Història d’un cavall

3 02 2014

Autor:

Lleó Tolstoi

Tolstoi està considerat un dels màxims representats del Realisme rus:

El Realisme rus va ser un corrent literari del s. XIX que intentava plasmar en la literatura com és la vida i la realitat. Les característiques principals són el detallisme en les descripcions, l’ús de frases llargues i molts d’adjectius, utilitza el registre adequat depenent del personatge i predomina la versemblança i la objectivitat. El gènere predominant és la novel·la.

En aquesta novel·la el protagonista és un cavall i per tant no es del tot real perquè els animals no parlen, però podem dir que segueix l’estil del realisme perquè escriu la realitat del cavall, els sentiments i les actituds humanes. A més també veiem el comportament humà a traves de l’amo del cavall.

Resum del llibre:

El llibre tracta de la vida d’un vell cavall i la seva visió particular del món dels homes. Un cavall diferent als altres, de bona descendència però amb un defecte; la pell pigada, una petita diferència que el fa ser víctima de moltes bromes, especialment entre els humans. Els seus dies es resumeixen en anar a pasturar amb l’amo i la resta d’animals mentre intenta esquivar les burles i bromes pesades dels poltres més joves. Un dia el Pigat (així l’anomenen) els hi explica a tots els cavalls la seva interessant vida i la història de com havia anat a parar a allà. Els comenta la gran quantitat d’amos que havia tingut i la duresa d’ells, també que l’època més feliç de la seva vida havia sigut a mans del príncep, l’únic capaç de apreciar-lo valorant la seva rapidesa en les curses i sense fixar-se en el seu físic. Va passant el temps, fent una vida tranquil·la i sense relacionar-se amb gaire ningú, fins que un veterinari detecta que està malalt i molt dèbil. L’amo, en veure que ja no li servirà per res, decideix sacrificar-lo. El Pigat, en veure venir l’home de l’escorxador pensa que el volen curar, i fins que no veu la sang que raja del seu cos, no acaba de confirmar la maldat dels humans.

Valoració:

M’ha agradat molt et fa posar a la pell del cavall. A més, fa reflexionar i pensar que els animals també tenen sentiments i se’ls ha de tractar com a éssers vius. És molt interessant la manera com l’autor combina i estableix un paral·lelisme entre dos mons, el dels homes i el del vell cavall. El que més m’ha agradat és que critica la discriminació i les injustícies que es cometen pel simple fet de ser diferent a tothom.


Accions

Information

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: