La pell freda

25 03 2012

Albert Sánchez Piñol

Editorial La Campana

Any d’edició: 2002

Aquesta novel·la em va caure a les mans per curiositat. La vaig comprar en una llibreria fa bastant temps: la veritat és que la va recomanar la nostra professora de català de 2n d’ESO, la Carme Costa, en una de les seves classes. Em sembla que estava fent referència a un aforisme de l’autor, Sánchez Piñol, que algú havia aportat aquell dia, i va comentar la seva obra, fent esment a “La pell freda”. Si no ho recordo malament va dir que era un llibre de ciència ficció. Crec que és molt més que això. Però bé, ja comentarem el llibre més endevant. Parlava de la curiositat. Va ser exactament això el que va fer que entrés a la llibreria i demanés per “La pell freda”. No va ser cap article d’aquest blog (encara no el coneixia) ni cap comentari dels meus pares, ni cap enllaç d’Internet. I, tot i la desconeixença total del tipus de narrativa amb què m’enfrontava, o potser també per això, “La pell freda” em va marcar bastant.

El primer que vull afirmar és que estic completament en desacord amb la valoració que se’n fa al blog de lectura. Allà hi diu textualment que “La pell freda” és un llibre horrible. Segurament la persona que va comentar la novel·la no la va entendre del tot, perquè si fos així segur que no opinaria el mateix. No comparteixo aquesta afirmació, però crec que, en certa manera, és natural. Ara ho comprovareu.

La pell freda és la descripció de la feblesa humana. És un malson en tots els seus sentits.

Està escrita en primera persona per un exmilitant de l’Exèrcit Repúblicà Irlandès que, desenganyat de la lluita patriòtica pel seu país, decideix anar a vetllar per una estació meteorològica situada en una petita illa de l’Atlàntic Sud, per trobar la pau interior i netejar el seu esperit. No sap que allà només hi trobarà la desesperació que suposa haver de lluitar per la seva supervivència dia a dia.

Primerament el destinen a una caseta de fusta situada a pocs metres de la platja. Té un rifle i un nombre reduït de municions en un cofre. De seguida veurà que no pot seguir allà. Uns monstres blaus, procedents del mar, mig amfibis i mig humans, l’ataquen cada nit afamats. El nostre home intenta defensar-se tan com pot durant una nit, i dos, i tres, però veu que no se’n sortirà perquè se li acaben les municions. Cada vegada són més, i ni la construcció d’un fossat no atura als monstres. Per tant, decideix traslladar-se al far de l’altra banda de l’illa.

Allà hi troba un altre home, anomenat Battís Cafó, un home pertorbat i marginat de la societat permanentment, callat i misteriós, que viu allà i també lluita dia a dia contra els citauca, com anomena ell als monstres. Els de la pell freda. Una aliança al principi molt distanciada entre els dos homes manté els citauca a ratlla. El cos del llibre ens descriu aquesta lluita escencial, la bogeria, la deseperació d’un home que no té res a veure amb aquest ambient però que es veu obligat a lluitar-hi, que conviu amb un altre home sorprenentment adaptat a les condicions fatals de l’illa i incansable d’enfrontar-s’hi permanentment.

La visió de Kollege, com anomena Battís Cafó al seu nou convidat, del món que l’envolta, la relació amb el seu company, les experiències sexuals amb una femella citauca propietat de Battís, les tècniques de supervivència que ha hagut d’adoptar per la seva situació i, en general, el dia a dia viscut amb un únic objectiu primordial, ens fa comprendre, d’una manera esbojarrada però magnífica, conceptes com la lluita de l’home contra la natura, l’aparent però no del tot ben interpretada inferioritat del món animal, l’esclavitud lligada a la necessitat humana, la por i la impotència davant de les situacions extremes.

O potser, aquesta visió i aquesta experiència, ens pot donar un missatge d’esperança. Ens pot donar un missatge conciliador. Ens pot fer fer les paus amb la natura, amb les adversitats que ens planteja. Enmig de la novel·la Kollege s’adona que la solució a aquesta situació no és exterminar tots els citauca. La solució és pactar-hi. La solució és comprendre’s l’un a l’altre. Això no ho pot transmetre, evidentment, al seu company Battís Cafó, un home totlament desesperat i entregat a una lluita sense fi. Potser l’alcohol que es prenien per oblidar-se de tot i la curta durada del dia en aquelles condicions no van fer reeixir a Kollege a dialogar amb els citauca. En unes circumstàncies cada vegada més adverses i sonades, que malmeten la ment dels nostres dos homes en excés, el suicidi de Battís Cafó era imminent i inevitable. El final, potser esperat però alleujador, després de moltes pàgines de veritable estrés reflectit en una prosa fantàstica.

“La pell freda” és un llibre, per tant, dens. Crec que s’han de tenir ganes de llegir un llibre molt ple. Però és molt bo. Està escrit d’una manera sublim. Albert Sánchez Piñol ens planteja aquesta situació d’una manera fantàstica, i transmet al lector aquestes sensacions. I les transmet tan intensament que mai no saps si el llibre t’enganxa o t’està malmetent el cervell. Provoca un excés d’adrenalina. Però en absolut és cansat de llegir ni se’t fa pesat. Ara, s’han de tenir moltes ganes de llegir i de pensar en el que llegeixes. Se’n poden treure moltes més conclusions de les que he extret aquí perquè té un rerefons molt ampli, que et condueix cap a reflexions diferents depèn de la manera amb què et miris la narració.

A l’hora de fer la recomanació aniré amb compte i diré abans que, potser en particular, a algú que li agradi molt llegir i que sigui un apassionat de les paraules aquesta novel·la li pot representar un mal tràngol. Depèn de l’estat d’ànim o de la personalitat es pot convertir en un malson. Bé, potser no tant, però en frega els límits. Però aquest és el repte que ens planteja llegir-la. Per mi aquesta és la gràcia de “La pell freda”. En qualsevol cas, generalitzant:

El recomano a tothom que vulgui llegir un bon llibre, però sobretot que tingui ganes de llegir. La gent que no té ganes de llegir el trobarà “horrible”, perquè no és un llibre amb trama corrent i pot arribar a avorrir aquestes persones. Però si vols endinsar-te en el món de la ciència ficció d’una manera diferent,”La pell freda” és el teu llibre.

 

 

Anuncis

Accions

Information

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: