L’IDIOTA

2 12 2012

Títol: L’idiota

Autor: Fiodor Dostoievski

Resum:

L’idiota és una novel·la que explica la història de Mixkin, un príncep, que pateix epilèpsia. Quan era nen, va ser enviat a Suïssa perquè el tractés un metge. EL pare del príncep va morir i el metge es va fer càrrec del nen, perquè tampoc tenia mare. Era l’últim que quedava de la seva família, excepte una cosina llunyana que no ha vist mai. Ell li envia una carta però no rep resposta i per tant, decideix, quan ja és gran, viatjar a Rússia a conèixer-la. Durant el viatge coneix a Rogogin i Lebedev. En aquest moment, és quan contacta amb la família de la seva cosina llunyana, els Fiódorovitx Lepantxin. El príncep va a casa seva i demana parlar amb el general Lepatxin. El general el rep al seu despatx i el príncep li diu que no venia a buscar diners, que només demanava consell i conèixer als seus parents. El general va acceptar la proposta i a més, va per oferir-li una feina, relacionada amb la cal·ligrafia, ja que n’era expert. Quan es va trobar per primera vegada amb Gània, hi havia per allà una fotografia de Nastàssia Filippovna. Més tard, va sentir molta compassió per ella, però el príncep confonia la compassió amb l’amor. Quan el general es va haver de retirar, un dia, el príncep va ser introduït a la general i a les seves tres filles, mentre elles esmorzaven.

 Ell, va explicar la seva història a Suïssa i va donar la seva opinió sobre la pena de mort. Explica que la seva estada allà va tenir lloc en una petita aldea suïssa. Va explicar també una anècdota d’una dona desgraciada que era despreciada per tot el poble, i que un dia, ell veié uns nens que li tiraven pedres i l’insultaven i va parlar amb ells i els va fer entendre que  era una bona persona i que mereixia estimació. A partir d’aquí, els nens li portaven roba i menjar d’amagat perquè pogués sobreviure ja que havia estat amb un home que l’havia abandonat deixant-la amb la seva mare, però ella havia mort deixant-la sola i malalta de tuberculosi. Així, el príncep també la visitava i abans de que la dona morís ell li va donar un petó als llavis, fruit de la compassió que sentia per ella.

Això ho explicava abans de parlar amb una de les germanes sobre pintura. Li va suggerir que pintés la cara d’un condemnat a mort al patíbul, a que segons ell, era l’expressió més forta d’un ésser humà.

També els va explicar que havia vist una execució amb guillotina i que mai no podria oblidar la cara de l’home executat. I a més, afegí que ell mateix havia estat condemnat a mort, però que a l’últim moment, va ser perdonat ja al patíbul.


Valoració: 

M’ha agradat ja que és un llibre interessant, que t’ensenya moltes coses. És una mica feixuc i costós de llegir però m’ha agradat.

Recomanació: 

Jo recomanaria aquest llibre a la gent que li agrada molt llegir, ja que t’aporta moltes coses i et fa pensar però, com he dit abans, és feixuc i costa de llegir.

 

Andrea Álvarez.

Anuncis

Accions

Information

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: