La màquina del temps

20 05 2013

ARGUMENT

Un grup de persones estan parlant, a casa del Viatger a través del Temps, sobre la Quarta Dimensió. Donen la seva opinió sobre el temps i l’espai i discuteixen l’existència de quatre dimensions (alt, ample, profund i temps). El Viatger creu que és possible viatjar a través del temps i de l’espai.

El Viatger a través del Temps els hi ensenya una maqueta de la seva màquina del temps, agafa la mà del Psicòleg perquè accioni la palanca ell mateix i la màquina desapareix. Es queden sorpresos i el Viatger mitjançant el Temps els condueix al seu laboratori i els ensenya la veritable màquina, que encara no està acabada però aviat ho estarà.

Llavors fan un sopar on es reuneixen tots, s’han reunit perquè volen sentir la increïble anècdota i aventura d’El viatger a través del Temps amb el seu viatge al futur:

Al futur tot era ràpid i brusc, al final va arribar a un jardí amb una esfinx de marbre blanc amb un pedestal de bronze, amb les ales esteses i deteriorada (l’Esfinx Blanca). El Viatger a través del Temps va  intentar moure una palanca, que li va copejar, i se li van acostar uns éssers petits molt bonics i vestits amb túniques.

Aquests éssers parlaven en una llengua desconeguda i el Viatger mitjançant el Temps s’esforçava per comunicar-s’hi, però s’adona que són menys intel · ligents del que ell creia. Un dels éssers li posa una garlanda de flors al coll i poc després tots li comencen a tirar flors per sobre. El porten a un vestíbul on comencen a menjar fruites (el seu únic aliment).

Està a l’any 802.701, segons els quadrants de la seva màquina. El Viatger a través del Temps s’adona que els petits hostes examinen tot però es cansen molt ràpid. Troba restes de grans construccions i un seient de metall des del qual contempla el món i li sembla que és la decadència de la Humanitat.

El Viatger a través del Temps torna al jardí on estava la seva Màquina del Temps, però ja no hi és. Troba un grup d’aquests petits éssers dormint en un altre gran vestíbul. Però ja no te energia i s’adorm. En despertar aconsegueix esbrinar que la seva màquina està a l’interior del pedestal de l’Esfinx Blanca, després de molt esforç, al no aconseguir obrir-la, decideix esperar i deixar de banda la seva màquina fins que trobi la manera de treure-la d’allà.

Troba uns pous molt estranys i pensa que és un sistema de ventilació. També s’observa que no existeixen éssers vells. Salva la vida a un ésser que resulta ser una doneta i, posteriorment, la seva amiga. En tres ocasions el Viatger a través del Temps veu unes figures blanques i més tard descobreix que viuen als estranys pous, sota terra. Són una segona espècie humana, anomenada “Morlocks”. Elabora una teoria, que consisteix en que els petits éssers, els “Eloi”, són els Posseïdors i els “Morlocks” són els No Posseïdors.

Els Morlocks” són horribles, tenen por al foc i a més són carnívors, i com se’ls va acabar la carn pujaven a matar els “Eloi” per les nits.

El Viatger a través del Temps tenia una altra hipòtesi que en aquest moment va saber que era falsa. Va estar buscant, amb Weena (la doneta que l’Eloi que va salvar), un lloc on protegir-se; van camí a Wimbledon i es refugien al Palau de Porcellana Verd. Pensa en algun mitjà per fer foc i protegir-se, després a crear un artefacte per recuperar la seva Màquina del Temps i després portar a Weena amb ell de tornada a la seva època.

El Palau de Porcellana Verd era un museu molt gran. El Viatger a través del Temps va divisar unes petjades de “Morlocks” i va arrencar  una palanca de ferro per sentir-se més segur. Després, en una altra sala, va trobar una caixa de llumins i càmfora, un material molt inflamable, que va guardar bé a la butxaca. Passen la nit en un petit pati protegits pel foc.

En arribar a l’Esfinx Blanca disposat a treure la seva Màquina del Temps la troba oberta, ell sap que és un parany però entra disposat a enfrontar-se als “Morlocks” amb els seus mistos, però no té la caixa, sense la qual no pot encendre-les. Després d’una violenta baralla aconsegueix pujar a la màquina i posar-la en marxa.

Amb les presses no se n’adona i en lloc de tornar a la seva època va cap al futur una altra vegada. Arriba a una platja, on veu una immensa papallona blanca i grans animals desconeguts. Segueix viatjant al futur, a més de 30millones d’anys d’aquí, comença a fer molt fred i després hi ha un eclipsi, ja no hi ha persones a la Terra.

El Viatger a través del Temps torna a la seva època i tot està igual que abans. I així arriba al sopar on compta al grup d’amics tota la seva aventura.

 

El Doctor examina les flors que tenia el Viatger mitjançant el Temps a la butxaca i li semblen molt rares. El Viatger dubte de si mateix i de si el seu viatge va ser real. Tots van al laboratori. Per convèncer-los que el viatge va ser real, fa un altre viatge i mai torna.

 

PERSONATGES

1. – El Viatger a través del temps: Científic que té un laboratori a casa on prepara la màquina del temps.

3. – El psicòleg: Personatge que dóna explicacions del que coneix sobre les formes de pensar de les persones.

4. – El corregidor: Polític convidat a la reunió.

5. – El doctor: Personatge que critica al viatger i que no recolza les seves idees.

6. – Noi Jove: Personatge que s’interessa per aprendre dels filòsofs però pensa en el futur només quan els seus diners s’acumuli pels interessos.

7. – L’Home silenciós: Personatge que escolta i sembla posar-se en la situació del viatger.

8. – Senyora Watchets: Majordoma del viatger.

9. – Richardson: Criat del viatger.

10. – Weena: Nena Eloi salvada pel viatger.

11. – El director Blanck: Director d’un diari que només pensava en els titulars.

12. – El periodista: Personatge que al principi de l’obra aquesta incrèdul amb el que diu el Viatger.

 

ÈPOCA I LLOC DEL AUTOR

Herbert George Wells, va viure des de l’any 1866 fins al 1946, en aquest interval de temps va veure passar davant els seus ulls des de l’època Victoriana, fins a la Segona Guerra Mundial:

En 1837 l’ancià Guillermo IV va ser succeït per la seva néta de 18 anys, que va regnar amb el nom de Victòria. Ella i el seu marit, Albert de Sajonia-Coburgo-Gotha van arribar a simbolitzar amb el temps les anomenades virtuts victorianes, una vida familiar molt unida, el sentit del deure públic i la respectabilitat social. Les creences i actituds victorianes també van ser modelades pel renaixement de la religió evangèlica i les nocions utilitàries d’eficiència i pràctica honrada en els negocis.

 

Valoració personal:

La màquina del temps no és un llibre difícil de llegir però sí que és difícil d’entendre i creure que aquest sigui el tipus de ciutat, de persones i de vida que hi hagi en el futur.

A mi em sembla que es tracta d’una fantasia, però comprenc que escriure alguna cosa imaginant què és el que ha de passar d’aquí, aproximadament, 800.000 anys és molt complicat. La història i les descripcions de les ciutats i les persones em semblen molt rares i irreals, encara que suposo que vol mostrar les conseqüències de la nostra manera de vida: la manca d’espai per a tanta gent, la manca de recursos per la destrucció del medi ambient… Per tant els éssers vius s’han d’adaptar a diferents formes de vida.

 

Paula Calvo 3r B

 


Accions

Information

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: