L’últim home que parlava català

28 03 2012

El llibre que jo he llegit i del qual faré el treball es titula l’últim home que parlava català, escrit per Carles Casajuana, de l’editorial planeta, i el seu any d’edició és el 2009.

El llibre l’he tret de la biblioteca Emilia Xargay, de Sarrià de Ter.

He triat aquest llibre perquè el títol del llibre em va agradar i vaig decidir que era aquell llibre el que havia de llegir, com aquell que troba l’amor a primera vista. Recordo que l’article que llegí fou el de l’Eloi Grabulosa.

La veritat és que no estic d’acord amb la valoració de l’Eloi, perquè a mi, el llibre si que m’ha agradat, ja que l’he trobat una mena de crítica cap a la situació que està visquen el català actualment.

El llibre narra la història de dos escriptors que estan en procés d’escriptura de les seves novel·les. L’un, Balaguer, pateix mobbing immobiliari, per part del major propietari de la seva comunitat mentre intenta acabar el llibre. Per part de l’altre escriptor, Rovira, veiem com fa tots els passos per escriure una novel·la plantejada com si fos una de caire policíac, amb un rerefons de crítica vers la situació actual del català. Aquest rerefons de crítica vers la seva situació és el que m’ha agradat del llibre.

Com que el llibre m’ha agradat bastant, la meva valoració és positiva. Jo recomanaria aquest llibre a tots aquells que consideren que els hi agrada el català i que el tenen com a llengua pròpia, però també als castellanoparlants, perquè vegin el mal que estan fent a la nostra llengua.


Accions

Information

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: