La Plaça del Diamant

8 06 2013

Títol: La Plaça del Diamant

Autora: Mercè Rodoreda

Editorial: Club Editor 1984

Any d’edició: 1979

Resum de la novel·la:

La Plaça del Diamant és una història que té com a protagonista la Natàlia, una noia que és orfe de mare i que viu amb el seu pare. Un dia, a la festa major del seu poble, Barcelona, coneix a en Quimet, un jove encantador, de seguida els dos s’enamoren, es casen i tenen dos fills, l’Antoni, el fill més gran i la Rita, la petita. Mai tracta del tot bé a la Natàlia, un dia li arriba a donar una bufetada a la cara inclús. En Quimet decideix tenir coloms a un espai de la terrassa que tenen a casa seva, però al final se n’acaba encarregant d’ells la Natàlia, que acaba rebent el sobrenom de “Colometa”. Els coloms no li porten més que problemes, fins que un dia la Natàlia se’n cansa i ho elimina tot, els coloms i tot el relacionat amb ells. En Quimet treballa de fuster, i la Natàlia es busca feina netejant una casa d’una família benestant. En Quimet sempre es queixa de la cama i té a la Natàlia una mica cansada. Arriba un cert moment en que en Quimet ha de marxar a la guerra i al final acaba morint. La Natàlia s’ha quedat sense diners i sense feina i no pot alimentar als seus fills així que en un principi decideix internar al seu fill, però al final l’acaba tornant a casa. Com a última opció acaba decidint matar als seus fills amb salfumant i després matar-se ella, així no tindrien més problemes. Va a l’adroguer del costat de casa seva i ell l’ajuda i la fa canviar d’opinió, inclús li ofereix feina i li dona menjar. Finalment, s’acaben casant i viuen tots junts. Per acabar la història es veu com han acabat les coses, l’Antoni s’ha fet soldat i la Rita es casa amb el propietari d’un bar del poble.

Opinió personal:

A mi personalment aquest llibre en general m’ha agradat. He trobat que és un llibre una mica trist, sobretot des del principi fins a la meitat o una mica més, per com tracta en Quimet a la Natàlia i com se sent ella. D’altra banda m’ha semblat interessant de saber com es vivia abans i com tractaven la majoria dels homes a les dones. He trobat una mica avorrit el tros en que la Natàlia es passa explicant el colomar i tot el relacionat amb ells, ja que ho diu amb moltes descripcions i molts detalls. Però en general m’ha agradat, sobretot el final, perquè, dins de tot, acaba bé.

Recomanació:

El recomanaria a la gent que li agradi les novel·les que expliquen èpoques no gaire llunyanes, però que tampoc són actuals. També que expliquin coses de la vida diària, per exemple la feina, els fills, etc. Que li agradin novel·les força lineals, sense intrigues, ni res d’això. Que simplement t’expliquen la història d’una família. També a la gent que li agradin les novel·les que detallen molt els llocs, els escenaris i tot el que envolta als personatges, ja que aquesta novel·la et fa imaginar tot tipus de llocs.

Laura Pallarès

Advertisements

Accions

Information

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: