La plaça del diamant

7 06 2013

Títol: La plaça del diamant

Autor: Mercè Rodoreda

Editorial: El club dels novel·listes

 Any: 1979

 Resum: 

La Natàlia és una noia normal que treballa a una botiga de dolços i viu amb el seu pare. Està promesa amb en Pere, però durant un ball de festa major, coneix a en Quimet a la plaça del Diamant. En Quimet sempre l’anomena Colometa, i ella deixa la feina i el seu promès per anar a viure amb ell. Tenen dos fills, l’Antoni i la Rita, i comencen a criar coloms, que aviat es comencen a fer amos de la casa. En Quimet treballa de fuster, però s’acosta la Guerra Civil i el negoci cada cop va pitjor, motiu pel qual la Colometa ha d’anar a treballar a casa d’uns senyors més benestants, però no és gaire ben pagada. Quan comença la guerra, en Quimet ha d’anar a fer de milicià al front, i ella perd la feina a casa dels senyors, que també han notat els efectes de la guerra, però aconsegueix una feina netejant a l’ajuntament. Tot i tenir aquesta feina, la Natàlia cada cop té més feina per alimentar als seus fills. Al final, caiguda en la desesperació, decideix que el millor que pot fer és matar als nens amb salfumant i després suïcidar-se ella. Quan va a comprar el salfumant a l’adroguer, aquest li ofereix una feina a casa seu i li dóna una mica de menjar. Amb el temps, la Colometa se’n va sortint amb els nens, i finalment l’Antoni, l’adroguer, li demana matrimoni i ella accepta. La Natàlia es trasllada amb els nenes a la rere botiga on l’Antoni té la casa. Amb el temps, tots junts es refan com a família i ell resulta ser un bon marit i pare. Finalment, es fa un salt en el temps, i Rita es casa amb en Vicenç, l’amo d’un bar. L’Antoni fill, fa de soldat però va a la cerimònia, i la història acaba amb la Colometa i l’Antoni pensatius a casa seu. Ella per fi és feliç.

Valoració personal:

És una novel·la una mica enrevessada, però a mi m’ha agradat molt. Penso que la història és molt bonica, i alhora ens explica la situació en la que vivia molta gent en aquesta època. A vegades es fa una mica pesada i complicada de llegir perquè Mercè Rodoreda fa unes descripcions molt llargues, que alguns cops cansen, i també utilitza frases molt llargues. Per altra banda, la novel·la en sí m’ha agradat molt perquè expressa molt bé els sentiments de la protagonista, com es sent i el que comporta cada situació. A més, com he dit abans, ajuda a entendre molt la situació del moment. La novel·la m’ha agradat molt, i tot i que potser al principi no, arriba un moment en que t’enganxa i sempre tens ganes de saber que passarà després.

Recomanació:

Recomano aquest llibre a la gent que li agradin les històries d’amor dramàtiques, ja que és un dels temes que tracta aquesta novel·la. Penso que també es pot considerar una novel·la psicològica i històrica, ja que tracta força els sentiments de la protagonista i ens explica la situació del moment i com està la societat. Per tant, penso que és un bon llibre per a qui li agradin les històries d’amor, però també vulgui saber més sobre la història.

Anuncis

Accions

Information

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: