INVASIÓ SUBTIL I ALTRES CONTES

6 06 2013

Títol: Invasió subtil i altres contes

Autor: Pere Calders

Any: 1981

Editorial: Edicions 62

Aquest llibre conté breus histories. Ara us les explicaré totes breument. Ja que si m’allargues massa, no acabaríem.

Invasió subtil: a l’Hostal Punta Marina de Tossa el propi narrador (el protagonista). Vol convèncer a un japonès català de que no ha de tenir por perquè els envaeixin.

Un trau a l’infinit: en Ramires ha descobert la quarta dimensió, mitjançant una maqueta de tubs i ampolles de plàstic. I el protagonista proposa de vendre-la. Finalment la venen a una model que, mentre, s’està fent fotos és teletransportada a la quarta dimensió on no saben com treure-la.

El millor amic: és la historia d’un boletaire és topa amb un extraterrestre mentre esta al bosc buscant bolets. En comptes d’espantar-se comencen a xerrar. Li confessa que no només existeix ell i que parla català gràcies al traductor de llengua instantani. Després d’haver parlat d’un munt de coses interessant el protagonista n’extreu com a conclusió que en els extraterrestres els hi fan por els gossos.

Nosaltres dos: un home i la seva consciència. En aquest li molsta aquesta i decideix dibuixar una porta màgica i enviar-la lluny. Un cop es troba sense consciència s’espanta i no vol estar sense ella. De cop sent una veu dient-li “ja t’ho deia que no aniries gaire lluny”. Homes i consciència tornen.

El testament de la hiena: “El hiena” és l’encarregat de matar a un funcionari. Però l’acaben tancant a la presó. Un cop allà reflexiona sobre el seu nom i el que li ha constat aconseguir-lo. Finalment arriba a la conclusió que el que millor seria, fora donar-li el nom a una altre persona que no estigués a la presó perquè el pogués aprofitar.

Zero a malthus: a la ciutat de Barcelona tothom prèn el sèrum. Les autoritats han de prendre mesures per evitar un sobreaxès de gent al món. I decideixen eliminar a tot vell major de 75 anys no important. L’oncla Valentí n’és un i busca raons per ser important.

Tot esperit: en un noi el convencen que la seva existència és inútil ja que és un fantasma. I que doni les gràcies per no ser vampir, que és més problemàtic.

Vinc per donar fe: la cosina Amèlia era molt propença a agafar malaties. Sabia que voltava un vampir pel poble però ella s’hi ficà pel mig i la mataren. Arran d’això sorgeix una discussió sobre el lloc on l’han d’enterrar.

La batalla del cinc de maig: a un poble de Santa Riga cada cinc de Maig s’hi celebra una festa molt important. És tracta de reconstruir uns estats. La qüestió era que els que volien fer de francesos necessitaven diners pel “traje” i els que feien de mexicans volien anar de quasevol manera per no haver de gastar diners.

La rebelió de les coses: tots els objectes deixen de fer la seva feina. Era tot tant de caos que decideixen fugir cap a la natura perquè ningú no els pogués fer servir.

Esport i ciutadania: guanyador és aquell que no ha obtingut la victoria? Aquest petit conte parla del contracta dels futbolistes i d’un partit guanyat.

La lluna a casa: en jan volia portar la lluna a casa seva. I intenta fer-ho mitjançant diferents estratègies.

L’arca de Noè: els alumnes de batxillerat sempre formen grups i s’ajunten per coses que tenen en comú. Aquesta conte compta la història de quatre nois que tenen cognoms molt graciosos/estranys.

Filomena Ustrell (1916-1962): una mare amb una vida desgraciada amb la mort de la seva mare i el seu marit, educa el seu fill de tal manera que acaba sent un jugador de futbol internacional i en els seus temps el noi més temut de l’escola.

Refinaments d’ultramar: Parla del shilayo que és un menjar molt bo que es cuina quan hi ha convidats i s’ha de menjar un cop recent pescat perquè sinó després és torna agre.

La societat consumida: Ens fa veure una societat consumida. Parla amb ironia sobre una societat que tothom fa el mateix i es deixa portar pels altres. Ho exagera fins al punt de la denuncia.

OPINIÓ: aquest llibre, personalment, al principi pensava que no m’agradaria gens. Però quan el vaig començar a llegir vaig veure que el vocabulari era fàcil i per tant senzill d’entendre. M’ha agradat molt la manera d’expressar-se de Pere Calders.

RECOMANACIÓ: ho recomano a totes aquelles persones que els hi agradi l’humor i que no els hi agradi gaire llegir.

Sandra Martí Alcalà, 4t ESO B

Anuncis

Accions

Information

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: