TRES CONTES

2 12 2012

Títol: TRES CONTES

Autor: GUSTAVE FLAUBERT

Moviment literari al qual pertany: característiques principals:

Aquest llibre pertany a l’època del Romanticisme, perquè presenta diferents característiques:

  • Característiques de la Burgesia de l’Època Moderna, com l’egoisme que hi ha en la primera historia amb la relació d’alguns personatges.
  • Es trasllada en el passat on ambienta un dels contes a l’Edat Mitjana.
  • I l’últim conte es trasllada també en un món antic.

Resum del llibre:

Aquest llibre no és com una novel·la qualsevol. Té diferents històries, tres contes totalment diferents que cap d’ells té a veure amb l’anterior.

El primer conte és titula Un cor senzill.  

Una criada és la protagonista.  El nom de la protagonista és Félicité. Era una criada que no havia tingut la vida fàcil que sempre havia tingut desgracies. De petita s’havia quedat sense pares, havia patit una història d’amor que no va acabar bé… Fins que va anar a viure a Pont-l´Eveque a servir a una dona que va quedar viuda (la senyora Aubain) , i dels seus fills.  Félicité es sentia molt afortunada de cuidar d’aquells nens, tot i així, les desgracies no van parar.  Un dia, la senyora Aubain i els seus fills van anar a passejar a un camp, i un toro els va envestir. Félicité al veure que els nens estaven en perill, va voler cridar l’atenció del toro perquè els nens i la senyora Aubain poguessin posar-se fora del perill. Ningú va patir cap ferida.

Va passar el temps, i els fills de la senyora Aubain van marxar per estudiar, i Félicité es sentia sola, en aquella casa. El seu nebot, en Víctor, venia cada diumenge a visitar-la i explicar-li les coses que li havien passat al llarg de la seva vida, en els viatges que havia fet.  Un diumenge, en Victor li va dir que no tornaria fins al cap d’alguns anys, perquè s’anava a un viatge a Amèrica. Félicité  va posar-se molt trista. Però al cap d’un temps, una carta va arribar a casa on estava Félicité i va informar-li de la desgràcia: En Victor havia mort.

Després, Virginia, la petita dels fills, va tornar del seu viatge dels estudis. Estava molt malalta, i la seva salut estava molt delicada. Va morir al cap de poc temps.

En Pablo el fill, només es dedicava a gastar, i la senyora Aubain només feia que salvar-li les deutes, fins que en Pablo, va decidir casar-se.

Un dia, a casa on habitava Félicité i la senyora Aubain van portar-hi un lloro d’Amèrica. Félicité es va enamorar del lloro, així que se’l va quedar.  Estava molt contenta amb el lloro, però amb el temps, el lloro va morir, i la senyora Aubain va manar-lo a dissecar. El temps va passar i la senyora Aubain va patir una pneumònia que també va acabar amb la seva vida.

Félicité estava molt trista i  no parava de preguntar-se perquè la senyora havia mort abans que ella. Al cap de pocs temps, van venir els hereters per repartir-se l’herència. Van agafar tot el que van voler i van posar la casa on habitava Félicité en venta, deixant a Félicité trista i sola en aquella casa.

La casa es feia vella, i començaria a ser perillosa per Félicité, que ja per la seva edat, perdia la vista i l’oïda i coixejava d’un peu, però mai va demanar res perquè tenia por de que la fessin fora de casa.

Després de les festes de Pasqua, Félicité va començar a vomitar sang, i va cridar a un metge. Félicité patia de pneumònia, com la seva senyora. Félicité va alegrar-se de seguir el camí de la seva senyora i va demanar que el lloro es col·loqués al altar.

Al cap de pocs dies va morir. Va tenir una mort tranquil·la i agradable.

El segon conte és La llegenda de Sant Julià l’hospitalari.

Aquest conte ens explica la vida d’en Julià, que era fill d’una família noble. Els pares havien tingut aparicions sobre el seu fill abans de que naixés. A la mare se li va aparèixer un àngel que li va dir que el seu fill seria un sant; i al seu pare li va aparèixer un vagabund entre una boira blanca, que li va dir que el seu fill seria molt ben aventurat i que tindria molta glòria.

Quan va complir 7 anys, va ser enviat en un cant de les sagrades escriptures, on aprenia numeració àrab, lletres llatines…

Durant una missa a l’església va fixar-se en una rata que venia sempre. Un dia en Julià va saltar sobre seu i va matar-lo. A partir d’aquí va començar a matar animals petits.

