Crispetes per la Norma Schweizer

25 05 2010

Títol: Crispetes per la Norma Schweizer
Autor: Pere Pons i Clar
Editorial: Cruïlla
Any de la primera edició: abril de 1994
Any de la dinovena edició: setembre de 2006
Resum: Aquest llibre parla sobre una noia que es diu Norma que té 12 anys, que ve a Catalunya des de Alemanya, i que pateix una terrible malaltia, la SIDA. La Mireia és una noia que anirà a la classe de la Norma i que es faran molt amigues fins que, un dia, a la classe de naturals al laboratori, la Norma es talla amb un vidre i la Mireia va corrents ajudar-la i aquesta no es deixa ajudar i li parla malament i la contesta de mala manera. Quan la Norma li explica el que passa a la Mireia, aquesta se’n dona conta que això podria ser un entrebanc en la seva amistat però ella lluitarà perquè no ho sigui. Aquí se’n dóna conta que pot tenir el cos d’una nena de 12 anys però la seva mentalitat es d’una persona adulta. A causa d’aquest amistat i d’aquesta malaltia, hi ha molts problemes a l’escola i a casa de la Mireia ja que al principi no volen que vagi amb la Norma per la seva malaltia. A l’escola el que passa és que molts de pares no volen que els seus fills vagin a la classe o a l’escola d’una nena amb la SIDA. Per poder seguir amb aquesta amistat, els seus companys de classe fan de tot i preparen moltes sorpreses i activitats que li alegraran la vida a la Norma i a la seva família. Finalment, aconsegueixen que es quedi a l’escola com si res hagués passat.
Opinió Personal: aquest llibre m’ha agradat molt perquè et demostra el que és la verdadera amistat entre dues nenes de tan sols 12 anys que no els hi importa el que pensi la gent ni els seus pares, només en està una al costat de l’altre. Parla de la realitat que et pots trobar dia a dia en aquest món i com si enfronta la gent.
Biografia de l’autor: <a href="http://www.hudaweb.com/movlit/autor.php?autor=195“>http://www.hudaweb.com/movlit/autor.php?autor=195
portada

Anuncis




Uf, va dir ell, Quim Monzó

25 05 2010

portada

Els llibres de Quim Monzo normalment estan dividits en capitols o més ven dit en petites historietes, que no tenen res a veure una amb l’altre. I en aquest cas n’explicare unes quantes:

Uf, va dir ell:
Explica un dia qualsevol de una parella que està asseguda en unes cadires menjant sara, un pastis, acompanyant-ho amb te. Els dos són molt mandrosos de tal manera que no s’aixequen d’allà ni per tancar la finestra, ni per espantar la mosca de sobre la sara. A penes mantenen conversa i només posen una mica d’interès en fer unes quantes partides de pòker.

Una altre podria ser, sobre la no comparaixença a les cites:
tracta d’un noi que té una cita a la ciutat. Ell marxa molt puntual i és que de fet arriba 4hores abans, així doncs començar a fer passar el temps mirant diaris i anant a comprar als grans magatzems i quan és l’hora decideix anar cap allà. Un cop allà li pregunt al noi de la barra si ha vist a aquella persona, el cambrer li respon negativament, decideix esperar-se però tot té un límit, d’aquesta manera al cap de una hora marxa i a la sortida es troba a el senyor de la barra que s’espera per tancar i tenen una petita discussió però el cambrer li diu que només vol tancar la porta, ell es queda més tranquil i se’n va a buscar un taxi que el porti cap a l’estació.

Valoració:
És un llibre molt interessant i conté el mateix estil de llibre que el primer llibre que hem vaig llegir d’aquest autor, és extravegant i en cada historieta et trobes en situacions molt diferents i això m’agrada molt trobo que és un bon llibre, molt facil de llegir i entendre.

Recomanació:
Recomano aquest llibre a tothom perque trobo que és un llibre diferent a tots els altres.