Delirium – Lauren Oliver

8 12 2014

Resum :

En un futur distòpic l’amor és una enfermetat què  als joves  se’ls cura  quant compleixen l¡edat dels 18 anys amb una prèvia avaluació per emparellar-los  amb un altre jove amb unes  característiques semblants a la dels dos joves , uns dies després de l’avaluació Lena (la protagonista) fa lo impossible i s’enamora d’un noi que no està curat .

Durant un temps la Lena i l’Alex planegen fer una escapada a la terra salvatge ,  quan tornen de la terra salvatge la Lena li diu a l’Àlex que es vol escapar i viure per sempre a la terra salvatge .

A la Lena li costa molt convencer a l’Alex per que s’escapi junts quan finalment o aconsegueix , o planegen tot i a l’hora de atervesar la valla , a l’Alex l’agafen quan la Lena ja a aconseguit atrevasar , les ultimes paraules que la Lena va sentir de l’Alex varen ser ”corre i no paris ” , cuan la Lena es va allunyar tot el que va poguer va parar-se a  descansar durant uns minuts i a recordar que l’Alex avia  mort per que ella pogues ser feliç .

Valoració: 

Aquest llibre m’ha agradat bastant ja que normalment els llibres que llegeixo estan explicats en present  .

recomanació

Recomanot aquest llibre a les persones que els hi agradi les novel·les d’amor , també els i recomano a les persones que els hi agradi la lectura lleugera





LA NIT QUE LA WENDY VA APRENDRE A VOLAR

8 12 2014

JÚLIA CASADEVALL 3B

 

BIOGRAFIA DE L’AUTOR

És un aficionat a la literatura d’aventures i al còmic, durant el batxillerat va començar a escriure guions de còmics (activitat que constituiria la seva principal font d’ingressos durant més de deu anys). També sentia interès pel teatre. El 1965 es va posar a estudiar psicologia a Barcelona. Tot i que no va arribar a exercir-ne, la seva obra demostra un profund coneixement del món de la bogeria i l’obsessió. Va treballar com a guionista de còmics per a l’Editorial Bruguera fins al 1979. Escrivia historietes per a GranPulgarcito, Mortadelo, Trinca, Cavall Fort, etc.

Va començar a col·laborar amb revistes catalanes, espanyoles i franceses com ara Destino, Tiempo, Gimlet, Comix Internacional…

El 1977 va fundar amb uns amics la revista de còmics Troya-Trocha, amb la qual crea, al costat de la seva ex, la il·lustradora argentina Mariel Soria, el popular personaje de l’inspector Sam Ballunga.

El 1979 s’editen les seves dues primeres novel·les (Aprende y calla i El señor Capone no está en casa).

Des d’aleshores publica amb novel·les policiaques i literatura juvenil.

Com a guionista de cinema ha escrit Estoy en crisis (1982) i El Caballero del Dragón (1982), per al director Fernando Colomo.

Els seus inicis en la novel·la juvenil van ser al costat de Juan José Sarto.

RESUM

Aquesta novel·la es divideix en dues parts. La investigació a la casa de l’assassinat, i la part en la que la Wendy ha de lluitar per la seva vida.

Comença la nit en la que la Wendy fa 23 anys, en Roger i ella són parella i inicien una nit més de patrulla, però res és com fins llavors esperaven. Per començar en Roger li confessa a la Wendy que està enamorat d’una altra. Desprès tenen un avís d’assassinat a una casa de luxe. Aquí comença l’acció.

La Wendy de cop veu a una nena amagada que es diu Mon. Té uns 8 anys i a la Wendy el primer que se li ocorre és perseguir-la ja que veu quelcom estrany en ella. Intentant resoldre el misteri, descobreixen que a la biblioteca de la casa hi havia un museu ple de peces nazis i jueves.

L’objecte desaparegut era l’Ull de Déu, un símbol dels Illuminati. Durant la búsqueda, la Wendy veu la mort des de molt a prop, supera molts obstacles on ha de lluitar contra els assassins i utilitzar la seva pistola per defensar-se.

Finalment es troba amb que està a punt de morir ofegada. Llavors és quan recorda que va anar a una vident feia uns dies i que aquesta li va dir que als 23 anys moriria, però ella no ho consent. Té tan clar que no permetrà que tot el seu treball final es perdi, que pràcticament aquella nit, és la nit en la que la Wendy aprèn a volar.

VALORACIÓ PERSONAL

D’aquest llibre el que més m’ha agradat ha estat l’actitud de la protagonista davant tots els seus problemes. Sempre prenent-se’ls amb humor i sense donar-hi massa importància. Crec que aquest és un dels valors més importants que ens intenta ensenyar aquest llibre.

Personalment aquesta obra m’ha agradat. Compleix les meves expectatives d’una novel·la divertida i a la vegada intrigant, d’aquestes que vulguis o no t’enganxen.

A part aquesta lectura és fàcil de llegir, té vocabulari fàcil i no l’hi trobo cap dificultat. Recomanaria aquest llibre a qualsevol adolescent de la meva edat, ja que és un llibre molt entretingut.





TRETZE MINUTS DESPRÉS DE MITJANIT- Jo Pestum

7 12 2014

Resum del llibre:

Tretze minuts després de mitjanit trancte de en Luc Lucas , un comissari , que viu de la cria de cavalls, que ha de intentar esbrinar qui s’amaga rere unmisteri  relacionat amb la senyora Zersxhke.Amb l’ajuda d’alguns amics seus i la seva família ho aconseguirà.

Tot comença quan els seus fills, Martín i Nati ,van a casa de la senyora Zetschke  d’amagades per la nit i en Luc Lucas els segueix. Allà troben un cap, el qual és una pista més per ha trobar al qui intenta espantar a la senyora Zetschke. L’endemà la senyora Zetschke truca han Luc Lucas per explicar-li el problema que li havia passat. Algú l’intentava espantar. Amb bastantes pistes a la butxaca i intuïcions va descobrir que el culpable era el Musial, però en realitat ell només era l’ajudant del verdader planificador d’aquest misteri.En Musial havia estat espantant a la senyora Zetschke a canvi de diners.

En Luc Lucas es posa les piles per buscar més pistes i li pregunta, un altra vegada si li ha dit a algú més el problema , ella repeteix que només li ha dit al veterinari i a l’advocat .

Així dons creu que ha de ser el veterinari o el advocat. Per això un dia es reuneixen amb advocat, en Luc Lucas tenia la intuïció de que ell era el culpable, es l’únic que ha pronunciat una frase que contenia molta informació que ningú sabia. Apart que va presenciar el moment En Luc va començarà  buscar proves per demostrar que era el culpable. Va trobar el número de una agencia on deia que allà, a casa la senyora Zetschke, s’hi venia un xalet. Va pensar que allò ho podria demostrar i va tornar capa a casa.

Al tornar tothom estava trist,  en Martín havia desaparegut. Ell va agafar el cavall i el va anar a buscar amb la companyia d’en Titus .

Es van dirigir al lloc que ell intuïa que estava  en Clementy i el seu fill.  Va veure una petita casa amb el Mercedes d’en Clementy, això era bona senyal.

Ell escoltava el que deien  i ,en un moment just, va decidir intervenir paralitzant-lo i entregant-lo ha la policia .Ja havia descobert el cap de tot aquell misteri i n’estava molt orgullós .

Valoració personal:

Aquest llibre m’ha semblat bastant agradable a l’hora de llegir. El fet que sigui de misteri i intriga fa que vulgui llegir més i no em cansi i això es el que més m’ha agradat i m’ha cridat l’atenció.

Recomanació:

Recomano aquest llibre a les persones que els hi aagradi  llegir llibres d’intriga i misteri. És una bona lectura.

Autor: 

Escritor i guionista alemany. A més de escriure també ha treballat com dibuixant i il·lustrador. Pestum a guanyat varis premis com Adolf Grimme i  Siegburg de Renania.





-EL GRAN JOC, de Carlo Frabetti

7 12 2014

Resum de l’argument:

-El Llibre tracta sobre un noi anomenat Leo, que és molt aficionat a les matemàtiques i els ordinadors. Tot comença un dia que volia jugar a les dames per internet i per jugar busca algú amb qui jugar, però per error busca a l’ordinador “vull jugar a jugar” en lloc de “vull jugar a les dames xineses”. Després veu que algú anomenat Hall li envia un missatge que li diu: “juguem a jugar”. El noi accepta jugar amb aquesta persona anomenada Hall a una sèrie d’enigmes i problemes matemàtics que aquest li proposa. Leo per superar aquestes proves li demana ajudar a la seva professora de matemàtiques que es diu Norma perquè ell  sol no s’ha en surt, són massa complicades. La professora encantada d’ajudar accepta ajudar amb dos amics seus que són matemàtics. Leo està tan entretingut amb els problemes que no li importa esbrinar qui és aquesta persona anomenada hall però hall no vol desxifrar la seva identitat. El nen amb l’ajuda de Norma i els seus amics finalment s’adonen que hall és un superordinador que ha après a manejar-se amb la seva pròpia intel·ligència artificial.

Biografia de l’autor:

Carlo Frabett, va  néixer a Bolonya el 1945, ara  resideix a Espanya des dels vuit anys i escriu habitualment en espanyol. Escriptor, matemàtic i guionista. Abans de dedicar-se a l’escriptura va tenir diverses ocupacions diferents, com socorrista, professor d’arts marcials o traductor de poesia italiana. També s’especialitza en divulgació científica (va ser director de la secció de passatemps lògics per a la revista Algo). Ha creat i dirigit diversos programes de televisió, com La bola de cristal, El duende del globo,  Ni a tontas ni a locas o Colorín Colorado. El 1998 va obtenir el Premi Jaén de Narrativa Infantil i Juvenil per la seva obra El gran joc, i el 2007, el Premi de Literatura Infantil Vaixell de Vapor per Calvina. És membre de l’Acadèmia de Ciències de Nova York, president de l’Associació Contra la Tortura, membre fundador de l’Aliança d’Intel·lectuals Antiimperialistes, i és soci de l’Associació d’Escriptors i Artistes de l’Orbe (ASEADLO). També és col·laborador de les publicacions Gara, insurgent, i altres mitjans alternatius com Rebel·lió o La Haine. Encara que és conegut per les seves obres infantils i juvenils, és un prolífic autor d’obres per a adults (La reflexió i el mite, 1990; El Llibre Infern, 2002; Contra l’Imperi, 2002; etc.).

 

 

Valoració:

Personalment m’ha agradat molt. És un llibre molt interessant i entretingut, tant la trama com la part de la història i pensament lògic proposat mitjançant exemples. Aquest llibre ma a sorprès perquè a mi els llibres no és que em fascinin però aquest llibre especialment ma convençut a llegir amb atenció hi ha passar-m’ho bé llegint.

 Recomanació:

Jo recomanaria aquet llibre per la gent especialitzada amb les matemàtica, ja que surten bastants tecnicismes en els problemes que es realitzen en els llibres. Es un llibre per la gent jove, parla sobre els problemes d’un nen jove. Es un bon llibre per els estudiants.

 

Ignasi de Sagarra 3r B





EL NEN AMB EL PIJAMA DE RATLLES-John Boyne (Ainoa Mesa)

7 12 2014

RESUM

Tracta de Brune, un nen de 8 anys que viu amb la seva mare, el seu pare el qual és soldat i el ascendeixen a comandant, la seva germana Gretel i la seva mestressa, a Berlín. Tots junts hauran de mudar-se, per problemes de treball de pare.

Quan Brune va veure la seva nova casa per primera vegada, es va quedar sorprès, era molt més petita que la seva casa anterior, era molt trist i molt freda, estava clar que no li agradava però havia de fer-se a la idea. Observant des de la finestra, li va semblar veure una granja a la que mare li prohibeix anar. Així i tot, Brune, un noi molt explorador, decideix anar a visitar aquell lloc. Allà coneix un nen de la seva mateixa edat, segons Brune, va vestit amb un pijama de ratlles i té un numero escrit, ell és Shmuel.

A mesura que van passant els dies Brune, descobreix, gràcies a Shmuel i la seva germana que allò, no era una granja, sinó un camp de concentració on habiten els jueus. El nou majordom el qual tenien era jueu, provinent del camp de concentració, és assassinat per un dels soldats de pare. L’endemà Brune, troba al seu estimat amic Shmuel a casa, Brune, li ofereix alguna cosa de menjar i el soldat, que el descobreix menjant, li diu amb un to amenaçador que acabi de netejar les copes, que ja parlarien ells dos a sols sobre que els passa a les rates que roben. Brune s’espanta, va diversos dies al camp de concentració i no troba a Shmuel. Després d’alguns dies, aconsegueix veure a Shmuel en mateix lloc de sempre, amb una ferida a l’ull.

Després d’una trucada de l’avi de Brune, que els fa saber que els bombardejat i ha mort la seva àvia, passen uns dies molt tristos i una altre de les noticies es que hauran de tornar a Berlin perquè mare creu que allò no es un lloc adequat per ells.

Brune, li explica a Shmuel tot el que li ha passat i Shmuel a ell li explica que el seu pare, fa dos dies desaparegut. Aquests dos, decideixen fer un túnel abans que Brune s’anés de nou a Berlín, per buscar el pare del petit Shmuel, i així ho fan. Brune un cop dins, descobreix que tot allò no és com la pel·lícula que projecte pare i ell veu des de un vidre.

Ell i Shmuel al costat d’un grup més de persones jueves de manera involuntària, entren en un lloc tancat, en el qual els intoxiquen i moren.

OPINIÓ PERSONAL

M’ha agradat molt aquest llibre, ja que mostra les dues formes diferents de vida, mostra que tot i que dos persones de oposades religions que estan en guerra, entre si no tenen perquè odiar-se. Aquest llibre, m’ha ensenyat que no el que la gent digui o faci pensar serà cert, abans de jutjar a algú, ho hauríem de conèixer. Malgrat la seva trist final, és un llibre amb molts valors.

 

 





La màquina del temps

7 12 2014

El 31 de desembre de 1899, a Londres , George, un inventor, discuteix de l’assumpte de la quarta dimensió amb quatre dels seus amics i els afirma que ha inventat una màquina del temps. Els presenta un model en miniatura de la seva invenció que desapareix després de la seva activació. Els altres, més aviat incrèduls, l’acusen d’haver usat màgia i es burlen una mica d’ell. Tres d’ells se’n van; el quart, Filby , es queda un moment i demana a George que no surti aquest vespre. George li promet no sortir i el convida amb els altres a prendre un àpat en cinc dies.

Un cop Filby ha marxat, George va al seu laboratori on és emmagatzemada una màquina capaç de transportar un home. Després seu a l’aparell, empeny la palanca cap endavant i la màquina l’envia cap al futur. En principi la màquina para el 13 de setembre de 1917 i s’assabenta que el món està en guerra. Veu un home en uniforme i creu en principi que es tracta del seu amic Filby però l’home es presenta com el seu fill. L’informa que el seu pare va morir fa un temps, a la guerra. George torna a la màquina i la fa anar fins al 19 de juny de 1940 on cau en ple bombardeig. Conclou que el món és de nou en guerra. Se’n va i s’atura el 18 d’agost de 1966 on es meravella d’un món modern que ja no és el seu. Troba de nou Filby, ja vell, que l’adverteix d’amagar-se ja que els bolets explotaran aviat. Hi ha llavors una explosió, el cel es torna vermell i la lava comença a fluir pels carrers de Londres. Per no ser endut, George se’n va cap al futur. Enterrat per la lava que es converteix en una roca freda, l’inventor veu els segles volar, tancat en una muntanya que s’acaba finalment erosionant.

Atura llavors abruptament la màquina el 12 d’octubre del 802.701, prop d’un gran edifici que té l’aparença d’una esfinx. Explora el bosc proper, que sembla un paradís, i s’acaba trobant amb els habitants del lloc relaxants i jugant a prop d’un riu. Veu llavors una jove ofegant-se que els altres miren indiferentment. George l’ajuda. Es diu Weena, i el seu poble es diuen els Elois. Que s’acaben interessant a poc a poc per ell.

George s’adona que els Elois no tenen ni govern ni lleis i que viuen despreocupats. Enfadat i decebut, decideix tornar amb els seus. Descobreix aleshores que la seva màquina ha desaparegut. Els rastres indiquen que ha estat arrossegada cap a la porta tancada de l’esfinx. Weena, que l’ha seguit, li diu que els Morlocks l’hi han pres i parla llavors d’un petit museu on uns anells expliquen el que ha passat abans. George els escolta i conclou que després d’una llarga guerra nuclear, un grup d’humans supervivents ha decidit viure a les coves. S’han convertir en els Morlocks que crien ara els elois com bestiar per tal de servir-se’n d’aliment.

George vol trobar la seva màquina. Weena li indica que l’única manera d’entrar als Morlocks, és d’anar-hi pels pous. Mentre hi baixa, una sirena d’alarma es dispara, la mateixa sirena que ha sentit el 1966. Weena i els altres elois es dirigeixen com hipnotitzats cap a l’entrada de l’esfinx. George intenta agafar-la però n’és incapaç ja que la porta de l’esfinx es tanca de nou abans que hi hagi pogut entrar. Ben decidit a entrar als Morlocks i a salvar Weena, torna al pou on s’arriba a l’antre dels monstres. Apareix una fila. Són els elois presos que són conduïts a cop de fuet pels Morlocks cap al rebost George s’enfronta als Morlocks i s’adona que els seus ulls són sensibles a la llum. La resplendor d’un llumí els fa retrocedir. Aconsegueix portar Weena i els altres elois cap a la sortida encenent un foc. Ell i els elois aconsegueixen sortir sans i estalvis del pou.

Un eloi l’adverteix que la porta de l’esfinx s’ha obert de nou. George veu la seva màquina a l’interior. Hi corre, la porta es tanca de nou darrere d’ell. Atacat pels Morlocks, activa la màquina i torna cap al passat. La màquina és aturada el 5 de gener de 1900. Explica la seva història als seus amics però només Filby el creu. Quan els altres se’n van, Filby torna de pressa amb George però és per sentir la màquina reactivar-se. Georges ha deixat el seu cotxe fora de la vidriera del laboratori d’on havia marxat: a la tornada, s’havia trobat a l’altra banda de la porta, ja que els Morlocks hi havien arrossegat la seva màquina; gràcies a aquesta maniobra es trobarà de nou fora del casalot de l’esfinx i trobarà Weena. És el que entén Filby quan comprova al laboratori que George i el seu aparell han desaparegut. Filby endevina que se n’ha anat cap a Weena i els elois on intentarà reconstruir una civilització: per això, com ho comprova Filby, mirant una prestatgeria de la seva biblioteca, s’ha endut tres llibres.

 

Gerard Martil





La crida del bosc_Jack London

7 12 2014

Resum:

Aquest llibre, va sobre un gos que es deia Buck, era un gos gran i robust amb una gran intel·ligència a la seva mirada. Era un gos molt adorat per el poble on residia. Vivia amb el jutge Miller, en una gran mansió; en Buck controlava tot el que hi passava. En aquella mansió hi vivia molta gent, la família, els criats, etc.

Un dels criats, en Manuel, no estava satisfet amb el que cobrava, i per això, un dia, sense que ningú el veiés, es va emportar en Buck i el va vendre a un home de l’estació de College Park. A partir d’aquí, el pobre gos va anar passant d’amo en amo. El primer lloc on va anar a parar, després del llarg viatge en tren tancat en una gàbia, va ser amb un home que mai més va poder oblidar. Anava vestit de vermell, aquest home domava el gossos a base de cops de pal, i així és com va domar al pobre gos. Amb aquest home s’hi va quedar poc, comparat amb els altres amos.

El segon van ser dos homes, en François i en Perrault, amb aquests va aprendre a ser un gos per tirar trineus, que gràcies a la seva intel·ligència en va aprendre molt ràpid i li agradava molt fer aquesta feina.Amb els altres gossos va tenir molts enfrontaments, ja que tenia molt de caràcter. Al final, gràcies a la seva força va vèncer el cap dels gossos i ell va agafar la seva posició. Un dia que estaven descansant en un poble, uns bandolers es van emportar a Buck i els altres gossos. Amb aquests, ho van passar molt malament, la majoria d’ells van morir de fam o d’alguna malaltia.

L’últim amo en què Buck es va trobar va ser en Thornton, aquest amo va ser el millor per a ell, ja que el va salvar de la misèria en què es trobava amb l’anterior amo; en Buck es sentia molt agraït amb ell.

Una nit, en què Buck estava caçant, els Yeehats, una tribu, van atacar a Thornton i els seus socis i els van matar a tots, quan el gos va veure la massacre que hi havia volia venjar-se’n per això va perseguir als de la tribu i els va matar a tots. Des d’aquell dia, en Buck no va tenir mai més por dels humans.

Després d’aquell atac, en Buck era un gos lliure i es va unir a la manada de llops que vivia en els boscos.

 

Valoració:

Aquest llibre m’ha agradat molt, bàsicament perquè a mi els animals m’agraden molt i el llibre tracta de la relació dels humans amb els animals, en concret amb els gossos. El caràcter d’en Buck també m’agrada molt, perquè em recorda al meu gos. Jo recomano aquest llibre a tothom que apreciï els animals ja que s’ho passaran molt bé i es ficaran molt en la pell del protagonista.

 

Èlia Teixidor

3rB