LA PLAÇA DEL DIAMANT

6 06 2013

Títol: LA PLAÇA DEL DIAMANT

Autor/a: Mercè Rodoreda

Editorial: Culb editor jove

Any d’edició: 2005

El llibre “LA PLAÇA DEL DIAMANT” de Mercè Rodoreda, l’he pogut trobar a la biblioteca “Emilia Xargay” de Sarrià de Ter, però en aquest cas no el vaig demanar de préstec, sinó que el vaig trobar per internet i el vaig descarregar.

La plaça del diamant és una novel·la psicològica que forma part de la literatura de post guerra. La història és narra a Barcelona. La Natàlia una noia jove es troba en una festa a la plaça de diamant amb la seva amiga Julia. Allà coneix en Quimet, ballen i s’enamoren. En Quimet li canvia el nom de Natàlia per el de Colometa i des de aleshores tothom l’anomenava així. Un dia al parc Güell la Colometa i en Quimet conversaven sobre plans de futur, ell no parava de explicar-li els drets dels homes sobre les dones però la Colometa no deia res. En Quimet era un home molt gelós i va obligar a la Colometa a deixar el seu treball a la pastisseria, no li agradava el amo de la botiga. En Quimet troba un pis bé de preu i decideix comprar-lo, però no te gens en comte l’opinió de la Colometa. Finalment la Colometa i en Quimet es van casar i  van tenir dos fills; l’Antoni i la Rita. En Quimet era una home que no es portava gens bé amb la Colometa, la maltractava psicològicament i només feien l’amor quan ell volia, passava de fer-la sentir inferior, a fer-li lletjos o no fer-li cap mena de cas. La Colometa va acabar de sentir-se profundament superada, quan el seu marit va començar a fer un colomar de coloms, primer els va tenir a les golfes més tard en Cintet ( amic d’en Quimet ) va deixar-los marxar, però els coloms es van instal·lar a la terrassa, embrutint-la d’excrements. El treball de la fusteria d’en Quimet no anava  bé i la Colometa va haver de buscar feina. Va trobar treball a una casa, en la qual els amos eren rics,  de dona de la neteja. Quan la Colometa anava a treballar, els nens es quedaven sols a casa, però no estaven del tot sols ja que deixaven entrar als coloms. La Colometa no podia més, estava esgotada de tots el problemes, no només familiars, sinó també amb els coloms i el pis, era una situació antigènica. Comença la guerra i en Quimet se’n va a combatre com a milícia. En Quimet tornava de tant en tant i portava despeses. Mentre en Quimet estava a la guerra, la Colometa i els nens es morien de fam, ja que els amos de la casa on treballava la Colometa havien prescindit d’ella. L’Enriqueta li aconsegueix feina en el ajuntament netejant. En l’absència del seu marit la Colometa havia anat netejant el pis de coloms i ja no quedaven gaires. Cada cop la fam anava augmentant en la família de la Colometa i no podia mantindré als dos nens. Aconsellada per la Júlia, una amiga seva, va portar al nen a un camp de refugiats per a nens, hi així o va fer, el nen va posar resistència, però va haver d’anar contra la seva voluntat. En Quimet mor a la guerra i la Colometa és veu més perduda i pobre que mai. Quan el nen ( Antoni ) torna del camp de refugiats no vol saber res de la mare, és la Rita, la seva germana qui li comunica la mort del seu pare. Immersos en la pobresa i morts de fam la Colometa decideix matar als seus fills amb sal fumant i desprès suïcidar-se ella. Compra el sal fumant a l’adroguer i surt de la botiga decidida a matar als seus fills i suïcidar-se, però de cop quan ja no tenia forces ni esperances, li apareix  una nova oportunitat, l’adroguer Antoni, va sortir d’arrere d’ella i li va oferir feina, i la Colometa va acceptar. Al cap d’un temps l’Antoni ( adroguer) li fa una petició de matrimoni, ella és va fer derogar, però finalment és van casar, i la van tornar a anomenar Natàlia. La vida els hi va anar molt bé, no havien tornat  a passar fam, els fills accepten molt bé el casament de la mare i fins i tot arriben a tenir-li afecte a l’Antoni. La novel·la finalitza amb el casament de la filla de la Natàlia, la Rita amb en Vicenç. A partir d’aquesta etapa la Natàlia aconsegueix desfer-se dels coloms i del seu mot “Colometa”, deixa enrere una part de la seva vida.

Valoració personal: És un llibre molt dur, no només reflexa les conseqüències de la guerra , sinó també el masclisme i maltracta psicològic del marit ( Quimet ) cap a la dona ( Natàlia/Colometa). En certs moments et fa posar els bells de punta, degut a les situacions que viu la protagonista. És un llibre que m’ha enganxat i interessat, degut això no he trigat molt en finalitzar-lo.

Recomanació: Recomano aquest llibre a tota aquella gent que li agrada la literatura de la postguerra, i els temes durs, però sobretot recomano aquesta novel·la a les nenes/dones, ja que la protagonista és una dona, que en la novel·la reflexa el seu patiment psicològic. No recomano aquesta novel·la a la gent que és sensible o que li agraden més novel·les de tipus fantàstiques, perquè amb aquesta novel·la es trobarà amb una realitat ja viscuda realment dura.

Ariadna Sañudo Fonseca 4t-A

Advertisements

Accions

Information

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: