TÍTOL : TRETZE TRISTOS TRÀNGOLS
AUTOR: ALBERT SÁNCHEZ PIÑOL
EDITORIAL: Campana
ANY:2008
RESUM
En aquest llibre s’expliquen tretze històries diferents.
QUAN QUEIEN HOMES DE LA LLUNA
Un nen va a l’estable i es troba amb un home que diu que ha caigut de la Lluna. El pare el posa a treballar a l’hort i guanyen molts diners.
TOT EL QUE LI CAL SABER A UNA ZEBRA PER SOBREVIURE A LA SABANA
Les zebres van passant de generació en generació uns manuals amb les instruccions necessàries per sobreviure a la sabana.
-
Quan beuen al riu han de dreçar les orelles i girar-les per escoltar si ve algun lleó ja que no el poden veure.
-
Els lleons es cansen aviat. Si fan una correguda es poden escapolir amb facilitat.
-
Quan els lleons s’apropen han d’utilitzar la seva pell per endinsar-se en el vegetació.
-
Han de buscar un riu i ficar-s’hi dins.
-
Per sobreviure només cal córrer més que una altra zebra.
LA NAU DELS BOJOS
Un nàufrag demana ajuda a un vaixell.
Més tard descobreix que el vaixell està ple de bojos. Per sort es creuen amb un pesquer nòrdic, però aquest passa de llarg i moren tots.
LA SOLIDARITAT QUE VA VENIR DE LES ESTRELLES
Un home, Murray, fa una conferència en la que diu que hi ha vida a Mart i que els marcians le envien missatges.
LA LLEI DE LA SELVA
Un home mata a la seva dona. Se la lliguen a l’esquena, perquè és tradició fer-ho. Demana ajuda als poblats, però ningú l’ajuda.
Apareixen amb matxets els mateixos homes que l’han jutjat i li tallen les cordes.
DE PETIT, TOS DE GOS; DE GRAN, POTA D’ELEFANT
Un noi es desperta al matí i a mesura que va passant el dia, nota com li desapareix el braç, i en el seu lloc hi va apareixent una pota d’elefant.
Va acudir a la casa gairebé tota la família. Li fan posar el braç dins d’un gerro amb aigua. Al final tot ho resolen fent-li fer força amb els dits, i li reapareix la mà una altra vegada.
ENTRE EL CEL I L’INFERN
L’Enric és un noi que porta trenta-cinc anys en una oficina d’assegurances.
En el seu temps lliure fa submarinisme.
Decideix que ja no vol passar mai més desapercebut i mentre fa submarinisme es deixa menjar per una balena.
JA NO PUC MÉS
Un esquimal decideix desfogar-se amb les foques. Pel camí es troba un ós, aconsegueix espantar-lo. Més tard l’ós veu una anciana, l’esquimal li diu que corri i que ell l’espantarà. Comença a córrer fins que ja no pot més i l’ós l’acaba atrapant.
L’ESPANTAOCELLS QUE S’ESTIMAVA ELS OCELLS
Un espantaocells se sentia sol i volia ser amic dels ocells, però li tenien por. El corb era molt intel·ligent, se li va posar sobre el braç.
El corb l’ajuda a no sentir-se sol.
MAI NO COMPRIS CHURROS EN DIUMENGE
En Jordi Joan és a la cua dels xurros, davant té dinou persones. Veu un nen que puja i baixa de la vorera. Un cotxe gira a la cantonada i l’atropella. Truquen a l’ambulància i a la policia. S’emporten al nen a l’hospital. I en Jordi Joan va amb els policies, a l’hospital és interrogat per un metge, que el fa tornar a casa.
Li deixen un missatge al contestador; és de la comissaria, diuen que hi vagi el Dimecres.
Un cop allà se n’adona de que s’han equivocat, a qui havien de citar era al conductor que va atropellar al nen, no a ell.
Cinc mesos després, el dia del judici, va a testificar, només li fan dues preguntes.
NOMÉS DIGUES SI ENCARA M’ESTIMES
La Marta i l’Alfred es van casar. La mare d’ella li va regalar una relíquia d’armari a ell. A ell no li agradava, però era una tradició en la seva família, les sogres el van passant a la parella del seu fill de generació en generació.
Un dia es va trobar a una cubana pel carrer, era puta, es van enamorar.
L’armari es va empassar la cubana.
Al cap de trenta-cinc anys va tornar a aparèixer.
OPINIÓ PERSONAL
Crec que és un llibre bastant bo; en ell hi han molts paral·lelismes entre els contes i les circumstàncies en què et pots trobar en un dia qualsevol.
Club de lectura del Xifra 
Deixa un comentari