Els germans Karamazov

2 12 2012

  Títol: Els germans Karamazov

 

  Autor: Fiodor Dostoievsky

 

  Moviment literari al qual pertany: característiques principals

 

Els germans Karamazov, i en general les novel·les de Dostoievsky, pertany al moviment de l’existencialisme. En realitat l’existencialisme és un corrent filosòfic liderat pel danès Kierkegaard, que es trasllada a la literatura a través d’autors com Kafka, Camus o Karamazov, que posiciona l’existència humana en el centre de la reflexió filosòfica. No l’existència entesa en el sentit abstracte de la paraula, ni l’existència en general, sinó concretament l’existència humana. Per tant, les tesis fonamentals d’aquest corrent literari estaran centrades en aquesta idea, i seran tals com la supremacia de l’existència sobre l’essència de l’home (sense existència no hi ha home) o la consideració de l’home com a responsable de la seva existència (sense home no hi ha existència), dos axiomes que ens descriuen la tesi existencialista i totes les seves variants; el plantejament, per exemple, del sentit d’aquesta existència, i per tant del sentit de la vida, atenent sobretot a la finitud del món humà: la mort, la llibertat, la fragilitat, la culpa… Tots aquests valors i aquestes qüestions les trobem reflectides, estudiades i debatudes a l’última novel·la de Fiodor Dostoievsky, Els germans Karamazov.

 

  Resum del llibre

 

Els germans Karamazov narra la història d’un parricidi. Un parricidi ben particular, però.

 

Fiodor Pàvlovitx és un hisendat amb sort i amb calés establert en una ciutat russa mitjana. Ha tingut tres fills, de gran a petit, Dmitri, Ivan i Alioixa, amb dues dones diferents, que ha deixat sense escrúpols a l’estacada dues vegades. Fiodor no vol saber res dels seus dos primers fills, que creixen a les mans d’una dida allunyats d’ell. Del tercer tampoc se’n fa gaire càrrec, però viurà amb ell durant la infància. Els tres fills creixeran allunyats i separats i seguiran camins diferents, però el destí els conduirà a tots tres, per tres motius diferents, a la seva ciutat natal.

 

Allà, Dmitri, Ivan i Alioixa, l’un militar escurat que arriba per demanar diners al seu pare, l’altre periodista erudit vingut directament de Petersburg, i el tercer un asceta convençut que ha ingressat al monestir de la zona, faran coneixença de la societat que habita a la petita ciutat russa, la seva població. Dostoievsky ens descriu les relacions entre els tres germans, entre els tres germans i el pare i entre tots aquests i els altres nobles –i no tant nobles de la ciutat –durant un gruix de sis-centes pàgines, o potser més, d’una manera fantàstica, i així anem coneixent la reputació dels Karamazov i les seves estrafolàries relacions amoroses en una societat corrompuda i on els interessos passen per sobre de tot. Fins que Fiodor Pàvlovitx Karamazov, el pare, mor assassinat, no se sap per qui, no se sap per què. Tot fa pensar que ha estat el germà gran; això, però, no serà revelat aquí.

 

D’aquesta manera, Fiodor Dostoievsky ens deixa un gran treball, una descripció de la societat russa del moment i sobretot un manual del bon cristià: a través de la visió del clar protagonista de la història, el germà petit, Alioixa, l’autor ens ensenya les relacions extraordinàries entre aquest i tots els altres personatges de la història de forma que, en certa manera, veiem emmirallades les seves opinions, reflexions i conviccions a la ment de cadascun d’aquests, i una profunda moral cristiana que l’Alioixa sempre predicarà i que ens ensenyarà, entre d’altres, què és i qui té la culpa de tots els mals de la humanitat.

 

  Valoració

 

Els germans Karamazov és, sens dubte, una gran novel·la. Jo l’he trobada molt interessant perquè ens revela tota una societat, ens l’explica detall a detall. És veritat que a vegades pot ser una mica feixuc, perquè és molt llarg i ens descriu les penes i conductes de cada personatge sense deixar-se cap racó del seu pensament, però en general t’adones de que realment entres en aquell ambient i descobreixes un nou món i unes vides noves. A mi m’ha agradat sobretot per això, perquè és una escriptura molt intimista, molt detallista, i també molt reflexiva alhora.

 

  Recomanació

La veritat sigui dita, Els germans Karamazov no és un llibre per tothom ni molt menys. Es necessita haver llegit molt abans, perquè és un llibre molt llarg i que requereix molta atenció: enganxa, menys en alguns petits fragments, però és una escriptura molt feixuga, interessant, però molt densa. Per llegir una novel·la d’aquestes característiques s’hauria d’haver llegit ja un llibre de caire filosòfic, perquè a més té aquesta dificultat afegida, i és que al pertànyer a un moviment filosòfic molt determinat, Dostoievsky afegeix a les seves novel·les llarguíssimes, típiques russes, elements existencialistes que requereixen molta més atenció i que plantegen preguntes que el lector ha d’aprendre a fer-se i a respondre, per copsar el missatge real. Jo recomanaria el llibre, com sempre, a aquell que tingui ganes de llegir una bona novel·la i, sobretot, una novel·la d’allò més carregada que el podrà arribar a fer somniar.

Lluc Solés


Accions

Information

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: