Vida Privada – Josep María de Segarra

6 06 2013

 

Títol: Vida Privada
Autor: Josep María de Sagarra
Any: 1932
Editorial: Edicions Proa

Resum de la novel·la:

La trama de la ficció és un tema clássic de novel·la, la història de tres generacions d’una mateixa família de l’aristocràcia barcelonina: els Lloberola. Components d’una classe social en franca decadència, repesenten el passat de la ciutat, un passat que té un espai urbà que li és propi: el barri vell, amb un centre neuràlgic que li dóna color i animació: la Rambla. El clima moral de l’obra es desenvolupa al voltant dels Lloberola; s’apleguen amics i coneguts, amants i amistançades sobretot, perquè el que vol descriure l’autor és, preferentment, el clima moral d’aquesta classe social i el de la ciutat, ambdós van estretament lligats, ambdós són centre de la novel·la. Pel que fa a l’escenari, si Barcelona és omnipresent a Vida privada, ho és i seguint el seu títol perquè, d’una banda, sempre s’esmenten i es descriuen carrers i les cases on viuen els personatges, en una mena, d'”alter ego” seu, però d’una altra, perqué també es fa referència als llocs on es diverteixen, per tal de fixar-los, per tal de perpetuar-los; des d’aquesta perspectiva l’autor és un hábil i animat cronista de la ciutat, com si lluités contra l’oblit en deixar constància dels llocs de moda dels seu temps. Centrant-nos en els protagonistes de la novel·la, els Lloberola, sabem que, inicialment vivien en un casalot del carrer Sant pere més Baix, però que amb l’ensulsiada enconòmica, el patètic patriarca de la família, un patriarca mancat de qualsevol mena de grandesa, es va haver de traslladar a l’Eixample, l’espai de la burgesia, concretament al carrer Mallorca; en un pis,doncs, on amb dificultat d’encabir mobles i objectes de decoració. Seguint aquesta voluntat de situar les cases dels personatges, que equival a classe social, i alhora possibilitats econòmiques, sabem que ela amics dels Lloberola viuen al barri vell de la ciutat amb l’aristocràcia tricentenària del carrer Montcada; en canvi d’altres que connecten amb els nous temps, ja s’han traslladat de barri i han anat -cap a la part alta, de la ciutat, a la recerca de més espai i d’un jardí, concretament al passeig de Reina Elisenda. La Barcelona de Vida privada és, doncs, una façana externa, unes cases, i llocs de diversió, básicament, però també una manera de ser dels qui l’habiten, com una quintaessència de la ciutat. Un barcelonisme que es transforma també amb el pas del temps, una transformació igualment negativa per al narrador. Com a moralista i alhora, memorialista, i un cop determinat on viuen els personatges, l’autor passa a descriure on es diverteixen: on es troben, beuen, mengen… I no podia faltar en la voluntat de descriure els ambients de diversió de l’època, la inclusió del Districte V o Barri xinés, aleshores molt de moda a la ciutat, i de renom literari europeu.

 

Valoració personal: Pensava que em cansaria de llegir aquest llibre, però a mida que anaven passant els fets de la novel·la s’anava tornant cada cop més interessant. És una novel·la molt intrigant i molt entretinguda.

Recomanació: Recomano aquesta novel·la a la gent que li agradin les novel·les d’intriga i d’investigació i sobretot que a la gent que li agradi llegir.

 

Álvaro Esteban Ondoño. 4rt ESO A

Advertisements

Accions

Information

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: