MOBY DICK

26 01 2013

RESUM
La història és narrada per Ismael, que explica com es va embarcar al costat del seu amic, Queequeg (nadiu d’una illa del Pacífic), en un vaixell balener anomenat «Pequod».

El vaixell salpa per començar a caçar balenes i allà apareix el capità Ahab . Quan Ismael el veu, sent que esta posseït. Ahab a recorregut els mars, durant molts anys, caçant balenes. En una ocasió, al pacífic va trobar una balena blanca, monstruosa, que va destrossar el seu vaixell i li va arrencar una cama, desitjant-lo, amb una cama de pal, ple d’odi, per venjar-se de la balena, a qui anomenen “Moy Dick”. Així comença el viatge.

A través de moments de bonança, tempestes i huracans, el “Pequod” navega pel atlàntic, envolta Amèrica del sud i el cap de forns, i s’endinsa en el Pacífic. Passen al costat de vaixells nàufrags, a vaixells baleners rivals i per altres embarcacions que els porten notícies de Moby Dick.

Per fi veuen a Moby Dick, monstruosa, blanca i terrible. Moby Dick es torna, brama, i ataca, envesteix i colpeja, sota el vaixell amb la seva poderosa cua, el trenca i destrueix.

Mentre el vaixell s’enfonsa, portant a Ahab i a tota la seva tripulació a la mort, un que hi havia al vaixell, flota com un suro, a aquest s’agafa Ismael quan es produeix la catàstrofe final. Només se salva ell per explicar els fets.

OPINIÓ PERSONAL
M’ha semblat un llibre molt intrigant i entretingut. El recomano a qui li agradin els llibres d’aventura.
Crec que és una mica irreal, ya que pot ser impossible trobar una balena en tot el Pacífic.

Paula Calvo 3B

Anuncis




EL GOS DELS BASKERVILLE

26 01 2013

Tot va començar  quan Sherlock Holmes i el seu ajudant Watson, van descobrir un bastó que era d’un  Doctor, que es deia Mortimer, un gran metge rural. Aquest va anar a buscar l’ajuda de Holmes i Watson perquè hi havia una mort molt estranya. El seu millor amic Sir Charles Baskerville havia mort, quan un dia abans de anar cap a Londres, va sortir a fer un passeig per les landes. Se’l van torbar mort en el terra i sense cap. El Dr. Mortimer no creia gaire en aquelles velles llegendes però li explicar la llegenda que no deixava de ballar pel seu cap. La maledicció del gos dels Baskerville. Portava un manuscrit datat de l’any 1731 que explicava l’inici de la tenebrosa llegenda.  Aquest explica que una nit l’Hug Baskerville va raptar a una donzella molt maca i que aquesta es va escapar. L’Hug va manar que anessin a buscar a la noia amb un gos i tots els amics que estaven amb ell el van seguir. Van passar per un lloc on es trobava un pastor, i li van preguntar si havia vist a un genet i a una bella donzella. El pastor els va contestar, ple de por, que els havia vist i que el genet duia un gos gegant darrere seu. Van arribar en un penya-segat i es van trobar a l’ Hug mort i sense cap i la donzella morta, però sense cap signe de violència.  Després, Mortimer va ensenyar-li un diari que deia que Sir Charles havia mort en el mateix lloc que Hug Baskerville amb unes petjades de gos gran al costat.

Sherlock Holmes van començar a investigar. L’herència de Sir Charles l’havia de rebre Sir Henry Baskerville. Quan aquest va arribar a Londres hi havia una carta molt estranya que posava que no surtis de nit per les landes. A partir d’aquí descobreixen varis sospitosos. Sherlock Holmes decideix quedar-se a Londres per investigar una mica més sobre aquella nota i Watson marxa amb Sir Henry  a la mansió dels Baskerville. Allà Watson descobreix que per la nit una dona plora desconsoladament, era la dona del majordom dels Baskerville. Li va preguntar al majordom i aquest ho va negar rotundament.

A partir d’aquí en Watson comença a redactar informes per en Sherlock Holmes. En aquests posa la trobada amb la bella senyoreta Stepleton i el fugitiu de la presó de Princetown.

El segon  informe de Watson comença amb Sir Henry que li demana  la mà a la senyoreta Stapleton. Més tard descobreix que el senyor Barrymore (el majordom) actua d’una forma molt estranya i tot el dia està amb les seves anades i tornades perquè està ajudant al fugitiu de la presó, Selden, el germà de la senyora Barrymore. Watson i el Dr. Mortimer intenten atrapar-lo però aquest s’escapa. El  senyor Barrymore els hi demana que no li facin res més, ja que Selden té un bitllet per marxar a l’Argentina.

Watson descobreix que hi ha alguna persona a l’erm. Aquesta persona és Holmes. De sobte, es van escoltar crits i tots dos van marxar corrents per descobrir que era el que estava passant. Hi havia un mort, era Selden.  Holmes comença a deduir que potser el culpable del crim.

Quan tornen de l’erm, Holmes descobreix una gran semblança d’un quadre d’un avantpassat dels Baskerville amb Stepleton. Aquest era en realitat el marit de la suposada germana d’ Stepleton.  Holmes marxa a Londres per demanar-li ajuda al seu amic Lestrade. Ara sabien que Stepleton era el culpable de la mort de Sir Charles. El senyor Stepleton tenia tancat al famós gos de la maledicció dels Baskerville en les llacunes de Grimpen. El va deixar anar perquè aquest ataqués a Sir Henry. Era un gos descomunal, amb uns ulls que li sortien de les òrbites i un lladruc descomunal. Es va tirar damunt de Sir Henry Baskerville per mossegar-lo però Holmes i Lestrade el disparen i el maten.

Així descobreixen  que l’assassí és Stapleton ja que és un Baskerville i vol tenir tota la fortuna.

VALORACIÓ:

Aquest llibre m’ha agradat molt. És un llibre que et fa posar la pell de gallina en algunes escenes molt tenebroses. Per un moment vaig creure que la llegenda era certa però quan vaig saber qui era l’assassí no m’ho podia creure. En aquest llibre es relata l’astúcia de Sherlock Holmes i com Watson, també sap treballar sol i és un bon detectiu.

Judith Sances Milán