La Plaça del Diamant

8 06 2013

Títol: La plaça del Diamant

Autor: Mercè Rodoreda

Editorial: Club editor jove

Any d’edició: maig 1999

Vaig decidir llegir la Plaça del Diamant ja que me l’havien recomanat i m’havien assegurat que era una historia molt maca. És una novel·la psicològica escrita per Mercè Rodoreda, una autora del segle XX. Aquesta novel·la s’ha convertit en un clàssic de la literatura catalana de postguerra i s’ha traduït a més de vint idiomes.

La plaça del Diamant és una història que es narra a Barcelona. La protagonista és la Natàlia, una noia orfe que viu amb el seu pare i treballa en una pastisseria. És molt tímida. Resulta que al ball de la Festa Major, a la plaça del Diamant,  coneix a en Quimet, un noi amb qui de seguida s’enamoren. Ella, però, estava promesa amb en Pere i decideix abandonar-lo per anar a viure amb en Quimet ja que s’acaben casant. En Quimet l’anomenava Colometa i és per això que tothom l’anomena així. Té dos fills, l’Antoni i la Rita. Ell, no la tractava bé ja que era egoista i no li proporcionava felicitat. Només feien el que ell volia i quan ho volia. Tot comença a empitjorar quan arriba un colom a casa i en Quimet, sense dir-li res comença a criar coloms en el pis. Estan a la terrassa però acaben entrant dins del pis. La Colometa, n’estava farta ja que era en Quimet el que volia els coloms, però era ella la que els havia de cuidar. A part, en Quimet treballava de fuster, però com que no anava massa bé aquesta feina, la Colometa va haver de buscar-ne. Quan comença la guerra, en Quimet ha de marxar a lluitar al front, però el maten. Així que la Natàlia ha de cuidar els seus fills, però no els pot ni alimentar. Té un cert problema ja que econòmicament està molt malament i arriba en el punt de desesperació, on decideix que ha de matar els nens amb salfumant i després suïcidar-se ella.  Per sort, va a comprar el salfumant amb l’adroguer, l’Antoni, que l’ajuda i  li ofereix una feina i menjar per tal de que pugui alimentar als seus fills. Més tard, li demana matrimoni i ella l’accepta. L’Antoni es posa a la situació de pare i és un bon marit per ella ja que a diferència d’en Quimet, és molt comprensiu. Finalment, veiem que l’Antoni, el seu fill, acaba convertint-se en soldat i la Rita es casa amb el cap d’un bar, en Vicenç. A partir d’aquí, la Natàlia aconsegueix netejar tot els restos dels coloms i desapareix el seu mot de “Colometa” i torna amb el nom de Natàlia.

La veritat és que tal i com m’havien dit, aquesta novel·la és maca i m’ha agradat molt. És dura ja que es veu reflectida la situació de la postguerra i ens mostra la realitat d’aquella època. No acostumo a llegir novel·les psicològiques, per tant, haig de dir que és força diferent comparat amb els altres tipus de llibres que llegeixo. Tot i així, aquestes novel·les et fan posar al lloc del protagonista i fins i tot, et fa reflexionar en certs moments. Haig de dir que en alguns moments se m’ha fet pesat ja que Mercè Rodoreda acostuma a fer descripcions molt llargues i detallades, i a mi, em cansa si n’hi ha moltes. Però bé, la major part del llibre m’ha encantat i  és una novel·la psicològica molt bona. Al principi em va costar agafar-hi el fil, però cap al final  et comença a enganxar fins acabar-lo.

Recomano aquest llibre a les persones que els hi agradi llegir i sobretot, que els hi agradin les novel·les amb moltes descripcions i detalls. Principalment, però, recomano la novel·la a les persones que no acostumen a llegir aquest tipus de llibres. Crec que és interessant que aquestes persones els llegeixin, ja que els pot acabar agradant . A part, t’ajuda a fer entendre la situació d’aquella època i ens barreja l’amor amb una mica de drama. Com he dit al principi, aquesta novel·la s’ha convertit en un clàssic de la literatura catalana de postguerra i s’ha traduït a més de vint idiomes, això vol dir que és una bona novel·la. I per tant, recomano que us el llegiu!

Carla Buixeda,

Anuncis

Accions

Information

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: