LA PLAÇA DEL DIAMANT

10 06 2013

Títol: LA PLAÇA DEL DIAMANT

Autor/a: Mercè Rodoreda

Editorial: Editorial 62

 

Portada de l'edició del centenari

Portada de l’edició del centenari

Context històric:

Mercè Rodoreda (1908-1983) és la novel·lista més important de l’època i forma part de la narrativa del s. XX. Escriu La Plaça del Diamant situant-la en l’època de la Segona República, la Guerra Civil i la postguerra Espanyola, concretament a Barcelona. Primerament, l’any 1960, va ser presentada al premi Sant Jordi amb el títol de Colometa.

Resum:

Durant un ball de festa major a la Plaça del Diamant, la Natàlia, noia jove, orfe de mare i dependenta d’una pastisseria, coneix en Quimet, fuster, que l’enamorarà des del primer moment i amb qui es casarà al cap de poc. Aquest casament farà canviar totalment la vida de la Natàlia ja que mai serà ben tractada pel seu marit i decidirà fer cas de tot el que ell vol sense queixar-se. Es compren un pis on al terrat en Quimet decideix construir-hi un colomar i tenir-hi coloms de tots els tipus, la Natàlia els haurà de cuidar, d’on li vindrà el sobrenom de Colometa. Del matrimoni neixen dos fills, en Toni, i la Rita. La Colometa ha de deixar la seva feina i fins que la fusteria no va gaire bé no pot tornar a treballar, finalment troba feina netejant una casa. Un bon dia en Quimet i els seus dos amics, en Mateu i en Cintet, decideixen anar a la guerra i la Colometa haurà de treballar i cuidar els nens i els coloms tota sola, cosa que li comportarà un gran esgotament i de mica en mica anirà fent fora tots els coloms. Durant aquest temps l’acomiaden de la feina, arribant a passar una situació molt difícil econòmicament, de mol patiment i fam, així que quan li comuniquen que en Quimet ha mort, intenta vendre tot els mobles de casa seva i a contra cor porta en Toni a una colònia de refugiats, on almenys podrà menjar. La situació es tant insuportable que un bon dia decideix acabar amb la seva vida i la dels seus fills amb salfumant, però quan va a comprar-lo l’adroguer li ofereix feina i menjà i, posteriorment, matrimoni. Amb aquest casament la Colometa torna a ser la Natalia i deixa enrere la difícil vida de dona submisa i oblidada per tornar a tenir la seva pròpia personalitat.

Valoració:

Aquesta novel·la ens descriu molt bé la situació que patien moltes famílies durant la postguerra, a part de l’actitud masclista d’en Quimet que anul·la totalment la identitat de la Natalia (des del principi ja li canvia el nom per Colometa), però que en realitat és la que ha de tirar endavant la família i solucionar els problemes.

És una història dura i trista, que tens ganes de llegir però que es fa una mica complicada de seguir. Explicacions molt llargues, descripcions molt detallades, detalls psicològics i símbols  que a vegades costen d’entendre…

Recomanació:

Recomanaria aquesta novel·la a qualsevol persona que li agradés llegir, sobretot novel·les amb molta descripció. A qui li interessés l’època, ja que és una novel·la dura i cruel, molt realista i que expressa molt bé la situació que es vivia a Barcelona durant la postguerra. I també a les dones en general, doncs és una novel·la on la protagonista és una dona i els diferents tractes psicològics que pateix.


Accions

Information

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: