Primer Amor

17 01 2013

EL PRIMER AMOR

 

Resum:

Són tres amics que s’ajunten a prendre el te i s’expliquen histories. Una d’elles és “el primer amor”.

L’explica Vladímir Petròvitx, el qual expressa un amor infantil que va sentir per una princeseta anomenada Sinaïda.

Els dos eren de família de nobles, i ell en arribar al poble i passejar pels seus carrers, la va veure dins un jardí rient amb 4 nois (uns més grans que d’altres) que jugaven a qui encertava preguntes o jugava més bé cada joc que es proposaven, tenien l’honor de fer un petó a Sinaïda.

Tots aquests nois estaven enamoriscats de la mateixa noia.

Finalment Vladímir coneix a la noia i es fan molt amics. Però Vladímir també queda enamoradíssim de la noia, cosa que ella està enamorada d’un altre noi.

Es porten 4 anys, ja que ell en té 16 i ella 20.

No obstant això, és un amor impossible; ella només se l’estima com si fos un germà, res més. Així que l’anomena patge, és a dir, la persona de confiança que la vigila i esta per ella a totes hores.

Així ho fa el noi, durant la nit també vigila el jardí. I a causa d’això, una nit d’aquestes, sent sorolls i una ombra; preparat com anava amb armes, es disposa a disparar quan de sobte veu que és el seu pare qui surt d’allà dins.

Confós es comença a imaginar que podia està fent ell, en aquella casa.

L’endemà la seva mare troba una carta d’amor de la princesa (àvia de Sinaïda) i descobreix que el seu marit li ha estat infidel. Discuteixen, però l’home no té res a dir en contra, no es pot defensar.

La mare anuncia a Vladímir que marxen i se’n tornen a ciutat, així que el noi va a acomiadar-se de la princeseta, la qual és el seu primer amor i sap que mai la podrà oblidar.

Al cap d’un temps, Vladímir troba a Maidànov, un amic que també va quedar enamorat d’aquella noieta. S’expliquen que n’ha estat de la seva vida, i l’anuncia que Sinaïda ja es una dona, molt més bonica i que ja es casada amb un tal Dòllski.

Ell jurà anar-la a veure aviat, però aquest “aviat” va durar unes setmanes, i a l’anar-hi, li van comunicar que feia 4 dies, havia mort.

Vladímir se’n penedir, esperava tant aquell moment de retrobar-se amb qui havia estat la persona que estimava més en la seva vida, que les llàgrimes borraven el rostre dels seus ulls; no s’ho podia creure.

Finalment, accepta que no podrà tornar a veure-la més i resa per ella, per el seu pare que també era mort, i per ell…

 

Valoració personal:

A mi aquesta novel·la m’ha agradat  bastant. Tot i que no acabi bé demostra que per un amor verdader les persones son capaçes de tot, i no ser correspost també deu ser molt dolorós. Seria un exemple per fer veure a la gent que tot i això s’ha de tirar endavant, seguir cadescu amb la seva vida i ser feliç.

Biografia de l’autor:

Ivan Sergéyevich Turgénev va ser un novelista y dramaturg rus. Va néixer a Orel (Rusia), el 9 de novembre de 1818 i va morir a Bougivil  (prop de París), el 3 de septiembre de 1883. Va ser fill d’una familia noble i rica. Va estudiar en la Universidad de San Petersburgo i a la de Berlín. En el 1871 se’n va anar a viure a París amb la cantant Pauline García-Viardot,qui fou la seva chicota  fins la mort.

Les seves obres més destacades van ser El Diario de un cazador, que critica les costums ruses, al igual que gran part de la ideologia de la época. La seva novel·la  Padres e hijos, de gran carácter psicologista, i es considerada una de les obras literarias més importants del seu segle.

 

Emma Pujolràs

3B  06/01/212

Advertisements

Accions

Information

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: