Senyoria

3 03 2014

Autor: Jaume Cabré

Títol: Senyoria

Any d’edició: 1991

Editorial: Proa

 

Breu biografia de l’autor:

Jaume Cabré és un escriptor nascut a Barcelona l’any 1947 que està considerat com un dels autors més rellevants de la seva generació. Llicenciat en filologia per La Universitat de Barcelona, és membre de la secció filològica del Institut d’Estudis Catalans, i ha fet de professor a la Universitat de Lleida. En la seva obra literària ha tocat temes tan diversos com la novel·la, la narració, el teatre, el relat infantil, el guió televisiu, l’assaig, i a més a més col·labora habitualment amb una columna en el diari Avui.

 

Resum:

L’argument ens situa a finals de l’any 1799, època en la qual Barcelona viu sota el regnat d’una monarquia molt repressiva amb el poble català. Rafael Massó, un Regent Civil de l’Audiència de Barcelona, investiga l’assassinat d’una cantant francesa, d’Aube Desflors. Andreu Perramon es converteix en el més sospitós ja que és l’últim en haver estat amb ella. l’Andreu és jutjat i sentenciat, el condemna a la forca per tal de assegurar-se el seu càrrec davant del poble i no perdre la seva reputació. Però al cap d’un temps a casa de l’Andreu amb un papers es descobreix que Rafael Masó també va esta implicat en un assassinat en el que va matar al seu amant. Ferran Sors intenta que el seu amic Andreu no sigui executat, però finalment l’Andreu que era innocent va ser executat. La reialesa demana explicacions a don Rafael sobre l’acusació que va fer contra l’Andreu i acaben descobrint a Rafael de que s’ho havia inventat i don Rafael s’acaba suïcidant.

 

Valoració: Aquest llibre el recomano a gent que li agradin les novel·les policíaques.

 

Álvaro Esteban Ondoño

4rtA

Anuncis




Què farem, què direm?

3 03 2014

Títol:  Què farem, què direm?

Autor: Pep Coll

Any: 1991

 

 

Aquesta historia tracta de la protagonista que es diu Berta. Ella sol anar al museu del Pobre, però un dia que ella hi va amb la classe on hi ha un nou departament on hi han unes criatures anomenades, minimons. Quan ella es dirigeix a aquest apartat veu que un canut es comença a moure, i ella es queda parada quan de sobte per darrera seva se li apareix i llavors el canut es para de moure en quan l’Iu li diu que tenen que anar-se’n d’allà, però ella no li fa cas i es queda allà encara mirant el canut per si es tornava a moure i tot i diguent-li un vigilant que se’n tenia que anar ella pesada es quedava allà mirant el canut fins que al final se’n va. El dia següent, la Berta, torna a estar allà a investigar més sobre els minairons. La Berta volia entrar al museu gratis, per això li va dir a el vigilant que havia de fer un treball per a l’escola. Perquè la Berta tingues més informació sobre els minairons va voler robar el canut amb una falsa alarma que tot i següent falç, el pla va anar bé. Quan va tenir el canut a les seves mans, va anar fins a la festa d’acomiadament, que a la festa, s’hi trobava a el Savk, un bon amic de la Berta, que era un nen de color negre que era qui feria de rei negra a la cavalcada. Un cop la festa es va acabar, la Bet va anar a casa seva a investigar més sobre el tema que tenia entre les mans, la vida dels minairons. Quan va arribar a la seva casa, els va deixar sortir i els hi va començar a fer-li preguntes sobre ells. De sobre, va sortir amb que ell s’aniria a viure a Barcelona, perquè els del club de basquet de Barcelona l’havien fitxat. I quan va arribar a Barcelona a veure el partit del seu amic, una persona li va robar la bossa on a dins hi havia el canut, però per més que hagués corregut no va aconseguir atrapar-lo per aconseguir recuperar-lo.

 

Guillem Rodríguez 4tA





Moby Dick, de Herman Melville

13 02 2014

Moby Dick

Herman Melville

Resum:

El llibre Tracta sobre Ismael, un jove procedent de les terres de l’interior que volia provar sort al mar, per això es va dirigir al port de New Berford, Massachusetts, per poder anar a la caça de balenes. No li agradava viatjar com a passatger sinó com a tripulant.

Va aconseguir treball en un vaixell i un matí després d’haver salpat, el capità Acab va sortir a coberta i tots van poder veure l’absència de la seva cama, que va ser tallada per culpa de la balena blanca Moby Dick. Acab va clavar una moneda d’ or al màstil i va prometre que qui matés Moby Dick se l’emportaria.

Acab tenia una obsessió: caçar Moby Dick, però també caçar com més balenes millor perquè així cada vegada estaria més a prop de la balena blanca. Moby Dick era temut per tots els mariners, menys per Acab.

Acab anava preguntant a tots els vaixells que veia, per Moby Dick. Alguns vaixells l’havien intentat caçar, però no van poder. Moltes vegades quan estaven caçant balenes, Moby Dick apareixia i no els deixava pescar.

Un dia, van donar l’alarma perquè van veure una cosa semblant a una balena blanca, però realment era un pop gegant. Els baleners preferien enfrontar-se a les balenes que a un pop gegant.

Un dia van patir un tifó, però van poder sobreviure a ell.

Es van trobar un gran vaixell, el Rachel. Acab li va preguntar si havien vist la balena blanca, li van respondre que si, i el capità es va emocionar. El capità de l’altre vaixell li va explicar a Acab el lloc on se l’ahvia trobat i Acab va anar directe a la caça de Moby Dick.
En passar alguns dies després de la trobada amb el Rachel, van veure per fi a Moby Dick. Van intentar caçar-la tres vegades i a la tercera, Acab estava segur que l’aconseguiría caçar. De sobte van començar a arribar taurons, era una mala notícia, en hores de gran lluita entre els baleners i Moby Dick. Acab volia desesperadament acabar amb la gran balena blanca, per això va pujar al seu llom. No deixava de clavar-li arpons, però Acab no va poder amb ell i va morir. El vaixell es va enfonsar per culpa de Moby dick. Tots  els tripulants van morir, menys Ismael que dies més tard fou rescatat per un vaixell.

Valoració:

El tema del llibre es molt interessant peró el llibre es fa molt llarg i pesat.





OLIVER TWIST

9 02 2014

L’Oliver Twist es un nen orfe de pare i mare, que viu a un asil d’infants a prop de la ciutat de Londres. Es un nen pàl·lid, baixet i pobre, però de cor noble i molt bona persona com descriu el narrador del llibre, a la historia té aproximadament uns  12 anys . Els amos de l’asil on viu no el tracten gaire be, i passa molta gana, i el tracten com si fos un nen problemàtic, al final un dia el regalen a un enterrador que es diu Sowerberry, esta treballant allà encara que rep molts mals tractes, el piquen, i passa gana, a mes no li cau be als seus amos que el fan treballar com un esclau, un dia el fan fora de la casa per picar-se amb un company que treballava amb ell, i decideix anar a Londres. Quan arriba a Londres, esta sol, sense ningú, i es troba a un nen que es diu Jack Dawkins, encara que tothom li diu Pillastre. En Pillastre el porta davant del seu amo, un vell jueu que es diu Fagin, que ha format una banda de nens que roben per a ell, en Fagin l’enreda i el posa a robar pels carrerons de Londres. A la banda d’en Fagin hi ha una noia que es diu Nancy, que es prostituta, que ajuda a l’Oliver, encara que ho fa sense que el seu novio se n’adoni, perquè la maltracta, el noi es diu Strike.

Un dia robant per en Fagin, es troben a un home vell i ric que es diu Brownlow, al que li volen robar la cartera en un dels carrerons on ells estan normalment, li agafen, però al final atrapen a l’Oliver i el porten a la comissaria. Allà l’home al que li volia robar la cartera, es compadeix d’ell i l’adopta com a fill adoptiu. L’home el cuida be, no el maltracta ni el pica, li dona tot el que pot i s’estimen molt. Però en Fagin se n’adona de que l’Oliver esta a la casa del senyor Brownlow i un dia que esta portant uns llibres a casa d’un amic del seu pare adoptiu, en Sikes i la seva novia, la Nancy, el rapten i el porten amb en Fagin de nou, el senyor Brownlow denuncia la desaparició, però el senyor de l’hospici on l’Oliver vivia de petit li explica mentides, que fan que el senyor Brownlow, no vulgui saber res mes de l’Oliver. Els lladres volen robar a una casa i que atrapin a l’Oliver, però en comptes d’això, els amos de la casa disparen a l’Oliver, i el deixen abandonat. Llavors els amos de la casa la senyora Maylie i la seva filla adoptiva Rose, el curen, i li demanen a l’Oliver que els hi expliqui la seva historia, queden tan commoguts que l’adopten i se’n van a viure al camp.

L’Oliver vol aclarir les coses amb el senyor Brownlow, però no pot perquè esta a les ameriques, mentrestant en Fagin, fa negocis amb un tal Monks, que esta molt interessat en que l’Oliver sigui un lladre, perquè es el seu germà, i vol cobrar una herència que li pertanyeria si l’Oliver estigues mort. La Nancy ho sap i li diu a la Rose, la filla de la senyora Maylie. Llavors intenten tornar a contactar amb el senyor Brownlow, que ja ha tornat de les ameriques, i esta disposat a ajudar a l’Oliver en el que faci falta.

En Fagin comença a sospitar de la Nancy, i envia a un espia a que la vigili, i la enganxen passant informació, i quan torna a casa seva en Sikes la mata a cops de bastó.

Al final del llibre, la colla d’en Fagin es capturada i porten al cap a la presó, a en Sikes l’avisen del que ha passat i quan intenta fugir, s’entrebanca amb una corda, i es mor escanyat amb una soga al coll. En monks també es detingut però el teixen lliure i acava morin en un dels seus negocis clandestins, i l’Oliver, es queda amb el senyor Brownlow i viuen feliços com pare i fill.

Aquest llibre m’ha agradat força, perquè es molt entretingut, i mai havia tingut la ocasió de llegir-me’l fins ara. Li recomanaria a algu que tingui temps per llegir-lo amb calma, i que li agradin les novel·les històriques i una mica dramàtiques.





La tragèdia del Korosko

6 02 2014

El llibre va sobre uns turistes que viatgen per l’Àfrica, i m’entres estaven fent una “expedició” un grup de beduïns els van segrestar.

Però abans de segrestar-los, van poder amagar les dones que hi havien en el seu grup, aixís sabrien que no les podrien violar.

Cada vegada passaven més els dies i ningú els rescatava, fins que van començar a intentar suïcidares, però m’entres anaven al seu campament un grup de l’altre banda del riu Nil, els van salvar, eren els Sarras. Desprès d’una gran lluita els bandits es van retirar i els Sarras van salvar als turistes.

Opinió:

El llibre sincerament no m’ha acabat de convèncer molt, ja que hi havien moltes parts avorrides, però acció no li ha faltat.

recomanaria aquest llibre, doncs a ningú, ja que podrien agafar-ne un de millor.

 

Pere Font Martínez. 4D





4 02 2014

EL REM DE

TRENTA-QUATRE

Joaquim Ruyra explica, mitjançant el llibre, la travessa per les costes catalanes de l’època (s IXI-X), que va fer la tripulació de la barca de cabotatge “Santa Rita”. La història la narra Marianna Saura, filla del patró del vaixell, el qual esposa i filles havien mort.

La filla, encara no adolescent, li demana el seu pare per anar amb ell i la tripulació en un viatge des de Roses cap a Blanes, terra natal de tots el mariners i dels Saura. Tot i la oposició del pare, Marianna el convens per acompanyar-los. El que ella no sap és la dificultat i els perills que té una noia de a penes 10 anys viatjar per mar.

Durant el viatge, la noia va coneixent la tripulació i descobreix com son realment. Fins i tot, fa retrats dels mariners.

El títol de la obra és degut als rems de la barca que medeixen trenta-quatre pams.

 

Opinió personal

Trobo que aquest llibre té un vocabulari molt viu i a vegades costa d’entendre, ja que és del s.XIX. Hi abunden les descripcions; l’autor intenta explicar cada detall meticulosament emprant molts adjectius i et fa sentir com si estiguessis dintre la història. Tot i això, personalment, el llibre no m’ha agradat gaire, m’ha faltat més aventura i emoció.

Recomanaria el llibre a la gent que li agradi llegir, per suposat, i que li apassioni les novel·les sobre la mar.

 

Marçal Rodriguez

4 ESO D





Història d’un cavall

3 02 2014

Autor:

Lleó Tolstoi

Tolstoi està considerat un dels màxims representats del Realisme rus:

El Realisme rus va ser un corrent literari del s. XIX que intentava plasmar en la literatura com és la vida i la realitat. Les característiques principals són el detallisme en les descripcions, l’ús de frases llargues i molts d’adjectius, utilitza el registre adequat depenent del personatge i predomina la versemblança i la objectivitat. El gènere predominant és la novel·la.

En aquesta novel·la el protagonista és un cavall i per tant no es del tot real perquè els animals no parlen, però podem dir que segueix l’estil del realisme perquè escriu la realitat del cavall, els sentiments i les actituds humanes. A més també veiem el comportament humà a traves de l’amo del cavall.

Resum del llibre:

El llibre tracta de la vida d’un vell cavall i la seva visió particular del món dels homes. Un cavall diferent als altres, de bona descendència però amb un defecte; la pell pigada, una petita diferència que el fa ser víctima de moltes bromes, especialment entre els humans. Els seus dies es resumeixen en anar a pasturar amb l’amo i la resta d’animals mentre intenta esquivar les burles i bromes pesades dels poltres més joves. Un dia el Pigat (així l’anomenen) els hi explica a tots els cavalls la seva interessant vida i la història de com havia anat a parar a allà. Els comenta la gran quantitat d’amos que havia tingut i la duresa d’ells, també que l’època més feliç de la seva vida havia sigut a mans del príncep, l’únic capaç de apreciar-lo valorant la seva rapidesa en les curses i sense fixar-se en el seu físic. Va passant el temps, fent una vida tranquil·la i sense relacionar-se amb gaire ningú, fins que un veterinari detecta que està malalt i molt dèbil. L’amo, en veure que ja no li servirà per res, decideix sacrificar-lo. El Pigat, en veure venir l’home de l’escorxador pensa que el volen curar, i fins que no veu la sang que raja del seu cos, no acaba de confirmar la maldat dels humans.

Valoració:

M’ha agradat molt et fa posar a la pell del cavall. A més, fa reflexionar i pensar que els animals també tenen sentiments i se’ls ha de tractar com a éssers vius. És molt interessant la manera com l’autor combina i estableix un paral·lelisme entre dos mons, el dels homes i el del vell cavall. El que més m’ha agradat és que critica la discriminació i les injustícies que es cometen pel simple fet de ser diferent a tothom.