LA CRIDA SALVATGE

3 03 2013

El llibre tracta d’en Buck, un gos gran i fort, el qual viu al sud dels Estats Units amb el seu amo, el jutge Miller. Un bon dia el jardiner li diu a en Buck d’anar a passejar, però el que ell no sap és que el portaran amb tren a les terres del nord. Durant el trajecte en Buck es mostra molt rabiós i bordant tota l’estona, llavors el treuen de la gàbia, perquè ha la última parada que havien fet havia pujat un ensinistrador de gossos. La seva manera d’ensinistrar era anar a cops de garrots. Una vegada fet la feina en Buck queda destrossat i cansat de tant lluitar contra l’home del garrot. Una vegada arribat al destí, en Buck, juntament amb els altres gossos que anaven arribant es van posar a menjar el peix que li havien donat i es van posar a dormir. Alhora d’anar a dormir la gossa que acompanya a Buck és atacada per els gossos de la manada. Al dia següent comencen el trajecte de més de 2000 km. Durant el trajecte sofreixen un atac de llops amb ràbia, la qual cosa fa que tres dels gossos queden totalment inútils i els sacrifiquen allà mateix. Més endavant a una gossa que l’havien mossegat li comença a escumejar la boca i la maten. Llavors només queden sis gossos. Al arribar en Buck i els demés, rebentats de estirar uns 100 km cada dia els deixen en una cabana de gossos que descansin, però el seu descans no dura més de cinc deis, ja que una família inexperta en trineus compren a en Buck i als altres més. En total són 10 una altre vegada. Comencen un nou trajecte, el qual se’ls hi fa més pesat que l’anterior, ja que havien descansat poc, havia més pes i el trajecte era més llarg. Més endavant es paren en una caseta on hi vivia un home tot sol amb dos gossos, en John Thorthon, qui aconsella a la inexperta família que descansin un temps, que els gossos ho necessiten, però ells com principiants no li fan cas. En John al veure que el pare de família picava al Buck perquè no es volia aixecar, el deslliga i deixa que se’n vagin el altres.Quan estan creuant el riu casi desglaçat , el gel es trenca, matant als tripulants del trineu més els gossos. En Buck que es lliura d’aquesta mort es recupera a casa d’en John. Al hivern següent en John i en Buck inicien un viatge en busca d’una cova plena d’or encara més al nord. Una vegada allà deslliguen a en Buck i el deixen que corri per on vulgui mentre que no els molesti. El primer dia se’n va a donar una volt pel bosc. Al cinquè dia escolta una crida salvatge que no resisteix perseguir. Es tira una setmana fora del campament, però quan torna veu a tots els gossos, persones mortes per fletxes o talls de destrals. En Buck busca a en John fins que el du a una bassa plena de sang. Ell sap que en John ha mort. Llavors es troba a uns indis mirant que tots estiguessin morts, i Buck, amb molta fúria, els mata a tots esquinçant-li el coll. Des d’aquell fet els indis no entren aquella vall per por i respecte cap a “un llop més gran que els demés i que va al davant d’una manada, udolant salvatgement”. La crida salvatge li diuen.

Aleix Anguita Gomez 3r-A

Anuncis

Accions

Information

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: