Si tu em dius vine ho deixo tot…Però digue’m vine

12 06 2012

Títol: Si tu em dius vine ho deixo tot…però digue’m vine.

Autor: Albert Espinosa

Editorial: Rosa dels vents

Any d’edició: Març de 2011

D’on he tret el llibre?

És un llibre que em va recomanar una amiga. El coneixia i n’havia sentit a parlar, i tenia ganes de llegir-lo, encara que primer pensava llegir-me’n un altre, però me’l vaig comprar i vaig decidir triar aquest altre.

Resum del llibre:

La història comença amb una discussió. En Dani estava sent abandonat per la seva dona, després de que ell digués que tenia dubtes sobre si tenir un fill seria bo, ja que podria sortir nan. I ni els seus jocs de paraules ni el seu encant van poder-hi fer res. Aleshores decideix centrar-se més en la seva feina: En Dani era detectiu, un espècie d’home que busca nens perduts. Aleshores, un cas molt peculiar arribà a la seva vida. Un pare desesperat havia perdut el seu fill a l’illa de Capri, una illa on ell començarà a recordar vells moments, on els protagonistes seran el senyor Martin(un home, el qual havien d’operar i no tenia ningú a la sala d’espera, i ell es convertí en el seu acompanyant fidel), en George(Un home ja gran, que es trobà en el vaixell, destí a Capri, en la seva escapada de petit), i per últim l’àvia del nen perdut, la centenària(La qual li formularà tres preguntes que li canviaran la vida, i el faran reflexionar molt).Després de veure l’habitació del nen, veurà que aquell nen, era la rèplica exacte del nen que havien desitjat la seva dona i ell, aquell nen que va estar 6 mesos dins la panxa, però que se’n va anar…El segrestador del nen, resultava ser un home, el qual el pare abocat havia condemnar per pederasta, però en Nicolàs(en nen acusador), el far , el sac de boxa d’en George i l’àvia centenària de l’Izan, faran que en Dani, recuperi l a seva vida, confiï en si mateix, i vulgui formar aquell Izan  que tan estimava, amb la dona que més estimava.

Valoració personal:

M’ha semblat un llibre molt bo. Primer de tot, perquè parla d’un fet que no és gaire comú, com és l’enanisme. Com un nen nano, s’escapa de casa, i promet a la seva mare que creixerà. I després de conèixer a les seves perles, el senyor Martin, en George, i l’àvia centenària, comprèn que lo important no és créixer físicament, si no psíquicament. Després també m’ha agradat molt, la història amb la seva dona, que diu que no podien tenir fills, i que ho havien provat de moltes maneres diferent, i que amb cap havia funcionat. I em va commoure molt quan vaig llegir, que després de tants intents, per fi es va quedar embarassada, que era el que més desitjava, al cap de 6 mesos, el va perdre…El fill que portava dintre seu era nan.

En canvi, hi ha una cosa que no m’ha agradat gaire, però és de la fora de com està fet el llibre. Canvia molt ràpid de situació. Per exemple: Està parlant de el senyor Martin, i de sobte parla de la seva dona…O esta parlant en present, i de sobte comença a parlar com si encara fos petit.

Noelia Pérez

3rD

Anuncis

Accions

Information

One response

12 06 2012
nxifra

Recomanació: Recomano aquest llibre, a totes aquelles persones, que vulguin emocionar-se, que sigui romàntiques, o simplement els hi agradin els llibres que fan reflexionar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: