L’últim home que parlava català

27 05 2011

     Títol: L’últim home que parlava català

     Autor: Carles Casajuana

    Segell editorial: Editorial Planeta

Es tracta d’un escriptor que escriu en castellà tot i ser catalano-parlant,  anomenat Ramón Balaguer, que viu en un pis del qual és propietari i on (Soteras) és l’amo de la resta dels pisos del mateix edifici i quin vol fer-ho fora, llavors fa tot el que pot com: trencar vidres, l’ascensor, el portal etc, perque s’avorreixi el més ràpid possible, per poder fer obres i rehabilitar tot l’edifici i guanyar més diners, però a Balaguer no li interessava ni rehabilitar-lo, ni vendre’l, ni molt menys hipotecar-se,  perquè el s’hi trobava molt de gust tal com estava, encara que viure allí era un perill, totalment inhabitable, però com ell era un escriptor i estava escrivint una novel·la, era vital acabar-la al mateix lloc en què l’havia començat.   

Balaguer pensa que ell no és l`únic habitant d’aquell edifici i que en el pis segon segona hi ha algú que entra i surt, doncs decideix fer guàrdia uns dies i entrar-hi per estar segur, fins que es troba un okupa, un altre escriptor català que es dedica a respondre la pregunta de com ha desaparegut el català i n’investiga les causes, com si es tractés d’una novel.la policíaca.

Hi ha una víctima, el català, un investigador, que és Rosenfeld, un professor d’una universitat anglesa nord-americana, que vol aclarir les raons de la desaparició de la llengua catalana i investiga, com: l’últim diari publicat en català, que data de fa setanta-tres anys i l’últim llibre de fa trenta-dos, quan ja pràcticament no el parlava ningú, i com en el món universitari nord-americà de llengües llatines mortes no pot quedar ningú viu que el parli, doncs el professor ho investiga perquè sempre ho ha posat en dubte, i per això busca als pobles de Catalunya algú que encara el parli, preguntant als bars, esglésies, a la gen gran, seguint pistes. Fins que es troba amb un testimoni, l’últim home que parla català, un vell  de qui ha de confirmar o rebutjar un munt d’hipòtesis sobre la desaparició del catalá, sabent que és llengua morta i enterrada.

Valoracions: No m’ha agradat molt, ja que ho diu tot molt detalladament i per això és molt lent, encara que la novel.la sigui interessant perque tracta de la desaparició de la llengua de Catalunya, cosa que pot passar al futur.

Recomanacions: jo no ho aconsello perque avorreix molt, per lo lent que és i penso que és poc emosionant.

Advertisements

Accions

Information

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: