomanació una amic, que jo mateix li vaig demanar si mel recomanava.

Resum:

Aquesta magnifica novel·la, per mi aventura, comença en una llibreria de l’antiga Barcelona després de la guerra. La llibreria està a càrrec d’un senyor anomenat Sempere, el seu fill, Daniel, i un amic, Fermin. Un bon dia, quan només es trobava a la llibreria en Daniel, un home entra a la llibreria, aquest compra un llibre compra un llibre i li fa una dedicatòria, més tard li entrega a Daniel. Ell veu que la dedicatòria va dedicada al seu amic. A partir d’aquí el seu millor amic, Fermin, li ha d’explicar tota la seva historia.

Fermin, havia estat a la presó del Castell de Montjuic, allà varen passar un seguit de coses, es va trobar amb un escriptor, que més tard l’ajudaria a escapar d’allà. Aquest escriptor l’anomenaven “el Presoner del Cel” perquè deien que estava tocat de l’ala. Fermin va aconseguir escapar-se d’allà fent-se passar per mort, més tard hauria de marxar de Barcelona. Un cop va tornar va anar a apropant-se a la família Sempere, ja que el escriptor, Dani, li va demanar que els cuides.

Fermin, teòricament el van donar per mort, per tan ell no existia, i es volia casar amb la seva estimada Bernarda, gràcies a en Daniel, van aconseguir posar en el seu expedient uns documents que certificaven la seva existència així evitar problemes amb l’estat.

L’historia acaba una mica oberta per par d’en Daniel, que comença la seva vida.

(Vull aclarir que passen molts de fets entre mig de tot això, he posat lo més rellevant per la meva part, i crec que és millor que llegir-se aquest llibre i endinsar-se en una aventura magnifica.)

Valoració:

M’ha agradat molt la manera en que Zafón relata aquest llibre, és un llibre que té bastanta intriga i a mi això m’agrada molt. Durant el període que he llegit el llibre, he pogut gaudir d’una bona estona, i també m’ha incitat a voler llegir els pròxims 2 llibres.

Recomanació: 

Bàsicament vull recomanar aquest llibre a tots els lectors, és un llibre que vulguis o no es agradable de llegir, i no t’avorreixes en cap moment, i t’enganxa des de el principi. La manera en la que esta estructurada facilita la lectura. Sobre tot aquest llibre va per la gent que li agrada la intriga i aprendre una mica de les coses del passat, en aquest cas de la Barcelona de la post-guerra.





Un amor d’en Swann

12 06 2012

Títol del llibre:  Un amor d’en Swann

Autor:  Marcel Proust (Traduït per: Josep Maria Pinto)

Editorial: El cercle de VIENA

Any edició: La primera edició es va treure al octubre del 2010.

Aquest llibre l’he demanat de préstec a la biblioteca Emília Xargay de Sarrià de Ter.

Bàsicament he triat aquest llibre perquè era una novetat i perquè me’l va recomanar el dependent de la biblioteca. També vaig acabar del llegir-me el petit resum de la part de darrera per acabar de decidir-me.

Valoració i resum:

La novel·la ens explica l’amor entre Charles Swann i Odette, a l’època del segle XX a França. El senyor Swann era un home de l’alta societat d’aquella època que tenia una immensa atracció per Odette. Al principi tot va bé però a mesura que passa la novel·la Swann es va assabentant de rumors sobre el seu amor Odette i aquest comença a tenir una confusió. Des del seu compte decideix investigar sobre aquest rumors. No acaba de trobar mai res del tot que l’ajudi a decidir si son o no veritat els rumors. Un dia mentre estan a un sopar amb uns senyors també de l’alta societat, Swann després de que escoltessin una cançó d’un famós músic del segle, Swann se’n adona de la importància que és Odette en la seva vida, a partir d’aquí ja torna tot a la normalitat.

Aquesta novel·la és molt complicada per el meu gust, no se ni ben bé si l’he acabat d’entendre. He buscat una mica d’informació sobre l’autor i he pogut observar que aquest es un volum dels 7 que inclouen l’obra mestre de Proust. L’he trobat bastant avorrida i moltes coses no les entenia, com he dit, té una difícil comprensió.

Recomanació: 

Recomano aquets llibre a les persones que els hi agrada llegir i tenen paciència, i sobre tot a les persones que els hi agrada les novel·les d’amor i en aquest cas una mica dramàtiques.





Joc Brut, Manuel de Pedrolo

28 03 2012

Títol del llibre:  Joc Brut

Autor:  Manuel de Pedrolo

Editorial: El cangur, Edicions 62

Any edició: La primera edició es va treure el agost de 1965 , amb la editorial “La cua de palla”, i la primera edició amb la editorial “El cangur” vas ser l’octubre del 1975

Aquest llibre l’he pugut aconseguir, mitjançant un prestec a la biblioteca Ernest Lluch, de Girona.

He triat aquest llibre principalment al veure la valoració i recomanació. També deia que era un llibre d’intriga, gràcies això, em va fer decantar la meva decisió. El article on vaig consultar va ser el que va fer la Gemma de 4t curs, en aquest mateix bolc: https://nxifra.wordpress.com/2011/05/30/joc-brut-manuel-de-pedrolo/

També vaig torbar diferents articles d’altres llibres que em van fer dubtar la meva decisió:

– El article de la Míriam Domínguez, de 4t curs: https://nxifra.wordpress.com/2011/05/13/langel-del-vespre-3/

–  El article de la Daniela Mic, de 4t curs: https://nxifra.wordpress.com/2011/05/28/el-fill-del-vent-henning-mankell/

Per saber quin podria escollir bàsicament em vaig mirar les valoracions i recomanacions en els articles, i després vaig decidir.

En la valoració que fa la Gemma en el seu article sobre Joc Brut, estic bastant d’acord amb el que ella diu, menys en la part que diu que si pares de llegir el llibre perds el fil, la veritat crec que aquí va amb la capacitat de les persones, és a dir, potser n’hi ha algunes que si ho deixen de llegir perdran el fil, i altres com jo que no passa res, que encara que el deixi de llegir un temps, quan hi torno no perdré el fil. I sobre tot estic d’acord en que es una novel·la d’intriga.

Valoració i resum:

Aquesta novel·la succeeix a Barcelona, on un noi, en Xavier, s’enamora a primera vista d’una noia, la Juna. Al principi en Xavier segueix a la Juna, encara que ell no la coneix de res, i la Juna no vol res, però finalment decideixen quedar els dissabtes. Mica en mica es van trobant més i s’enamoren, acaben sortint junts. En Xavier esta bojament enamorat de la Juna, i és capaç de fer qualsevol cosa per ella. La Juna té una aparença bona, però en veritat és dolenta i no en vol res d’en Xavier, el que vol és treure’n profit. Ella vol que mati el seu oncle per aconseguir tota l’herència, ell al principi s’hi nega, però com està tan enamorat finalment acaba acceptant.

En Xavier assassinà l’oncle de la Juna, que ella li havia dit que si el matava rebria l’herència i podrien viure junts, però abans hauria d’esperar 6 mesos. Al cap dels 6 mesos en Xavier queda amb la Juna, però ella no s’hi presenta. Al no presentar-s’hi ell decideix anar a per ella, i descobreix qui era ella de veritat, que l’havia enganyat i que també tenia un amant. Finalment la policia s’acaba assabentant que l’assassí va ser en Xavier i el van detenir.

Recomanació: 

Recomano aquest llibre a tots aquells que els hi agradi la lectura rapida i fàcil de comprensió, i també als que els hi agraden les novel·les d’intriga i d’amor.