Al cap d’un temps, va començar a muntar a cavall i preferia a anar a caçar sol, on matava sense pietat a tots els animals que veia. Va veure una manada de cérvols, i els va matar a tots menys un, que es resistia a morir. En Julià mort de ràbia li va cridar que algun dia amb el seu cor ferotge, assassinaria al seu pare i a la seva mare.

En Julià va fugir.

Quan va fugir es va unir a un grup d’aventurers, i com tots van poder apreciar que en Julià era molt fort, el van deixar al comandament del grup. Va anar a salvar el rei d’Occitania que havia sigut empresonat per en califa de Córdoba.  Quan el va salvar, el rei li va oferir el castell i la mà de la seva filla. A partir de llavors, en Julià no va tornar a caçar, fins que un dia, va veure una guineu i no va poder aguantar-se les ganes de sortir a caçar-lo. Quan va sortir se li van aparèixer tots els animals que ell havia caçat durant tot aquell temps, impedint que pogués tornar a caçar.

Va decidir tornar a casa seva per veure els seus pares, però quan en Julià estava al bosc, els seus pares van anar al castell, perquè portaven molt de temps buscant-lo. La dona d’en Julià els hi va oferir menjar, i que poguessin dormir.

Quan en Julià va tornar al castell i va entrar a la seva habitació va veure un home i una dona en el seu llit i ell va pensar que era un home que estava amb la seva dona. En Julià enrabiat per la infidelitat va començar a apunyalar-los als dos i va sentir el soroll d’aquell cérvol que va matar. Quan en Julià va destapar els cadàvers, es va donar compte de que es tractava dels seus pares, que no havien posat cap resistència i que tenien una cara dolça.

En Julià li va ordenar a la seva dona que executés totes les seves ordres, i ell va marxar. Va anar a molt pobles fins que es va topar amb un riu que tenia una corrent molt forta. Va fer una barca, i així ajudava a tot aquella gent que volia creuar el riu.

Una nit va sentir una veu que li cridava el seu nom. Va anar cap allà i es tractava d’un vell leprós. Li va donar de veure i de menjar, i com que tenia fred en Julià es va posar sobre seu perquè no podia fer res més. I finalment, va morir.

El tercer conte és Herodies.

Antipas vivia amb la seva dona, Herodies, que aquesta abans havia sigut la dona del seu germà amb el que havien tingut una filla. Portaven una vida plena de riqueses. Antipas era un tetrarca.

Antipas esperava reforços de Roma, ja que últimament hi havia moltes revoltes. En Jaocanan estava a la presó perquè l’havia posat Antipas, ell no sabia que fer amb ell, molt poques persones s’havien que estava a la presó. Herodies volia matar-lo perquè ell  l’havia amenaçat, però tots els intents d’assassinat no havien sorgit efecte.  Herodies estava molt enfadada perquè volia veure en Jaocanan mort. Antipas, va desviar-li l’atenció informant-li que hi havia una dona a la ciutat que vestia com una Romana però que ningú s’havia qui era.

En Fanuel per altre part, insistia a Antipas, en que alliberés a en Jaocanan i Antipas estava tan desconcertat que no sabia què fer.

Estaven a un sopar perquè era l’aniversari de Antipas. Va aparèixer una dona ballant que va enamorar a tots els presents d’aquell sopar. Antipas va quedar tant meravellat que li va dir a la noia que demanés tot el que volgués i ella va respondre que volia el cap den Joacanan. Antipas va ordenar a que li portessin el cap den Joacanan, i així va ser. Va venir un home amb el cap d’en Joacanan en una plat.

Antipas es va sentir molt malament pel que havia fet, però Fanuel, li va dir que és consolés que havia baixat al regne dels morts a anunciar-ho a crist.

Valoració: A mi el llibre m’ha agradat, però m’ha costat molt entendre l’última història. Tot i així, ha estat molt entretingut. Però el llibre és una mica pessimista en alguns aspectes.

Recomanació: Recomano aquest llibre a totes aquelles persones que els hi agrada viatjar a diferents èpoques en el temps, que els hi agradi els contes, i els que no els hi agrada una història fixe.

 

 

 

 

 

Anna Sola Romero

4tA


Accions

Information

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: