Orgull i Prejudici

1 12 2012

 

 

  • 1.      Autor/a

Jane Austen (Anglaterra 1775-1817), va ser una escriptora anglesa de gran importància. Entre les seves obres cal destacar Orgull i prejudici, Seny i sentiment i Emma, que són generalment considerades clàssics de la literatura anglesa. La seva crítica de la societat de la seva època i el seu art en ús del la narració indirecta i de la ironia, fan d’Austen una de les més influents i estimades novel·listes del segle XIX.

  • 2.       Moviment literari al qual pertany: característiques principals

El moviment literari al qual pertany aquesta novel·la és el Romanticisme, que va ser una reacció contra l’esperit racional i crític de la Il·lustració, el Romanticisme és basava en:

  • La major importància del sentiment enfront la raó.
  • La originalitat contra la imitació o els tòpics.
  • La descripció de les persones i dels paisatges basant-se en els sentiments.
  • Buscar la felicitat individual i la llibertat moral.

 

  • 3. Resum del llibre:

La novel·la comença amb les cinc germanes Bennet, les quals tenen una mare, que té com única fixació trobar-les un marit, abans que se’ls passi l’edat fèrtil. La majoria de les germanes són d’un caràcter ingenu,  romàntiques i viuen somiant amb un pretendent ric que els doni un futur passable; una idea que els ha inculcat la seva mare. D’altra banda està l’Elisabeth, que és intel·ligent i la més atractiva de les cinc. Ella – a diferència de les seves germanes – desitja una vida amb perspectives més obertes, sense els lligams d’un compromís per conveniència. Un bon dia el Sr. Bingley, un ric que s’acabava d’instal·lar prop de la casa dels Benet, convida a les Germanes a una festa que celebra a la seva mansió.  Jane, la germana gran,  aconsegueix conquistar el cor del Sr. Bingley, i Lizzy coneix al Sr. Darcy. A partir d’aquest moment la Lizzy lliura una batalla entre l’atracció que sent pel Sr. Darcy i els orgulls i els prejudicis socials, deguts a la diferència de rang social entre ells. La Lizzy intenta mostrar-se indiferent respecte als seus sentiments, però a causa dels amics en comú i els enllaços que molt sovint  fan les famílies, es troba amb Darcy  i li es molt difícil reprimir els seus sentiments. D’altra banda el Sr.Collins, un clergue força adinerat, no para de demanar-li la mà a Lizzy, fins que un dia la Lizzy, amb el suport del seu pare rebutja el Sr Collins per sempre. Més endavant, es dóna compte de la veritable naturalesa de la seva relació amb el Sr Darcy obrint el seu cor a l’amor, que es veu cada vegada menys reprimit pels seus prejudicis. Gràcies a l’exemple de Lizzy, les germanes comprenen el que realment compta en aquesta vida, que el veritable amor dóna la felicitat i no les relacions per conveniència. Finalment la Lizzy i el Sr. Darcy acaben sent la personificació de una nova forma de concebre les relacions de parella, deixant enrere el seu orgull i els seus prejudicis.

  • 4.      Conclusions

Aquesta novel·la és un clar exemple del triomf dels sentiments i les passions vers les convencions i els prejudicis socials, trets propis del moviment romàntic.

  • 5.      Valoracions

És un llibre, que critica la situació social de la època, i ho fa d’una manera humorística i irònica. Tot hi que considero que és un llibre magnífic, ben escrit i amb un fons molt crític, el llibre no m’ha agradat gaire, ja que tracta molt el tema amorós, i per una persona que no li agraden les novel·les romàntiques pot resultar una mica pesat. Tot hi així, com ja he dit és un llibre molt bo, que et manté amb interès durant tota la novel·la.

  • 6.      Recomanació

Recomano aquest llibre a els amants de la novel·la romàntica. Sobretot a les dones, ja que és un llibre que defensa els drets de la dona, i el protagonista és una dona culta i lluitadora que no busca un lligam matrimonial de conveniència, com la majoria de dones de l’època.

Advertisements

Accions

Information

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: